'Dancing catalans'

Molt a prop de Tossa, a Sant Feliu de Gu¨ªxols, hi vivia un altre angl¨¨s especialment exuberant: John Langdon-Davies, periodista i escriptor de talent, home d'acci¨® i enamorat de Catalunya des de molt abans de la guerra civil. De fet, va arribar per primera vegada a principis de la d¨¨cada de 1920 i es va mimetitzar de tal forma amb el paisatge que va acabar escrivint un llibre, ara gaireb¨¦ impossible de trobar, amb el divertit t¨ªtol de Dancing catalans, que el seu amic Josep Pla considerava el millor llibre sobre sardanes mai escrit; un amor per la dansa mes bella de totes les dan?as que l'aparellava tamb¨¦ amb la Nancy Johnstone, que, quan descobreix la sardana, dedica gaireb¨¦ un cap¨ªtol del seu llibre a explicar com va aprendre la t¨¨cnica per ballar-la.

Josep Pla el considerava l'autor del millor llibre sobre sardanes mai escrit

Personatge mitol¨°gic, quan torna a Espanya per cobrir la guerra civil ho fa acompanyat del seu fill de 16 anys a bord d'una motocicleta, amb la qual arriba al front d'Arag¨® i pren contacte amb la Columna Durruti. Abans, per precauci¨®, ha deixat el fill a c¨¤rrec del Comit¨¨ Revolucionari de Puigcerd¨¤. El 1937 escriu el m¨¦s fam¨®s dels seus 40 llibres: Darrere les barricades, rescatat i publicat en catal¨¤ per Angle Editorial, amb un clarificador pr¨°leg de Paul Preston.

En aquest llibre, escrit a tota velocitat en poques setmanes reunint les cr¨°niques de guerra que enviava al News Chronicle, s'esfor?a per explicar que la Rep¨²blica no era ni una "banda de rojos, ni un instrument de Moscou", com pretenia la premsa conservadora de Londres, i especialment el c¨°nsol brit¨¤nic a Barcelona, el molt conservador Norman King, els informes del qual van influir enormement en l'opini¨® del ministre brit¨¤nic d'Exteriors Anthony Eden i en l'estricta aplicaci¨® de la no intervenci¨® per part del Regne Unit.

Langdon-Davies no nom¨¦s t¨¦ acc¨¦s al front, sin¨® tamb¨¦ a personatges clau d'aquell moment. I no t¨¦ cap problema en prendre partit per un dels b¨¤ndols. Rebutjava el que anomenava "la collonada de l'objectivitat". "Jo crec que un b¨¤ndol t¨¦ la ra¨® i que l'altre s'equivoca amb delicte", va escriure, "per¨° per sobre de tot m'obsessiona la desintegraci¨® de la natura humana que comporta la pitjor atrocitat de totes: la guerra civil". El 1938 va publicar Air Raid, sobre els bombardejos franquistes a Barcelona.

Amic personal de Josep Pla, Carles Riba, Ventura Gassol i Mari¨¤ Manent, entre d'altres, podria considerar-se'l a l'altura dels seus dos compatriotes m¨¦s famosos, Gerald Brenan i George Orwell. Aquest ¨²ltim va criticar durament, a Homenatge a Catalunya, la seva cobertura de les jornades del primer de maig a Barcelona, posant una vegada m¨¦s de manifest les l¨ªnies de ruptura entre la l¨ªnia ortodoxa marcada pel Partit Comunista i qualsevol altra dissid¨¨ncia. Igual que ha fet ara amb l'edici¨® dels dos llibres de la Nancy Johnston, Miquel Berga ha estat el redescobridor de Langdon-Davies, la biografia del qual John Langdon-Davies 1897-1971), una biograf¨ªa anglo-catalana va publicar P¨°rtic el 1991.

No hi ha const¨¤ncia que pass¨¦s per l'hotel dels Johnstone, per¨° de ben segur que es coneixien i es varen trobar m¨¦s d'una vegada. De fet, hi ha la connexi¨® dels nens. Langdon-Davies havia organitzat el que avui en dir¨ªem una ONG per posar en marxa un programa d'adopci¨® de nens refugiats que eren enviats a cases de pares adoptius brit¨¤nics. Era qu¨¤quer i el 1937 va col.laborar en la construcci¨® d'habitatges pels nens refugiats i probablement era a Perpiny¨¤ quan la Nancy va arribar amb els seus 30 adoptats.

El m¨¦s sorprenent de la vida de Langdon-Davies ¨¦s que, malgrat la seva milit¨¤ncia d'esquerres i la seva postura a favor de la Rep¨²blica, el 1953 va aconseguir que el Govern de Franco li permet¨¦s obrir un hotel a Sant Feliu de Gu¨ªxols amb la seva dona Patricia i que visqu¨¦s a Espanya fins que mor¨ªs el 1971. Patricia encara viu en aquesta ciutat de la Costa Brava.