Els invents del 'TBO'

E ra cosa de llenguatge familiar que, quan una criatura inventava, fa quaranta o cinquanta anys, alguna cosa que servia per a qualsevol finalitat, per¨° amb molta cibern¨¨tica in¨²til atesa aquesta mateixa fi, els progenitors engeguessin l'expressi¨®: "Quin invent del tebeo!". Podia tractar-se d'un artefacte pensat per sostenir el llibre mentre un llegia al llit (a manca de faristols com cal, naturalment), amb pinces, cordills i un tros de fusta basculant; podia ser un dosificador de menjar per al gos, en el sup¨°sit que un se n'hagu¨¦s de fer c¨¤rrec per¨° hagu¨¦s quedat per anar a fer un tomb amb els amics; podia consistir en un joc de politges per fer baixar i pujar un cistellet en qu¨¨ s'introdu?a qualsevol compra de poc pes que portaven del colmado. Era un temps en qu¨¨ la t¨¨cnica no havia arribat amb escreix a les cases, i l'enginy infantil suplia, sense gaire despesa, aquesta manca. Despr¨¦s, amb els anys, a les cases ja hi ha hagut tota mena de m¨¤quines i l'enginy ha quedat com en suspens, entre par¨¨ntesis: l'enorme aven? de les noves tecnologies ens excusen, avui, d'espr¨¦mer-nos el cervell per inventar cap cosa.

"?poca gloriosa dels invents fets nom¨¦s per amor de l'enginy!"

Aquest ¨¦s un fet que reflectia a la perfecci¨® la secci¨® Los grandes inventos de TBO , dins la famosa revista infantil d'abans i despr¨¦s de la guerra civil. Una publicaci¨® recent ( Els ¨²ltims invents de Ramon Sabat¨¦s, Barcelona, Viena Edicions, 2008) en d¨®na not¨ªcia detallada, agafant per la m¨¤ un dels col¡¤laboradors habituals d'aquesta secci¨®, un perit enginyer que va morir pr¨¤cticament en la mis¨¨ria despr¨¦s d'haver col¡¤laborat tota la vida en aquesta publicaci¨® i moltes altres. Sabat¨¦s nom¨¦s era un dels homes que va intervenir en la secci¨® dels "grans invents"; uns quants altres van ser Joan Macias ("Nit"), Manuel Urda, Alfred Opisso, el gran Mar¨ª Benejam, Francesc Tur o Josep Maria Blanco. Tots ells apareixen en aquest llibre, acompanyats dels seus "invents" estramb¨°tics.

La cosa quedaria redu?da a una mera recuperaci¨® de la mem¨°ria c¨°mica i bibliogr¨¤fica del pa¨ªs si no fos que, justament pel que fa a aquesta secci¨® enginyosa -la secci¨® de la "Fam¨ªlia Ulises", r¨¨plica catalana de la francesa i contrapetitburgesa "Famille Fenouillard", mereixeria un altre article-, TBO se'ns mostra avui, quan les tecnologies noves i ja una mica velles s¨®n el pa de cada dia (tren, avi¨®, r¨¤dio, televisi¨®...), com un paradigma de la relaci¨® dels homes amb les m¨¤quines. Com ¨¦s sabut, els invents m¨¦s primitius dels homes posse?en una estret¨ªssima relaci¨® entre ells mateixos i la naturalesa -la roda, la destral, l'aixada-, de manera que, encara avui, no podem imaginar que alguna d'aquestes invencions pogu¨¦s assolir millors resultats que els que va assolir el primer dia: no hi ha aixades neotecnol¨°giques ni res que s'hi assembli. Els usuaris, en aquests casos, establien un di¨¤leg amb el medi natural en qu¨¨ no hi havia cap element sobrer, cap "ornament" (Adolf Loos i Kracauer ho van estudiar), cap cosa que impliqu¨¦s la m¨¦s petita alienaci¨® dels ¨¦ssers humans respecte a l'element-natura.

Amb els anys i les cent¨²ries els invents es van tornar m¨¦s sofisticats; i, al punt que ens trobem avui la dist¨¤ncia entre l'home o la seva intel¡¤lig¨¨ncia i l'element natural ja presenta un abisme que fa basarda. Si no en fa ¨¦s perqu¨¨ ens hi hem acostumat: tamb¨¦ cap als anys que hem dit, les mestresses es mudaven per mirar la televisi¨®, amb la idea que la gent que hi sortia -que sempre anava molt ben vestida-, com al teatre, podia veure'ns. En realitat, a l'altre cap dels invents del neol¨ªtic, els d'avui ens enfonsen en una alienaci¨® sense pal¡¤liatius, quan no desconcerten o provoquen una enorme despesa: als Estats Units, per exemple, a causa de l'analfabetisme funcional de molta gent, determinats electrodom¨¨stics reclamen la participaci¨® d'un empleat de la botiga prove?dora, que ensenya als usuaris a fer anar una aspiradora o una batedora sofisticada.

Quan un s'atura, en aquest llibre, a analitzar la m¨¤quina "dispensadora de targetes postals", la "m¨¤quina de tallar puros" o la de treure la cua de les cireres, primer s'admira que una persona fes una exhibici¨® tan gran d'enginy per a una finalitat tan absurda o tan minsa. Despr¨¦s, quan els estudia a fons, primer veu que Sabat¨¦s per for?a havia de despertar l'admiraci¨® d'enginyers, dissenyadors i arquitectes; per¨° despr¨¦s s'adona que aquella enorme "exced¨¨ncia" d'inventiva significava ni m¨¦s ni menys una de les expressions m¨¦s admirables que es poden veure, en tota la hist¨°ria de la ci¨¨ncia i de la t¨¨cnica, de la ironia, el sarcasme i el distanciament. De fet, el m¨®n dels grandes inventos de TBO ¨¦s una burla sense remissi¨® del maquinisme i de la tecnologia que es produeix, l¨°gicament, en el moment que aquestes arts comen?aven el per¨ªode inflacionari que tothom coneix. El walki-talki que les criatures havien fet servir per comunicar-se a dist¨¤ncia era filla de l'enginy propi i amiga de la naturalesa; un iPod ¨¦s cosa diab¨°lica, incomprensible i enlluernadora ("fantasmag¨°rica", dir¨¤ Benjamin), per b¨¦ que no ens ho sembli.