La Sagrada Fam¨ªlia est¨¤ acabada

Quan temps fa que no ha anat a la Sagrada Fam¨ªlia? Deu, cinc, dos anys? Si ¨¦s aix¨ª, quan el dia 7 de novembre vegi per la televisi¨® les imatges de la consagraci¨®, de ben segur que es quedar¨¤ bocabadat. I no tant per tota la parafern¨¤lia del Papa, que segur que far¨¤ espectacle, sin¨® per la grandiositat de l'arquitectura de les naus, entre bosc m¨ªtic i ossari de dinosaure, i, sobretot, perqu¨¨ comprovar¨¤ que el temple est¨¤ acabat. S¨ª, aix¨ª mateix ho dic. ?s clar que faltaran coses, per¨° el fonamental ja est¨¤ fet. La catedral de Barcelona es va donar per feta al segle XV, tot i que fins al principi del segle XX no es va fer la fa?ana principal. I el mateix va passar amb la de Col¨°nia. Tot i aix¨ª, s¨®n obres principals de l'arquitectura. Si les obres de la Sagrada Fam¨ªlia ara s'aturessin no passaria res, podria funcionar com a bas¨ªlica durant segles. Ho reconeix, fins i tot, Jordi Bonet, l'arquitecte en cap els darrers 26 anys: "El temple podr¨¤ tenir culte permanent i, en aquest sentit, s¨ª, es pot considerar acabada".

En aquests moments, s'inverteix cada mes un mili¨® i mig d'euros en les obres

M¨¦s enll¨¤ de pol¨¨miques de tota mena relacionades amb la visita papal, el t¨²nel de l'AVE o el debat sempre recurrent sobre si s'haurien d'haver continuat o no les obres tal com les va deixar Gaud¨ª, val la pena tenir clares unes claus que ajuden a entendre un edifici que, sens dubte, ¨¦s el m¨¦s espectacular que hi ha a Barcelona.

Geometries. ?s for?a sabut el comentari d'Antoni Gaud¨ª que el seu objectiu amb la Sagrada Fam¨ªlia era "superar el g¨°tic", un estil que considerava el millor, per¨° que feia servir "crosses", ¨¦s a dir, contraforts i arcbotants. Per aix¨°, despr¨¦s de continuar el projecte iniciat el 1882 per Francisco de Paula del Villar amb estil neog¨°tic, va comen?ar a treballar amb la idea de fer una arquitectura nova i es va "inventar" construir l'edifici a partir de superf¨ªcies geom¨¨triques reglades. ?s a dir, superf¨ªcies que contenen rectes que generen amb el seu moviment formes corbes i naturalistes. Aix¨° ho va deixar escrit Gaud¨ª en part i, a m¨¦s, s'ha elaborat a partir de les maquetes que es varen conservar despr¨¦s de l'incendi de 1936.

Els elements b¨¤sics que es repeteixen en tota l'estructura del temple s¨®n, b¨¤sicament, helicoides, hiperboloides i paraboloides. A partir d'aquestes figures geom¨¨triques —complicades de definir, tot i que han estat ¨¤mpliament explicades en llibres i en exposicions, a m¨¦s de la mateixa p¨¤gina web de l'obra (www.sagradafamilia.cat)— s'ha anat construint de manera "cl¨°nica" l'estructura de l'edifici. El fet que la base sigui la l¨ªnia recta facilita la construcci¨® i els aven?os tecnol¨°gics, acompanyat dels ingressos dels turistes, l'han accelerada.

Tecnologies i turisme. Amb la utilitzaci¨® dels ordinadors i de programes com els que es fan servir per construir avions, s'ha pogut arribar, per exemple, a tallar la pedra directament des de l'ordinador. ?s a dir, es fa el c¨¤lcul, s'introdueix l'equaci¨® de la forma geom¨¨trica i una m¨¤quina especial que talla superf¨ªcies tridimensionals va seguint mil.l¨ªmetre a mil.l¨ªmetre les ordres de l'ordinador. En aquest sentit, la construcci¨® s'ha anat robotitzant cada cop m¨¦s, i s¨®n molts els elements prefabricats que han perm¨¨s agilitar els treballs. En certa manera, ha estat el principal laboratori d'I+D en t¨¨cnica constructiva de Catalunya.

Aix¨° ha anat en paral.lel a l'increment dels turistes que s¨®n avui en dia la principal font d'ingressos d'un temple que originalment s'havia de construir amb els donatius dels fidels. El 1992, hi hagu¨¦ 658.330 visitants; el 2002, ja eren dos milions; el pic arrib¨¤ el 2007, amb 2,8 milions i, l'any passat, a causa de la crisi, baixaren fins a 2,3. Aix¨° suposa uns ingressos enormes. Segons calcula Bonet, cada mes s'inverteix el que es recapta en les obres, "aproximadament un mili¨® i mig d'euros".

