Una continu?tat fonamental

ESTIMAT AMIC. CARTES

PERE CALDERS / JOAN TRIAD?

Edici¨® de Susanna ?lvarez

i Montserrat Bacard¨ª Publicacions de l'Abadia

de Montserrat

291 p¨¤gines. 16 euros

Com a m¨ªnim les primeres m¨¦s de cent planes d'Estimat amic valen com a testimoni original¨ªssim de com anaven les coses dintre de casa, tant si la casa era a M¨¨xic com si era a Barcelona. Pere Calders viu l'exili amb la temptaci¨® cr¨°nica de tornar i amb lucidesa, i Joan Triad¨² viu pendent de redre?ar coses, totes catalanes, i parin on parin. Per aix¨° s'estableix aquesta correspond¨¨ncia de dos lletraferits cat¨°lics capa?os de fer-se costat en la dist¨¤ncia i d'animar-se m¨²tuament. Triad¨² va voler incloure en una antologia de 1950 quatre relats de Calders i aqu¨ª arrenca la m¨²tua depend¨¨ncia; tamb¨¦, per¨°, les fonts del coratge per fer cas al nas per part de Calders: "Jo veig que a Catalunya es treballa i que aqu¨ª ja no hi fem res —diu el 1953—. Per¨° he descobert amb sorpresa que es necessita una certa valentia per fer aquesta afirmaci¨® en el nostre medi".

La veu de Calders es despulla sovint i endre?a prejudicis; perd la por de preguntar qu¨¨ passa de veres a Catalunya i fins i tot critica les actituds tan poc cooperadores que sovint detecta entre exiliats una mica massa capcots i encarcarats en posicions inamovibles: "Puc assegurar que la meva veu ¨¦s l'¨²nica que, des de fa setze anys, ha clamat per la creaci¨® d'un ¨°rgan on pogu¨¦ssim col¡¤laborar els escriptors de fora i de dins. O millor dit: crec que nosaltres tenim el deure de crear un instrument que us permeti a vosaltres una continu?tat que us ¨¦s tan dif¨ªcil".

Som nom¨¦s a 1955, i tot i que no ¨¦s ell l'¨²nic que defensa coses semblants (ja existeix Pont Blau i el formidable epistolari de Joan Fuster ¨¦s una fascinant anatomia del cas), tot va molt a poc a poc i la percepci¨® de la inutilitat de l'exili, de girar sobre si mateixos sense engegar res de pes, es fa tan punyent que la millor resoluci¨® ¨¦s fer m¨¦s forta la pres¨¨ncia pr¨°pia a la Catalunya callada de dins perqu¨¨ tot ressoni una mica m¨¦s dins i fora. El que proven de fer ¨¦s el mateix que proven dos personatges m¨¦s, com Jaume Vicens Vives o Josep Pla, i ¨¦s el que assaja tamb¨¦ Triad¨² com a cr¨ªtic (l'ap¨¨ndix reprodueix els treballs que va dedicar a Calders des de 1950, i algun tamb¨¦ de Calders). I com ho han anat provant d'altres que es diuen Carles Riba o els Manent, pare i fill, i la nova activitat de la Selecta o de Serra d'Or (de 1959), i nous premis: restituir "una continu?tat fonamental", en paraules de Calders i que ¨¦s la millor tesi difosa del llibre i hagu¨¦s estat un t¨ªtol m¨¦s engrescador.

Les "crisis d'enyorament" de Calders s¨®n a estones fort¨ªssimes i la incertesa general fa complicada la presa de decisions, entre altres coses perqu¨¨ viure a M¨¨xic el 1955 no ¨¦s viure en una Espanya aut¨¤rquica, fora del m¨®n i miserable: "El meu pare no s'atreveix a aconsellar-me —escriu Calders— en cap sentit, perqu¨¨ creu que a Catalunya no podria obtenir per a la meva fam¨ªlia el nivell de vida que tenim a M¨¨xic. Per¨° aix¨° seria el de menys!". I ho ser¨¤ quan trobi la manera d'aplegar els diners que el faran tornar a Barcelona i anar a viure el 1962, quan "el primer contacte amb el pa¨ªs em desorienta una mica. Per molt que hagi volgut imaginar-me'l, procurant esfor?ar-me per frenar entusiasmes ocasionats per l'afany —tan llargament mantingut— d'embellir el record, ara vaig de sorpresa en sorpresa".

Segurament Calders no ha tornat a la cat¨¤strofe de 1939 i a San Cucufate sin¨®, molt m¨¦s del que es pensava, ha tornat a Sant Cugat del Vall¨¨s i el 1962, m¨¦s de 20 anys despr¨¦s d'exiliar-se: en falten set per inaugurar la Universitat Aut¨°noma a tocar de Sant Cugat.