La formaci¨® digital requereix mitjans i actitud

Un flamant edifici de Barcelona t¨¦ un problema anal¨°gic i una soluci¨® digital: les dobles finestres exteriors filtren aigua quan plou, i el remei ¨¦s una junta especial per a un segellat estanc.

En la ind¨²stria tradicional aquestes peces s¡¯haurien injectat en un motlle car¨ªssim, nom¨¦s rendibles si se¡¯n fessin tirades massives. Per¨° la impressi¨® additiva d¡¯IMES 3D, la startup prove?dora, n¡¯ha entregat una quantitat molt menor, nom¨¦s les que necessita l¡¯edifici, per molt menys del que hauria costat el motlle.

Amb aquesta capacitat competitiva, ¨¦s normal que no els faltin clients trucant a la porta. Qu¨¨ els falta llavors? ¡°Talent digital en la quantitat i amb el nivell de formaci¨® que demana el mercat¡±, explica David Mestres, un dels dos joves fundadors.

El contrast ¨¦s gaireb¨¦ incomprensible: d¡¯una banda, atur estructural, especialment juvenil, i, de l¡¯altra, un enorme calador de feina tecnol¨°gica de qualitat, d¡¯aquesta que permet reenfocar o planificar una vida.

Educaci¨® sota demanda

La connexi¨® entre tots dos extrems est¨¤ inventada, per¨° no del tot aplicada: educaci¨® a la carta, diversa des de les enginyeries superiors a l¡¯abans menystinguda formaci¨® professional o l¡¯actualitzaci¨® (reskilling) que peri¨°dicament hem d¡¯assumir tots. Un altre contrast: el sector m¨¦s evolutiu, m¨¦s mutant, el tecnol¨°gic, ¨¦s alhora el m¨¦s estable.

La Comissi¨® Europea va calcular de 500.000 a 750.000 els llocs de treball tecnol¨°gics vacants al continent l¡¯any 2019

A Espanya gaireb¨¦ la meitat dels nous llocs de treball generats aquest any tindran relaci¨® amb l¡¯entorn digital, uns 200.000, diu la Uni¨® Europea. Per¨° segons la Fundaci¨® Telef¨®nica nom¨¦s el 31% de la for?a laboral sap el que cal saber per treballar en aquest entorn. I el 2019 la Comissi¨® Europea va calcular de 500.000 a 750.000 els llocs de treball tecnol¨°gics vacants al continent.

L¡¯esfor? formatiu tamb¨¦ avan?a. Per exemple, ¡°a Barcelona l¡¯oferta de professionals tecnol¨°gics va cr¨¦ixer un 23% entre el 2017 i el 2019, el problema ¨¦s que l¡¯economia digital i la demanda corren m¨¦s¡±, apunta Jordi Arruf¨ª, director de Talent Digital de Mobile World Capital Barcelona.

El factor hum¨¤

En certa mesura la tecnologia ¨¦s v¨ªctima de la seva pr¨°pia naturalesa, la de l¡¯acceleraci¨® exponencial. L¡¯economia digital, explica Arruf¨ª, es basa en dos pilars avui distants per¨° ¨ªntimament connectats: una tecnologia m¨¦s potent i alhora barata (¡°produir una unitat addicional de software t¨¦ un cost zero¡±) i les persones amb capacitaci¨® per entendre i aprofitar aquesta enorme oportunitat de negoci.

Ara que ha passat m¨¦s d¡¯un any des de l¡¯inici de la pand¨¨mia, ¡°ja sabem que la recuperaci¨® no ser¨¤ en U ni en V, sin¨® en K¡±, apunta l¡¯expert. La pota ascendent de la K s¨®n els sectors estimulats, digitals, i la pota descendent, els que es queden obsolets. Conclusi¨®: el primer grup necessita formaci¨® digital especialitzada per alimentar-se, i el segon necessita formaci¨® digital especialitzada per reciclar-se o transvasar la seva feina sobrant cap al primer.

La dimensi¨® psicol¨°gica de la formaci¨® es reflecteix en les receptes contra la bretxa digital, segons Arruf¨ª, com l¡¯obligaci¨® de despertar vocacions en disciplines STEM (ci¨¨ncia, tecnologia, enginyeria, matem¨¤tiques). ¡°Nom¨¦s que ho aconsegu¨ªssim entre les dones ja podr¨ªem reduir-la un 80%¡±, apunta. ¡°Formar els nous perfils professionals 4.0 ¨¦s l¡¯ocasi¨® que les dones aconseguim m¨¦s representaci¨® en els sectors industrial i log¨ªstic¡±, assenyala Blanca Sorigu¨¦, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).

Una altra recepta que entra de ple en el factor hum¨¤: la motivaci¨® per al reciclatge professional de sectors en transformaci¨® accelerada, gaireb¨¦ tots, ¡°que veuran m¨¦s canvis en 15 anys que en un segle¡±, aclareix Arruf¨ª.

