L'efecte mirall i la tecnologia

Egosurfing

Llucia Ramis

Destino

331 p¨¤gines. 20 euros

Despr¨¦s del retrat generacional Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (2008), Llucia Ramis (Palma de Mallorca, 1977) consolida la seva veu narrativa amb Egosurfing , novel¡¤la guanyadora del premi Josep Pla d'enguany. Aquesta obra planteja un suggestiu dilema cr¨ªtic, ja que la virtut i l'exc¨¦s, la frescor i la reiteraci¨®, formen part d'un mateix magma compositiu.

En un ¨¤gil gir calidosc¨°pic els vint-i-nou cap¨ªtols de la novel¡¤la materialitzen una hist¨°ria ondulant. Cada cap¨ªtol pot llegir-se com una unitat dotada d'autonomia narrativa i, alhora, cadascuna d'aquestes divisions at¨°miques forja el fris general de la trama i recrea una atmosfera centr¨ªpeta. En aquest sentit Egosurfing formula una aposta expressiva en qu¨¨ les lleis narratives despleguen una l¨°gica natural: la consist¨¨ncia d'un univers caracteritzat per les in¨¨rcies proverbials de la quotidianitat urbana.

'Egosurfing' t¨¦ una prosa po¨¨tica per¨° est¨¤ massa atape?da d'exemples calcats de si mateixos

El reconeixement de l'altre arriba gr¨¤cies a la contraposici¨® de successius egotismes

Aix¨ª, el lector ser¨¤ engolit per la xarxa d'esdeveniments concatenats d'uns personatges sotmesos a travessar el tel de ceba que separa la identitat personal i la dimensi¨® social en una era de frenes¨ª tecnol¨°gic que ha barrejat de ple les esferes p¨²blica i privada. La novel¡¤la s'inicia amb la caiguda d'una bossa d'escombraries llan?ada des d'un pis i que impacta sobre un jove que ¨¦s en el carrer. A partir d'aqu¨ª, en un prec¨ªs encadenament de vinyetes mundanes, es descabdellar¨¤ una madeixa d'implicacions, causes, conseq¨¹¨¨ncies i aleteigs humans, desllorigada per una veu en primera persona.

Mirall d'una ¨¨poca que a trav¨¦s de la inflaci¨® tecnol¨°gica ha sacralitzat el jo, els mons autoreferencials, els massatges d'ego i l'autoclonaci¨®, Egosurfing presenta una galeria de personatges monoman¨ªacs, entestats a entendre que la circumst¨¤ncia ¨¦s nom¨¦s un subconjunt del jo. L'estript¨ªs de les intimitats pr¨°pies ser¨¤ incessant: des de la periodista que es llan?a a la piscina de l'Hotel Juan Carlos I davant de tots els convidats a un acte; passant per un to general de confessi¨®; passant per l'adolescent psicokiller que vol matar els companys de classe perqu¨¨ es divulgui una gravaci¨® seva per la xarxa cibern¨¨tica; fins al delirant preu de la fama que est¨¤ disposat a pagar un concursant per triomfar en el programa televisiu Big Brother , ni m¨¦s ni menys que cagar-se a la banyera. Facebook, espionatges a trav¨¦s de l'Skype, masturbacions retransmeses per webcam, exist¨¨ncies i seguretats intel¡¤lectuals mesurades segons el nombre d'entrades a Google... seran els instruments tot¨¨mics d'un corrent de for?a sintetitzat per la veu narradora: "Avui dia ¨¦s estrany no topar-se amb un narcissista patol¨°gic. Hem passat d'una societat individualista a una societat vanitosa i eg¨°latra. Sup¨°s que tots anam de protagonistes". Enmig d'aquesta saturaci¨® eg¨°latra i exhibicionista, la novel¡¤la s'oxigena a trav¨¦s de la veu cre?ble de la narradora, que en clau introspectiva exposa les seves pors, la seva educaci¨® sentimental, el seu contrast solitari amb relaci¨® a un m¨®n que es mira el melic tot subjugant-se a l'¨ªdol de la pr¨°pia imatge. El missatge no podia ser m¨¦s eloq¨¹ent: el reconeixement de l'altre, l'alteritat, arriba gr¨¤cies a la contraposici¨® d'aquests successius egotismes. Egosurfing ¨¦s una obra flu?da; amb finals rodons, justificadament conceptuals; capa? de combinar imatges desacomplexades i alternar-les amb fragments dominats per una prosa po¨¨tica; rica en digressions d'alta volada existencial (com s'evidencia en els magn¨ªfics cap¨ªtols La Mar i La carn ); i ennoblida amb implosions vigoroses que rubriquen la pot¨¨ncia liter¨¤ria de l'autora ("Ell no podia ferir-me, per aix¨° el vaig triar"; "La por va a c¨¤mera lenta"; "El cos ¨¦s un objecte dif¨ªcil de tractar, per¨° de maltractar, m¨¦s dif¨ªcil encara"...).

Per¨° al costat de tots aquests atributs tamb¨¦ cal observar que la novel¡¤la es rabeja en la hipertr¨°fia de l'egotisme. Mancada d'un punt de dosificaci¨® -que arran de reiteracions i al¡¤literacions que resten tensi¨® narrativa a l'obra encara s'hi troba m¨¦s a faltar- Egosurfing dibuixa un quadre costumista de la realitat urbana, massa atape?t d'exemples calcats de si mateixos, redundants. Els protagonistes, arrossegats per la l¨°gica de l'efecte mirall, se saturen en la seva realitat anodina i no arriben a transmetre al¨¨ moral. Nom¨¦s una tardana nota vivificadora trenca aquest circuit retroalimentari: un ocell ha entrat a la cuina del pis on viu l'entotsolada protagonista primordial de l'obra, i en la seva desorientaci¨® agitada espanta la noia. Una bella imatge per apuntar una direcci¨® necess¨¤ria.