Gratacels a escala Barcelona

Els gratacels de Barcelona tot just fan pessigolles als n¨²vols. Tot i que aquesta ¨²ltima d¨¨cada se n'han constru?t molts de nous, l'altura continua sent discreta en comparaci¨® amb el que ha passat al m¨®n (Torre Burj Dubai, 828 metres de vertigen) o fins i tot a Espanya (Torre Caja Madrid, 250 metres). De fet, l'Hotel Arts i la Torre Mapfre s¨®n encara, amb 154 metres, els m¨¦s alts de la ciutat. La Torre Agbar, un dels m¨¦s emblem¨¤tics, en t¨¦ 144 i la darrera perla de la ciutat, l'estilitzada Torre Telef¨°nica a la zona F¨°rum, en t¨¦ 110. En total, hi ha una dotzena d'edificis amb m¨¦s de 100 metres i poc m¨¦s d'un centenar superen els 50 metres. En una ciutat tan planificada com Barcelona, precisament aix¨° de la limitaci¨® de l'altura no ¨¦s fruit d'una normativa espec¨ªfica sin¨® d'un mite amb el que tothom sembla estar-hi d'acord: no es pot superar la torre m¨¦s alta que tindr¨¤ la Sagrada Fam¨ªlia. El curi¨®s, per¨°, ¨¦s que Gaud¨ª va establir l'altura de la torre central en 172 metres per no superar la cota de la natura que havia creat D¨¦u, els 173 metres de la muntanya de Montju?c.

Segons Robert Brufau, el terreny de Barcelona dificulta torres de 250 metres

Els bombers tenen una ordenan?a especial per a edificis de m¨¦s de 50 metres

A la zona de la pla?a d'Europa, la limitaci¨® d'altura a 115 metres es deu a l'aeroport

Per l'arquitecte Robert Brufau, que amb el seu estudi ha fet el c¨¤lcul d'estructures de moltes de les torres de la ciutat —des de l'Hotel Arts a la Torre Agbar, passant per l'Hotel Me o l'Hesperia—, aquesta altura ¨¦s la correcta. "Barcelona accepta b¨¦ torres d'aquesta mida, que no plantegen cap mena de problema estructural espec¨ªfic", comenta. "Si es fessin torres de 250 metres, llavors s'hauria de vigilar molt. El tipus de terreny de Madrid, per exemple, ¨¦s molt m¨¦s bo i el que es pot fer all¨¤ ¨¦s diferent del que podr¨ªem aplicar aqu¨ª, i s'haurien de buscar solucions molt m¨¦s costoses".

Per assegurar l'estructura de la Torre Telef¨°nica, al F¨°rum, un dels gratacels m¨¦s reeixits de la ciutat, el seu arquitecte Enric Massip explica que es varen haver de fer uns fonaments de 50 metres de profunditat a causa, precisament, del tipus de terreny i que la ubicaci¨® al costat del mar tamb¨¦ ha obligat a refor?ar l'estructura de cara als vents. "Ho vam aprofitar per formalitzar la torre des d'aquestes noves necessitats; d'aqu¨ª la doble estructura, l'exterior met¨¤l¡¤lica, que ens permet tamb¨¦ guanyar espai interior, i el nucli interior de formig¨®, un sistema que a m¨¦s s'adequa b¨¦ a les normes antiincendis", explica.

De fet, els bombers de Barcelona tenen una ordenan?a espec¨ªfica des del 2007 per als edificis de m¨¦s de 50 metres. "El que fem ¨¦s refor?ar les mesures en aquesta mena d'edificis obligant, per exemple, que sempre hi hagi dues fa?anes accessibles als serveis d'emerg¨¨ncia o refor?ant els criteris d'acc¨¦s a les escales d'evacuaci¨®", explica Joan Pedreny, cap de Bombers de la ciutat. "A Barcelona, les al?ades no s¨®n molt rellevants i no es plantegen grans problemes, tot i que hi ha un especial control tant en la fase de projecte com despr¨¦s en les inspeccions".

