El potencial que necessita (i malbarata) el m¨®n

¡°Ai, si li haguessin donat estudis...¡±, es deia davant una ment brillant o una voluntat de ferro quan estudiar era un luxe. Avui s¡¯hauria de modificar la frase: ¡°Si hagu¨¦s estudiat alguna disciplina STEM...¡±.

Aquest what if? ve al cas: alguns estudis estimen en m¨¦s de 300.000 les vacants tecnol¨°giques en una Espanya d¡¯atur end¨¨mic. I, d¡¯acord amb Nacions Unides, nom¨¦s un 30% de les universit¨¤ries del m¨®n estudien carreres STEM (ci¨¨ncia, tecnologia, enginyeria, matem¨¤tiques).

Segons l¡¯Organitzaci¨® per a la Cooperaci¨® i el Desenvolupament Econ¨°mic (OCDE), a Espanya hi hauria 608.000 emprenedors m¨¦s si tres sectors de la poblaci¨® tinguessin menys dificultats en un entorn m¨¦s propici: joves, persones grans i dones. A elles correspondria el 60% d¡¯aquestes empreses que pogueren ser i no foren. ¡°Desaparegudes¡±, diu la instituci¨®. Extrapolem aquest fenomen a tota l¡¯OCDE i la xifra imposa: 35 milions, nou dels quals a la Uni¨® Europea.

6,6 milions de cient¨ªfiques i enginyeres

No es tracta d¡¯una manca est¨¤tica: un recent informe d¡¯Eurostat mostra aven?os, tot i que desiguals depenent dels pa?sos. L¡¯any 2020 s¡¯hi van incorporar 254.000 noves cient¨ªfiques i enginyeres, i ja sumen gaireb¨¦ 6,6 milions a la Uni¨® Europea, encara que es van ocupar bastants m¨¦s al sector serveis (46%) que al manufacturer (22%). Sorpresa: Espanya ja ¨¦s, juntament amb Noruega i Su¨¨cia, una de les nacions comunit¨¤ries a les quals el percentatge d¡¯elles a carreres de ci¨¨ncia i tecnologia ¨¦s igual o superior al d¡¯ells.

En tot cas, encara existeix una bretxa per omplir a la incorporaci¨® femenina a les empreses que produeixen tecnologia o l¡¯usen intensament per a fabricar, ¨¦s a dir, el millor fil¨® per a aquestes t¨¨cniques ben remunerades perqu¨¨ la llur oferta no cobreix la demanda.

Les directives i emprenedores d¡¯aquest reportatge parlen de l¡¯oportunitat socioecon¨°mica de treure tot el profit d¡¯aquest talent femen¨ª, tema gen¨¨ric del qual tractaran a la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW, 8, 9 i 10 de mar?) organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i la Fundaci¨® Incyde. Talent no nom¨¦s en quantitat, sin¨® tamb¨¦ en qualitat per la seva aportaci¨® a equips m¨¦s diversos.

Inversi¨® en diversitat

Laura Baena, ¡°malamare de tres bonesfilles¡± i fundadora del Club de Malasmadres ?un ariet proconciliaci¨® amb 17 premis i m¨¦s d¡¯un mili¨® de seguidores? coincideix amb l¡¯Organitzaci¨® Internacional del Treball (OIT) quan estima en un 20% l¡¯increment mitj¨¤ d¡¯ingressos en les empreses m¨¦s igualit¨¤ries.

¡°Les dones practiquem m¨¦s i de manera m¨¦s conscient valors com ara l¡¯empatia i l¡¯exemple, teixim xarxes de sororitat que ajuden molt quan emprenem. Els homes s¨®n m¨¦s executius, i aix¨° ¨¦s important, per¨° l¡¯equip ¨¦s clau. Des del meu punt de vista, l¡¯equip est¨¤ per damunt de la rendibilitat¡±, reflexiona Baena. Les seves paraules no conviden pas els homes a desenvolupar aquestes qualitats per a completar la rodonesa humana i millorar llur perfil professional?

