Romes

Se'n recorden de Roma, la pel¡¤l¨ªcula de Fellini? En una escena la gent sopa al carrer, grups de comensals formen una massa humana cridanera i en un moment donat aquest conjunt de taules, persones, gots de vi, cadires i macarrons s'ha de moure perqu¨¨ passa un tramvia i despr¨¦s tornen a seure amb una naturalitat exemplar, ¨¦s l'Europa del sud. Representa un ¨²s del carrer impecable, alhora menjador improvisat i pas de tramvies. Em va venir al cap veient la nova avinguda de Roma de Barcelona.

La reforma ha suposat un tall radical del tr¨¤nsit des del carrer Arag¨® cap a l'estaci¨® de Sants. Ja s¨¦ que entre cotxes o vianants triem vianants, per¨° el sentit com¨² no pot donar ra¨® que un carrer s'interrompi a la circulaci¨® aix¨ª. Aquestes reformes, a Barcelona, semblen tenir predilecci¨® pels carrers que no segueixen l'estricta regla Cerd¨¤, "cicatrius" les han anomenat els responsables pol¨ªtics del districte; aix¨ª, si el carrer ¨¦s oblic, se'l converteix en una cosa in¨²til i guarnida innecess¨¤riament, com ja va passar amb l'avinguda Mistral.

L'Avinguda de Roma, la darrera d'aquestes reformes, serveix per il¡¤lustrar la idea de carrer que sembla tenir actualment el govern de la ciutat, i potser ¨¦s oport¨² fer una reflexi¨®. El seu disseny obeeix una seq¨¹¨¨ncia per franges basada en la continu?tat d'alguns elements que es repeteixen amb diverses cad¨¨ncies: carrils bici, carrils de tr¨¤nsit local, voreres, jardineres-obstacle inclinades, bancs, passeig, jardineres un altre cop, m¨¦s bancs, m¨¦s vorera, joc de nens, vorera, etc. El conjunt es completa amb diferents arbres situats segons les franges: pl¨¤tans, magn¨°lies, palmeres, prunus, ac¨¤cies; i tamb¨¦ fanals de diverses classes, suposo que pensant que cadascun ¨¦s apropiat per una cosa diferent, igual que les franges. Una franja per a cada cosa, un fanal per a cada activitat; el resultat ¨¦s un espai p¨²blic especialitzat en un moment com l'actual en qu¨¨ reclamem flexibilitat i versatilitat per a tot. Estem segurs que no ens equivoquem?

L'¨²nic que transmet aquest fabul¨®s conjunt d'elements ¨¦s que ¨¦s un espai buit que no han sabut com omplir, demostrant una immensa por del buit. Abans, amb el disseny de l'espai p¨²blic es cometien errors, per¨° ara els espais s¨®n de manual. Tots els detalls dels materials mostren una execuci¨® exemplar, el granit del paviment i de les jardineres, els paviments asf¨¤ltics i la col.locaci¨® dels fanals, ¨¦s impecable. Ara els dissenyadors sembla que ni tan sols s'equivoquen, simplement ho fan malament. ?s un exemple d'on porta el perfeccionisme constructiu si es deixa de banda l'observaci¨® m¨¦s elemental de la ciutat i no posseeix un esprit de vivre imprescindible per aquest ofici. L'arquitecte i urbanista dan¨¨s Jan Gehl ja fa anys, per referir-se a all¨° que representa l'espai p¨²blic, parlava de "la vida social entre els edificis", exactament el que il.lustra la pel¡¤l¨ªcula de Fellini, que ¨¦s molt diferent de la vida social entre jardineres.