En alguns dels f¨°rums d'internet (com skyscrapercity.com, amb apartats espec¨ªfics per a Barcelona), hi ha molts amants dels gratacels que lamenten que la ciutat no hagi fet una aposta m¨¦s agosarada. I tamb¨¦ alguns arquitectes reconeguts consideren que potser en alguns casos s'ha estat una mica r¨ªgid. El mateix Massip reconeix que li hauria anat b¨¦ poder tenir "almenys dos metres m¨¦s per tal de guanyar una mica a cada pis" ja que aix¨° hauria facilitat molt les instal¡¤lacions. "Penso que algunes torres, com l'Hotel Me de Perrault tenen l'altura correcta, per¨° la Torre Agbar queda baixa i podria tenir perfectament uns 200 metres", explica Carles Ferrater. "M¨¦s que l'al?ada, d'una torre el que importa ¨¦s l'esveltesa. Per aix¨° una de les que m¨¦s m'agraden de Barcelona ¨¦s la Torre del Banc Atl¨¤ntic [avui Sabadell] que feu Francesc Mitjans el 1969; la seva esveltesa fa que sembli m¨¦s alta del que ¨¦s [83 metres]", afegeix l'autor de la Torre Imagina, una de les m¨¦s interessants de la Diagonal, que nom¨¦s arriba als 75 metres.

Al final dels anys noranta, Urbanisme de l'Ajuntament, llavors en mans de Josep Acebillo, va definir l'ordenaci¨®, les altures i les relacions volum¨¨triques entre els diversos edificis que havien de colonitzar el principi de la Diagonal. Ara ja es comencen a veure els resultats d'aquella aposta i per l'actual arquitecte en cap municipal, Oriol Clos, "la valoraci¨® ¨¦s bastant positiva" en termes generals. "Aquest joc de volums entre els edificis, amb un ritme quasi musical, ha ajudat a donar envergadura i valor afegit a aquesta zona de la Diagonal. De fet, estic bastant satisfet del conjunt tot i que despr¨¦s, torre a torre, es podria matisar ja que tamb¨¦ ¨¦s important com els edificis toquen a terra i es relacionen amb l'espai p¨²blic. Aqu¨ª valoraria molt la soluci¨® de Massip per la Torre Telef¨°nica, per¨° ¨¦s m¨¦s discutible el cas de l'Hotel Me i de la mateixa Torre Agbar".

Clos assegura que en cap cas no es preveu replantejar el tema de les altures per al futur i com a molt s'arribar¨¤ als 150 metres. "?s veritat que la percepci¨® ha variat i que igual que Londres ha fet l'aposta tamb¨¦ la podria fer Barcelona, per¨° penso que aquesta mida ¨¦s bastant adequada a la nostra ciutat sempre que sigui en zones concretes i sense anar posant torres per tot arreu". Una altra cosa, reconeix, seria l'estrat¨¨gia metropolitana on qui sap si en el futur alg¨² plantejar¨¤ gratacels m¨¦s agosarats.

El cas ¨¦s que amb l'altre gran nucli de gratacelets, la pla?a d'Europa, ja en el terme municipal de l'Hospitalet, les altures tamb¨¦ s¨®n discretes i no superen els 115 metres. "El l¨ªmit el d¨®na la proximitat a l'aeroport", expliquen fonts del Consorci per a la Reforma de la Gran Via. All¨¤, de la trentena d'edificis previstos, els cinc de m¨¦s de cent metres ja estan acabats o en fase final de construcci¨®. El m¨¦s espectacular ¨¦s la torre vermella de l'Hotel Porta Fira, que va dissenyar Toyo Ito amb la col¡¤laboraci¨® de Ferm¨ªn V¨¢zquez de B720, per¨° tamb¨¦ pot resultar interessant quan estigui acabat l'Hotel Catalonia, que han dissenyat Jean Nouvel i Ribas & Ribas, ja que t¨¦ una fa?ana prefabricada de formig¨® amb finestres amb forma de fulles de palmera que es recobrir¨¤ de vidre serigrafiat per tal de donar un curi¨®s joc de llum i ombres.

