"Busco que l'espontani sigui inevitable"

Maria Schneider i la seva Big Band de m¨¦s de 20 m¨²sics tornen a Barcelona per obrir el Festival de Jazz d'aquest any el dijous 20 d'octubre vinent. Directora, arranjadora i compositora, ¨¦s una de les grans personalitats del jazz contemporani i ja ha guanyat un grapat de Grammy. Els seus ¨¤lbums no es poden trobar en botigues, nom¨¦s es pot fer per internet i tenen una tirada limitada. Schneider respon a aquesta entrevista per tel¨¨fon des del seu apartament de Nova York.

Pregunta. Per qu¨¨ produeix vost¨¨ els seus propis discos i els distribueix?

Resposta. En el meu primer disc, de fet, simplement no vaig trobar una companyia interessada, o sigui que vaig decidir invertir els meus diners i produir-lo jo mateixa. Despr¨¦s vaig tenir una companyia alemanya, per¨° no va funcionar b¨¦ i ho vaig deixar. Em vaig adonar que no volia patir les interfer¨¨ncies que generen la majoria de les discogr¨¤fiques, que et diuen el que has de fer. Volia fer la meva m¨²sica sense haver de donar explicacions.

P. Vost¨¨ no nom¨¦s produeix, sin¨® que tamb¨¦ toca, dirigeix l'orquestra, fa els arranjaments, compon, i en general els m¨²sics no s¨®n bons agents. Com s'ho fa?

R. ?s cert. Si miro enrere, quan vaig comen?ar, em quedo exhausta nom¨¦s de pensar-hi. No s¨¦ com ho vaig fer, perqu¨¨ ara tinc gent que treballa per mi, per¨° al principi i fins fa relativament poc temps estava sola. La veritat ¨¦s que es fa molt dif¨ªcil trobar temps per a la creativitat i alhora temps per ocupar-se del negoci.

P. Com va arribar a dirigir una big band des d'un petit poble de Minnesota?

R. Windom era un poble rural realment petit. No hi havia ni una botiga de discos. Per¨°, per sort, hi va haver una dona que, el 1965, quan jo tenia cinc anys, es va instal.lar al poble, tenia un piano i feia classes. Els professors s¨®n de m¨²sica cl¨¤ssica o de jazz, per¨° ella era molt ecl¨¨ctica i alternava una cosa i l'altra, aix¨ª que no vaig tenir la sensaci¨® que hi havia barreres entre els g¨¨neres, per mi nom¨¦s era m¨²sica. Crec que per aquesta ra¨® la meva m¨²sica es mou per sobre de les fronteres. Despr¨¦s vaig estudiar m¨²sica en diferents centres, per¨° al meu cap ja no vaig separar mai els estils.

P. En quin moment va trobar el cam¨ª musical?

R. El que realment em va marcar va ser escoltar Gil Evans. Els seus arranjaments em van assenyalar el que ha de ser una big band.

P. Per definici¨®, el jazz ¨¦s en gran part improvisaci¨®, per¨° vost¨¨ compon, arranja i dirigeix. Quant d'improvisaci¨® i quant de composici¨® hi ha en la seva m¨²sica?

P. Tota la meva m¨²sica t¨¦ una mica d'improvisaci¨®, especialment pel que fa a la interpretaci¨® de la secci¨® r¨ªtmica. La difer¨¨ncia ¨¦s que, en el m¨®n del jazz, un m¨²sic escriu una can?¨® i despr¨¦s tothom hi juga, la reinterpreta mil vegades. ?s el que se'n diu variacions sobre un tema. En el meu cas, no. Jo componc de manera que la m¨²sica no es desenvolupa de manera circular, sin¨® expandint-se harm¨°nicament. Aix¨° permet que els solistes improvisin per sobre de la meva composici¨®, com una capa m¨¦s, per¨° la partitura es mant¨¦. Cada pe?a est¨¤ interconnectada per¨° hi ha espai perqu¨¨, per damunt, els solistes cre?n la seva pr¨°pia hist¨°ria. Intento que l'inici i el final de cada solo quedi ben clar, de manera que la seva hist¨°ria no es vegi interrompuda. Busco l'espontani per¨° vull que al mateix temps sigui inevitable, ¨¦s a dir, que es tingui la sensaci¨® que cada cosa passa quan ha de passar.

P. Vost¨¨ explica que l'han influ?t molt alguns compositors cl¨¤ssics del segle XX. Quins s¨®n?

R. Charles Ives, especialment, i es pot veure clarament al meu ¨¤lbum Sky Blue. Per¨° tamb¨¦ Ravel i Hindemith. I tamb¨¦ Chopin. M'agrada molt la m¨²sica cl¨¤ssica, en toco sovint i ara estic component en termes de m¨²sica cl¨¤ssica.