La llibertat en un panell solar al costat d¡¯una hidrogenera
Descarbonitzar sense sacrificar competitivitat: un objectiu possible nom¨¦s amb sobirania energ¨¨tica que ens alliberi del poder, o del xantatge, ali¨¨. Com hi poden ajudar les renovables des del teixit (i la teulada) industrial
Si l¡¯energia ¨¦s la sang de l¡¯economia, dependre de fonts alienes, i encara m¨¦s, hostils, ¨¦s com dependre d¡¯una transfusi¨®: viure condicionat per la disponibilitat de gas rus o algeri¨¤, d¡¯electricitat nuclear francesa, o de petroli vingui d¡¯on vingui.
Europa projectava la seva transici¨® energ¨¨tica focalitzada en la lluita contra el principal enemic: el canvi clim¨¤tic. Per¨° tant l¡¯enlairament de la inflaci¨® com el conflicte ucra?n¨¨s posen el focus en un altre factor vital per descarbonitzar a llarg termini: la feblesa extrema que suposa dependre de rivals com R¨²ssia. I el contrasentit de finan?ar-ne la fortalesa.
A 2.400 kil¨°metres de K¨ªev, la Zona Franca de Barcelona es va cobrint de panells solars i ha estrenat el primer assortidor d¡¯¨²s p¨²blic d¡¯hidrogen (H2) verd d¡¯Espanya. De sobte, la guerra d¡¯Ucra?na multiplica el valor estrat¨¨gic d¡¯ambdues tecnologies per a la sobirania energ¨¨tica de ciutat, regi¨®, pa¨ªs i continent. Vegem.
Sostenibilitat competitiva
Abans, recuperar sobirania energ¨¨tica era la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯instal¡¤lar renovables per produir a casa, per¨° ara el disbarat dels preus energ¨¨tics fa d¡¯aquesta independ¨¨ncia no nom¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ una condici¨® pr¨¨via. M¨¦s sobirania significa m¨¦s control sobre el preu, i el control de preu protegeix la competitivitat empresarial de la qual surten els recursos per finan?ar la transici¨® renovable. Aquests dies parpelleja com un llum de ne¨® un titular impensable: la molt verda ?i depenent de R¨²ssia? Alemanya bat r¨¨cords d¡¯emissions pel fet de rec¨®rrer al carb¨® a fi de generar electricitat.
Projectar noves formes verdes, de proximitat i renovables ¨¦s bo no nom¨¦s per al planeta, sin¨® tamb¨¦ per als drets humansEloi Badia, regidor d¡¯Emerg¨¨ncia Clim¨¤tica i Transici¨® Ecol¨°gica de l¡¯Ajuntament comtal
Per tant, aquesta necessitat de sobirania des de la Uni¨® fins a l¡¯¨²ltima pime, fa encara m¨¦s estrat¨¨gics projectes renovables com ara les instal¡¤lacions fotovoltaiques d¡¯autoconsum de les empreses de la Zona Franca, o la hidrogenera que assorteix els autobusos de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) i que aviat podria alimentar un tren, a m¨¦s de posar les bases per a altres usos industrials.
¡°La depend¨¨ncia dels combustibles f¨°ssils ens condueix inevitablement a l¡¯encariment de la producci¨®, per¨° tamb¨¦ a conflictes geopol¨ªtics per obtenir-los. Ucra?na ¨¦s nom¨¦s un exemple de les conseq¨¹¨¨ncies de dependre d¡¯un producte esc¨¤s i mal distribu?t. Per aix¨°, projectar noves formes verdes, de proximitat i renovables ¨¦s bo no nom¨¦s per al planeta, sin¨® tamb¨¦ per als drets humans¡±, explica Eloi Badia, regidor d¡¯Emerg¨¨ncia Clim¨¤tica i Transici¨® Ecol¨°gica de l¡¯Ajuntament comtal, que comparteix amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) el conveni, signat al novembre, per promoure l¡¯autoconsum que retalli l¡¯¨²s de combustibles o electricitat d¡¯origen f¨°ssil.
Motivaci¨® per afegir-s¡¯hi
L¡¯incentiu ¨¦s b¨¤sic en economia, com tamb¨¦ ho ¨¦s en el conveni quan aquest redueix impostos, com ara el de B¨¦ns Immobles o el d¡¯Activitats Econ¨°miques, a les empreses, estudia cas per cas, facilita assessoria t¨¨cnica i econ¨°mica, simplifica els tr¨¤mits d¡¯instal¡¤laci¨® i inclou una cl¨¤usula d¡¯autogeneraci¨® en els contractes de les empreses que vulguin instal¡¤lar-se a la Zona Franca.
