Arquitectura en diagonal

En un dels llibres essencials sobre el patrimoni catal¨¤ del 1900, la Rese?a y cat¨¢logo de la arquitectura modernista d'Oriol Bohigas, la Diagonal no apareix per enlloc i no pas perqu¨¨ a la gran avinguda no hi haguessin joies arquitect¨°niques del tombant del segle anterior sin¨® perqu¨¨ l'any 1971, l'art¨¨ria barcelonina per antonom¨¤sia, encara es deia fat¨ªdicament General¨ªsimo Franco. Aix¨° no havia impedit, per¨°, que sis anys abans, tamb¨¦ en plena dictadura, Manuel Pertegaz —en col¡¤laboraci¨® amb les col¨°nies Puig— bateg¨¦s el seu primer perfum amb el nom de Diagonal en comptes de posar-li el nom oficial i poc glamur¨®s del marit de la seva clienta major —c¨¨lebre per dur uns collarets que rares vegades pagava.

La Diagonal ¨¦s un cat¨¤leg de la millor, i pitjor, arquitectura catalana del segle XX

L'avinguda es va anar construint de mica en mica, i encara hi ha solars per edificar

Ni Dom¨¨nech i Muntaner ni Gaud¨ª s'hi estrenaren, per¨° hi ha bon modernisme

La Casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch, ¨¦s la catedral de les cases de pisos del planeta

Sagnier t¨¦ tretze obres a la Diagonal, entre les quals l'esgl¨¦sia de Pompeia

La pe?a estelar del noucentisme ¨¦s el grup escolar Ramon Llull, de Josep Goday

El Bloc Diagonal, de Churruca i Rodr¨ªguez Arias, mant¨¦ la frescor del primer dia

Dues torres senyeres s¨®n l'Atalaia, de Mil¨¤ i Correa, i l'Agbar, de Jean Nouvel

L'any 1965, la Diagonal —amb la petita derivaci¨® de Tuset Street— era el carrer m¨¦s xic de Barcelona i marcava definitivament l'up and down de la ciutat. En aquest sentit, Pertegaz n'havia estat definitivament el precursor quan, l'any 1942, va obrir-hi la seva casa de costura, no gaire lluny d'una altra, de la qual avui ning¨² ja no se'n recorda: Argon, societat d'antecedents republicans que a la postguerra va ser obligada a cedir els balcons preferents del principal que ocupava a les autoritats feixistes per presenciar, any rere any, l'aclaparador Desfile de la Victoria.

Per¨°, an¨¨cdotes a part, al llarg dels onze quil¨°metres de longitud que ocupa, aquesta avinguda de nom abstracte i geom¨¨tric ¨¦s un excel¡¤lent cat¨¤leg de la millor —i de la pitjor i tamb¨¦ de la m¨¦s anodina— arquitectura catalana del segle XX. Gaireb¨¦ tots els estils hi s¨®n representats malgrat que l'aspecte general de l'avinguda sigui m¨¦s aviat gris i mon¨°ton.

Concebuda per Ildefons Cerd¨¤ al mateix moment en qu¨¨ projectava l'Eixample, i com un esventrament d'aquest, la Diagonal es va anar construint de mica en mica, per trams, i encara queda avui un munt d'atractius solars per edificar o especular, sobretot per la part del suculent 22@. El fragment m¨¦s antic ¨¦s el que va del Cinc d'Oros a Verdaguer, de la fulana a la sotana, tal com recorda Permanyer (Biografia de la Diagonal, La Campana, 1996) que l'anomenaven sorneguers els barcelonins, en refer¨¨ncia als dos antag¨°nics estilites que l'encap?alaven respectivament: la Rep¨²blica despullada de l'escultor Viladomat —desmuntada en acabar la Guerra Civil—, i el Moss¨¨n Cinto de Borrell i Nicolau ben guarnit amb l'h¨¤bit solemne de capelina.

