Qu¨¨ prefereixes: estar format o informat?
Hom comenta, hom diu que vivim a l¡¯era de la informaci¨®, a l¡¯era de la dada, del nou petroli. No ¨¦s aix¨ª, per¨°. Cal llevar-ne el prefix ¡°in-¡±
Si la informaci¨® es considera el principal actiu econ¨°mic, el sentit com¨² o la curiositat preguntaran d¡¯on ve aquesta informaci¨®. Fins que s¡¯inventi la ci¨¨ncia infusa, la resposta ser¨¤: ¡°de la formaci¨®¡±, font de tot coneixement. Pot ser que les m¨¤quines ja tinguin autonomia per a generar-la, per¨° el seu origen est¨¤ en un cervell hum¨¤ format, informat i motivat. Tot i que, potser, haur¨ªem de posar aquest ¨²ltim terme al principi.
Quant val aquest coneixement? El Banc Mundial calcula que dos ter?os de la riquesa global son producte del capital hum¨¤, ent¨¨s com el valor de les habilitats, l¡¯experi¨¨ncia i l¡¯esfor? laboral. Encara que sembli un percentatge considerable, podria ser bastant m¨¦s gran si aquest capital degudament educat cobr¨ªs l¡¯enorme, la creixent demanda de professionals tecnol¨°gics.
Segons Gartner, aquest d¨¨ficit de talent especialitzat en rob¨°tica, intel¡¤lig¨¨ncia artificial, impressi¨® 3D, cadenes de blocs o manufactura avan?ada, entre moltes altres disciplines, li costa al vell continent un 2% del seu PIB, l¡¯equivalent a m¨¦s de 300.000 milions d¡¯euros no ingressats cada any. Seria just considerar a m¨¦s altres factors, com ara que aquesta escassesa s¡¯enquisti precisament en un moment en qu¨¨ la reindustrialitzaci¨® europea no es planteja com una opci¨®, sin¨® com un deure hist¨°ric.
La mare de totes les ind¨²stries
La formaci¨® seria, doncs, la f¨¤brica germinal. La factoria que produeix professionals per a tota la resta. I que no dona l¡¯abast.
Si una persona adquireix aquestes compet¨¨ncies precises, la seva ocupabilitat ser¨¤ pr¨¤cticament immediata?ngel Tarri?o, coordinador de l¡¯Observatori de la Formaci¨® Professional de la Fundaci¨® BCN Formaci¨® Professional
Si prenem Barcelona com a maqueta, alguns estudis confirmen que entre 2017 i 2019 l¡¯oferta de professionals tecnol¨°gics va cr¨¦ixer un remarcable 23%. La demanda, per¨°, corre encara m¨¦s. Ho explica Pere Navarro, delegat de l¡¯Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB): ¡°La tecnologia evoluciona a un ritme sense precedents i accelerat per la pand¨¨mica que desborda la capacitat d¡¯actualitzaci¨® dels centres formatius¡±. Dades del Digital Talent Overview 2022: la demanda va cr¨¦ixer un 40% l¡¯any anterior mentre l¡¯oferta es va allargar un 11%
La soluci¨®, o almenys el pal¡¤liatiu, seria hiperconnectar aquests dos pols. ¡°Una formaci¨® m¨¦s ¨¤gil i flexible dep¨¨n de la comunicaci¨® directa amb el teixit productiu per a detectar les seves necessitats. Si una persona adquireix aquestes compet¨¨ncies precises, la seva ocupabilitat ser¨¤ pr¨¤cticament immediata¡±, afirma ?ngel Tarri?o, coordinador de l¡¯Observatori de la Formaci¨® Professional de la Fundaci¨® BCN Formaci¨® Professional.
La gerent de la fundaci¨®, Neus Pons, fa esment d¡¯una altra eina de connexi¨®: ¡°La labor formativa de les administracions i entitats locals pel seu vincle directe amb el territori¡±. Aquesta xarxa publicoprivada ha estat determinant per a augmentar l¡¯oferta, i els seus resultats de vegades revelen mancances, per exemple, que entre els matriculats en cicles TIC de la xarxa de centres de l¡¯?rea Metropolitana nom¨¦s hi hagi un 9% de dones. Un contrasentit sumat al de l¡¯atur mentre aquest gran fil¨® de treball de qualitat continua subexplotat.
No ve a llevar el treball
¡°La tecnologia no ve a llevar el treball a ning¨²¡±, afegeix Blanca Sorigu¨¦, directora general del CZFB, ¡°per¨° canvia les necessitats de les empreses, i ¨¦s essencial que els treballadors es formin i actualitzin els seus coneixements per a tenir oportunitats¡±.
