Meravelles del m¨®n en quatre versos

QUARTETES / ELS "ROBAYAT"

Omar Khayam

Traduccions:

?lex Queralt¨® / Ramon Caja

Adesiara / Quaderns Crema

116 / 112 p¨¤gines. 14 euros c/u

El nom d'Omar Khayam el relacionem de seguida amb l'elogi dels dies de vi i roses, i de la joventut que aviat se'n va. ?s el poeta m¨¦s identificat amb el tema universal del carpe diem: viure intensament avui i despreocupar-se de l'endem¨¤; gaudir dels plaers dels sentits i prescindir d'elucubracions metaf¨ªsiques. M¨²ltiples edicions, sovint poc rigoroses, ens n'han fet arribar el missatge primordial. Ara n'apareixen en catal¨¤ dues traduccions de l'obra liter¨¤ria, fetes directament del persa, amb el text original incl¨°s.

Khayam va viure entre els anys 1048 i 1131, temps en qu¨¨ per Europa floria l'art rom¨¤nic i comen?aven les croades; a Nishapur, ciutat d'un imperi que anava del mar Caspi a l'?ndia. Matem¨¤tic, astr¨°nom i savi en el sentit m¨¦s ampli, la tradici¨® li atribueix una col.lecci¨® m¨¦s o menys ¨¤mplia de robaiyat —en singular, robai, mot que significa simplement quartet: conjunt de quatre versos—. Es tracta d'epigrames, independents els uns dels altres, que giren obsessivament entorn d'uns mateixos motius: el car¨¤cter perible d'aquest m¨®n, el retorn a la pols dels nostres cossos, la futilitat de les accions humanes, la inutilitat del consol que aporta la religi¨®, la import¨¤ncia d'aprofitar el breu temps que ens ha estat donat en la contemplaci¨® de la bellesa i en una embriaguesa m¨¦s epic¨²ria que estrictament hedonista; tot plegat fins a configurar una visi¨® del m¨®n coherent entorn de la resignaci¨® davant l'inevitable i de la urg¨¨ncia d'atendre les bondats de l'exist¨¨ncia.

La ra¨® humana ¨¦s insuficient per superar els seus temors, per aix¨° la serenitat de Khayam ¨¦s atractiva

Molt bona ha estat la recepci¨® a Occident d'aquests quartets, d'en?¨¤ que Edward FitzGerald en va fer les primeres versions a l'angl¨¨s, a la segona meitat del XIX, potser perqu¨¨, m¨¦s enll¨¤ de la pot¨¨ncia de les seves imatges, aporta una veritat que feia falta formular. La modernitat es gira d'esquena a tota transcend¨¨ncia per¨° la ra¨® humana ¨¦s insuficient per superar els seus temors, per aix¨° la serenitat de Khayam resulta tan atractiva.

Els dos reculls tenen caracter¨ªstiques diferents que conviden a una lectura conjunta. Lluny del miler llarg de quartets que la tradici¨® havia arribat a assignar-li, la investigaci¨® moderna ha estat molt restrictiva: Ramon Gaja ha tradu?t una edici¨® persa del 1992 que en cont¨¦ 178, mentre que ?lex Queralt¨® ha fet la seva pr¨°pia tria de 157. En l'original, dels quatre versos rimen el primer amb el segon i el quart, quedant el tercer lliure: Gaja compon en decas¨ªl.labs o alexandrins i mant¨¦ l'esquema de rimes; Queralt¨® els tradueix a quatre l¨ªnies de prosa per¨° tenint cada una unitat de sentit. ?s costum oriental disposar les composicions en l'ordre alfab¨¨tic del so que rima: Gaja respecta l'ordre de la seva font, encara que no tingui sentit en una traducci¨®, i Queralt¨® opta per una ordenaci¨® tem¨¤tica que afavoreix l'estudi del contingut. Tots dos acompanyen la seva feina amb la presentaci¨® d'unes dades b¨¤siques, per¨°, tot i tractar-se d'edicions de divulgaci¨®, hauria valgut la pena que els pr¨°legs fossin una mica m¨¦s extensos.

Traduir sempre ¨¦s interpretar. Deia Borges, parlant de Fitzgerald, que de la conjunci¨® fortu?ta d'un astr¨°nom persa i un angl¨¨s exc¨¨ntric en va sorgir un poeta extraordinari que no s'assembla a cap dels dos. No direm tant ara, per¨° s¨ª que tenim dues magn¨ªfiques oportunitats d'accedir a un poeta de fa mil anys que retrata les nostres ¨ªntimes inquietuds i ens esperona encara a viure sense defallir.