Formar els nous perfils professionals 4.0 ¨¦s l¡¯ocasi¨® que les dones aconseguim m¨¦s representaci¨® en els sectors industrial i log¨ªstic

Blanca Sorigu¨¦, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona

La Uni¨® Europea hi insisteix: que surtin del m¨®n laboral centenars de milers de professionals amb coneixements sectorials insubstitu?bles no ¨¦s una opci¨®. Es tracta d¡¯afegir una capa digital a aquesta experi¨¨ncia per reenganxar-los. Advocat, per¨° amb habilitats digitals; cirurgi¨¤, per¨° amb habilitats digitals; periodista, arquitecte, instal¡¤lador, dissenyador, cuiner, per¨° amb capacitaci¨® digital.

Facilitat per aprendre

Iv¨¢n Rey, l¡¯altre jove cofundador d¡¯IMES 3D, explica que la formaci¨® en el seu sector avan?a, ja existeix un m¨¤ster de fabricaci¨® additiva a Barcelona, ¡°per¨° ara en necessitar¨ªem tres, un per cada t¨¨cnica especialitzada d¡¯impressi¨®¡±. ¡°Si no trobem el talent especialista que necessitem, prioritzarem l¡¯actitud personal, la curiositat, la capacitat d¡¯aprendre r¨¤pid perqu¨¨ la tecnologia evoluciona sempre, has d¡¯integrar nou coneixement cada dia¡±.

Per a Rodrigo Miranda, managing director de l¡¯escola internacional de negocis ISDI i assessor per al hub del Pla Nacional de Capacitats Digitals (PNCD), ¡°la bona not¨ªcia ¨¦s la vocaci¨® ferma amb el canvi de model productiu, existeixen hubs de suport i gesti¨®, i independentment de la tend¨¨ncia pol¨ªtica de cadasc¨², el PNCD consulta els diferents actors, tant empresarials com educatius. L¡¯objectiu ¨¦s mirar enrere en 10 o 15 anys i veure un PIB molt m¨¦s digitalitzat, per tenir un abast m¨¦s global i competitiu, sobretot a Europa i Llatinoam¨¨rica¡±.

Miranda parla d¡¯actitud en sentit ampli, de sortir de la zona de confort, com a persones, com a empreses i com a pa¨ªs. ¡°La primera cosa que pregunto als alumnes ¨¦s: qu¨¨ has apr¨¨s per al teu desenvolupament professional durant el confinament?¡±. Perqu¨¨ arreli la formaci¨® cal posar fi als prejudicis i conscienciar. No s¡¯ha fet fins ara? ¡°No prou¡±.

Responsabilitat individual

Ha dominat la tend¨¨ncia a la comoditat d¡¯una societat desenvolupada. ¡°En aix¨° hem de ser pol¨ªticament incorrectes, recon¨¨ixer que les persones som els primers responsables de la nostra formaci¨®. Jo et puc ajudar generant entorns i programes d¡¯aprenentatge, amb un xec formatiu, per¨° l¡¯actitud d¡¯educaci¨® continua depenent de tu¡±, assenyala el professor, ¡°quan despertem aquestes ganes, la formaci¨® es torna f¨¤cil¡±.

L¡¯objectiu ¨¦s mirar enrere d¡¯aqu¨ª a 10 o 15 anys i veure un PIB molt m¨¦s digitalitzat, per tenir un abast m¨¦s global i competitiu sobretot a Europa i Llatinoam¨¨rica

Rodrigo Miranda, director d¡¯ISDI i assessor per al ¡®hub¡¯ del PNCD

A m¨¦s, revertir clix¨¦s falsos i persistents com que la tecnologia ¨¦s nom¨¦s per als llestos, retornar la dignitat a la formaci¨® professional, estigmatitzada des dels anys vuitanta, comunicar que la varietat de continguts tecnol¨°gics ¨¦s tal que qualsevol, ¡°repeteixo, qualsevol¡±, insisteix Miranda, pot optar a formar-se digitalment, a m¨¦s de formaci¨® pr¨¤ctica com la digitalitzaci¨® real d¡¯una empresa o la creaci¨® d¡¯un e-commerce amb finan?ament, facturaci¨® i clients de deb¨°.

I dues actituds m¨¦s, segons el professor: esperit optimista alhora que realista perqu¨¨ es basa en la certesa de la gaireb¨¦ plena ocupaci¨® digital. I esperit de colla: que aquesta visi¨® individual de la pr¨°pia responsabilitat es projecti en el col¡¤lectiu, en el tots a l¡¯una. ¡°?s imprescindible la col¡¤laboraci¨® entre empreses, administracions i educadors per crear ecosistemes, llan?adores i hubs d¡¯ajuda m¨²tua. No sobra res, tot suma¡±.