No una, sin¨® cinc empreses emergents per a l¡¯esperan?a

Atenci¨®, esp¨°iler: al final d¡¯aquest reportatge espera el got mig ple. Esperan?a fundada. Potser modesta gota a gota, per¨° potent si s¡¯uneix en un cabal.

Parlem d¡¯empreses emergents amb inventiva. Una variable que, per imprevisible, no sempre compta en les previsions econ¨°miques. Potser acaben de n¨¦ixer. Potser entre la promesa i la consagraci¨® s¡¯interposa un mercat hostil. Per¨° el que l¡¯importa al futur ¨¦s el potencial conjunt dels milers d¡¯empreses capaces d¡¯accelerar la maduraci¨® tecnol¨°gica, i amb ella, la transformaci¨® sostenible.

Per exemple, les que van guanyar el premi a la millor empresa tecnol¨°gica en les cinc verticals o grans tend¨¨ncies abordades per la Barcelona New Economy Week 2022 (BNEW), el f¨°rum global i h¨ªbrid m¨¦s gran d¡¯impuls a negocis reals en la nova economia: Talent, Sostenibilitat, Immobiliari, Ind¨²stria digital i Mobilitat.

Algunes conclusions:

- El prop¨°sit social atreu talent. Totes elles contribueixen als Objectius de Desenvolupament Sostenible des de la seva pr¨°pia sostenibilitat econ¨°mica per tal que no siguin fugaces. ?s per aix¨° que, entre els criteris del premi, destaquen ¡°la solidesa del model de negoci, el seu potencial de creixement i la seva capacitat d¡¯influ¨¨ncia en els mercats i en la societat¡±, explica Blanca Sorigu¨¦, directora del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l¡¯entitat impulsora de BNEW.

- La innovaci¨® no s¡¯improvisa. Tot i que les empreses emergents solen associar-se amb joves ¨¨muls de Steve Jobs, sovint s¨®n fundades per professionals que pentinen els cabells blancs de l¡¯experi¨¨ncia.

- A vegades, una idea resulta tan natural que sembla ¨°bvia, i diem ¡°se¡¯m podria haver ocorregut a mi¡±. Per¨° nom¨¦s se li va oc¨®rrer a qui se li va oc¨®rrer. Les cinc s¨®n pioneres en el seu n¨ªnxol, i potser no per casualitat els seus fundadors combinen un nivell de professionalitat m¨¤xim amb una motivaci¨® personal a la mateixa altura.

- Per aquesta mena de projectes, un entorn hostil pot ser estimulant. Totes van n¨¦ixer durant el pitjor moment de la pand¨¨mia o quan a penes comen?¨¤vem a superar-la, per¨° han aconseguit accelerar de 0 a 100 en ¨¨xit amb nom¨¦s uns mesos de vida.

Resultar¨¤ que ¨¦s veritat que canviar el m¨®n comen?a per canviar un mateix. Bchange Mindset Management. Primer premi en Talent

Aquesta primera posici¨® de bchange no ¨¦s casual, perqu¨¨ a la ment comen?a tot. ??igo Manso, un dels seus cofundadors, tamb¨¦ comen?a pel principi per explicar-la.

Vivim, diu, el moment m¨¦s mutant mai conegut. No pel canvi en si mateix, la qual cosa constitueix una constant, sin¨® per la seva acceleraci¨® progressiva com si no tingu¨¦s l¨ªmit de revolucions. Desborda la capacitat d¡¯adaptaci¨® de l¡¯animal de costums anomenat hum¨¤. La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s el contrast entre la mentalitat del mil¡¤lenni passat i la realitat del present, definida com a ultra VICA (vol¨¤til, incerta, complexa i ambigua). Per si no fos prou, tamb¨¦ ¨¦s FANI (f¨¤cil, ansiosa, no lineal i incomprensible). No obstant aix¨°, tota revoluci¨® ben dirigida, com ara la tecnol¨°gica, parteix necess¨¤riament de l¡¯actitud de qui hi conviu.

Les empreses i les institucions nom¨¦s es transformen quan es transformen les persones

??igo Manso, cofundador de bhcange

¡°Les empreses i les institucions nom¨¦s es transformen quan es transformen les persones, i les persones nom¨¦s es transformen quan canvien all¨° que volen canviar¡±. ¡°El que est¨¤ passant all¨¤ fora ens obliga a transformar-nos per dins, i aix¨° inclou canviar patrons de comportament empresarial i esquemes personals que ja no funcionen¡±, afegeix Manso.

