La segona dona

Pa¨ªs de neu

Yasunari Kawabata. Traducci¨®: Albert Nolla

Viena Edicions, 2009

144 p¨¤gines. 15 euros

Escriptor fidel al to i al timbre de certa tradici¨® entre els novel¡¤listes japonesos d'una ¨¨poca travessada per tota mena de cataclismes i transformacions, Yasunari Kawabata (1899-1972) va ser el m¨¦s immune a l'aire d'un temps marcat per l'occidentalitzaci¨® amb esperit imperialista i la dilataci¨® del trauma postb¨¨l¡¤lic a partir del 1945; una tradici¨® ling¨¹¨ªstica i liter¨¤ria, la seva, incomparable en l'exploraci¨® fins al darrer detall de la intimitat i dels espais interiors en qu¨¨ es desplega, des de la psicologia del desig o la contemplaci¨® quieta del paisatge fins als aspectes m¨¦s eteris o estranys dels moments banals; i que t¨¦ en La novel¡¤la de Genji, el Diari de l'ef¨ªmera i El llibre del coix¨ª, tres obres escrites per dones, uns referents ineludibles, i en el refinament i l'eleg¨¤ncia elusives els seus trets distintius.

La hist¨°ria parteix del moment que un home coneix una geisha jove no professional

L'amor no correspost ¨¦s el tema inalterable de l'obra en prosa de Kawabata

La capacitat de Kawabata per suggerir sense tenallar els dilemes i els drames interiors dels seus personatges es plasma amb precisi¨® a Pa¨ªs de neu (1947), una novel¡¤la curta en qu¨¨ construeix una hist¨°ria a partir d'un detall tan lleu com ara l'instant en qu¨¨ un home que viatja en tren recorda amb vaguetat, pel tacte d'un dit, una geisha jove encara no professional a qui havia conegut, i a la qual va a visitar. L'home ratlla el vidre entelat de la finestra amb el dit, i veu el reflex d'una altra noia que viatja al mateix vag¨® amb un jove malalt. De la coneixen?a m¨¦s o menys intensa que l'home establir¨¤ amb les dues noies, i de les experi¨¨ncies de cadasc¨² en una regi¨® freda del Jap¨® on bufen els vents de Sib¨¨ria, n'extreu uns retrats vius en qu¨¨ els pesars i les penalitats es difuminen per la mera pres¨¨ncia serena del paisatge.

La protagonista, amb tot, ¨¦s Komako, la jove aprenent de geisha a qui l'home, casat i amb fills, va a visitar. I ho ¨¦s, en part, perqu¨¨ l'home ¨¦s un passavolant a la recerca de calma que fa d'espectador de l'amor que la noia li professa, i que t¨¦ la funci¨® narrativa de fer que el lector participi de la vida d'ella, de la de l'altra noia, dels secrets compartits entre l'una i l'altra i del poble en qu¨¨ viuen. La manera en qu¨¨ Kawabata desplega la personalitat i la hist¨°ria de Komako, la subtilitat amb qu¨¨ no nom¨¦s la fa evolucionar fins a aconseguir mostrar sense pressa les moltes cares d'un car¨¤cter en el temps, sin¨® tamb¨¦ de fer manifesta amb exactitud la situaci¨® social i existencial de les geishes joves a les zones rurals de l'¨¨poca, ¨¦s extraordin¨¤ria.

La vitalitat de l'amor o de la passi¨®, i en especial de l'amor no correspost, la fugacitat incomprensible del seu tot, ¨¦s el tema inalterable de l'obra en prosa de Kawabata, per¨° no ho ¨¦s menys el seu revers devastador. A Pa¨ªs de neu l'aspecte melanc¨°lic i erosionador no t¨¦ a veure amb l'amant Komako, sin¨® que queda reservat a l'altra noia, menys protagonista, i la seva perip¨¨cia peculiar amb el jove malalt, mentre que l'home ¨¦s qui s'end¨² la solitud del plaer provisori. No ¨¦s estranya, en aquest sentit, l'aparici¨® insistent d'una menci¨® a uns versos de Basho, el gran glossador de l'instant, sobre la immensitat de la Via L¨¤ctia. I tampoc no ¨¦s estrany que no hi apareguin poetesses cl¨¤ssiques com ara Ono no Komachi o Ise ("Flors de cirerer / Del petit poblet / On ning¨² no us veu; / Floriu, doncs, m¨¦s tard / Quan les altres caiguin"); mentre el protagonista mascul¨ª medita sobre els versos de Basho, les dones de la novel¡¤la viuen la immediatesa de l'experi¨¨ncia amorosa.