Qui mana a l'edici¨®?

Qui mana a l'edici¨® a Catalunya? "Hi ha el Grup Planeta i despr¨¦s hi som tots els altres", bromeja un editor. No ¨¦s ben b¨¦ aix¨ª, per¨° una mica de ra¨® s¨ª que t¨¦. Si la cosa va de pes econ¨°mic i de pres¨¨ncia ho ¨¦s per la pura concentraci¨® d'editorials: a Espanya en t¨¦ una trentena (Planeta, Destino, Seix Barral, Paid¨®s, Cr¨ªtica, Ariel, Booket, Lunwerg, filials a gaireb¨¦ tot Am¨¨rica Llatina) i des del 2008 ¨¦s propietari del grup franc¨¨s Editis (una vintena d'editorials). Li segueixen Random House Mondadori (13 segells, com Mondadori, Grijalbo, Plaza & Jan¨¦s, Debate o Lumen i for?a pres¨¨ncia a l'altra banda de l'Atl¨¤ntic) i RBA (RBA, La Magrana, Gredos, Molino, Serres, Orbis, National Geographic, etc¨¨tera). Parlem d'edicions de llibreries, no d'altres interessos, com audiovisual, llibres de text o revistes. A la llista dels 10 llibres en catal¨¤ m¨¦s venuts el 2009, n'hi ha vuit de Grup 62. A la dels 10 m¨¦s venuts a Espanya hi ha cinc t¨ªtols de Planeta i tres de Random House Mondadori. Els grans copen els best-sellers.

La concentraci¨® editorial de Grup 62 preocupa els editors en llengua catalana

"El mercat del llibre no pot funcionar amb uns pocs best-sellers", diu Anna Beneyto

"Es trenca el cicle tradicional de l'edici¨®: de l'autor al llibreter", assegura Badenes

"El canvi ser¨¤ m¨¦s r¨¤pid i abrupte del que tothom es pensa", diu Folch

Grup 62, propietat a ter?os de Grup Planeta, Enciclop¨¨dia Catalana i La Caixa, surt al Mapa metro editorial 2010 com un ap¨¨ndix de Grup Planeta. Sota el seu paraigua s'agrupen els seus segells en catal¨¤, com Edicions 62, Emp¨²ries, Salsa Books, Art 62, Labutxaca, entre d'altres, i els procedents dels dos grups propietaris: Proa, Columna, Mina, Estrella Polar...

La concentraci¨® de Grup 62 preocupa una mica els editors en llengua catalana. "?s una situaci¨® an¨°mala, copen els best-sellers i tenen una concentraci¨® alt¨ªssima d'autors i de premis, per¨° crec que han arribat al seu sostre i tenen tend¨¨ncia a perdre quota", diu Ernest Folch, d'Ara Llibres i president de l'Associaci¨® d'Editors en Llengua Catalana. "Tenen el 50% del mercat. No em queixo per¨° ¨¦s una mica estrany", afegeix Oriol Castanys, director general d'RBA Libros. Per a Isabel Mart¨ª, de La Campana, el "mimetisme" amb les editorials de Grup Planeta en castell¨¤ "¨¦s absolut".

Per a Jes¨²s Badenes, director general de la Divisi¨® de Llibreries de Grup Planeta, la concentraci¨® dels segells en catal¨¤ ¨¦s "una forma de sobreviure i de competir; Grup 62 no t¨¦ m¨¦s pes que el que t¨¦ Xerais a Gal¨ªcia".

Badenes nega rotundament que el binomi Grup Planeta-Grup 62 sigui el que talli el bacall¨¤ a l'edici¨® a Catalunya. "La mida no t¨¦ tanta import¨¤ncia. Editors com Jorge Herralde o Beatriz de Moura tenen molta m¨¦s influ¨¨ncia cultural que nosaltres. Tenen una traject¨°ria molt llarga, bons autors i el reconeixement nostre i dels lectors".

