Melodrama 'kitsch ' a l'americana

AGOST

Tracy Letts

Traducci¨® de Joan Sellent

Proa

184 p¨¤g. 18,90 euros

Estrenada el 2007 a Chicago, Agost, del dramaturg i actor nord-americ¨¤ Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965), ha rebut tota mena d'elogis desmesurats. La cr¨ªtica americana l'ha vista com un espl¨¨ndid retrat de la desintegraci¨® moral de la fam¨ªlia de l'Am¨¨rica profunda. Ha triomfat a Broadway, ha obtingut els prestigiosos premis Tony i Pulitzer del 2008, s'ha estrenat a Londres, Viena, Buenos Aires i Barcelona. Amb el text a la m¨¤, n'hi ha per tant?

Amb personatges estereotipats, ninots sense ¨¤nima, Letts construeix un producte d'una comercialitat certament espaterrant, que mescla g¨¨neres i subg¨¨neres diversos per fer un pastitx en qu¨¨, aix¨° s¨ª, l'espectador sempre trobar¨¤ algun ingredient que li sigui simp¨¤tic. Agost entortolliga les tem¨¤tiques m¨¦s variades en un embolica que fa fort, a estones molt previsible, al voltant del nucli familiar dels Westton i de les tensions entre els seus membres.

Amb ninots sense ¨¤nima, Letts fa d''Agost' un producte comercial, per¨° ben previsible

A Agost, hi ha de tot, i m¨¦s: la insatisfacci¨® vital, les relacions paternofilials, el contenci¨®s entre generacions, la desolaci¨® de la malaltia, el neguit existencial, el pes de la infantesa, les addiccions o fugues consoladores, els afers matrimonials, la solitud dels vells, els amors i els desamors, els vincles fraternals, els vicis i les virtuts americanes, les frustracions personals, la degradaci¨® f¨ªsica, els ancestres i les modernitats, etc¨¨tera. Tractat tot amb una superficialitat i una banalitat de por i, malgrat les aparences, sense traspassar les l¨ªnies del pol¨ªticament correcte (el personatge de Johnna ¨¦s, en aquest sentit, de jutjat de gu¨¤rdia).

L'acci¨® d'Agost t¨¦ lloc en els m¨²ltiples espais d'una gran casa de camp, mig decr¨¨pita per la des¨ªdia dels propietaris, als afores de Pawhuska (Oklahoma). En una atmosfera asfixiant, pseudotxekhoviana, la casa es converteix en un aut¨¨ntic camp de batalla en qu¨¨ ?en tres actes convencionals? s'exhibeixen i es dirimeixen els drapets bruts ?vinguin a tomb o no? dels Weston.

En alguns moments, sembla que el text prengui una certa volada quan s'apunta la possibilitat d'extrapolar d'aquest microcosmos una radiografia del declivi de l'american life o, fins i tot, una met¨¤fora del malestar moral que corcaria la societat ianqui. Ni aix¨ª: ¨¦s una pinzellada m¨¦s, d'un simplisme gaireb¨¦ indignant.

Agost t¨¦ m¨¦s punts de contacte amb els melodrames edificants de l'any de la picor o els serials televisius d'ara que amb la tradici¨® del gran teatre nord-americ¨¤ d'un Tennessee Williams. La trama familiar esdev¨¦ un mer pretext per anar-hi sumant tota una corrua de t¨°pics i clix¨¦s, cada vegada m¨¦s rocambolescos. S'hi barregen des del melodrama fins al grotesc m¨¦s pujats de to i s'hi complica la hist¨°ria ?a cops d'efecte i ritme de gui¨®? fins a extrems insuportables. Ni els personatges, ni les seves relacions, ni les penes i treballs que passen tenen versemblan?a ni prenen consist¨¨ncia o profunditat perqu¨¨ semblin sociol¨°gicament representatius.

?s dif¨ªcil de creure que el text de Letts sigui un dels millors de la dramat¨²rgia nord-americana actual, per m¨¦s aureolat que vingui o que ens en cantin lloances. Una de dues: o b¨¦ el teatre made in USA t¨¦ un llist¨® est¨¨tic i ideol¨°gic molt baix, o b¨¦ ¨¦s que ens volen vendre gat per llebre. O totes dues possibilitats alhora. Agost ¨¦s un foc d'encenalls que deixa veure massa costures i que resulta francament decebedor: si s'hi treuen tots els ornaments amb qu¨¨ ¨¦s guarnit, alguns de molt presumptuosos, no deixa de ser un melodrama kitsch.