Hostes vindran i de casa et parlaran

?s que la setmana passada feia 18 graus sota zero. Es congelen les barbes", comenta escandalitzat el m¨²sic angl¨¨s d'origen xil¨¨ Cristian Vogel. "M'estic realment plantejant marxar a Berl¨ªn, per¨° ¨¦s que, cada cop que torno a Barcelona, recordo que b¨¦ que s'est¨¤ aqu¨ª. Potser ja no ¨¦s el millor lloc per fer m¨²sica com ho podia ser quan vaig arribar, fa nou anys, per¨° segueix sent una ciutat molt c¨°moda per viure-hi. Si nom¨¦s trob¨¦s un lloc on fessin bon caf¨¨ a prop de casa meva al Poble Nou...", comenta l'¨²ltim representant d'una camada de m¨²sics experimentals (Andy Votel, Jimi Tenor) que varen convertir el Born en el lloc on passaven les coses fa uns cinc anys i que van fugir de la ciutat quan el sol i la platja perderen la batalla amb les institucions i l'euro. Vogel mira per la finestra del bar Casa Delf¨ªn del Born. El sol acaba de sortir i la gent s'eixarranca a les terrasses del Passeig. "Suposo que no es pot tenir tot". Des de l'altra banda de la taula, la il.lustradora i pintora colombiana Catalina Estrada es treu la bufanda i comenta: "Entenc el que diu el Cristian. Jo vaig arribar a Europa fugint d'una Col¨°mbia que se'm feia molt dif¨ªcil de tolerar. Vaig caure per casualitat a Barcelona i, tot i que al principi va ser complicat obrir-se pas, i darrerament la ciutat sembla mig adormida i massa institucionalizada, se'm fa complicat pensar a marxar d'aqu¨ª. El m¨®n de l'art ¨¦s for?a tancat i est¨¤ en mans d'uns quants. A m¨¦s, la ciutat es mou molt per modes i quan et quedes fora d'una no tens cap possibilitat. Afortunadament, les eines de treball actual et permeten ser global i poder exposar sense cap trauma a qualsevol ciutat menys a la teva".

'S¨®n de Barcelona, segur que deuen ser 'cool', escrivien en un diari angl¨¨s

"S¨®c aqu¨ª per dir-los a les noies que no tinguin por de ser lletges. Tot ¨¦s massa maco, aqu¨ª"

Hi van venir fugint d'alguna cosa o buscant no s¨¦ sap qu¨¨. Hi van venir durant la Guerra Civil perseguint una utopia (George Orwell) i hi van arribar als setanta fugint d'una Am¨¨rica Llatina militaritzada (Vargas Llosa, Garc¨ªa M¨¢rquez, Jorge Edwards). La tradici¨® de l'artista estranger a Barcelona ¨¦s llarga i variada, per¨° quasi b¨¦ sempre arriba definida pels grans noms en tr¨¤nsit i la quasi b¨¦ nula influ¨¨ncia -m¨¦s enll¨¤ de la fascinaci¨® per compartir codi postal- que varen exercir sobre l'escena local. Per¨° a final dels noranta aix¨° va canviar. La demografia art¨ªstica guiri de Barcelona esdevingu¨¦ un actiu en la definici¨® del perfil creatiu de Barcelona. Alien¨ªgenes com l'escriptor Jonathan Little s¨®n cada cop m¨¦s escassos. Avui l'artista que viu a Barcelona ¨¦s, d'alguna manera, part de la ciutat, ja sigui des de la lletra hipn¨°tica de Rodrigo Fresan, l'art underground de Chicks on Speed o l'activisme visceral de Lydia Lunch. Ells no nom¨¦s passen per Barcelona. D'alguna manera, s¨®n Barcelona. La ciutat tamb¨¦ s'explica mitjan?ant la seva hist¨°ria.Avui, quan les diferents formes de creaci¨® amb vocaci¨® de rellev¨¤ncia necessiten el poder pol¨ªtic i l'econ¨°mic per poder tenir sentit, el nou arribat descobreix que la ciutat ¨¦s lluny dels centres on es mouen les coses. "Per¨° aix¨° no est¨¤ gens malament, tampoc", comenta des de Los Angeles la directora peruana Claudia Llosa, qui, amb la cinta La teta asustada , opta a l'Oscar a la millor pel.l¨ªcula de parla no anglesa."?s positiu no estar tan intoxicat per les relacions professionals i per la constant pres¨¨ncia dels diners. Un dels grans avantatges de crear des de Barcelona ¨¦s que, si t'has de reunir amb un productor a qualsevol punt d'Europa hi ets en un parell d'hores, per¨° si vols que et deixin tranquil.la, aqu¨ª ning¨² no et molesta". Per la dissenyadora de joies italiana Laura B, amb taller al Poble Nou, i servint peces a Mil¨¤ o Par¨ªs, a m¨¦s de col.laborar amb Jean Paul Gaultier, la dist¨¤ncia amb els centres on es prenen les decisions costa maldecaps i diners: "De vegades, et planteges si la independ¨¨ncia que et d¨®na treballar des d'aqu¨ª en una ind¨²stria com la de la moda compensa les despeses i la por de perdre el tren dels esdeveniments, de no saber ben b¨¦ qu¨¨ est¨¤ passant, de no fer-te present. La ind¨²stria de la moda t¨¦ uns automatismes que poden arribar a castigar qui se'n vol apartar". Demostrant la infal.libilitat de totes les teories i davant d'un altre caf¨¨, aquest cop a la Rambla Catalunya, Alex Murray Leslie, cantant, artista gr¨¤fica i dissenyadora de moda -potser els tres terrenys m¨¦s contaminats pel gen industrial- no nota de cap de les maneres que ser fora d'alguns cercles pugui ser un handicap. "Per mi, la ciutat t¨¦ molta energia i ara crec que s'encamina cap al seu millor moment. Hi ha molt per fer i hi ha espais, com Hangar, que s¨®n envejats a tot Europa. L'¨²nica desconnexi¨® que puc sentir ¨¦s amb les meves companyes i excompanyes de banda, que ja no hi s¨®n, per¨° mai amb la ind¨²stria. Potser tenir-la lluny ajuda que l'escena aqu¨ª sempre sigui una mica m¨¦s espont¨¤nia, tot i que a la ciutat li queda molt per aprendre en aquest tema". A l'altre costat de la taula, Thomas Noone, que ¨¦s home de dansa i, per definici¨®, m¨¦s d'institucions que de patrocinadors privats, beu caf¨¨, es queixa que hi hagi Starbucks a Barcelona i comenta: "Potser ens podem queixar de coses, per¨° la ciutat segueix tenint una imatge internacional ben forta. L'altre dia escrivien sobre una companyia d'aqu¨ª en un diari angl¨¨s i deien: 'S¨®n de Barcelona, segur que deuen ser 'cool'".

