De finestres

La seu del Banc de Sang i Teixits de Catalunya ¨¦s un edifici sobri del qual nom¨¦s podem apreciar una part ja que els laboratoris s'estenen pel soterrani de tota l'illa. ?s un cas que permet fer algunes observacions sobre les fa?anes compostes a base de finestres, que s¨®n diferents de les resoltes amb murs cortina, o amb terrasses cont¨ªnues que releguen a un segon pla les obertures, les de forats m¨¦s o menys capriciosos o les de gelosies. ?s per aix¨° que aquest cas ¨¦s oport¨² per preguntar-nos qu¨¨ fa que un edifici amb finestres estigui b¨¦.

Al meu entendre, hi intervenen diverses coses. Generalment les finestres d'un edifici no han de ser totes iguals, ¨¦s clar, per¨° tamb¨¦ ho poden ser. Aleshores ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil, com en aquest cas, que pel fet de tractar-se d'un edifici d'oficines i serveis sembla el m¨¦s adient. Tamb¨¦ hi interv¨¦ la proporci¨® de la finestra i la relaci¨® amb el conjunt, una cosa que no es veu per¨° que apreciem, com aqu¨ª. La proporci¨® tamb¨¦ ha de ser present en els intervals entre finestres i entre plantes, que en aquest cas prenen la mateixa mida ja que en definitiva ¨¦s una fa?ana portant, fet que li confereix l'aspecte d'un s¨°lid estampat. Igualment s¨®n importants el gruix del mur i la fond¨¤ria de la finestra, que, amb relaci¨® a la fa?ana, resulta un factor clau a l'hora d'apreciar-les. Si s¨®n a fora —al mateix pla de la fa?ana— l'edifici no t¨¦ ombres, cosa que en la nostra latitud resulta impostat. Aqu¨ª tenen gruix i per tant ombres, i d'aquest manera resulta millor per controlar l'assolellament.

L'edifici t¨¦, a m¨¦s, una cosa a les finestres que el fa original: les cantonades. Tot es complica en arribar-hi i aqu¨ª es resol magn¨ªficament. L'edifici t¨¦ quatre fa?anes, per¨° a tots els efectes ¨¦s com si nom¨¦s en tingu¨¦s una. Evidentment hi ajuda el fet que les finestres siguin iguals, per¨° el m¨¦s definitiu ¨¦s que les finestres de la cantonada es pleguin i comparteixin dues fa?anes, convertint-lo en un ¨²nic s¨°lid. L'exercici ¨¦s complicat perqu¨¨ no es pot fer amb la dimensi¨® d'una finestra normal i partint-la per la meitat. La mida s'ha d'augmentar si es vol doblegar, perqu¨¨ aix¨ª es corregeix el defecte o, si ho prefereixen, aix¨ª es corregeix l'efecte ¨°ptic i sembla una finestra igual que la resta, per¨° plegada. Un recurs similar que el que s'emprava fa segles a les columnes de les cantonades dels temples cl¨¤ssics grecs.

Per¨° potser les fa?anes amb finestres regulars prenen un altre valor quan pensem en el que no es veu. Jutjar un edifici tamb¨¦ ¨¦s aix¨°. Saber si la fa?ana que veiem ¨¦s en realitat una estructura, com en aquest cas, li atorga el valor de la ra¨® pr¨¤ctica. El mateix que succeeix quan es veu simult¨¤niament la planta de distribuci¨®, en qu¨¨ la disposici¨® alternada dels grups d'escales, ascensors i serveis, pensada per a la m¨¤xima flexibilitat tenint en compte les activitats tan diverses que l'edifici cont¨¦, es completa amb el mur perimetral ordenat i regular que d¨®na forma a les finestres, les quals s¨®n senzillament la seva ra¨® de ser.