El m¨¨tode que proposa bchange ¨¦s convertir cadascuna d¡¯aquestes persones en protagonistes del seu canvi mitjan?ant la primera plataforma de mercat que gestiona digitalment el mindset individual, ¨¦s a dir, la nostra programaci¨® mental a partir de pensaments, emocions i creences.

Combina disciplines com ara el neuromanagement i v¨ªdeos interactius d¡¯estil cinematogr¨¤fic per al diagn¨°stic, juntament amb l¡¯an¨¤lisi de les respostes, percepcions i esquemes de cada persona per tal de definir els patrons mentals que afecten el seu comportament professional. A partir de l¡¯agregat, precisa la mentalitat col¡¤lectiva de l¡¯empresa i com pot evolucionar. ¡°Obt¨¦ la foto del seu mindset actual, el resultat de les dades consolidades dels seus professionals per donar suport a la transformaci¨® que consideri¡±, explica el seu cofundador.

Van n¨¦ixer en octubre de 2020, i entre els seus clients figuren membres de l¡¯IBEX35, multinacionals i administracions p¨²bliques de tres continents, i creixent. Actualment, treballen un nou algoritme d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial especialitzat a enfortir la predicci¨® de patrons i la capacitat de transformar-los, a m¨¦s d¡¯indicadors que converteixen en dades tangibles tants biaixos mentals a priori subjectius.

La propietat individual, per¨° col¡¤lectiva, d¡¯una joguina i un vestit infantil. La Petit Planet. Primer premi en Sostenibilitat

Si la combinaci¨® de mentalitat, coneixement i motivaci¨® ?o coratge? ¨¦s un motor de transformaci¨® personal, tamb¨¦ ho ¨¦s de l¡¯emprenedoria?

Posem el cas de Patricia Sancho. Establerta al Regne Unit des de fa dues d¨¨cades, alta directiva d¡¯Inditex, directora general de Temperley London, no nom¨¦s preocupada per l¡¯impacte insostenible de la ind¨²stria t¨¨xtil sin¨® decidida a fer la seva part al respecte, conscient de la petjada ambiental dels nens pel fet de ser mare de dos. Per aix¨° coneix xifres i n¡¯extreu conclusions com aquestes: ¡°El 90% del que compres per al teu beb¨¨ es queda petit en un any. Compres tot nou, de la millor qualitat que et pots permetre, i deixes un estoc enorme, gaireb¨¦ sense utilitzar i en perfectes condicions¡±. ¡°A Europa neixen cinc milions de nens cada any, i la meitat no tenen germans¡±.

D¡¯aquests ingredients personals i professionals, m¨¦s la voluntat un xic tossuda de qui funda un negoci, sorgeix Petit Planet, ¡°un marketplace ¨²nic dedicat als productes infantils com ara roba i joguines amb un model circular de compra i revenda sota el mateix ecosistema. L¡¯objectiu ¨¦s ampliar el cicle de vida d¡¯aquests productes i ajudar els pares a reduir la petjada de carboni dels seus fills¡±, explica la directiva. S¡¯inspira en aquell costum d¡¯heretar objectes dels germans grans ?per aix¨° parla de fills ¨²nics en Europa? per¨° digitalitzat, amb tra?abilitat i est¨¨s a tota la comunitat, com si fos una fam¨ªlia tot alhora ¨²nica i tan nombrosa com els usuaris de la plataforma.

Volem donar suport al canvi sist¨¨mic que necessiten les persones que estem criant

Patricia Sancho, fundadora de Le Petit Planet

?s circular pel que fa al model de gesti¨®, per¨° tamb¨¦ des d¡¯un punt de vista generacional: ¡°Volem donar suport al canvi sist¨¨mic que necessiten les persones que estem criant¡±. Com tothom sap, el que s¡¯apr¨¨n de petit... Aquesta moda circular ser¨¤ tend¨¨ncia no nom¨¦s en estil, sin¨® tamb¨¦ en economia: ¡°Es calcula que el mercat de la revenda doblar¨¤ el de la moda r¨¤pida en 2029¡å.

