Fent cam¨ª per Catalunya

El foraster mira amb ulls curiosos, esperan?ats, ¨¤vids de coneixement. Diuen els rodamons que sentir-se estranger ¨¦s una de les millors recompenses del viatge. Un bot¨ª que no sempre cal anar a buscar a quil¨°metres i quil¨°metres de dist¨¤ncia. Catalunya ¨¦s una destinaci¨® tur¨ªstica que pot esdevenir apassionant tamb¨¦ per als que hi viuen tot l'any. Nom¨¦s cal decidir en quin punt del mapa posem el dit i perdre'ns per qualsevol de les seves comarques. D'aix¨° n'¨¦s un expert el periodista i escriptor Josep Maria Espin¨¤s, que amb les seves rutes A peu per ha caminat per bona part del territori catal¨¤. Es confessa incapa? de recomanar un itinerari concret, per¨° regala un consell universal: deixar la pressa fora de la motxilla. "Asseure's en una pla?a, mirar i viure. Dir 'bon dia' i escoltar".

L'obra de Ruiz Zaf¨®n inspira tres rutes liter¨¤ries, una a Puigcerd¨¤ i dues a la ciutat de Barcelona Besal¨², Truman Capote, els Templers i Sant Jaume protagonitzen ofertes ben alternatives 'L'oferta ¨¦s molt local o generalista; falten llibres sobre comarques o regions', diuen a Alata?r Espin¨¤s tancar¨¤ les seves rutes a peu retrobant-se a la Llitera amb un home a qui va con¨¨ixer fa 20 anys

Amb 83 anys i 21 llibres de viatges publicats, diu que no ¨¦s un excursionista. Que no ha tingut mai unes xiruques i que no sap qu¨¨ ¨¦s pujar una muntanya. "Nom¨¦s s¨®c un escriptor que camina. La gent que em trobo ¨¦s el que m¨¦s m'interessa", confessa. Espin¨¤s ha anat a peu pel Bergued¨¤, el Pallars, la Vall d'Aran, el Priorat, la Segarra, la Terra Alta... Nom¨¦s ent¨¦n el viatge si es fa caminant perqu¨¨ "des de la finestra d'un cotxe o d'un tren nom¨¦s veus postals". Tot est¨¤ quiet, per¨° tu vas corrents. "En canvi, si vas a peu, per aquell cam¨ª que abans has vist des del tren hi haur¨¤ un home, hi haur¨¤ vida", insisteix.

Aquest ¨¦s un recull de guies que proposen itineraris per Catalunya. Br¨²ixoles per orientar-nos. Aix¨° s¨ª, caminant. Perqu¨¨ com diu Espin¨¤s, "com m¨¦s quiet est¨¤s, el m¨®n es posa en marxa. I el m¨¦s semblant a estar quiet ¨¦s caminar".

>> Rutes liter¨¤ries . A les ant¨ªpodes de la improvisaci¨® que Espin¨¤s reivindica a l'hora de viatjar, les anomenades rutes liter¨¤ries es comencen a fer un lloc en el mercat tur¨ªstic. Ficar-nos en la pell del protagonista de la novel.la que ens acabem de llegir i mirar amb els seus ulls mentre seguim les seves petjades ¨¦s el que proposen llibres com la Ruta liter¨¤ria Ruiz Zaf¨®n (Editorial Planeta). L'¨²ltima ¨¦s un passeig per Puigcerd¨¤ de la m¨¤ d'en David Mart¨ªn, el protagonista de la seva novel.la El joc de l'¨¤ngel, ambientada al principi del segle XX. L'estaci¨® de tren, l'hotel del llac i el passeig dels Enamorats s¨®n algunes de les aturades de la ruta, degudament senyalitzades al llibre i acompanyades amb fragments de la novel.la. Aquest itinerari complementa els dos que ja existeixen a Barcelona relacionats amb Ruiz Zaf¨®n: un altre d'El joc de l'¨¤ngel i La Barcelona m¨¤gica, inspirada en L'ombra del vent.

Si hi ha una editorial experta en rutes liter¨¤ries, per¨°, ¨¦s Edicions 62. Fa un mes que ha publicat una edici¨® especial del llibre Les bruixes d'Arnes, de David Mart¨ª. Amb ell, el lector podr¨¤ rec¨®rrer els boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, a la Terra Alta, en busca de la Maria i la Lluna, mare i filla en la ficci¨®, que han de protegir un llibre m¨¤gic en ple segle XIV. Tamb¨¦ hi ha l'edici¨® amb rutes per Besal¨², a la Garrotxa, del llibre El pont dels jueus, de Mart¨ª Gironell (Columna) i l'Itinerari Truman Capote a partir de la novel.la L'home dels pijames de seda, de M¨¤rius Carol (Columna).

