Banc dolent

Les crisis tenen una formidable capacitat de corrupci¨® de la qual no se'n salva ni el mateix llenguatge. La fallida del banc francobelga-luxemburgu¨¨s Dexia ha ressuscitat un concepte que ja t¨¦ uns anys de vida, per¨° que ara ha adquirit carta de naturalesa pr¨°pia: el de banc dolent o banc t¨°xic, com prefereixen anomenar-lo alguns. Es tracta d'una entitat banc¨¤ria promoguda per un estat on van a raure aquells productes ru?nosos, a fi d'evitar la propagaci¨® del contagi als valors solvents. Dit amb una imatge liter¨¤riament m¨¦s consolidada, un llatzeret, on la principal preocupaci¨® ¨¦s evitar que s'escampin a tot el sistema limf¨¤tic de l'economia les horribles tumoracions que s'hi resclouen. Nom¨¦s quan les circumst¨¤ncies ho permetin, els estats intentaran recuperar a baix preu aquests valors: per¨° l'objectiu primer ¨¦s aquest, directament tallar la met¨¤stasi.

Els inventors de la f¨®rmula s¨®n els suecs, que la van aplicar amb resultats d'¨¨xit durant la crisi banc¨¤ria que van patir durant la d¨¨cada dels 90. Posteriorment va ren¨¦ixer als Estats Units cap al 2009, amb la crisi financera. Ara ¨¦s moneda corrent cada cop que el diner p¨²blic ha de c¨®rrer al rescat d'una entitat banc¨¤ria.

Trobo que haur¨ªem de resistir-nos que fins i tot les paraules capitulin tan alegrement davant la crisi. En el llenguatge com¨², un banc ¨¦s el dipositari dels estalvis dels clients que li han fet confian?a. N'hem vist tantes de verdes i de madures que aquest concepte tan senzill, tan pragm¨¤tic, tan plani¨¤, sembla estar avui completament superat, mentre s'escampa la por i la sospita generalitzada, que ¨¦s el millor brou de tots els totalitarismes. Les paraules no s¨®n innocents. Hi ha corrupcions que cal tallar de soca-rel.