Aquesta ¨¦s la log¨ªstica que es mereix un pa¨ªs sostenible

Segurament sou experts en organitzaci¨® log¨ªstica, tot i que no hi hagueu pensat en aquests termes.

Planifiqueu el consum de temps en funci¨® de la demanda laboral i personal. Avui porteu els nens a l¡¯escola per la ruta alternativa. Aprofiteu per anar a comprar a la botiga de la cantonada. Encarregueu dues comandes i canvieu la recepci¨® a domicili d¡¯una altra. Teletreballeu pel cam¨ª. Prioritzeu la combinaci¨® de transport p¨²blic, privat o mixt m¨¦s r¨¤pida, barata i neta. Feu servir tecnologia d¡¯assist¨¨ncia per a aquesta coreografia de l¡¯efic¨¤cia.

Elevem aquest trag¨ª a l¡¯en¨¨sima pot¨¨ncia, a escala planet¨¤ria, en mode professional i tenim un dels sectors menys coneguts, per¨° m¨¦s transversals de l¡¯economia. Un artes¨¤ anti-tech podria prescindir d¡¯un web, fins i tot d¡¯un m¨°bil, per¨° mai del seu prove?dor de mat¨¨ria primera.

Com ¨¦s d¡¯important i transversal? A Espanya el sector estrictament d¡¯operadors log¨ªstics i empreses de transports ronda el 5% del PIB. Per¨° si hi sumem prove?dors (per exemple, de hardware i software) i els departaments log¨ªstics de les empreses, puja al 10%, segons el Centre Espanyol de Log¨ªstica (CEL). En una regi¨® industrial, comercial i portu¨¤ria com la catalana, encara m¨¦s. El Cl¨²ster Log¨ªstic de Catalunya el calcula en el 12,7% del PIB auton¨°mic, per sobre de tot el sector tur¨ªstic nacional el 2019.

Irrupci¨® i expansi¨® del comer? electr¨°nic

I resulta que va arribar la pand¨¨mia i va revelar les costures del model, per exemple, l¡¯excessiva depend¨¨ncia d¡¯una sola ruta o un sol prove?dor. No va deixar una altra sortida a milions de confinats que cobrir necessitats via comer? electr¨°nic.

¡°Les vendes de l¡¯e-commerce van augmentar un 36% l¡¯any passat, Espanya va ser el tercer mercat amb m¨¦s creixement a tot el m¨®n¡±, destaca Pere Navarro, delegat especial de l¡¯Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i president de SIL Barcelona, la fira log¨ªstica l¨ªder al sud d¡¯Europa.

¡°Aquest salt implica un augment d¡¯activitat log¨ªstica i accelera reptes, com ara el d¡¯afrontar de manera eficient el repartiment d¡¯¨²ltima milla a ciutats cada vegada m¨¦s desbordades. I al mateix temps el de reduir l¡¯impacte ambiental i fer m¨¦s flexible la cadena de subministrament per adaptar-se amb rapidesa a tots aquests canvis¡±, afegeix Navarro.

Creixement puntal o estructural? De moment diversos estudis xifren aquesta tend¨¨ncia a l¡¯al?a per sobre del 20%.

No ¨¦s pa¨ªs per a (tants) repartidors

Per al director d¡¯Innovaci¨® i Projectes del CEL, Ram¨®n Garc¨ªa, la personalitat territorial i sociol¨°gica del pa¨ªs tensa la cadena. No tenim rius que serveixin de canals per a grans volums de mercaderies, la poblaci¨® urbana es concentra en molt poc espai (¡°contenidors de ve?ns¡±, com anomenava El Roto als blocs), els centres hist¨°rics fan que els repartidors es tornin bojos, hi ha tantes ordenances com municipis i el canal horeca (bars i restaurants) desplega 350.000 negocis amb sis entregues de mitjana di¨¤ries.

¡°?s contrari a la naturalesa de la log¨ªstica que en un mateix edifici hi vagin set repartidors a entregar 27 paquets a hores diferents, el m¨¦s l¨°gic ¨¦s concentrar per no saturar¡±, afegeix Jaume Bonavia, director general de l¡¯operador Alfil Logistics.

¡°Aquesta ¨²ltima milla ¨¦s el final del proc¨¦s, per¨° la log¨ªstica ¨¦s sobretot el que no es veu al darrere, la comunicaci¨® constant d¡¯informaci¨® i mercaderies entre prove?dors de prove?dors de prove?dors. La seva finalitat ¨¦s aconseguir la m¨¤xima efic¨¤cia amb la m¨ªnima energia, per aix¨° la veritable sostenibilitat consisteix a minimitzar moviments en tota la cadena de valor¡±, destaca Garc¨ªa.

¡°?s contrari a la naturalesa de la log¨ªstica que set repartidors vagin a un mateix edifici a entregar 27 paquets a hores diferents, el m¨¦s l¨°gic ¨¦s concentrar per no saturar¡±

Jaume Bonavia, director general d¡¯Alfil Logistics

Log¨ªstica 4.0 i ind¨²stria 4.0, vasos comunicants. ¡°No hi ha competitivitat de l¡¯una sense competitivitat de l¡¯altra¡±, apunta Ignasi Sayol, president del Cl¨²ster Log¨ªstic de Catalunya. Per tant, evolucionar cap a aquest nou model ¨¦s un repte de reptes, un projecte de pa¨ªs.

Primer, el canvi cultural

Garc¨ªa ho explica com ¡°un cicle generador de canvis¡±. ¡°Primer canvien els caps per entendre per qu¨¨ cal canviar la resta, aix¨° permet definir quins processos suportaran aquest canvi i al desenvolupar les tecnologies per aconseguir-lo. Fer-ho a l¡¯inrev¨¦s pot ser un esguerro¡±.

Per aix¨° no nom¨¦s parla de model log¨ªstic sin¨® social. De log¨ªstica cooperativa dins d¡¯una economia m¨¦s cooperativa. De canviar el model de ciutat a partir de l¡¯acord de tots els actors: operadors, repartidors, comer?os, associacions de ve?ns i de consumidors, tots els nivells de l¡¯administraci¨®... S¡¯haur¨¤ de fer, i posar¨¤ a prova el nostre sentit de la responsabilitat. ¡°Tots hem de cedir alguna cosa per mantenir el nivell de servei i que flueixin el comer? i l¡¯economia¡±.

B¨¦ col¡¤lectiu en forma de noves infraestructures com els microhubs. En comptes de diferents supercentres log¨ªstics que competeixen entre si des dels afores de la ciutat, petits magatzems integrats a la trama urbana on arriben totes les mercaderies d¡¯aquella zona perqu¨¨ les centralitzi, coordini i distribueixi en una sola ruta un servei com¨². Sembla complicat que les empreses de missatgeria renunci?n al seu logotip i l¡¯atenci¨® personal que les diferencia, per¨° compensar-les per superar aquesta barrera ¨¦s un exemple del model de transig¨¨ncia que descriu Garc¨ªa.

Sayol tamb¨¦ parla d¡¯evoluci¨® coral. Ent¨¦n les cadenes de subministrament com una mena d¡¯internet per a l¡¯intercanvi d¡¯objectes, a m¨¦s d¡¯informaci¨®. En termes log¨ªstics: ¡°una xarxa trenada d¡¯estacions de transport multimodal que recull les mercaderies dels productors i les intercanvia per ferrocarril, carretera, vaixell i avi¨®¡±. Ja n¡¯existeix algun com a model replicable, el de la Llagosta (Barcelona) per exemple. Cobreixen el servei log¨ªstic de 100 quil¨°metres a la rodona i tindrien el benefici afegit de distribuir de manera m¨¦s equitativa per tot el mapa la producci¨®, no nom¨¦s la distribuci¨®.

Tots haurem de cedir alguna cosa per mantenir el nivell de servei i que flueixin el comer? i l¡¯economia

Ram¨®n Garc¨ªa, director d¡¯Innovaci¨® i Projectes del CEL

El sentit com¨² seria la tecnologia punta per optimitzar inversions sempre escasses. En principi Sayol no t¨¦ res en contra de la proposta de combois de camions amb conducci¨® automatitzada quan maduri la tecnologia, ¡°per¨° aix¨° ja est¨¤ inventat, es diu tren¡±.

Tecnologies sostenibles

A l¡¯espera de les grans decisions, algunes tecnologies avancen pel seu compte. Alfil Logistics ¨¦s la segona empresa que obt¨¦ la segona estrella en la certificaci¨® Lean and Green (Aecoc, amb 25.000 firmes associades) per reduir un 38% les seves emissions de CO? gr¨¤cies a un mix tecnol¨°gic, des de cobrir les naus amb panells solars fins a fer servir drons per controlar l¡¯inventari o sistemes automatitzats que carreguen un tr¨¤iler de 24 tones en sis minuts, a m¨¦s de l¡¯obligada electrificaci¨® de flotes.

¡°La sostenibilitat ja no ¨¦s un rentat d¡¯imatge. Est¨¤ arribant la relaci¨® directa entre preu i reducci¨® de CO?, o et poses al dia o et quedes fora del mercat¡±, apunta Bonavia.

M¨¦s aplicacions sostenibles: impressi¨® 3D per produir tirades m¨¦s curtes i reduir estocs i, per tant, energia consumida en magatzem, tricicles i patins el¨¨ctrics de repartiment, sistemes de gesti¨® de flotes i rutes amb intel¡¤lig¨¨ncia artificial, blockchain de tra?abilitat que obre les portes a l¡¯internet (massiu) de les coses, an¨¤lisi de microdades de comportament segmentat per saber quins perfiles i edats s¨®n m¨¦s receptius a entregues en una determinada hora, taquilles on deixar paquets perqu¨¨ els recullin els clients i no capil¡¤laritzar tant les rutes.

Arribarem al model col¡¤laboratiu?

En un ecosistema tan complex conviuen senyals positius (la cooperaci¨® d¡¯agents p¨²blics i privats a Madrid i Barcelona, per exemple) i no tant (la reactivitat i no la proactivitat de les normatives). Per al CEL, ser¨¤ clau proclamar el que hauria de ser obvi: que la log¨ªstica 4.0 jugui un paper crucial en sostenibilitat, digitalitzaci¨® i resili¨¨ncia. El trio de conceptes darrere del qual desfilen els fons europeus i globals.

Per¨° Sayol prefereix no entendre¡¯ls com un man¨¤. Ajudaran, per¨° no substitueixen la tenacitat de les empreses a les quals no arribi el recurs. Tan important com els diners ¨¦s la gesti¨®. ¡°Seria m¨¦s ¨²til canviar el model i donar suport a les bones idees en comptes de comprar-les per eliminar la compet¨¨ncia¡±.