Cal il¡¤luminar les causes de la bretxa per tal de veure les solucions. Segons Juan Jos¨¦ Ju¨¢rez, director de projectes de la Fundaci¨® Bertelsmann, molts centres educatius no parlen d¡¯economia ni ofereixen quelcom tan sensat com s¨®n les dades d¡¯ocupabilitat de les carreres i de l¡¯FP, les ¡°sortides¡± de tota la vida, o les de projecci¨® del mercat. En conseq¨¹¨¨ncia, els joves solen triar una professi¨® ¡°tenint en compte les assignatures que m¨¦s els agraden o criteris purament acad¨¨mics¡±. El m¨®n professional hauria de comprometre¡¯s amb aquesta orientaci¨® primerenca, sense esperar a la sortida de facultats o centres de secund¨¤ria per a fitxar.
La tecnologia no ve a llevar el treball a ning¨², per¨° canvia les necessitats de les empreses, i ¨¦s essencial que els treballadors es forminBlanca Sorigu¨¦, directora general del CZFB
Ju¨¢rez no aplica lenitius. ¡°El sistema educatiu-laboral treballa sense informaci¨® de qualitat sobre l¡¯ocupaci¨® present i futura. Per aix¨° no funcionem com una societat intel¡¤ligent i previsora, sin¨® prenent com a base titulars i decisions sense fonament¡±. ¡°No t¨¦ sentit¡±, continua, ¡°que en l¡¯oferta que prepara per a ser un professional no participin de manera articulada les empreses, que es quedin en un paper merament consultiu. Aix¨° no funciona¡±.
Elecci¨® amb sentit pr¨¤ctic
Manel Jim¨¦nez, vicerector de Transformaci¨® Educativa, Cultura i Comunicaci¨® de la Universitat Pompeu Fabra, comparteix aquesta idea. D¡¯una banda, si hi ha carreres massives amb poca sortida laboral, vol dir que es desaprofiten les oportunitats de les tecnol¨°giques. L¡¯elecci¨® hauria de respondre a ¡°l¡¯an¨¤lisi deliberada de les capacitats de l¡¯alumne, dels seus interessos reals i de la seva connexi¨® amb la dedicaci¨® professional¡±.
Alerta: ¨¦s un problema amb tantes variables que no existeixen solucions impecables. Sistemes millor orientats, com ara l¡¯alemany, pateixen d¡¯una mena de rigidesa, opina Jim¨¦nez, encara que ¨¦s una rigidesa preferible. El vicerector proposa ¡°serveis intensius i personalitzats de guia acad¨¨mica i laboral a edats relativament primerenques¡±, a m¨¦s de mesures d¡¯efici¨¨ncia com ara analitzar els plans d¡¯estudis amb aquesta inspiraci¨® laboral, per¨° sense caure en l¡¯utilitarisme; tamb¨¦ compta la formaci¨® social i humana, la formaci¨® per compet¨¨ncies coordinada amb les habilitats que realment exigeix el treball, la formaci¨® dels propis centres educatius per tal de superar in¨¨rcies i clix¨¦s, amb ganes de comprendre els processos cognitius i les innovacions docents. ¡°I valentia per a descartar les pr¨¤ctiques que es demostren est¨¨rils¡±.
Exemple de formaci¨® dual
Connectar tots dos pols, formaci¨® i treball, en la formaci¨® dual ¨¦s la teoria. AsorCAD, empresa de refer¨¨ncia en impressi¨® 3D, ¨¦s la pr¨¤ctica. El seu propi director general, Antonio S¨¢nchez, ¨¦s un producte d¡¯aquest t¨¤ndem publicoprivat. Quan? La d¨¨cada passada? A comen?ament del mil¡¤lenni? No, en 1976, de manera que no es tracta d¡¯inventar, sin¨® d¡¯aplicar.
Les empreses tampoc inverteixen prou en formaci¨®, i ¨¦s un error. Un profes-sional ben format en l¡¯¨²ltima tecnologia sempre ser¨¤ m¨¦s productiu i rendibleAntonio S¨¢nchez, director general d¡¯AsorCAD
Per aix¨°, la companyia capta talent mitjan?ant acords amb centres d¡¯FP i universitats de fabricaci¨® mec¨¤nica o d¡¯enginyeria, i el forma exactament en les habilitats que necessita, en les tecnologies reals per a la compet¨¨ncia real, i verge, sense els vicis d¡¯altres processos d¡¯impressi¨®.
AsorCAD seria, doncs, aquesta font de demanda que acaba generant l¡¯oferta. I aquesta doble saviesa li permet el seu propi diagn¨°stic. Es tracta d¡¯augmentar pressupost educatiu, i tamb¨¦ de gastar-lo millor. ¡°No ¨¦s imprescindible que els centres tinguin el dispositiu m¨¦s sofisticat, per¨° s¨ª equips entry level (nivell inicial) i llic¨¨ncies de programari suficient per a ensenyar els processos de disseny i fabricaci¨® que s¡¯estan utilitzant en la nova ind¨²stria 4.0. S¨®n els que es trobaran els alumnes¡±. L¡¯empresa proporciona als centres llic¨¨ncies de programari m¨¦s barates, i a m¨¦s, forma el professorat en disciplines 3D.
