Lluny de l'aldarull

CARME SANGLAS

Santa Maria de Vilabertran

Abadia, 4, Vilabertran

Fins al 16 d'octubre

DESPULLES IL.LUMINADES

Mariaelena Roqu¨¦

Museu de l'Estampaci¨®

de Premi¨¤ de Mar

Fins a l'1 de juliol del 2012

Quan en un caf¨¨ de Marr¨¤queix, l'agost de 1937, la pintora Jeannine Guillou va con¨¨ixer Nicolas de Sta?l se'n va enamorar bojament, es va endur el fill i va deixar el marit per seguir-lo. Ella tenia llavors 28 anys i ell 23. La parella va passar tota mena de pen¨²ries, al Marroc, a It¨¤lia i a la Fran?a ocupada dels primers anys quaranta. Van tenir una filla, Anne. I ¨¦s ella qui explica, sense immutar-se, com cap al 1943, o potser ja des d'abans i tot, "Jeannine Guillou deixa que Nicolas de Sta?l s'expressi obertament. Aconseguir colors ¨¦s massa dif¨ªcil, aix¨ª que prefereix deixar-li els que ella fa servir. La intensitat amb la qual Sta?l pinta i elabora les teles absorbeix l'energia d'ambd¨®s (...) Jeannine Guillou, una pintora amb un gran talent, sap aturar la seva feina quan sent que la pintura de Sta?l pren realment volada (...) La consci¨¨ncia d'una altra m¨¤ pot aturar la seva" (Nicolas de Sta?l. Caixa de Catalunya, 2007).

Carme Sanglas i Mariaelena Roqu¨¦ es reinventen despr¨¦s de canvis a les seves vides

No havia passat un any d'aix¨° que, bo i convivint en parella, ell va clavar la vista a una jove estudiant de dret que donava classes d'angl¨¨s al fill d'ella i del seu primer marit. Poc despr¨¦s, Jeannine, de salut molt delicada, contreia una pneum¨°nia i moriria al cap d'uns mesos, pel febrer de 1946, i pel maig se celebraven les noces entre Nicolas i Fran?oise. De la Guillou pintora ara ja gaireb¨¦ ning¨² se'n recorda, at¨¨s que, arran de la total submissi¨®, es va quedar pr¨¤cticament sense obra.

Hi ha unions que generen una creativitat expansiva i generosa: Natalia Gontxarova i Mikhail Larionov, Jean Arp i Sophie Taeuber, Robert i Sonia Delaunay, Josef i Anni Albers... per¨° n'hi ha d'altres que s¨®n molt asim¨¨triques i aquest desequilibri no s'acaba de fer evident del tot fins que arriba el moment sagnant de la separaci¨®. ?s el cas de Gabriel i Carme Sanglas i del m¨¦s recent de Carles Santos i Mariaelena Roqu¨¦. ?s innegable que l'esclat i els temps m¨¦s llu?ts de l'escultura de Gabriel van ser quan tenia al darrere Carme Sanglas, que va transformar el seu or en foc i es va saber quedar, si no de grat per for?a, en un segon pla. La separaci¨® tumultuosa, despr¨¦s de molt temps de neguit, va generar el replegament silenci¨®s de Sanglas al poble d'Ordis, al costat de Figueres, i la recomposici¨® lenta del seu m¨®n introvertit, po¨¨tic i plet¨°ric, al marge de l'aldarull de les inauguracions i l'esnobisme del mercat de l'art.

D'un temps en?¨¤, i de forma discreta i tangencial, la seva pres¨¨ncia s'ha tornat a imposar. No fa molt va fer una exposici¨® espl¨¨ndida a la Galeria Fidel Balaguer, seguida d'una bona monogr¨¤fica a Alella, a Can Mayn¨¦, i ara una altra a Vilabertran (Alt Empord¨¤), arran d'haver fet el cartell de la Shubertiada. I a final de mes, i fins al desembre, exposar¨¤ al Museu de la Mediterr¨¤nia a Torroella de Montgr¨ª. La seva obra ha estat seleccionada per participar a la gran exposici¨® sobre la pres¨¨ncia de l'or en l'art que s'ha de celebrar a Viena, al Museu del Belvedere, a la primavera del 2012, al costat de la de Blake, Klimt, Beuys, Nevelson i Fontana.

A Despulles il.luminades, Mariaelena Roqu¨¦ presenta les restes d'un naufragi, sonat i dram¨¤tic, al Museu de l'Estampaci¨® de Premi¨¤ de Mar, precedides d'una desclosa ¨¦patant al Mus¨¦e des Tissus et des Arts D¨¦coratifs de Lyon. Roqu¨¦ recompon i vindica en veu alta el seu univers delirant, culte, excessiu i er¨°tic, que durant 25 anys ha donat cara i ulls a la m¨²sica esc¨¨nica de l'arrabassador Carles Santos, sense la qual aquest no hauria assolit mai el que ha estat. Una obra conjunta i alhora separada, feta respectivament des de Vinar¨°s i Les Cases d'Alcanar, que es cristal.litzava m¨¤gicament a l'escenari.

Si un orgasme ¨¦s una petita mort, una separaci¨® ¨¦s una agonia llarga i continuada, la mort de l'amor, i tamb¨¦ la mort dels amants com a tals, en la que desapareix per sempre m¨¦s una part de cadasc¨². Davant el frac¨¤s de l'amor, tra?t o estropellat, m¨¦s enll¨¤ de l'odi que consumeix i la dificultat de l'oblit alliberador, el fluir de la creativitat passa a ser, gaireb¨¦, l'¨²nica salvaci¨® possible.