La q¨¹esti¨® del lideratge no ¨¦s tan clara com la concentraci¨® o les vendes donen a entendre. Random House Mondadori (RHM), per exemple, est¨¤ al capdavant en la venda de butxaca. Per¨° contra l'imperi del best-seller, hi ha editorials com Tusquets o Anagrama que poden presumir de long-sellers, com Haruki Murakami o Paul Auster. Folch parla de bicef¨¤lia. "Hi ha els grans grups per¨° tamb¨¦ els petits i mitjans editors, amb una capacitat d'influ¨¨ncia for?a important, amb una producci¨® m¨¦s de qualitat que de quantitat". Per a Jaume Vallcorba (Quaderns Crema / Acantilado), els mitjans i petits tenen una fidelitzaci¨® m¨¦s gran dels lectors.

La consellera delegada d'RHM, N¨²ria Cabut¨ª, assenyala la vitalitat editorial de Barcelona. Destaca que, segons l'informe Nielsen, el mercat del llibre en general est¨¤ estable, amb un creixement del 2% al 2009. Hi ha consens, per¨°, en qu¨¨ aquest 2% se l'han endut els best-sellers. Algunes xifres: dels tres llibres de Stieg Larsson s'han venut en castell¨¤ 3.400.000 exemplars; en catal¨¤ 350.000 c¨°pies, segons Destino i Columna. De la saga Crep¨²sculo (Alfaguara) s'han venut en total 3.000.000 de c¨°pies, i 150.000 en catal¨¤.

Diu Herralde que s¨®n pelotazos, que han proliferat en aquesta d¨¨cada. Recorda que als vuitanta un llibre com Bella del se?or, d'Albert Cohen, "va estar durant setmanes al n¨²mero 1 de les llistes". Anagrama, una de les editorials m¨¦s renovadores de l'edici¨® espanyola, t¨¦, com diu Herralde, "una activitat menys aparatosa, per¨° amb resultats positius. No tenim la pretensi¨® de manar, mai l'hem tinguda, per¨° s¨ª d'aconseguir un cat¨¤leg s¨°lid, gr¨¤cies al qual una editorial independent, amb fort ¨¨mfasi cultural, pot aguantar sense problemes, l'estrebada dels grans grups". Tusquets, Quaderns Crema / Acantilado i les m¨¦s joves, com Libros del Asteroide o Min¨²scula, treballen per fer un bon cat¨¤leg.

"?s agosarat parlar de creixement. Cada cop m¨¦s t¨¦ lloc el fenomen del best-seller punter, per¨° una flor no fa estiu i no es pot pensar en un mercat que funcioni amb uns pocs best-sellers", diu Ana Beneyto, presidenta del Gremi de Distribu?dors de Publicacions de Catalunya.

A Catalunya es va editar 32.741 llibres l'any 2008; 10.110 en catal¨¤. No hi dades sobre la devoluci¨® de llibres, per¨° segons la Federaci¨®n de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones (FANDE) oscil¡¤la a tot Espanya entre el 32% i el 35%. El 2008 es van retornar 60 milions de llibres, un 5,6% m¨¦s que l'any anterior. "Des de fa cinc anys les devolucions creixen sense parar", segons Jos¨¦ Manuel Anta, de FANDE.

La falta de dades del 2009 no permet saber fins a quin punt la crisi ha afectat el m¨®n del llibre, per¨° tot el circuit editorial pateix. "El llibre no ¨¦s un producte de grans vendes, no com les de l'autom¨°bil o les del sector de la construcci¨®, per aix¨° no hem tingut grans davallades, per¨° ens trobem en una crisi de consum i ens afecta", assegura Beneyto. "?s un moment molt dif¨ªcil. Moltes botigues petites, llibreries i papereries estan tancant perqu¨¨ no poden afrontar els pagaments. Si queda algun optimisme ¨¦s el digital. Tots els editors demanen subvencions per digitalitzar els seus llibres".

Els editors i amb ells tots els sectors de l'edici¨® (llibreries, distribu?dors, etc¨¨tera) viuen una doble incertesa: la crisi i l'arribada de l'e-book. Hi ha la sensaci¨® que tot trontolla.

