Isaiah Berlin i el nacionalisme

Editorial Emp¨²ries acaba de publicar una antologia magn¨ªfica d'assaigs pol¨ªtics del gran Isaiah Berlin (1909-1997), historiador de les idees i un dels intel¡¤lectuals liberals m¨¦s importants del segle XX: El veritable estudi de la humanitat , traducci¨® de Laia Font i Dolors Udina, Barcelona, 2009: en catal¨¤ hi ha poques coses editades d'aquest gran te¨°ric de la pol¨ªtica moderna i contempor¨¤nia, i aquest llibre ve a omplir un buit significatiu.

En l'espai de qu¨¨ disposem no resulta possible fer una ressenya com cal d'aquesta obra heterog¨¨nia, i per aix¨° ens centrarem en dos articles que inclou el llibre, en certa manera complementaris: "L'apoteosi de la voluntat rom¨¤ntica" i "Nacionalisme". Quant a la segona q¨¹esti¨®, Berlin recorda que, des de l'obra pol¨ªtica d'Arist¨°til, ha quedat clar que els ¨¦ssers humans s'agleven naturalment en diverses formes de societat: fam¨ªlies, clans, tribus, ordres socials, classes, organitzacions religioses, partits pol¨ªtics i, finalment, nacions i Estats. El fet que alguna d'aquestes associacions vagi ser, des de l'Antigor, tan consubstancial als homes va despertar un reguitzell d'explicacions i teories, des de Plat¨® i Polibi fins als ja moderns o contemporanis nostres (o quasi) Maquiavel, Bossuet, Vico -no deixeu de llegir la versi¨® catalana de La scienza nuova d'aquest, en edici¨® de Rossend Arqu¨¦s, Edicions 62-, Turgot, Herder -aquest, un dels referents del "pensament" pujolista-, Saint-Simon, Hegel, Comte o Carles Marx. Entre aquests, els uns pensaven en un regiment tir¨¤nic de la cosa p¨²blica (Plat¨®, Marx), els altres veien la naci¨® com una utopia social d'escasses dimensions (Owen, Fourier), i d'altres consideraven la naci¨® un lloc de pas entre les societats m¨¦s o menys informes, o sense gaire poder de congregaci¨®, i la forma sublimada del poder absolut que anomenem Estat, ¨²ltima via, avui com fa dos-cents anys aproximadament, per donar relleu i garanties a tota naci¨® que maldi per afirmar-se d'una manera sobirana (Hegel).

All¨° interessant dels dos articles que hem dit d'Isaiah Berlin resideix en l'assimilaci¨® de les dues categories que hi analitza: la puixan?a del romanticisme com ideologia i la progressiva constituci¨® pol¨ªtica de les nacions europees al llarg del segle XIX: "Hi havia un moviment que va predominar gran part del segle XIX a Europa i que era tan dominant, tan familiar, que nom¨¦s amb un esfor? conscient d'imaginaci¨® podem concebre un lloc en qu¨¨ no fos present: tenia partidaris i enemics; les seves ales democr¨¤tica, aristocr¨¤tica i mon¨¤rquica; inspirava homes d'acci¨® i artistes, elits intel¡¤lectuals i les masses. [...] Potser no seria cap exageraci¨® dir que ¨¦s un dels moviments m¨¦s poderosos, en algunes regions el m¨¦s poder¨®s, que hi ha en el m¨®n d'avui.

[...] Aquest moviment ¨¦s el nacionalisme".

Com ja hem dit, dues forces es van aliar per fer d'aquest moviment un actiu ideol¨°gic que encara d¨®na resultats emocionals i pol¨ªtics: la difusi¨® de les idees dels romanticismes angl¨¨s i alemany -que postulaven que els pobles defineixen la seva identitat en elements tan fonamentals, obvis i distints, com ara la llengua, la hist¨°ria ("real o imagin¨¤ria", diu l'autor), l'origen ¨¨tnic, les tradicions o la gastronomia- i les conseq¨¹¨¨ncies de les expedicions napole¨°niques pel continent, causa, sens dubte -a Espanya, en aquest sentit, nom¨¦s cal llegir els Episodios nacionales de P¨¦rez Gald¨®s-, que les nacions enva?des oposessin, a la idea il¡¤lustrada de la uniformitat dels pobles sota la idea secular de la "ciutadania", la idea rom¨¤ntica segons la qual cada poble posseeix uns trets diferencials suficients per convertir-se en una naci¨® aut¨°noma, i, en el millor o m¨¦s inevitable dels casos, segons aquesta l¨°gica, en un Estat independent.

Molts pobles d'Europa van aconseguir aix¨° durant el segle XIX o ho han re-aconseguit als ¨²ltims decennis, despr¨¦s de la caiguda del mur de Berl¨ªn. D'altres, havent viscut en Estats molt potents o centralistes, com ¨¦s el cas de Fran?a o d'Espanya, han hagut de veure com l'ideari nacionalista es difuminava a mesura que els ideals rom¨¤ntics es desdibuixaven sota l'embat de la nova burocr¨¤cia (Max Weber ho va veure m¨¦s b¨¦ que ning¨², i Kafka va metaforitzar en la seva obra les teories d'aquell i les del seu germ¨¤, Alfred), la industrialitzaci¨®, el mercadeig internacional i les potents i entr¨°piques onades d'immigraci¨®.

Per fi, per sobre de tota circumst¨¤ncia d'ordre pol¨ªtic, moltes nacions tenen problemes per afirmar-se com a entitat diferenciada quan topen amb les restes, encara molt potents, tant del concepte revolucionari franc¨¨s del "citoyen universel", com contra les idees meta-hist¨°riques del socialisme. El nostre Salvat-Papasseit, que no era gens docte, ho va resumir, als seus articles sobre "La Nacionalitat i el Socialisme" (1916), amb aquests termes: "No ¨¦s compatible el socialisme amb el nacionalisme". Doncs ja em direu...