Despr¨¦s d'aquesta primera colonitzaci¨® urbana, l'avinguda es va poblar simult¨¤niament en direcci¨® al Llobregat i el Bes¨®s, amb un important escalat de classes: de la Rep¨²blica a Francesc Maci¨¤, gent rica, i de Moss¨¨n Cinto a les Gl¨°ries, cada vegada m¨¦s pobres. No obstant aix¨°, l'estil arquitect¨°nic d'una i altra part va ser semblant, a base de profusi¨® d'arcs escarcers, carreuats acad¨¨mics i balustres de pedra artificial, amb l'¨²nica difer¨¨ncia de les amplades i les al?ades de les obertures, la dimensi¨® dels solars, i la proliferaci¨® d'in¨²tils templets a la zona alta, a manera d'ostentoses diademes, un detall que, als anys trenta del segle passat, treien de polleguera els membres del modern GATCPAC que, qui sap si en revenja, van projectar un calvinista i radical pla d'urbanisme per a la part m¨¦s alta de l'avinguda, de Francesc Maci¨¤ en amunt.

Si deixem a part, d'una banda, el F¨°rum i l'espectacle de l'arquitectura que va propiciar i propicia i, de l'altra, la zona de Pedralbes a partir del gran bloc de l'Illa, zones que funcionen d'una forma gaireb¨¦ aut¨°noma, el moll de l'os hist¨°ric de la Diagonal abra?a el tram compr¨¨s, m¨¦s o menys, entre dues torres molt emblem¨¤tiques dels temps en qu¨¨ han estat constru?des: l'Atalaia i l'Agbar.

Un dels edificis representatius m¨¦s antics d'aquest enorme tram central ¨¦s el Palau del Marqu¨¨s de Robert que reflecteix el classicisme franc¨¨s, gaireb¨¦ perfecte per¨° ratllant l'insuls. Aquest habitatge unifamiliar envoltat de jard¨ª ¨¦s dels pocs exemplars que es conserven ¨ªntegres d'entre tots els que havien proliferat a la part noble de la Diagonal, la majoria ja d'estil modernista.

Ni Gaud¨ª ni Dom¨¨nech i Montaner, per¨°, no es van estrenar mai a l'avinguda barcelonina per excel¡¤l¨¨ncia. En canvi, el m¨¦s retr¨°grad Puig i Cadafalch s'hi va ficar de ple i, amb els seus deliris antimoderns, paradoxalment va crear algunes de les millors peces arquitect¨°niques d'aquest inacabable carrer. Puig i Cadafalch, que odiava l'Eixample i el seu inventor, va aprofitar un dels retalls irregulars i cantelluts, gaireb¨¦ residuals, que deixava el tra?at sever de Cerd¨¤, per subvertir la geometria regular amb una ciutat medieval dins la ciutat moderna. Aix¨ª va n¨¦ixer la meravellosa Casa de les Punxes, catedral per excel¡¤l¨¨ncia de totes les cases de pisos del planeta. L'arquitecte mataron¨ª va aportar el que m¨¦s falta li faria a la llarga a la Diagonal: joc de volums que trenquen la monotonia de l'entorn, color i, per sobre de tot, fantasia. Per¨° la Casa de les Punxes no era pas l'¨²nica aportaci¨® seva a l'avinguda. Quasi al davant i gaireb¨¦ coet¨¤niament l'arquitecte va bastir el lux¨®s Palau Quadras, actual seu de la Casa ?sia, amb la fa?ana principal de pedra, esculpida de dalt a baix.