A m¨¦s, desplega una figura que Europa considera clau en la transici¨®: les comunitats energ¨¨tiques de tots els actors involucrats, des de les administracions i el sector privat fins a investigadors, inversors i associacions ciutadanes. De fet, aquesta autogeneraci¨® flueix de l¡¯individual al col¡¤lectiu, i pot compartir l¡¯excedent d¡¯energia entre empreses ve?nes.
Ben estudiades i utilitzades, les energies renovables mai seran un inconvenient per al nostre beneficiGabriel Canela, fundador de Transports Internacionals Inter Tir S.L.
¡°El consum energ¨¨tic ha estat sempre una de les principals despeses industrials. Mitjan?ant la transici¨® renovable, les companyies serien menys dependents de subministraments externs amb preus cada cop m¨¦s alts i imprevisibles, la qual cosa implicaria un marge m¨¦s gran de beneficis. Necessitem grans canvis per tal de frenar el deteriorament ambiental, com ara que les fonts renovables tendeixin a ser majorit¨¤ries en la ind¨²stria¡±, explica Pere Navarro, delegat especial de l¡¯Estat en el CZFB.
En aquest sentit, l¡¯autogeneraci¨® comporta una doble sobirania: per la seva contribuci¨® a la del pa¨ªs i la Uni¨®, per¨°, endem¨¦s, perqu¨¨ a?lla la mateixa empresa de les sacsejades del mercat. Algunes companyies especialistes en autogeneraci¨® calculaven entre un 15% i un 30% d¡¯estalvi per a una empresa mitjana amb una instal¡¤laci¨® de 600 kW a 1 MW. Aix¨°, abans de l¡¯actual tempesta el¨¨ctrica.
Els panells nom¨¦s cobreixen una part del consum, especialment en les ind¨²stries amb un ¨²s intensiu d¡¯electricitat, i la producci¨® massiva y barata d¡¯H2 verd ha de madurar molt; no obstant aix¨°, la pujada dels preus de l¡¯energia f¨°ssil, la qual podria allargar-se m¨¦s del previst, fa tots dos m¨¦s competitius.
Retorn i expansi¨®
Fa nom¨¦s uns mesos, l¡¯amortitzaci¨® mitjana d¡¯una instal¡¤laci¨® d¡¯autoconsum es calculava en uns cinc anys, ¡°per¨° amb el preu actual de l¡¯energia pot estar al voltant dels tres anys, la qual cosa suposa una inversi¨® molt profitosa¡±, assenyala Badia. Dit d¡¯una altra manera, les cobertes de les naus ?aquesta altra Zona Franca no tinguda en compte i situada uns quants metres per sobre de la Zona Franca? es revalora com a actiu. Qui diu coberta diu p¨¨rgoles d¡¯aparcaments, i qui diu Zona Franca, diu qualsevol altre espai industrial del pa¨ªs.
L¡¯hidrogen verd complement perfecte per a l¡¯electrificaci¨® del transport pesat i de viatgers, i tamb¨¦ per als seus usos industrials com a reempla?ament de l¡¯hidrogen grisMill¨¢n Garc¨ªa-Tola, director global d'Hidrogen Verd d'Iberdrola
Parlem d¡¯una pol¨ªtica d¡¯Estat des que s¡¯aprov¨¦s la Ruta de l¡¯Autoconsum a Espanya amb el pla d¡¯escalar des dels 1.000 MW instal¡¤lats a la fi de 2021 fins a 9 GW en 2030 sumant ¨²s dom¨¨stic, industrial i comercial. Aix¨° no obstant, algunes organitzacions, com per exemple la Fundaci¨® Renovable, sostenen que aconseguir 14 GW en 2025 (el 7,3% de la demanda energ¨¨tica nacional) ¨¦s factible. Segons Badia, nom¨¦s l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona ofereix superf¨ªcie industrial suficient per a uns 1.600 MWp (megawatts pic).
¡°A banda de l¡¯estalvi ecol¨°gic, esperem que l¡¯autoconsum tamb¨¦ ens aporti estalvi econ¨°mic¡±, assenyala Gabriel Canela, fundador de Transports Internacionals Inter Tir S.L., una de les empreses de la Zona Franca sumades al conveni. ¡°Ben estudiades i utilitzades, les energies renovables mai seran un inconvenient per al nostre benefici. Ben al contrari: mitjan?ant les persones i l¡¯¨²s racional i ben assumit de tots els elements, vindr¨¤ la competitivitat. No pensem que les energies renovables hagin arribat ni molt menys al seu cim tecnol¨°gic¡±.
