Esteticisme espiritual

D'entrada, l'informalisme no es va distingir per ser un art que recerqu¨¦s plasmar la bellesa sin¨® tot el contrari: va reflectir un cert pessimisme, propi de l'expressionisme abstracte, i una turbul¨¨ncia de caire existencial. Durant els temps en qu¨¨ es va imposar a Catalunya, la pintura "maca" era patrimoni de tiets i tietes, d'aficionats i de tots els botiguers que enriquien la Sala Par¨¦s i, en menys grau, feien bullir l'olla de La Pinacoteca, les Galeries Augusta, la Grif¨¦ & Escoda o la Sala Gaspar en la seva faceta m¨¦s comercial. Entre els moderns, molts artistes que fins aleshores havien fet obres m¨¦s o menys bufones, com ara Josep Guinovart, es van submergir tardanament en el fang i les tenebres malgrat assumir, en aquest cas concret, les coloraines estridents i festives del pop art filtrades per l'¨°ptica de -i les refer¨¨ncies a- Joan Mir¨®. Els pocs informalistes que buscaven la bellesa es van estavellar aviat. Joan Vilacasas va deixar enrere els impecables arabescs blau plata, del final dels anys cinquanta, propers al m¨®n oriental de Marck Tobey, per endinsar-se en la fredor sideral, met¨¤l.lica i, sovint, anecd¨°tica d'unes astrometries autistes sui g¨¦neris . Roman Vall¨¨s va empastifar el seu pulcre blanc amb collages de retalls de revista i signes transcendents, fent marxa enrere en haver arribat a l'inevitable i fat¨ªdic blanc sobre blanc. Albert R¨¤fols Casamada, en canvi, en el fons menys vigor¨®s i decidit, va ser dels pocs que va saber transformar sense cap mena de trasbals la seva figuraci¨® "moderna" i encara m¨¦s bufona que la de Guinovart, en abstracci¨® po¨¨tica i confortable sense trair-se el m¨¦s m¨ªnim fins al final.

La Fundaci¨® Su?ol presenta un recull de peces d'Hern¨¢ndez Pijuan gens t¨°piques

Joan Hern¨¢ndez Pijuan (Barcelona, 1931-2005), una mica m¨¦s jove que els altres, va entrar de ple en l'informalisme m¨¦s feixuc, del qual T¨¤pies en seria gaireb¨¦ l'¨²nic triomfador a ultran?a, i es va ficar en un carrer sense sortida. Cap a final dels anys seixanta, de cop i volta va ren¨¦ixer coincidint, d'una banda, amb un rebrot de la pintura realista influ?da, en certa manera, pel figurativisme del pop i, de l'altra, d'una aproximaci¨® lleu a les generacions m¨¦s joves que iniciaven el moviment conceptual que, com a paradoxa, girava l'esquena a la pintura. Per¨° Hern¨¢ndez Pijuan no es quedaria ni amb l'una ni amb els altres. Ben aviat, l'an¨¨cdota, realista, conceptual o metaf¨ªsica, que semblava donar sentit als seus quadres, va desapar¨¨ixer i llavors la pintura, que ja existia malgrat el tema aparent, es va esplaiar a cor qu¨¨ vols, deslliurada de qualsevol servitud.

Ara, la Fundaci¨® Su?ol presenta una petita retrospectiva p¨°stuma de l'enamorat dels camps llaurats de Folquer, amb una selecci¨® d'obra que abra?a del 1968 fins a la producci¨® m¨¦s darrera, amb una el.lipsi considerable, per¨°, de tota la d¨¨cada de 1990, potser l'etapa m¨¦s coneguda i celebrada del pintor. Tamb¨¦ s'obvia l'etapa informalista que, en el cas d'Hern¨¢ndez Pijuan, ¨¦s com si pertany¨¦s per voluntat pr¨°pia directament a una altra vida. El conjunt de peces exposades procedeix de la pr¨°pia instituci¨® i de la fam¨ªlia de l'artista i tots plegats han estat els comissaris de l'exposici¨®. L'interessant ¨¦s que no es tracta d'un recull de peces t¨ªpiques i ja t¨°piques, malgrat que siguin les millors, sin¨® que la tria les voreja sense entrar-hi, i amb aix¨° d¨®na peu a con¨¨ixer algunes obres potser menys emblem¨¤tiques com ara l'encisador Paisatge a Folquer de 1983 que demostra a la perfecci¨® com l'Hern¨¢ndez Pijuan madur no tenia cap problema a copsar la bellesa, sense rubor ni carrincloneria.