L'esperit de Gaud¨ª, malgrat la seva abs¨¨ncia sonada, ¨¦s present a la Diagonal amb quatre obres singulars. La Casa Planells, versi¨® pobra i corprenedora de La Pedrera, situada a la part en qu¨¨ l'avinguda s'esmunyeix en la depressi¨® estil¨ªstica m¨¦s fat¨ªdica i acabat entelant aquesta petita meravella de Jujol, sense ornaments de cap mena, cant de cigne del modernisme i precedent de l'expressionisme, el racionalisme i el surrealisme. La Casa Comalat, una fant¨¤stica mona de pasqua de Valeri i Pupurull, cita de la Casa Batll¨® i la Calvet, a la rococ¨® i estrafol¨¤ria fa?ana principal, i de La Pedrera a la fant¨¤stica i transgressora fa?ana posterior del carrer Rossell¨®, visible des del Cinc d'Oros, i amb extravagant vest¨ªbul digne del millor Juli Verne. El polifac¨¨tic Manuel Sayrach, per la seva banda, aporta a la Diagonal una versi¨® de La Pedrera comestible i tova, en el bon sentit del mot, de sucre de llustre i merenga cuits a la fa?ana, i de tripa de mam¨ªfer i esquelet de balena al fabul¨®s vest¨ªbul i ull d'escala, obra mestra dels deliris 1900. Finalment, Dom¨¨nec Sugra?es, menys inspirat que la resta, es deixa anar a la Casa Mas de Miquel i subverteix el llenguatge finolis estil Ritz, de final dels anys deu i els primers vint del segle passat, per composar una fa?ana passada de voltes i anticl¨¤ssica per l'exc¨¦s, amb una entrada de carruatges que du a un ins¨°lit pati ovalat, immens, cobert per una claraboia, que en el seu ambient susp¨¨s i t¨¨nue pren un aire d'edifici de Budapest, atmosfera refor?ada per la flaire de balneari que emana, precisament, una sauna masculina situada al soterrani.

El modernisme no va passar de moda l'any 1906, de cop i volta tal com sovint s'ha afirmat, arran de les primeres manifestacions noucentistes, sin¨® que a la d¨¨cada seg¨¹ent encara era un estil de moda, tal com ho prova el fastu¨®s Palau P¨¦rez Samanillo, d'Herv¨¤s Arizmendi, ara seu del C¨ªrculo Equestre, brutalment amputat per les fa?anes del pati durant els anys quaranta per obra i gr¨¤cia de Raimon Duran Reynals, un bon arquitecte noucentista que com la resta de companys de generaci¨® odiava el 1900. La part que ha sobreviscut, prou important i amb uns quants interiors conservats, encara fa patxoca malgrat ser una mica estil mona de pasqua. En una l¨ªnia semblant, de modernisme moderat, Sagnier ¨¦s qui t¨¦ m¨¦s obres a la Diagonal, especialment en finques cantoneres, tretze en total, moltes ja immerses en el classicisme afrancesat que li era propi, molt ben rebut per la millor burgesia local quan va quedar tipa d'art nouveau comestible. El palauet dels Sitj¨¤, al n¨²m. 415, era la seva millor pe?a per¨° ha desaparegut per sempre. Despr¨¦s ve l'esgl¨¦sia i el convent de Pompeia, c¨¨lebre per les desfilades dominicals de missa de dotze on les modistes —cat¨°liques o descregudes— anaven a guaitar els modelets dels grans modistes. De Pompeia destaca la fa?ana ben resolta i discreta, tant de l'esgl¨¦sia com del convent, l'interior del temple net i polit, i l'espai de la biblioteca tractat com si fos arquitectura industrial, sense ornaments, di¨¤fan i amb estructures met¨¤l¡¤liques. De la resta de peces sagnieranes, en sobresurten la Casa Pellerin, a la cantonada amb Balmes, amb una imponent torre rodona a mig cam¨ª entre un termos i una coctelera, i finalment l'extravagant Casa Jos¨¦ Larra?aga, palauet que, tot i ser de llenguatge cl¨¤ssic, n'¨¦s la total negaci¨®.

El noucentisme t¨¦ una pres¨¨ncia estel¡¤lar a la Diagonal en el Grup Escolar Ramon Llull, de Josep Goday deixeble i col¡¤laborador de Puig i Cadafalch i autor de la majoria d'escoles barcelonines del temps de la Mancomunitat. Aquesta pe?a, de volums plans i composici¨® s¨¤via, s'al?a imponent i, alhora, humana a la desangelada cru?lla esbiaixada entre Arag¨® i Consell de Cent. A mig cam¨ª entre modernisme centreuropeu i el noucentisme se situa el gran bloc de pisos que l'encara massa poc vindicat arquitecte Pericas es va fer per a ell mateix, a la cantonada de Rossell¨®. Ben a prop, Duran Reynals quan era membre del GATCPAC, va projectar la baluerna acad¨¨mica de la Casa Espona, a la banda de Ll¨²ria —on hi ha el fam¨®s bar Bauma—, una obra aplaudida per molts professionals per¨° que desequilibra l'entorn.