Badenes ¨¦s prudent sobre el futur digital. "Planeta no mana per¨° ¨¦s important al m¨®n dels continguts literaris, encara que aix¨° est¨¤ canviant. La ind¨²stria de continguts perd pes, com es pot veure a Nord-am¨¨rica. S'est¨¤ trencant el cicle tradicional: autor, agent, editor, distribu?dor, llibreter. Amazon t¨¦ una capacitat enorme de prescripci¨® i sap com pressionar els editors. La tend¨¨ncia ¨¦s irreversible, encara que no immediata. Uns cinc anys, no m¨¦s".

Planeta, Santillana i Random House Mondadori han creat una plataforma per llan?ar els seus llibres electr¨°nics. S'hi han afegit Anagrama, Salamandra i Tusquets perqu¨¨ els distribueixi els e-books. Volen tenir els primers per a la Fira del Llibre de Madrid.

A l'altre extrem, Folch, que impulsa la plataforma L-36, est¨¤ conven?ut que el llibre electr¨°nic ser¨¤ la nova "terra promesa de l'edici¨®". "El canvi ser¨¤ m¨¦s r¨¤pid i abrupte del que tothom es pensa". Posa com a exemple l'e-book Nadie lo ha visto (Maeva), de Mari Jungstedt. En pocs dies es van fer 450 desc¨¤rregues.

El llibre digital aportar¨¤, segons Folch, altres avantatges: "No hi haur¨¤ devolucions, ni magatzems de llibres. Canviar¨¤ tota la log¨ªstica".

Beatriz de Moura (Tusquets) s'ho pren amb m¨¦s calma. Diu que encara no tenim una legislaci¨® adequada sobre drets d'autor per afrontar el repte. Castanys, com bona part dels editors, opina que ser¨¤ un altre suport de lectura i que probablement sumar¨¤ lectors. I F¨¨lix Riera, director editorial de Grup 62, pensa que el paper dels editors-prescriptors ser¨¤ cada cop m¨¦s important.

Crisi i nous reptes a part, es palpa una preocupaci¨® molt m¨¦s fonda, que Antonio Ram¨ªrez, de la llibreria La Central, resumeix: "S'est¨¤ empobrint el circuit llibresc". Cada cop ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil escollir, perqu¨¨ s'imposa el pensament ¨²nic del best-seller. "No ha canviat el gust dels lectors, sin¨® que ha canviat la forma de vendre llibres".

L'edici¨® en llengua catalana, amb un 22,2% de lectors habituals, segon la Generalitat, resulta atractiva. A part de l'esmentada concentraci¨® de Grup 62, RHM t¨¦ Rosa dels Vents i RBA, La Magrana. Tamb¨¦ Tusquets va endegar una col¡¤lecci¨® en catal¨¤, L'Ull de Vidre, on tradueixen alguns dels seus escriptors, com Henning Mankell i editen autors catalans, com el proper llibre de Pon? Puigdevall.

En el cas d'Acantilado / Quaderns Crema, sembla que aquesta darrera estigui una mica aturada, per¨° Vallcorba, el director, ho nega. "El que passa ¨¦s que Acantilado ha crescut molt i Quaderns segueix com sempre, encara que ara em costa trobar autors bons en catal¨¤".

?s un mercat que tamb¨¦ interessa als de fora. El Grup SM t¨¦ una editorial en catal¨¤, Cru?lla. Santillana edita literatura infantil i juvenil en catal¨¤ a trav¨¦s de Grup Promotor. Publica simult¨¤niament en castell¨¤ i catal¨¤ autors com Bernardo Atxaga o Manuel Rivas; coediten, com en el cas de Jos¨¦ Saramago, amb Edicions 62; i tradueixen al castell¨¤ Imma Mons¨®, Albert S¨¢nchez Pi?ol i Carme Riera. "Ens interessa Barcelona i Catalunya, perqu¨¨ aqu¨ª el pes de les llibreries ¨¦s m¨¦s important que a la resta d'Espanya i tamb¨¦ perqu¨¨ Catalunya ¨¦s generadora de corrents. S¨¢nchez Pi?ol i Carlos Ruiz Zaf¨®n en s¨®n la demostraci¨®", resumeix l'editor d'Alfaguara a Barcelona, Gerardo Mar¨ªn.