L'art de lligar

En magn¨ªfica edici¨® i traducci¨® de Jaume Juan, l'editorial Adesiara —que ara i ad¨¦s ens ofereix un cl¨¤ssic ja llat¨ª ja de Gr¨¨cia, en edici¨® biling¨¹e, cosa que avui resulta una merit¨°ria extravag¨¤ncia— presenta el llibre L'art d'enamorar, de Publi Ovidi Nas¨® (43 aC-17 o 18 dC), un dels tres llibres de l'autor dedicat al tema de l'amor, tots escrits entre l'any 20 i l'any 9, abans, doncs, que fos enviat a l'exili a la remota ciutat de Tomis, a la riba del Mar Negre, on va sentir-se "desert d'amics, de b¨¦ns i de senyor" (en aquest cas C¨¨sar August, potser Germ¨¤nic, al qual donava suport quan es trobava a Roma, i a causa de la qual cosa, potser, va ser obligat al relegament, segons que diu ell mateix, l'any 8 dC).

"Per a Ovidi i els romans, l'art d'estimar equivalia a una bona t¨¨cnica de lligar"

El primer que haur¨¤ de fer el lector en abordar aquesta Ars amatoria ¨¦s oblidar-se de la manera com els homes i les dones ens enamorem als nostres dies, o fins fa cosa de vint anys: potser les antigues idealitats s'han dilu?t darrerament. El nostre concepte d'amor ¨¦s encara conseq¨¹¨¨ncia d'una teoria i una pr¨¤ctica de l'amor que es va posar en circulaci¨®, a tot Europa, arran de la poesia dels trobadors, la dels stilnovisti italians, Dante i Petrarca: all¨° que aquests dos poetes van sentir per Beatriu i per Laura, respectivament, no ¨¦s cosa que succe¨ªs a Roma. Els romans, com els grecs, consideraven les dones una mena d'accessori dom¨¨stic al servei de tres coses principals: la satisfacci¨® del desig —de l'un i l'altra, certament, com puntualitza Ovidi en aquest llibre—, la procreaci¨® i l'administraci¨® quotidiana del casal.

Nosaltres som fills de l'amor-passi¨® de Tristany i Isolda —mite no perqu¨¨ s¨ª restaurat a l'escena per Richard Wagner—, fills dels desassossecs amorosos d'Arnaut Daniel o de Lancelot, fills de l'ennobliment de la dama propis de Cavalcanti o Guinizelli. Tot aix¨° era estrany a les relacions entre home i dona a la Roma imperial; en aquell temps, parlar de l'amor equivalia a tractar un sol tema: esbrinar de quina manera un home podia seduir i emportar-se al llit una dona per casar, i fins i tot casada. Per aix¨° Juan ha tradu?t el t¨ªtol del llibre, amb escaien?a, com Art d'enamorar, i encara hauria estat m¨¦s adequat posar-hi el t¨ªtol, potser bast, per¨° amb la mateixa intenci¨® profana, d'"Art de lligar".

Aquests s¨®n els consells que ens d¨®na Ovidi, tots encara v¨¤lids descomptant-hi les difer¨¨ncies que hi ha entre la invenci¨® cristianorom¨¤ntica de l'amor i les pr¨¤ctiques sexuals dels temps antics: quan vagis al circ (avui, al teatre o al cinema), has de fer que el teu cos s'arrimi tant com sigui possible al de la dona que t'agrada; no beguis massa vi si surts a lligar, perqu¨¨ "amb l'abundor de vi l'¨¤nsia fuig i s'esvaeix"; adre?a't a la noia triada amb belles paraules, per¨° sense caure en la ret¨°rica: mira de ser eloq¨¹ent, per¨° amb naturalitat; "cuita a requisar la copa que hagin tocat els seus llavis i beu pel mateix punt on hagi begut ella" —cosa que tamb¨¦ llegireu en l'ars amandi d'Ibn Hazam de C¨°rdova, El collar de la coloma—; no et pensis que per ser guapo ho tens tot guanyat, perqu¨¨ les dones filen m¨¦s prim i de manera m¨¦s metaf¨°rica que els homes; parla b¨¦ el grec i el llat¨ª —avui, aix¨° donaria magres resultats—; toca amb una m¨¤ la galta de l'amada mentre amb l'altra m¨¤ li toques el conillet; renta't b¨¦ les dents perqu¨¨ l'al¨¨ no et pudi; v¨¦s amb dones expertes, que al llit s¨®n m¨¦s bones que les verges; no et precipitis en el coit: mira d'arribar a l'orgasme al mateix moment que ella; si ets dona, camina amb eleg¨¤ncia, ni amb passa massa curta ni a gambades, com ja ensenyava Safo; canta a la noia belles tonades, amb acompanyament de la lira si ¨¦s possible —avui, una guitarra far¨¤ el fet—; tamb¨¦ si ets dona, arriba tard a les festes, maquillada i ben pentinada, i despertar¨¤s desig de continent; al llit, desf¨¦s-te la cabellera, com Madame Bovary, al moment just, sense vergonya. Vet aqu¨ª uns quants dels consells oferts per Nas¨® perqu¨¨ lligar —que sempre ha estat una art— arribi a un final satisfactori.