"Possiblement s¨ª que hem estat massa prudents i en alguns casos es podria haver constru?t amb m¨¦s altura", assegura Josep Ribas, que recorda que el seu pare va ser pioner amb l'Edifici Col¨®n, a Drassanes, l'emblem¨¤tic edifici brutalista dels anys 70 que amb 110 metres va ser el gratacel m¨¦s alt de la ciutat fins a les torres ol¨ªmpiques.

Ferm¨ªn V¨¢quez, que tamb¨¦ va col¡¤laborar amb Nouvel a la Torre Agbar, reconeix que podria haver estat una mica m¨¦s alta, "per¨° ens v¨¤rem haver d'adequar al planejament i l'edificabilitat del solar. Segurament, l'edifici hauria estat m¨¦s eficient si fos no nom¨¦s m¨¦s alt sin¨® tamb¨¦ m¨¦s gran en general". Malgrat la "timidesa" de l'ordenaci¨®, al cap i a la fi V¨¢zquez troba que "l'equilibri de la ciutat en general ¨¦s raonable". "Qualsevol que hagi viatjat una mica per ?sia veur¨¤ que aix¨° de Barcelona no s¨®n gratacels, sin¨® edificis molt modestos, i en aquest sentit la ciutat est¨¤ sent conservadora. Tal vegada algunes peces potser s¨ª que podrien haver estat m¨¦s altes i, sobretot, possiblement hi hauria pogut haver m¨¦s concentraci¨® en algunes zones perqu¨¨ les torres estan disperses i ordenades de manera lineal quan normalment els edificis alts funcionen millor junts. Per¨° no em sembla malament el que s'ha fet i l'¨²nic que trobo a faltar ¨¦s m¨¦s debat p¨²blic sobre el tema".

En general, s'ha de dir, l'opini¨® p¨²blica sol ¨¦sser m¨¦s aviat conservadora i poc amant de les torres, encara que siguin petites. Sense entrar en la pol¨¨mica de l'Hotel Vela de Ricardo Bofill que, tot i que li varen fer rebaixar l'altura dels 178 metres originals als 99 actuals, encara avui rep moltes cr¨ªtiques dels ve?ns, els gratacels no tenen molt bona fama. ?s una contradicci¨® perqu¨¨, per una part, resulten atractius com a emblema i fita de la ciutat, que realment t¨¦ com a fites m¨¦s altes la Torre de Collserola (289 metres) i les torres de la T¨¦rmica del Bes¨°s (200 metres). Per¨° molesta que els edificis alts trenquin la perspectiva acostumada dels carrers, se'ls relaciona amb l'especulaci¨® i tamb¨¦ com a representaci¨® "f¨¤l¡¤lica" del poder, generalment econ¨°mic ja que solen ¨¦sser o b¨¦ hotels de luxe o seus corporatives. Tanmateix, cada cop hi ha m¨¦s gent que els reivindica perqu¨¨, ben fets, s¨®n m¨¦s sostenibles ja que ocupen menys territori. Ferrater cita el cas de Benidorm, que ha passat a convertir-se en model enfront de la dispersi¨® d'urbanitzaci¨® a la costa. I per Ramon Prat, editor i director del Disseny Hub, ¨¦s clar que, en una ciutat tan densa com Barcelona, les torres poden ¨¦sser una soluci¨® per al creixement futur. "Aqu¨ª s'ha fet de manera t¨ªmida amb edificis d'una al?ada mitjana i penso que encara es podrien assumir algunes torres m¨¦s en algunes zones. Per¨°, val la pena preguntar-se per a qu¨¨? Tot dep¨¨n de si hi ha necessitat o no perqu¨¨ el que ¨¦s clar ¨¦s que ara mateix el que hi ha s¨®n milers de metres quadrats buits a la ciutat. Quin ¨²s tindrien?".