No tota la responsabilitat cau del costat educatiu: ¡°Les empreses tampoc inverteixen prou en formaci¨®, i ¨¦s un error. Un professional ben format en l¡¯¨²ltima tecnologia sempre ser¨¤ m¨¦s productiu i rendible¡±, afegeix S¨¢nchez.
Imant de talent
La formaci¨® dins de l¡¯empresa ¨¦s un cercle virtu¨®s, perqu¨¨ atreu talent amb ganes de progressar. I aix¨ª entrem en un altre dels reptes essencials: la motivaci¨® per a formar-se. Per aix¨°, el professor Domingo Soriano diu que el concepte m¨¦s repetit en les seves classes d¡¯economia ¨¦s, amb difer¨¨ncia, ¡°incentiu¡±.
El sistema educatiu-laboral treballa sense informaci¨® de qualitat sobre l¡¯ocupaci¨® present i futuraJuan Jos¨¦ Ju¨¢rez, director de projectes de la Fun-daci¨® Bertelsmann
En aquest aspecte crucial, Ju¨¢rez apunta a l¡¯arrel, a les edats primerenques i secund¨¤ria, quan de veritat arrela el gust natural per aprendre. Les disciplines t¨¨cniques han d¡¯impartir-se d¡¯una manera activa, enginyosa, la qual cosa no vol dir tornar-les puerils. Fer servir estereotips atractius, ¡°en lloc d¡¯associar-les a alumnes solitaris, amb cara de clavacolzes i ulleres, quan en prim¨¤ria els nens i les nenes l¡¯¨²nic que volen ¨¦s tenir amics¡±. Ju¨¢rez posa un exemple: la programaci¨®. Encara no s¡¯ha aconseguit presentar-la i ensenyar-la com el que ¨¦s: ¡°un llenguatge¡±. ¡°Aquest ¨¦s l¡¯origen de la bretxa de desenvolupament professional entre les persones que han tingut la sort d¡¯aprendre a programar i les que no¡±.
Per la seva part, Jim¨¦nez menciona la motivaci¨® en la fase de formaci¨® professional. Com estimular aquesta emoci¨® positiva? Coneixent de prop la professi¨® que es vol exercir, amb participaci¨® de les empreses i la seva batalla di¨¤ria, i en la pr¨¤ctica, posant-se a prova en treballs reals a petita escala. Com un estudiant que vol ingressar en un conservatori ¡°i rep informaci¨® sobre diferents instruments, observa com es toquen, s¡¯inicia en uns quants amb interpretacions senzilles, i al final, escull¡±.
¡°Si volem compondre una orquestra compensada, afinada i efectiva en el mercat laboral¡±, continua el vicerector, ¡°abans els aspirants a m¨²sics hauran de con¨¨ixer de veritat els instruments per tal de triar el que m¨¦s els conv¨¦ d¡¯acord amb el conjunt musical per al qual tocaran i els talents que hi aporten¡±.
THE NEW POST BARCELONA
Que les empreses i les institucions s’aliïn per a accelerar la formació. Que el món laboral estigui en contacte permanent amb professors i alumnes per a introduir aquesta dosi de realisme. Que existeixin llocs propicis, dotats d’equips tècnics i humans.
Són mesures bàsiques per a accelerar l’oferta de professionals tecnològics i reduir la distància amb una demanda en rapidíssim creixement. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) aliat amb l’Ajuntament comtal i Correus lliurarà a la ciutat i al seu teixit productiu un hub tecnològic centrat en les professions més necessàries per a les empreses consolidades i les emergents de la Zona Franca i l’àrea metropolitana.
“Estem convertint l’edifici històric de l’emblemàtica seu de Correus en un espai de dinamització econòmica, digitalització i formació, el qual reuneix empreses, tecnologies i un talent que necessitem potenciar i retenir”, afirma Pere Navarro, delegat de l’Estat en el CZFB.
“Els centres d’FP i les universitats accediran directament a les necessitats actuals de diferents sectors per tal d’actualitzar els seus currículums formatius”, afegeix Blanca Sorigué, directora general del Consorci. “Parlem d’una visió innovadora ajustada a l’economia 4.0 i a un context d’atur juvenil alt, d’empleats que necessiten renovar la seva capacitació (reskilling), i d’una falta de personal especialitzat que impedeix que les empreses avancin amb la rapidesa que voldrien”. Sorigué destaca un altre objectiu clau del hub: la comunicació del poder de la indústria 4.0 per a oferir ocupacions de qualitat i estables que permetin als joves i als no tan joves planificar projectes de vida a llarg termini.