¡°La competitivitat creix de manera natural si no es tanquen portes i les decisions es basen en la capacitat, i no en el g¨¨nere dels candidats¡±, explica Carola Planas. Futbolista d¡¯elit, entrenadora, cercatalents, periodista col¡¤laboradora del diari As, llicenciada en Administraci¨® i Direcci¨® d¡¯Empreses i fundadora, entre d¡¯altres, d¡¯Unik Sports Management, la primera ag¨¨ncia de representaci¨® dirigida per una dona a Espanya. I teclejadora compulsiva: durant les primeres setmanes de la seva ag¨¨ncia va enviar m¨¦s de 2.000 correus electr¨°nics cercant patrocini. ¡°Nom¨¦s van respondre 10 o 15¡å.

M¨¦s del 40% de les dones que emprenen ho fan per pura conciliaci¨®. Quan tenim fills, de vegades ¨¦s l¡¯¨²nica sortida per no perdre el nostre jo professional

Laura Baena, fundadora del Club de Malasmadres

Alejandra G. Atienza cursa un doctorat industrial a l¡¯empresa emergent SiWEndo Solutions, presideix l¡¯associaci¨® Young IT Girls, i sintetitza en una frase la inversi¨® diversa: ¡°Qualsevol ind¨²stria 4.0 que incorpori m¨¦s dones s¡¯obrir¨¤ a la realitat de tota la poblaci¨® per respondre les necessitats de tota la poblaci¨®, ser¨¤ m¨¦s competitiva¡±.

Guerreres sense ser psic¨°pates

¡°La capacitat professional e intel¡¤lectual de l¡¯¨¦sser hum¨¤ no dep¨¨n del sexe, per¨° s¨ª que podem ser en part diferents per com utilitzem el nostre vessant emocional respecte al racional¡±, explica Sira Coba, fundadora i CEO de Shazura, l¡¯empresa nord-americana d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial i reconeixement d¡¯imatges a la qual va invertir la seva experi¨¨ncia pr¨¨via en el sector militar.

Avui dia s¡¯aplica, per exemple, a la capacitat de veure i decidir dels cotxes aut¨°noms. ¡°Generalment, les dones, per la nostra naturalesa de procreaci¨® o pel motiu que sigui, prenem decisions des d¡¯una perspectiva de responsabilitat humana, a llarg termini, i tenint en compte tamb¨¦ el nostre vessant emocional. Aix¨° no vol dir que no siguem dures, grans estrategues o perseverants i pragm¨¤tiques, sin¨® que podem ser molt guerreres sense necessitat de ser psic¨°pates. No ¨¦s pas un avantatge sumar ambd¨®s vessants, el racional i l¡¯emocional, at¨¨s que les emocions s¨®n intr¨ªnseques a totes les persones?¡±.

Encara que sembli un contrasentit, les dificultats familiars estimulen l¡¯esperit emprenedor professional... femen¨ª. Segons Baena, a Espanya ¡°m¨¦s del 40% de les dones que emprenen ho fan per pura conciliaci¨®. Quan tenim fills, de vegades ¨¦s l¡¯¨²nica sortida per no perdre el nostre jo professional¡±. Aquest impuls privat necessita m¨¦s suport p¨²blic com a inversi¨® en capital hum¨¤. ¡°Si ets la teva pr¨°pia cap i tens flexibilitat, sembla que no necessites ajuda. No ¨¦s aix¨ª, per¨°; no hi ha suport suficient ni xarxes oficials, per aix¨° fracassen tants projectes. Les aut¨°nomes mares estem abandonades¡±.

El desconeixement de la gran diversitat de sortides professionals impedeix els i les joves saber si els interessa la tecnologia

Alejandra G. Atienza, presidenta de l¡¯associaci¨® Young IT Girls

Planas coincideix que el finan?ament ¨¦s poc i els impostos massa ?amb intenci¨® de multiplicar-se al projecte de reforma fiscal?, un altre contrasentit perqu¨¨ ¡°les empreses emergents estan demostrant ser grans aliades de la recuperaci¨® econ¨°mica¡±. Aquesta capacitat de reinventar-se o el sacrifici ¡°d¡¯arriscar tots els estalvis per comen?ar un projecte d¡¯empresa¡± necessiten impuls, no asf¨ªxia tribut¨¤ria.