>> Itineraris hist¨°rics . La literatura de viatges no nom¨¦s ens ofereix la possibilitat de ser protagonistes d'una novel.la de ficci¨®, sin¨® tamb¨¦ de convertir-nos en personatges hist¨°rics. Seguir el cam¨ª que alg¨² va tra?ar anys enrere ¨¦s un altre al.licient del viatge. Ho demostra l'¨¨xit de la publicaci¨® El cam¨ª dels bons homes (Alta?r), un itinerari tur¨ªstic que segueix les rutes de migraci¨® que van utilitzar els c¨¤tars durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisici¨®. Despr¨¦s de travessar els Pirineus des d'Occit¨¤nia, els bons homes es van refugiar en algunes cases de nobles catalans. Per a rememorar aquest viatge, El cam¨ª dels bons homes proposa un itinerari entre el castell de Montsegur (Ari¨¨ge, Fran?a), un dels ¨²ltims punts de resist¨¨ncia c¨¤tara, i el Santuari de Queralt, a Berga. G¨°sol, Bag¨¤, Bellver de Cerdanya, Solsona i Tuix¨¦n s¨®n alguns dels pobles per on circula la ruta. Convertit en un sender de Gran Recorregut (GR), es pot rec¨®rrer a peu i en bicicleta de muntanya.

Un altre exemple de ruta hist¨°rica ¨¦s Els templers de les Terres de l'Ebre, de Jes¨²s ?vila (Cosset¨¤nia Edicions). Aquests grans protagonistes del m¨®n medieval van deixar la seva empremta, sobretot, a les comarques catalanes, valencianes i aragoneses banyades per l'Ebre. En algunes poblacions de l'antic Regne d'Arag¨® encara es mantenen rituals i festes creades pels cavallers d'aquesta orde militar cristiana. La ruta convida a descobrir el m¨®n medieval visitant els castells templaris que hi ha a la conca de l'Ebre, des de Monts¨® (Osca) a Pen¨ªscola (Castell¨®), passant per Gardeny, Miravet i la Suda, a Tortosa.

Continuant amb les rutes hist¨°riques, la Trona Edicions va publicar l'any passat una guia de cap?alera per als viatgers catalanistes. Indrets i personatges catalanistes ¨¦s un passeig pels escenaris i els protagonistes "que han lluitat i treballat per Catalunya". Des de la batalla del Coll de Panissars als segadors de Riudarenes, i des de Juli Garreta a Llu¨ªs Maria Xirinacs o Pau Casals. La novetat d'aquest estiu, per¨°, ¨¦s El cam¨ª de Sant Jaume per Catalunya, editat per la Generalitat. Aprofitant la celebraci¨® de l'any Jacobeu, s'han senyalitzat les vies seguides pels peregrins catalans que van fer cam¨ª cap a Gal¨ªcia per donar culte a l'ap¨°stol. L'¨²ltim tram recuperat, de 400 quil¨°metres, uneix Montserrat amb Sant Pere de Rodes i Port de la Selva amb la Jonquera.

Com a curiositat, en aquest apartat destaca l'obra de Miguel G. Aracil, amb dues entregues de la Gu¨ªa Maldita de Catalu?a, Gu¨ªa m¨¢gica de Catalu?a i Catalu?a, gu¨ªa del terror (Editorial Bastet) descobreixen la cara oculta i tenebrosa del pa¨ªs.

>> Passejades en fam¨ªlia . Si el que es busca s¨®n excursions senzilles, relaxades i aptes per a tota la fam¨ªlia, una bona br¨²ixola ¨¦s Els camins de l'alba. Guia excursionista per a totes les edats (Editorial Alpina). S¨®n guies explicatives, amb fotografies i serveis ben senyalitzats, que adjunten un mapa de cada passejada. N'hi ha per Montserrat, el Ripoll¨¨s, la Cerdanya, l'Alt i el Baix Empord¨¤, la Plana de Vic, les Guilleries i Collserola, entre d'altres. Si es vol fer algun cim, a l'estiu el m¨¦s indicat ¨¦s la baixa muntanya. A menys de 1.500 metres no fa tanta calor i passejar ¨¦s m¨¦s agradable. ?s el que recomana la secret¨¤ria del Centre Excursionista de Catalunya, Pepa Igartua, que proposa pujar al coll de la Marrana, al de Mantet i tamb¨¦ al Taga (Ripoll¨¨s). "S¨®n cims sense roques, ¨¦s f¨¤cil caminar-hi", encoratja.

Una altra proposta familiar, per¨° centrada en la capital catalana, ¨¦s Barcelona en fam¨ªlia. Activitats gratu?tes per a fer junts grans i petits, de M¨°nica Cuende (Ara Llibres). Aquesta guia ¨¦s un compendi d'idees per passar una estona entretinguda i diferent amb tota la colla dom¨¨stica. Dirigida, sobretot, a barcelonins que no volen marxar gaire lluny de casa, el llibre proposa rutes culturals, activitats esportives i festes populars per compartir amb pares i fills. Totes, a m¨¦s, no costen ni un euro.