El cas de Joan Furriols (Vic, 1937) ¨¦s curi¨®s dins dels informalistes hist¨°rics m¨¦s joves, per¨° no ¨¦s pas l'¨²nic ja que mant¨¦, per exemple, un cert paral.lelisme amb el d'Alfons Borrell (Barcelona, 1931) que exposa precisament aquests dies a la Joan Prats Artgr¨¤fic. Tots dos, a la d¨¨cada de 1960, despr¨¦s d'una prometedora arrencada, van abandonar l'escena art¨ªstica per dedicar-se als respectius comer?os familiars, l'un a Vic i l'altre a Sabadell. I tamb¨¦ tots dos, a partir de 1970, van ser esperonats i vindicats per generacions m¨¦s joves que els van integrar en les seves activitats renovadores, i va ser a partir de llavors quan llur obra va comen?ar a respirar fort. Tecla Sala, que va ser pionera organitzant la primera retrospectiva d'Hern¨¢ndez Pijuan l'any 1992 i la segona i darrera d'Alfons Borrell, ara presenta el plet¨°ric univers monocrom de Furriols amb obres procedents gaireb¨¦ exclusivament de la col.lecci¨® del propi autor, amb ?lex Mitrani de comissari i Rosa Queralt de padrina.

L'allunyat i discret Furriols, amb una selecta colla de fervents admiradors, ¨¦s com una mena d'Erik Satie d'Osona. I la seva obra, d'una gran coher¨¨ncia conceptual i formal, ¨¦s alhora una cita continuada a una muni¨® d'artistes dispars ordenats cronol¨°gicament, m¨¦s o menys, per ordre d'aparici¨®: Torres-Garc¨ªa, Fautrier, Dubuffet, Feito, T¨¤pies, Burri, Manzoni, Rivera, Millares, Fontana, Crist¨°fol, Chillida, Llena, Morandi, Klein, Duchamp, Cragg, Miralda, Beuys, Navarro o, entre d'altres, Brossa. Per¨°, com a paradoxa, aquesta diversitat que podria ser desconcertant, atabaladora i poc inspirada, sota la mirada hipersensible i, sobretot, amb les fines mans de Furriols acaba sent personal i compacta.

Duchamp i Picabia sabien perfectament que una ferreteria era un excitant museu d'art contemporani, i Furriols des del seu establiment de Vic en d¨®na una excel.lent prova. Tota mena d'envasos buits de pl¨¤stic i vidre, esponges, trossos de fullola, filferros, barrets de disfressa i altres andr¨°mines anodines es converteixen en elements hiperest¨¨tics i espirituals gr¨¤cies a la transgressi¨® del material per mitj¨¤ d'una polida ordenaci¨® i, sobretot, d'una delicada p¨¤tina pigmentada que, m¨¦s enll¨¤ de ser una m¨¤scara, els confereix tota l'ess¨¨ncia, en un joc conceptual que ¨¦s, potser d'entre totes, la gran troballa del vigat¨¤.

La mesura del temps, el transcurs de la pintura. Joan Hern¨¢ndez Pijuan . Fundaci¨® Su?ol. Passeig de Gr¨¤cia, 98. Fins al 29 de maig

El lloc del temps. Joan Furriols . Tecla Sala. Avinguda Josep Tarradellas, 44. L'Hospitalet de Llobregat. Fins al 30 de maig