La lleialtat extrema

Va deixar escrit que el seu llibre m¨¦s fam¨®s nom¨¦s era un tros de la hist¨°ria de Fran?a, per¨° el fet ¨¦s que Madame de La Fayette va donar al segle XVII i a tota la hist¨°ria de la literatura francesa una de les seves novel.les m¨¦s grans: La princesa de Cl¨¨ves (en mallorqu¨ª, traducci¨® de Josep A. Grimalt, Barcelona, Proa, 1990; en castell¨¤, traducci¨® recent de Nicole d'Amonville, Lumen, 2010). Que el llibre semblava destinat a quedar dipositat en les prestatgeries de la disciplina hist¨°rica ho demostren les primeres l¨ªnies: "La magnific¨¨ncia i la galanteria no s'han mostrat mai a Fran?a amb tanta d'esplendor com durant els darrers anys del regnat d'Enric II". Per¨° tant una paraula que acabem d'esmentar, "galanteria", com les l¨ªnies que segueixen demostren que l'autora d'aquest llibre prodigi¨®s tenia, de bell comen?ament, la idea de fer alguna cosa m¨¦s que narrar les gestes del fill de Francesc I. En efecte, a continuaci¨® llegim aix¨°: "Aquest pr¨ªncep era galant, ben fet de cos i sensible a l'amor: per m¨¦s que la seva passi¨® per Diana de Poitiers hagu¨¦s comen?at ja feia m¨¦s de vint anys, no havia minvat en ardor, i ell no en donava mostres menys eloq¨¹ents".

"La princesa de Cl¨¨ves' ¨¦s una de les m¨¦s grans novel.les de la literatura francesa"

Tota la novel.la de La Fayette ¨¦s, en aquest sentit, la r¨¨plica al car¨¤cter obert de la relaci¨® ad¨²ltera de Sieur le Roi i molts d'altres. Com se sabr¨¤ a mesura que passin les p¨¤gines (i n'han de passar for?a, cosa que no hauria de desanimar el lector), el duc de Nemours s'enamora de mademoiselle de Chartres, noia de la noblesa acabada de casar amb el pr¨ªncep de Cl¨¨ves. El pr¨ªncep estima de bo de bo la seva dona —una de les m¨¦s grans i distingides belleses de la cort— i ella li ¨¦s fidel, cosa que ja ¨¦s molt en un ambient en qu¨¨ el rei donava un altre exemple. ?Podeu imaginar una hist¨°ria d'adulteri en qu¨¨ les dues persones implicades, ¨¦s a dir, la Princesa de Cl¨¨ves i el senyor de Nemours, nom¨¦s es veuen de passada, a la cort, i no arriben a confessar-se obertament el seu amor fins que nom¨¦s falten deu p¨¤gines per qu¨¨ s'acabi el llibre?

Tres factors van fer que Madame de La Fayette aconsegu¨ªs mantenir l'atenci¨® dels lectors que va tenir al seu temps (la novel¡¤la ¨¦s de 1678, o sigui que els fets que s'hi narren s¨®n de m¨¦s de cent anys abans; hauria estat impensable situar-los en temps de Llu¨ªs XIV), i la mantingui avui entre tots els seus devots: els costums solemnes de l'aristocr¨¤cia, la tafaneria i la dosificaci¨® d'una acci¨® que tot lector espera que arribi. La novel¡¤la passa a la cort, tothom entra i surt cont¨ªnuament de les cambres i de les depend¨¨ncies reials, i els personatges, tots nobles com ¨¦s l¨°gic, no paren d'explicar-se els uns als altres les hist¨°ries amoroses, i d'altra mena, que s'hi produeixen d'amagat. La discreci¨® de la princesa de Cl¨¨ves, tamb¨¦ la del duc de Nemours, fa que la seva relaci¨® —que, de fet, malgrat la conversaci¨® que hem dit, no qualla ni tan sols despr¨¦s que ella quedi viuda— resti opaca a la tafaneria de tots els cortesans i es dilati en una mena d'eternitat compassada pel desig. Nom¨¦s el marit s'assabenta del que passa i no passa, i ho fa directament en paraules de la seva dona, que, d'altra banda, no ha fet mai altra cosa que esfor?ar-se perqu¨¨ la relaci¨® ad¨²ltera no arribi mai a ser un fet. ?s el fam¨®s aveu, o confessi¨®: "Senyor, us far¨¦ una confessi¨® que mai cap dona no ha fet al seu marit". I la princesa de Cl¨¨ves hi afegeix el que ¨¦s la veritable clau de volta de tot l'edifici novel.lesc: "La innoc¨¨ncia de la meva conducta me'n d¨®na la for?a".

Mor el pr¨ªncep; la princesa rebla tant el seu amor intangible pel duc de Nemours com la seva lleialtat al marit traspassat; ella se'n va a un convent; el duc, passats una colla d'anys, l'oblida. Tot ben garbellat, la novel¡¤la tracta de la fidelitat en un grau suprem, quasi inversemblant en aquell context: ¨¦s com si la lleialtat feudal —que va sobreviure en les monarquies modernes— hagu¨¦s agafat una dona, a m¨¦s d'un cavaller, per primer cop, com a protagonista.