>> Guies generalistes . Pujar la pica d'Estats, banyar-se a la cala mallorquina de Dei¨¤, ficar-se enmig de les falles d'Isil, al Pallars Sobir¨¤, o entrar al xalet del Catllar¨¤s per descobrir el refugi de Dal¨ª a la Pobla de Lillet (Bergued¨¤) s¨®n alguns dels 501 llocs que has de con¨¨ixer abans de morir, segons C¨¦sar Barba i Sergi Ramis (Ara Llibres). Les 160 p¨¤gines d'aquest llibre sense fotografies estan dividides en quatre recomanacions d'un rac¨®, una activitat o un museu imprescindible de Catalunya. Una altra novetat pel que fa a guies generalistes ¨¦s la col.lecci¨® Els millors racons, editada per P¨°rtic (Edicions 62). ?s perfecte per al viatger que no es conforma amb els llocs tur¨ªstics tradicionals i vol con¨¨ixer indrets desconeguts, ins¨°lits i amb encant. Hi ha edicions sobre la Vall d'Aran, la Costa Brava, l'Alt Urgell, la Garrotxa i l'Empord¨¤, entre d'altres.

Joan Carles Batalla, un dels responsables de la botiga Alta?r, creu que encara hi ha un buit en el mercat de les guies per Catalunya. "L'oferta ¨¦s molt local o b¨¦ molt generalista, no hi ha un punt entremig", explica. "Les rutes excursionistes estan cobertes, per¨° falten llibres tur¨ªstics sobre comarques o regions en concret". Les guies m¨¦s venudes a Alta?r s¨®n, precisament, les m¨¦s gen¨¨riques: 501 llocs que has de con¨¨ixer abans de morir i Las 22 mejores rutas por Catalu?a (Santillana).

>> Guies tem¨¤tiques . Diu Josep Maria Espin¨¤s que un dels al.licients de les seves rutes a peu ¨¦s que mai es fixa un objectiu: "El que trobi estar¨¤ b¨¦ perqu¨¨ a partir de la primera passa tot ¨¦s bo". Per¨° no tothom pensa el mateix i, de fet, el ventall de rutes tem¨¤tiques ¨¦s el m¨¦s extens de tots.

Pel que fa al tipus de recorregut, una de les ¨²ltimes novetats ¨¦s Travesses. El pas del temps (Editorial Alpina), que proposa resseguir l'eix del riu Noguera Pallaresa per camins de trag¨ª. La ruta s'estructura en vuit etapes i travessa diversos pobles de muntanya seguint les petjades dels traginers, petits comerciants de la societat preindustrial que feien de nexe comunicatiu entre poblacions a?llades. Al cap d'uns segles, a les comarques gironines, la comunicaci¨® entre pobles la tra?ava una xarxa de carrilets. La burgesia industrial hi va implantar els anomenats trens econ¨°mics i ara aquestes vies en des¨²s s'han reconvertit en itineraris cicloturistes i senderistes. Les Guies de les Vies Verdes que edita la Diputaci¨® de Girona permeten fer un recorregut de 125 kil¨°metres des del Pirineu fins a la Costa Brava a peu o en bicicleta.

L'editorial Triangle Postals tamb¨¦ ha dedicat la seva ¨²ltima publicaci¨® a un itinerari molt concret. Camins de Ronda. La travessa de la Costa Brava, de Claudi Puchades, vol reivindicar "la descoberta d'una de les marques tur¨ªstiques m¨¦s importants del m¨®n" al llarg de 250 kil¨°metres de cam¨ª vora el mar. Per als que prefereixin el riu, La ruta del Ter. Seguint el curs del riu (Editorial Alpina) proposa un itinerari senderista i ciclotur¨ªstic de 208 kil¨°metres des del naixement del Ter als Pirineus fins a la seva desembocadura al Mediterrani. Pels excursionistes experts, per¨°, hi ha m¨¦s possibilitats de despla?ament. Raquetes pel Pallars Sobir¨¤, de Xavi Gros i Luisa Capilla (Desnivel Ediciones), recull 40 ascensions amb raquetes —estris que s'acoblen a les botes i permeten caminar amb m¨¦s rapidesa i comoditat— per les valls d'aquesta comarca lleidatana.

Una altra de les rutes locals publicades recentment ¨¦s Montserrat Guia Senderista. 20 itineraris pel Parc Natural (Editorial Alpina). Els municipis propers a aquesta muntanya han dissenyat una vintena de rutes que comencen i acaben en aquests mateixos pobles o b¨¦ al Monestir de Montserrat.

Espin¨¤s no parla mai d'itineraris. Nom¨¦s de persones. Aviat emprendr¨¤ la seva ¨²ltima ruta A peu per, que ser¨¤ un retrobament amb la Llitera i amb un home que va con¨¨ixer fa m¨¦s de 20 anys. Espin¨¤s recorda que la mare d'aquest nen, una dona freda i distant, va donar-li aixopluc despr¨¦s d'una gran tempesta. I t¨¦ gravat a la ment com el seu fill petit li va regalar un mapa i el va ajudar a travessar el riu. "No els veur¨¦ mai m¨¦s", va pensar Espin¨¤s mentre s'allunyava, amb ll¨¤grimes als ulls. Un dia, per¨°, la televisi¨® va robar l'anonimat d'Espin¨¤s. En Carlos, ara un pag¨¨s de 30 anys, li envia postals de Nadal i fins i tot va sopar al costat del president Pujol quan l'escriptor va celebrar el seu 70¨¨ aniversari. Coses del viatjar.