Dos versos de Shakespeare

Aquest article es refereix als dos versos finals del sonet n¨²m. 18 de Shakespeare, en qu¨¨ s'han estimbat una bona part dels traductors catalans i d'arreu. El poema, de la s¨¨rie dedicada a l'enigm¨¤tic Mr. W. H., li diu a aquest jove que ¨¦s m¨¦s bell i temperat que un dia de bon temps (summer, en angl¨¨s, que no equival exactament a "estiu", sin¨® m¨¦s aviat a "primavera"). Els capolls de maig s¨®n sacsejats pel vent; la primavera sempre arriba al seu final; de vegades el sol crema i es marceix all¨° que ¨¦s bell; per¨° el "bon temps" d'aquest noi durar¨¤ sempre... I arriba, al final del tercer quartet, la clau per resoldre els dos versos finals: "i de tenir-te en l'ombra la mort no es vanar¨¤, | quan en versos eterns el temps tu podr¨¤s v¨¨ncer" (trad. de Salvador Oliva, justament premiada). Al final dels 12 versos que acabo de glosar o de citar, els manuscrits i moltes edicions hi porten una coma, que ¨¦s el que ha equivocat tanta gent: m¨¦s aviat haur¨ªem de llegir-hi un punt, un punt i coma, o dos punts. ?s a dir, els dos versos que tanquen el poema, com sol passar amb els apariats dels sonets de Shakespeare, reblen sint¨¨ticament una idea ja exposada.

"Els traductors catalans s'han equivocat sovint en traduir dos versos de Shakespeare"

Aquests dos ¨²ltims versos repeteixen, al comen?ament, una mateixa cl¨¤usula: "So long... so long". En angl¨¨s: "So long as men can breathe or eyes can see | So long lives this, and this gives life to thee". S¨®n dos termes comparatius que no hauria de resultar dif¨ªcil de traduir correctament, per¨° que han errat molts traductors pel sol fet que, en angl¨¨s, les comparacions amb aquesta cl¨¤usula es fan amb els dos termes comparatius en un mateix temps verbal i un mateix mode, com en el nostre cas d'avui: dos presents de subjuntiu (en angl¨¨s, igual que l'infinitiu); per¨°, en lleng¨¹es rom¨¤niques, s'han de traduir gaireb¨¦ sempre en dos temps i dos modes verbals distints: subjuntiu i infinitiu.

Aix¨ª ha estat com, per fer-ne un rep¨¤s hist¨°ric, hi ha hagut traductors que han ent¨¨s el sentit d'aquests versos i despr¨¦s han trobat els modes i els temps que permeten ajustar-se al sentit de l'original. Carme Montoriol, l'any 1928, encertava el significat dels versos encara que la traducci¨® ¨¦s molt apost¨°lica: "que en el sagrat de tants de cors humans, | viu regnar¨¤s per obra de mos cants". Ella ho va entendre; els lectors, menys. Es tracta d'un t¨°pic ja horaci¨¤ (Odes, III, 30), del qual, com era d'esperar, en va plena la literatura del Renaixement i que, de fet, Shakespeare utilitza una altra vegada al sonet n¨²m. 55: jo et canto en un poema; tu et morir¨¤s, per¨° aquests versos, que et sobreviuran, faran que, mentre alg¨² els llegeixi, tu continu?s viu en la mem¨°ria dels homes. Joan Triad¨² (1958) tamb¨¦ l'encertava: "I mentre un home aleni i uns ulls treguin florida [aqu¨ª degu¨¦ influir-hi el paisatge de Cantonigr¨°s] | el vers tamb¨¦ viur¨¤ i a tu et donar¨¤ vida". Gerard Verg¨¦s (1993) tampoc no va errar: "Mentre l'ull miri i l'home no hagi mort, | viur¨¤ el meu vers i et donar¨¤ suport", encara que l'¨²ltim vers fa pensar en "la Caixa".

Per contra, dos traductors de la darrera fornada s'han equivocat. L'un, en una edici¨® del 2002, escrivia: "Mentre els homes respirin i els ulls puguin mirar, | mentre els meus versos visquin i et puguin recrear" (fi del poema), cosa que no t¨¦ sentit, amb tots els respectes: "mentre" i "mentre"... qu¨¨? Per¨° ¨¦s que l'any passat, 2010, sortia a l'editorial Eumo una altra edici¨® completa dels sonets de Shakespeare, en la qual els dos famosos versos estan vessats aix¨ª: "Mentre ho vegin els ulls o aleni alg¨², | mentre aix¨° visqui i visquis aqu¨ª tu", error id¨¨ntic a l'anterior, per¨° en una traducci¨® menys bona. Entre els traductors a altres lleng¨¹es, no tinc espai sin¨® per esmentar els que van encertar-la: Fran?ois Victor Hugo (1857), Angelina Damians (1944), Alberto Rossi i Giorgio Melchiori (1964), Pierre Jean Jouve (1969), Agust¨ªn Garc¨ªa Calvo (1974), Carlos Pujol (1990), Jos¨¦ Mar¨ªa ?lvarez (1999), Antonio Rivero (2004), Christian Low Palac¨ªn (2009) i Andr¨¦s Ehrenhaus (2009). Total: a Catalunya badem m¨¦s que no ho sembla.