La conciliaci¨® ¨¦s competitiva

Un altre model laboral ¨¦s possible, m¨¦s flexible, sostenible, conciliable, ergo productiu, i les dones s¨®n la clau per a dissenyar-lo, afirma Baena. ¡°Beneficiaria tota la societat. No oblidem el nostre greu problema de reempla?ament demogr¨¤fic. Hem de canviar un model que t¡¯obliga a escollir entre ser mare o directiva. Si continuem focalitzades en les hores, el control excessiu i el treball presencial, sempre serem el rival m¨¦s feble i acceptarem una enorme fuita de talent femen¨ª¡±. Particularment en un sector tecnol¨°gic destinat a ser dominant total, si no ho ¨¦s ja: ¡°?s clau estar representades en aquest univers que construeixen de nou els homes¡±.

Encara que en alguns pa?sos europeus la incorporaci¨® de la dona a les professions tecnol¨°giques va endavant, Atienza opina que els prejudicis encara pesen: ¡°S¡¯insisteix que les carreres tecnol¨°giques s¨®n m¨¦s dif¨ªcils, que cal ser un geni, que s¨®n m¨¦s d¡¯homes...¡±. Per aix¨°, IT Young Girls es dedica a difondre refer¨¨ncies d¡¯ancoratge, exemples de dones protagonistes en ci¨¨ncia i tecnologia. ¡°El nombre de noies en aquestes carreres est¨¤ augmentant, per¨° no veig que aix¨° es traslladi sobretot a posicions de lideratge. Potser tot l¡¯esfor? que hi dediquen les institucions i els mitjans durant febrer i mar? s¡¯hauria de fer tot l¡¯any; fa falta const¨¤ncia per crear normalitat¡±.

Alguns d¡¯aquests biaixos ?que s¨®n disciplines impossibles o que no s¨®n accessibles des de la formaci¨® de grau mitj¨¤? tamb¨¦ nodreixen la bretxa tecnol¨°gica masculina en dissuadir els homes d¡¯optar a l¡¯ocupaci¨® 4.0. ¡°El desconeixement de la gran diversitat de sortides professionals impedeix els i les joves saber si els interessa la tecnologia¡±, afegeix Atienza. Taxa d¡¯atur per a menors de 25 anys a Espanya? Al voltant d¡¯un 30%, paritari.

Sira Coba no creu que existeixi un coll d¡¯ampolla en el talent tecnol¨°gic; almenys a Espanya, ¡°les dades d¡¯Eurosat de fa uns dies no deixen dubtes¡±. ¡°Crec que no hi ha res de m¨¦s personal que el teu treball, ¨¦s una q¨¹esti¨® de gustos i prefer¨¨ncies personals, no d¡¯unes barreres que jo no he experimentat en m¨¦s de vint anys de carrera professional. No s¡¯ha de conscienciar les nenes perqu¨¨ estudi?n carreres STEM, sin¨® inspirar tots, nens i nenes, perqu¨¨ estudi?n all¨° en qu¨¨ creuen de veritat i els apassiona. Si ¨¦s una cosa amb la qual gaudeixen i somnien, que fan b¨¦ i els permet guanyar-se la vida, els anir¨¤, i ens anir¨¤, molt millor¡±.

Coba opina que ¨¦s crucial reduir la dist¨¤ncia entre all¨° que s¡¯estudia i all¨¤ en qu¨¨ es treballa. ¡°Als Estats Units hi ha molta relaci¨® entre universitats i empreses, per¨° a Europa les noves generacions surten amb menys preparaci¨® per a la vida laboral, estan m¨¦s allunyades de la realitat¡±. Solucions? A m¨¦s de la capacitaci¨® tecnol¨°gica orientada a aquesta realitat, ¡°educar en responsabilitat, a aportar valor, a raonar i resoldre problemes, que la compet¨¨ncia existeix i ¨¦s sana. A entendre i acceptar que ning¨² no els donar¨¤ res fet i hauran de lluitar pel que vulguin¡±.