El monumentalisme dels temps de la Dictadura de Primo de Rivera t¨¦ l'exemple m¨¦s honr¨®s en les cases Almirall, del 1928-1932, de Francesc Gu¨¤rdia i Vial, gendre de Dom¨¨nech i Montaner. Un conjunt que abra?a quatre carrers i que se salva de la mitjania general d'avorrits classicismes gr¨¤cies a la uniformitat austera de la composici¨® i als pocs ornaments in¨²tils, simplicitat que es contraposa a l'enfarfegat bloc cantoner, d'estil neoplateresc, que t¨¦ al davant, projectat pel gaireb¨¦ sempre poc inspirat Eusebi Bona. I a Francesc Maci¨¤ destaquen, enmig dels edificis porciolistes dels seixanta i setanta que segueixen sent lletjos malgrat haver estat tunejats a dojo, els blocs Ferrer Cajical que inicialment havien d'envoltar tota la pla?a, una obra de l'arquitecte Rodr¨ªguez Lloveras, i que potser ha entrat al cat¨¤leg municipal de patrimoni m¨¦s que per les seves virtuts per evitar que proliferi l'horror que l'envolta.

Sens dubte l'obra m¨¦s moderna de l'avinguda ¨¦s Bloc Diagonal de Ricard de Churruca i Germ¨¤ Rodr¨ªguez Arias, dos membres insignes del GATPAC. Aquest grup d'habitatges que arriba fins al carrer Par¨ªs, acabat en plena Guerra Civil, mant¨¦ la frescor i eleg¨¤ncia del primer dia. I dels anys trenta als seixanta, entrats a la modernitat, cal destacar l'equip Correa Mil¨¤ amb tres peces insignes a l'avinguda. L'edifici Metro 3, dels anys vuitanta, que aporta una destacada nota crom¨¤tica amb un granat tret directament de l'interior de les balconades del bloc racionalista de Churruca i Rodr¨ªguez Arias. El de la Diputaci¨® de Barcelona sobreposat a la Casa Serra de Puig i Cadafalch, i la torre Atalaia, inspirada de lluny en la milanesa Torre Velasca de BBPR, un bloc que tot i tenir ja quaranta anys no ha envellit i continua sent un dels millor gratacels de Barcelona.

Una altra torre emblem¨¤tica ¨¦s, sens dubte, la del Banco Atl¨¢ntico, de Balmes, projectada per Francesc Mitjans i Santiago Balcells Gorina —autor tamb¨¦ del ve¨ª Deustche Bank. Directament clavada de la, tamb¨¦ milanesa, Torre Pirelli de Gio Ponti aquest gratacel forma part de l'sky line barcelon¨ª, i gr¨¤cies al bon disseny del seus autors ha estat restaurada amb facilitat per l'actual propietari, el Banc Sabadell. I entre l'arquitectura de les peles, cal citar els blocs de Caixa Barcelona, del duet Busquets Leonori, i el de l'antic Banco de Bilbao —ara botiga Furest— de Tous i Fargas, que dintre de tot s¨®n els exemples m¨¦s notoris d'un tipus d'arquitectura imitada fins a l'avorriment.

I entre els moderns contemporanis, cal parlar d'Oriol Bohigas i els seus socis que tenen a la Diagonal un parell d'obres: la poc inspirada M¨²tua Metal¨²rgica, bastida als anys cinquanta, situada a la part baixa de l'avinguda, i el Corte Ingl¨¦s situat a l'alta, just a Francesc Maci¨¤, una obra teatral i neo/d¨¦co per¨° efica? al lloc on est¨¤ empla?ada. A part d'algun defecte important, com ara la paret cega del darrere, totalment abonyegada, l'edifici de Bohigas aporta tamb¨¦ una fenomen interessant: l'espectacular il¡¤luminaci¨® de la fa?ana. I de llum a llum, ¨¦s inevitable acabar amb la car¨ªssima i espectacular Torre Agbar, que clou la promenade hist¨°rica i n'obre una altra, la de la flamant arquitectura espectacle, part de la qual ja comen?a a passar de moda, fins i tot abans d'al?ar-se el tel¨®.