"Una de les grans coses que li passa a l'artista que arriba de fora ¨¦s la rapidesa amb qu¨¨ es pot sentir part de la ciutat. Ets i treballes aqu¨ª i ja et fan sentir catal¨¤. Aix¨° facilita molt les coses. A m¨¦s, mai ning¨² no m'ha demanat catalanitzar ni espanyolitzar el meu discurs art¨ªstic. Se'm fa dif¨ªcil pensar en una estructura creativa m¨¦s lliure que aquesta", apunta Llosa mentre li porten l'esmorzar al seu hotel de Los Angeles. Noone, per la seva part, mant¨¦ una relaci¨® institucional fluida i profitosa, i es manifesta en els mateixos termes sobre la rapidesa en qu¨¨ els ind¨ªgenes, tant l¨ªders com soldats rasos, adopten al nouvingut. "He anat a reunions a l'estranger dins la comitiva catalana, he viatjat amb l'Institut Ramon Llull i fins i tot he hagut de parlar en trobades en cases d'ambaixadors a l'estranger i l'¨²nic problema l'he tingut jo, que m'he sentit una mica estrany amb el meu accent. Per¨°, com sempre em recorden, si em fa vergonya millor que no digui res, amb la meva pinta ja semblo mig llat¨ª". Alex, l'australiana que d¨®na classes de disseny de moda a Elisava i que est¨¤ totalment integrada dins l'ecositema underground local, recorda que "a Austr¨¤lia mai ning¨² m'hagu¨¦s ajudat com m'ajuden aqu¨ª. De vegades he mirat de demanar alguna cosa i ni m'han contestat. Aqu¨ª, les institucions semblen encaminades a ajudar-te i organitzar esdeveniments no sembla gaire dif¨ªcil". Al.l¨¨rgica per sistema a qualsevol centre de poder, tant pol¨ªtic com econ¨°mic, per¨° pr¨¤ctica com nom¨¦s un ianqui pot ser, Lydia Lunch vol anar un pas m¨¦s enll¨¤ en la involucraci¨® de les forces vives de la ciutat en els projectes art¨ªstics d'aquesta colla de guiris . "Vull un edifici!", crida al?ant els bra?os mentre la cambrera del Copa caf¨¦, a l'Avinguda Gaud¨ª, acaba de posar els cendrers a les taules. S¨®n les 11 del mat¨ª i la dona est¨¤ plena d'energia. "Camino a les nits buscant edificis i ja n'he vist un parell. Jo no vull que l'Ajuntament me'ls doni, vull que ho facin les constructores o les immobili¨¤ries. Vull que a Barcelona, on hi ha una for?a creativa bestial, hi hagi alguna cosa semblant a la Factory. En tots els grans moviments art¨ªstics de la hist¨°ria hi ha hagut un edifici que aglutinava la creaci¨®. Desitjo tenir aix¨° aqu¨ª i desitjo que sigui el capital qui ens el proporcioni. Res de cases ocupades, vull aigua calenta, que tinc una edat". Vogel, que s'est¨¤ destapant com El Grinch de tot aix¨°, pensa que "l'escena se la va carregar l'Ajuntament. Abans hi havia gent fent coses interessants a nivell musical. Ara tot ¨¦s for?a estandarditzat i burocratitzat. Per obrir un bar, portar un DJ o muntar un concert sembla que hagis d'omplir cent papers i sempre et diuen que no. Crec que en aquesta ciutat, el Govern sempre ha tingut massa import¨¤ncia en la cultura. En temps anteriors semblava bo. Ara ja no".