Gesti¨® intel¡¤ligent i replicaci¨®
Algunes d¡¯aquestes empreses van m¨¦s enll¨¤ de l¡¯autoconsum. Per exemple, Wallbox aprofita la seva experi¨¨ncia en carregadors el¨¨ctrics, i no nom¨¦s instal¡¤la panells en la factoria de la Zona Franca ?assolir¨¤ 400 kWp i els superar¨¤ amb escreix en la nova planta en construcci¨®?. Tamb¨¦ complementa la generaci¨® amb la gesti¨® per compensar la principal car¨¨ncia de les renovables: la depend¨¨ncia de les condicions clim¨¤tiques, la qual constitueix la cara B, o la creu, de la seva promesa d¡¯independ¨¨ncia energ¨¨tica.
Mitjan?ant la transici¨® renovable, les companyies serien menys dependents de subministraments externs amb preus cada cop m¨¦s alts i imprevisiblesPere Navarro, delegat especial de l¡¯Estat en el CZFB
El seu sistema de gesti¨® intel¡¤ligent emmagatzema l¡¯excedent en bateries estacion¨¤ries i en les dels vehicles el¨¨ctrics de la seva flota. ¡°Aquesta energia generada durant les hores de cost m¨¦s baix la consumim quan el preu de l¡¯electricitat es dispara en les hores pic. Mesures com aquesta suposen un enorme alleujament en contextos tan dif¨ªcils com l¡¯actual¡±, explica Wallbox.
I si l¡¯autogeneraci¨® colonitz¨¦s la ciutat des de les plantes industrials? ¡°Volem ser un laboratori urb¨¤ per tal que la ind¨²stria 4.0 assagi els seus aven?os tecnol¨°gics als carrers¡±, declara Badia. ¡°Per exemple, el projecte pilot, que podria reproduir-se a tot Barcelona, o a tot el planeta, de paviment solar al parc de Les Gl¨°ries. Amb nom¨¦s 50 metres quadrats, genera energia suficient per proveir tres fam¨ªlies¡±. Tres fam¨ªlies sobiranes.
El valor pr¨¤ctic i simb¨°lic de¡¯ una hidrogenera
Fa tan sols un any, l'Agència Internacional de l'Energia calculava que produir un quilo d'H2 verd (amb electricitat d'origen renovable) costava entre el doble i el triple que produir-ne un de gris (obtingut amb gas natural). Tot i que encara no hi ha estudis per recalcular aquest cost amb les tarifes del gas disparades, és raonable pensar que s'ha reduït. És a dir, la crisi energètica accelera la viabilitat d'aquesta font per a la independència energètica. No només pel seu ús com a combustible directe, sinó també com a magatzem a gran escala i a llarg termini d'electricitat renovable ?el seu gran desavantatge, ara com ara? en forma de combustible directe, en piles de combustible que actuen com a bateries en convertir-lo de nou en electricitat, o com a ingredient per fabricar biocombustibles i combustibles sintètics.
D'aquí la importància pràctica, però també simbòlica, de la primera hidrogenera d'ús públic d'Espanya instal·lada a la Zona Franca de Barcelona, que ja alimenta autobusos urbans i fa assajos amb un tren. "Demostra que és el complement perfecte per a l'electrificació del transport pesat i de viatgers, i també per als seus usos industrials com a reemplaçament de l'hidrogen gris", per exemple, en la fabricació de fertilitzants, explica Millán García-Tola, director global d'Hidrogen Verd d'Iberdrola, la companya que gestiona l'assortidor en conveni amb el CZFB.
En el sector industrial, la virtut està en l'escala. La rendibilitat superior de l'H2 verd permetrà més projectes; més projectes suposen més reinversió en R+D, i aquest desenvolupament tecnològic permetrà més eficiència per a la producció massiva. "Cal que els fabricants d'equips, d'electrolitzadors sobretot, però també d'altres com ara compressors o dispositius d'emmagatzematge, desenvolupin les seves capacitats", afegeix García-Tola. "Els costos dels equips han de baixar, i això s'aconseguirà amb l'augment de l'escala, però també amb l'aparició de nous proveïdors que estimularan la competència. I la convocatòria d'ajudes per al desenvolupament de la cadena de valor, juntament amb la construcció de més projectes, sens dubte contribuiran a reduir-ne els costos".