En innovaci¨®, la idea ¨¦s m¨¦s forta que la tecnologia que la materialitza, de la mateixa manera que la ploma ¨¦s m¨¦s forta que l¡¯espasa. Segons Sancho, si defineixes clarament l¡¯empresa en la ment, la implantaci¨® digital que la materialitza ser¨¤ m¨¦s fluida. En comprar a la plataforma, es genera un certificat amb tra?abilitat per cadena de blocs i tota la informaci¨® que assistir¨¤ la revenda: marca, talla, color, descripci¨®, ¨²s, fotos... L¡¯algoritme tamb¨¦ proposa el preu d¡¯acord amb aquest historial.

El petit planeta ¨¦s un cas preco?. Nom¨¦s en sis mesos ha rebut dos premis a la innovaci¨® i dos certificats de sostenibilitat empresarial.

La casa prefabricada que no sabies com autopromocionar i ara s¨ª. BuildLovers. Primer premio en Immobili¨¤ria

De nou la idea, l¡¯eureka. Per¨°, com s¡¯hi arriba? Associaci¨® aleat¨°ria? Inspiraci¨® art¨ªstica? Quan ¨¦s tan natural que resulta disruptiva, tothom pensa que podria haver-la tingut: tiretes per a pells fosques o les xarxes socials. I segurament aix¨° mateix es pensi de BuildLovers, encara que Mir¨® deia que pintar com un nen li havia costat tota la vida.

La hist¨°ria de la companyia ¨¦s un manual de l¡¯olfacte empresarial i el treball sistem¨¤tic. Una lli?¨® d¡¯economia que comen?a gaireb¨¦ ahir, a mitjan 2021, quan al seu director general i fundador, Marce Aragon¨¦s, una refer¨¨ncia en intermediaci¨® hipotec¨¤ria, se li va encendre el sensor de ¡°possible negoci¡± en detectar com augmenten les sol¡¤licituds d¡¯informaci¨® sobre autopromoci¨® ?el finan?ament per construir un habitatge unifamiliar? arran dels confinaments i la por a la covid.

Per¨° no tothom pot pagar-lo, i ¡°creix l¡¯inter¨¨s pels habitatges prefabricats o modulars, m¨¦s barats, sense desviacions imprevistes en pressupostos o termini, fins a un 60% m¨¦s r¨¤pids, personalitzables per endavant, sense minvaments de materials, i m¨¦s sostenibles pel seu nivell d¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica, entre un 60% i un 90%, precisament ara que les tarifes comences a pujar acceleradament¡±, assenyala Aragon¨¦s. A m¨¦s, edificables on decideix el propietari, no el promotor.

Estudia a fons aquesta tend¨¨ncia i es topa amb la frase ¡°una vegada i prou¡±, ¨¦s a dir, la profunda frustraci¨® de les persones que van intentar l¡¯autopromoci¨® i no se¡¯n van sortir. I aix¨ª sorgeix la idea d¡¯una empresa que la gestiona fil per randa per tal de convertir una experi¨¨ncia demencial en un proc¨¦s fluid: cercar, avaluar i comprar el terreny en una cartera professional o en la que prefereixi el client, informar-lo a fons de la tipologia i el material que l¡¯interessen ?fusta, formig¨® o acer?, fer l¡¯an¨¤lisi financera i la mediaci¨® amb entitats banc¨¤ries alternatives, perqu¨¨ les cl¨¤ssiques encara no han assimilat el model d¡¯autopromoci¨® prefabricada, tancar els acords de subministrament amb els fabricants, portar la mediaci¨® amb arquitectes, aparelladors, constructors, subcontractes, a m¨¦s de la llarga llista de tr¨¤mits administratius que solen apar¨¨ixer en els malsons dels propietaris al cap de d¨¨cades. Abans d¡¯arribar al negoci ben perfilat, Aragon¨¦s va posar a prova la idea amb una empresa constructora i una comercialitzadora d¡¯immobles per tal d¡¯obtenir m¨¨triques i control sobre el volum d¡¯usuaris que cercaven informaci¨®.