El que est¨¤ fet. Gaud¨ª va deixar feta la cripta, part de la fa?ana de l'absis i la fa?ana del Naixement. Posteriorment, es va construir la fa?ana de la Passi¨® (que va provocar controv¨¨rsia per les escultures que hi va situar Subirachs, avui una de les atraccions del temple), es feren els fonaments de la nau i es va anar construint el claustre (que ha d'envoltar en un quadrat tota la bas¨ªlica) a la part de les dues fa?anes ja fetes. El 2000 ja s'havia cobert la nau central, que t¨¦ una altura de 45 metres i des de llavors s'ha cobert el transsepte (66 metres d'altura) i l'absis (75 metres), que s'ha acabat aquest mateix any. En total, 4.500 metres quadrats que configuren un dels temples m¨¦s estranys i fant¨¤stics que s'han constru?t mai. Falten alguns elements decoratius, per¨° fins i tot ja s'ha col.locat una part dels vitralls (que ha fet amb un estil abstracte i una t¨¨cnica cl¨¤ssica de vitraller l'artista Joan Vila-Grau) i algunes escultures interiors, com la del Sant Jordi, de Subirachs, que decora la cantoria de la fa?ana interior de la Gl¨°ria.

La Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s luxosa, a l'estil de les catedrals antigues. La varietat de pedres, algunes quasi precioses, ¨¦s impressionant. Les quatre columnes del creuer, per exemple, estan recobertes de porfiri vermell irani¨¤. Aquest material, el m¨¦s dur que existeix, s'ha emprat tamb¨¦ per a l'altar, a la c¨¤tedra del bisbe (com a la Catedral, hi tindr¨¤ seu, ¨¦s a dir, seient) i al terra del transsepte.

El que queda per fer. Malgrat el que s'ha dit anteriorment, les obres de la Sagrada Fam¨ªlia no es pararan aqu¨ª. "L'endem¨¤ que marxi el Papa, ja es tornar¨¤ a treballar", diu Bonet. Les seg¨¹ents fases seran la construcci¨® de les quatre torres dels evangelistes, ja comen?ades, la de la Verge Maria i la torre de Jes¨²s, que ser¨¤ la m¨¦s alta de la ciutat amb 170 metres d'altura, que quan estigui acabada ser¨¤ visitable ja que t¨¦ capacitat per a 40 persones que podran pujar en sis ascensors en diferents nivells. Segons Bonet, "els propers anys des de fora no es veuran els avan?os perqu¨¨ anirem pujant cap amunt, encara que hi haur¨¤ uns ascensors que permetran veure als visitants l'evoluci¨® de les obres". El que s¨ª que es veur¨¤ seran els treballs al voltant del temple. Es seguir¨¤ fent la part del claustre que falta, el baptisteri, la capella de la penit¨¨ncia i les sagristies-parr¨°quies de la part de l'¨¤bsida.

La feina m¨¦s immediata ser¨¤ ampliar el museu, que doblar¨¤ la seva superf¨ªcie. Aquestes obres estaran acabades en un any o dos com a m¨¤xim. L'¨²ltim ser¨¤ la fa?ana de la Gl¨°ria, la principal. Ser¨¤ la m¨¦s gran i espectacular, per¨° tamb¨¦ la m¨¦s pol¨¨mica ja que per fer-la caldr¨¤ fer una remodelaci¨® urban¨ªstica global, i enderrocs d'edificis. Aqu¨ª l'Ajuntament de Barcelona ja no es podr¨¤ fer el suec perqu¨¨, per poder-la dur a terme, caldr¨¤ tapar el carrer Mallorca i, si es compleixen les previsions de la Junta Constructora, fins i tot enderrocar tota una illa de cases. Els m¨¦s optimistes somnien que podria estar acabada el 2026, l'any del centenari de la mort de Gaud¨ª.

Cat¨°lica i simb¨°lica. El que ¨¦s clar, i encara ho ser¨¤ m¨¦s despr¨¦s de la visita de Benet XVI, ¨¦s que aquest ¨¦s un temple cat¨°lic a major gl¨°ria de la fe cristiana. Tota ella est¨¤ plena de s¨ªmbols, tants que es necessita una guia per entendre-la. D¨®na per a moltes novel.les d'intriga. De moment, despr¨¦s de la consagraci¨® es podr¨¤ fer missa di¨¤ria al temple, per¨° no est¨¤ previst fer-ho a la gran nau sin¨® a la capella absidal central, que tindr¨¤ capacitat per a 60 persones. Deia Francesc Pujols, ferotge anticlerical i fervent admirador de Gaud¨ª, que aquesta obra seria "el cant del cigne del catolicisme". Ja ho veurem.