"Els argentins no s¨¦ si tenim molta tradici¨®. Com deia Borges, la nostra tradici¨® ¨¦s la universal. Per aix¨° potser no em costa gens escriure sobre l'Argentina des de casa meva a Barcelona", recorda Rodrigo Fresan des d'un banc al Passeig de Gr¨¤cia. Per Caludia Llosa, la dist¨¤nica tamb¨¦ ¨¦s un element favorable a l'hora de poder retratar el seu pa¨ªs: "Crec que em d¨®na una perspectiva especial. Em mantinc connectada a tot el que hi passa, per¨° ho puc explicar des d'aqu¨ª i amb els recursos que tinc aqu¨ª. La meva pel.l¨ªcula ¨¦s una coproducci¨® i, d'alguna manera, el seu ress¨° pot fer que molta gent decideixi investigar el cinema peru¨¤, tot i que jo visqui a Barcelona". Igual de connectada a la seva realitat ancional viu Catalina Estrada. El folklore i les tradicions colombianes, mesclades amb la paleta de colors i intencions de la cultura pop defineixen una obra que es quasi surrealisme pop ind¨ªgena i que la converteixen en un ens realment peculiar en un m¨®n cada cop m¨¦s tiranitzat per les modes. "Col¨°mbia es mant¨¦ present en les meves creacions. Barcelona m'influencia en molts altres aspectes, potser m¨¦s t¨¨cnics, per¨° la meva ess¨¨ncia segueix sent colombiana". En canvi, Cristian Vogel no sent cap tipus de connexi¨® amb l'Anglaterra que va abandonar, per¨° s¨ª que troba a faltar el temps en qu¨¨ Barcelona li era font d'inspiraci¨®. "Vaig fugir de Brighton quan la m¨²sica all¨¤ es va fer massa hooligan . Aqu¨ª tot era surf, platja i, abans de l'arribada de l'euro, em sentia com un mil.lionari. Mai he pensat de tornar a Anglaterra i crec que des de fa una d¨¨cada la m¨²sica que es fa all¨¤ no t¨¦ cap influ¨¨ncia sobre mi. Barcelona tamb¨¦ ha perdut pes en les meves formes de creaci¨®, per¨° s¨ª que ¨¦s cert que de vegades em d¨®na vies d'inspiraci¨®, com un projecte recent en qu¨¨ he anat gravant coses pels carrers de la ciutat. Mai el vendr¨¦ a ning¨², per¨° a mi m'encanta". Lydia Lunch coincideix amb Vogel en les poques ganes de recuperar el seu pa¨ªs d'origen com a fons d'inspiraci¨® creativa -en l'aspecte activista tot el seu ideari sembla rondar la idea de l'arribada d'un apocalipsi global indu?t pel govern nord-americ¨¤-, per¨° s¨ª que sembla haver trobat aqu¨ª font d'inspiraci¨® en llocs que ni els propis ind¨ªgenes semblem con¨¨ixer. "El projecte Amnesia fou creat a Belchite i no conec cap persona d'aqu¨ª que hi hagi estat. Un mai vol ser aquell guiri que ve aqu¨ª a explicar-li la seva hist¨°ria als nadius, per¨° s¨ª que crec que de vegades hi ha una obsessi¨® pel present i pel futur en les persones de Barcelona. D'alguna manera, s¨®c aqu¨ª per recordar el que es vol oblidar i, sobretot, per dir-los a les noies de la ciutat que no tinguin por de ser lletges. Tot ¨¦s massa maco, aqu¨ª". Finalment, fent un exercici de s¨ªntesi gens argent¨ª, Fresan resumeix l'experi¨¨ncia creativa fora del teu lloc d'origen de la millor manera possible: "Per un escriptor, una ciutat ¨¦s tan bona com el que hi ha escrit en aquesta".