La construcci¨® industrialitzada permet de construir habitatges saludables, sostenibles i molt eficients energ¨¨ticament, valors molt arrelats en les noves generacions

Marce Aragon¨¦s, fundador de BuildLovers

Acaba de n¨¦ixer, es fa fundar al mar? d¡¯enguany, per¨° ja pot assumir encara m¨¦s baules de la cadena i negocia amb un fabricant un model propi d¡¯habitatge prefabricat amb preus m¨¦s competitius: la casa BuildLovers.

Bilions de soldadures eficients per a bilions de circuits, finalment. Theker Robotics. Primer premi en Ind¨²stria Digital

Els semiconductors estan sobrevalorats. No perqu¨¨ no siguin vitals per a l¡¯economia, particularment la digital, i per a sectors estrat¨¨gics com ara l¡¯automoci¨®, l¡¯electr¨°nica i la inform¨¤tica. No perqu¨¨ el coll d¡¯ampolla en la seva cadena de subministrament no ens pugui asfixiar a tots. No ¨¦s aix¨°. ?s que, com passa sovint amb tecnologies tan especialitzades, en apropar-hi la lupa apareixen sorpreses. En aquest cas, l¡¯inesperat contrast entre la sofisticaci¨® del producte en si i la relativa tosquedat d¡¯un dels seus processos de fabricaci¨®: la soldadura i desoldadura d¡¯alguns components.

¡°No existia una soluci¨® ¨°ptima per a aquesta mena de soldadura que s¡¯utilitza en tots els productes electr¨°nics. Avui dia ¨¦s un proc¨¦s lent, ineficient, d¡¯alt impacte ambiental, i en la majoria dels casos, artesanal¡±, explica Carla G¨®mez Cano, cofundadora de Theker Robotics. Se¡¯n pot deduir llavors la possible repercussi¨® d¡¯aquesta alternativa si es consolida en la ind¨²stria a tan gran escala, m¨¦s encara ara que s¡¯apropa l¡¯apogeu dels dispositius de la internet de les coses (IoT).

Aquesta alternativa t¨¦ candidat: el robot especialitzat en la soldadura i la desoldadura microelectr¨°niques m¨¦s avan?ades del m¨®n. Objectiu: substituir aquest vell paradigma de fabricaci¨® electr¨°nica per un proc¨¦s automatitzat amb tecnologia de visi¨® per computador i intel¡¤lig¨¨ncia artificial. No nom¨¦s du a terme aquest treball estrat¨¨gic de manera m¨¦s precisa; sobretot, redueix al m¨ªnim el consum energ¨¨tic, de nou en plena crisi de tarifes: un 96,3% menys que el sistema tradicional, afegeix G¨®mez Cano.

A m¨¦s d¡¯aquest benefici ambiental, podria contribuir a la industrialitzaci¨® local 4.0 en fabricar a casa, alliberar-se de productors llunyans i escassos, i nodrir el teixit econ¨°mic del seu voltant amb ind¨²stries i serveis complementaris. Tamb¨¦ garanteix un reciclatge molt m¨¦s senzill dels components mitjan?ant la desoldadura ¡°en un planeta que genera 50 milions de tones de residus electr¨°nics cada any, com llen?ar a les escombraries 1.000 ordinadors cada segon, una cosa demencial¡±, reflexiona l¡¯experta.

Thecker Robotics, startup responsable d¡¯aquesta enorme promesa, combina el saber fer consolidat de l¡¯enginyer de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya Jia Qiang Ye Zhu amb el talent emergent de G¨®mez Cano i un equip d¡¯enginyers especialistes en electr¨°nica industrial, automatitzaci¨® i telecomunicacions vinculats a la mateixa instituci¨® acad¨¨mica.

Cada any es generen 50 milions de tones de residus electr¨°nics, com llen?ar 1.000 ordinadors cada segon, una cosa demencial¡±. Carla G¨®mez Cano, cofundadora de Theker Robotics

Acabada d¡¯arribar ?al gener d¡¯enguany? i ja ha estat seleccionada en dos grans programes d¡¯R+D, ha guanyat dos concursos internacionals d¡¯innovaci¨®, est¨¤ en proc¨¦s d¡¯autofinan?ament per no perdre el control de l¡¯empresa, i aborda la primera fase de producci¨® del robot per comen?ar a comercialitzar-lo de seguida, a comen?aments de 2023.

Les decisions que una ciutat intel¡¤ligent pren sobre si mateixa. Urban Radar. