¡°Veig sectors amb for?a, innovaci¨® i moltes ganes de tirar endavant. Per aix¨° soc optimista¡±

Va n¨¦ixer a Terrassa, es va llicenciar en microbiologia i pertany a una generaci¨® que va comen?ar a estudiar amb plom¨ª i tinter. Avui utilitza e-pencil ¡°i tenim smartphones que ja haurien volgut els astronautes de l¡¯Apolo 11¡å. Aquesta visi¨® panor¨¤mica de la revoluci¨® tecnol¨°gica i el seu impacte hum¨¤ pot servir-li per a la principal missi¨® del Consorci de la Zona Franca de Barcelona en particular i de l¡¯economia espanyola en general: ¡°la transformaci¨® de la ind¨²stria en l¡¯¨²nica versi¨® amb futur¡±: sostenible, digitalitzada, global des de l¡¯atracci¨® local de Barcelona. Capa? de tornar sexi i sofisticada fins i tot la log¨ªstica, encara que molts joves a l¡¯atur ni ho sospitin. Aconseguir aquesta transformaci¨® exterior implica un canvi interior: que una empresa p¨²blica com el CZFB ¡°es mogui amb la velocitat d¡¯una empresa emergent¡± i faciliti aliances, inversions i consensos entre interessos diversos, i de vegades contraposats.

Pregunta. Avan?a la reactivaci¨® per¨° tamb¨¦ s¡¯afegeixen nous desafiaments. Quin balan? fa del 2021 i com preveu el 2022?

Resposta. Tenim molts reptes, cert, i ara s¡¯hi afegeix aquesta enorme tensi¨® energ¨¨tica. Per¨° tamb¨¦ veig evolucions molt positives com la situaci¨® sanit¨¤ria que comen?a a superar-se, Espanya ¨¦s un dels pa?sos m¨¦s avan?ats en vacunaci¨® mentre part d¡¯Europa s¡¯enfronta a una sisena onada molt m¨¦s rigorosa. Crec que en general la crisi ¨¦s diferent de la del 2008, quan la recepta va ser l¡¯austeritat i part¨ªem d¡¯un substrat econ¨°mic que no era l¡¯adequat. Aquesta vegada la Uni¨® ha decidit mobilitzar recursos i no de qualsevol manera sin¨® enfocats a la transici¨® energ¨¨tica i la digitalitzaci¨®, dues grans palanques. La incertesa es combat amb certeses i tenim la certesa que arribaran 140.000 milions d¡¯euros per consolidar unes bases econ¨°miques m¨¦s s¨°lides i projectes industrials que ja tenim en marxa, que s¨®n una realitat, i molts altres de nous. Tamb¨¦ veig sectors amb for?a, innovaci¨® i moltes ganes de tirar endavant. Per aix¨° soc optimista.

P. Quines tend¨¨ncies bufen a favor i com aprofitar-les?

R. Es parlava de reindustrialitzar Europa per¨° a l¡¯hora de la veritat es fabricava al sud-est asi¨¤tic i la Xina. I ja hem vist qu¨¨ passa en situacions de crisi global, el m¨®n es converteix en una esp¨¨cie de mercat. Una experi¨¨ncia tan dura ha ensenyat a Espanya i Europa que fa falta tornar a produir m¨¦s a prop de casa i millor. Aix¨° ho permet la ind¨²stria 4.0 que ja impuls¨¤vem molt abans de la pand¨¨mia i ara ¨¦s encara m¨¦s estrat¨¨gica. Fa dos anys i mig vam inaugurar la primera incubadora d¡¯empreses d¡¯impressi¨® 3D a Europa, hem constru?t el DFactory Barcelona, un hub de coworking tecnol¨°gic i serveis industrials on ja s¡¯han instal¡¤lat part del centre d¡¯innovaci¨® 3D de HP o el primer centre europeu d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial orientat a la ind¨²stria de Huawei, o la multinacional Wallbox que obrir¨¤ la seva nova planta de producci¨® al pol¨ªgon industrial de la Zona Franca. En plena pand¨¨mia vam crear l¡¯esdeveniment h¨ªbrid BNEW per impulsar la nova economia, on empreses de 145 pa?sos comparteixen contactes comercials. Aquest ¨¦s el cam¨ª, generar negoci, atreure inversi¨®, que una companyia danesa de rob¨°tica digui me¡¯n vaig a Barcelona perqu¨¨ tinc el que necessito, com de fet ha passat. La nostra missi¨® com a empresa p¨²blica aliada amb altres institucions i la iniciativa privada, una cosa fonamental, ¨¦s explorar aquestes noves economies i facilitar els contactes, els mitjans. I a m¨¦s fer-ho r¨¤pid.

La incertesa es combat amb certeses i tenim la certesa que arribaran 140.000 milions d¡¯euros per consolidar unes bases econ¨°miques m¨¦s s¨°lides

P. R¨¤pid perqu¨¨ la transformaci¨® ¨¦s contra rellotge?

R. Permeti¡¯m que ho expliqui aix¨ª: quan jo vaig comen?ar a estudiar, utilitzava plom¨ª i tinter, deuen ser en un museu, suposo. Avui utilitzo un pencil electr¨°nic. Som la primera generaci¨® en la hist¨°ria de la humanitat que ha viscut una transformaci¨® semblant. Es pensa que les institucions p¨²bliques s¨®n lentes, de vegades ho s¨®n, per¨° en transformaci¨® digital la velocitat ¨¦s decisiva per adaptar-se, teixir relacions, facilitar aliances, aconseguir objectius. Nosaltres, les empreses i les ciutats hem d¡¯evolucionar r¨¤pid perqu¨¨ estem en compet¨¨ncia global. Un altre exemple d¡¯aix¨°: en el pitjor moment de la pand¨¨mia ens vam coordinar el Consorci, el Govern, l¡¯Hospital de Terrassa, Fundaci¨® Leitat, Cellnex i

Packard per crear en temps r¨¨cord un respirador d¡¯emerg¨¨ncia, que l¡¯Ag¨¨ncia Espanyola del Medicament va homologar molt de pressa. Per coordinar aquest esfor?, i r¨¤pid, tamb¨¦ s¨®n b¨¤siques les relacions humanes. Confesso que en aquells moments tan dram¨¤tics em vaig cridar amb algunes d¡¯aquestes persones per tel¨¨fon, per¨° precisament perqu¨¨ hi havia confian?a personal per a l¡¯important, tirar endavant els projectes.

P. I com s¨®n aquestes relacions o aquests perfils en la nova economia?

R. Per aix¨° deia abans que hi ha raons per a l¡¯optimisme. Veiem companyies joves, algunes de creades en el pitjor moment per¨° que els va molt b¨¦. Tenen incorporat de s¨¨rie el comprom¨ªs amb el seu entorn i amb el planeta, la responsabilitat social, els objectius de desenvolupament sostenible i a m¨¦s desborden sentit com¨². Per exemple, en el BNEW de l¡¯any passat vam premiar dues noies que havien creat una empresa emergent el seu primer any d¡¯universitat i acabaven de rebre un altre premi europeu per una app de mobilitat. Fins i tot va trucar la Moncloa perqu¨¨ el president volia con¨¨ixer-les. Quan els vam trucar, van pensar que era una broma d¡¯una r¨¤dio. O empreses a la incubadora i DFactory especialment innovadores com e-Miles, que fabrica un cotxe el¨¨ctric en part impr¨¨s en 3D. Aquest ¨¦s el perfil que estem trobant i que necessitem.

P. Per qu¨¨ aquesta impressi¨® 3D ¨¦s tan important?

R. Des de fa relativament poc ¨¦s una tecnologia que es pot escalar industrialment i ser¨¤ fonamental per a la reindustrialitzaci¨® 4.0 que comentava. Permet innovar, personalitzar, reduir costos i estocatge. En comptes d¡¯un magatzem gegant on guardar productes durant d¨¨cades, tens un magatzem digital en un ordinador i imprimeixes aquesta pe?a ¨²nica que necessites. O un sax¨°fon per assajar sense molestar els ve?ns, o t¡¯escanegen el bra? i et fan una pr¨°tesi a mida. L¡¯hospital maternoinfantil de Sant Joan de D¨¦u fa models 3D perqu¨¨ els cirurgians assagin les intervencions exactes. El l¨ªmit ¨¦s la imaginaci¨® i el nostre paper ¨¦s crear la plataforma perqu¨¨ aquestes empreses neixin, creixin, es consolidin i cre?n bons llocs de treball.

P. No ¨¦s un contrasentit que hi hagi tant atur i tants llocs de treball esperant?

R. Ho ¨¦s. El talent ¨¦s segurament el recurs m¨¦s esc¨¤s en la nova economia. De fet, moltes empreses ens diuen que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil per a elles aconseguir diners que trobar els professionals qualificats que necessiten. El talent no el pots inventar, cal crear-lo, estimular-lo, atreure¡¯l, fidelitzar-lo perqu¨¨ aqu¨ª tens un ecosistema econ¨°mic i industrial adequat, a m¨¦s d¡¯un entorn ciutad¨¤ i natural agradable per viure i desenvolupar-te com a persona. Hi ha altres factors preocupants, com un percentatge important de joves estudiant disciplines que aviat quedaran obsoletes, poden servir-los com a creixement personal, per¨° no com a oportunitat professional. El sector educatiu a tots els nivells est¨¤ reaccionant, cada vegada es connecta m¨¦s amb els nous perfils tecnol¨°gics, i nosaltres contribuirem amb projectes com el centre formatiu a l¡¯edifici de Correus de Barcelona, ja est¨¤ molt avan?at i reunir¨¤ institucions, empreses i joves per capacitar-los en les habilitats digitals concretes que necessita urgentment la ind¨²stria. No ¨¦s formaci¨® ocupacional, ¨¦s un model de relaci¨® directa amb les empreses per aconseguir una primera feina, i despr¨¦s formar-se m¨¦s o treure¡¯s tots els t¨ªtols que vulguin.

El talent ¨¦s segurament el recurs m¨¦s esc¨¤s. De fet, moltes empreses ens diuen que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil per a elles aconseguir diners que trobar els professionals que necessiten

P. Una pregunta obligada, com es compensar¨¤ la marxa de Nissan de la Zona Franca.

R. ?s un altre exemple de la import¨¤ncia d¡¯aquesta actitud col¡¤laborativa per a la transformaci¨® econ¨°mica a temps. Quan Nissan va anunciar que marxava de Barcelona, vam constituir una comissi¨® de reindustrialitzaci¨® per, primer, recol¡¤locar els treballadors, i a m¨¦s buscar activitats que ocupessin aquest buit. I no qualsevol, sin¨® directament vinculades amb la ind¨²stria 4.0. En aquesta comissi¨® hi ha el Ministeri d¡¯Ind¨²stria, la Generalitat, els sindicats, Nissan, les empreses amb propostes d¡¯implantaci¨®, una consultora externa per analitzar-les i nosaltres com a propietaris dels terrenys p¨²blics a la Zona Franca. ?s una feina dura, queda molt per fer, per¨° est¨¤ sent un procediment exemplar en els consensos. Encara que per la televisi¨® es vegin baralles als parlaments, aqu¨ª estem aprovant les propostes gaireb¨¦ per unanimitat per solucionar un problema, que ¨¦s el que ens demanen els ciutadans. Ja tenim una proposta de Great Wall, un gegant xin¨¨s que fabrica vehicles el¨¨ctrics i garanteix els objectius plantejats, com altres ofertes que tenim sobre la taula. Totes encaixen amb la nova ind¨²stria i el servei que presten DFactory, 3D Incubator, BNEW o el Sal¨® Internacional de la Log¨ªstica per atreure inversions i crear teixit i negocis. No ¨¦s un objectiu f¨¤cil, per¨° ja podem dir que la hist¨°ria de reempla?ar Nissan acabar¨¤ b¨¦. O molt b¨¦.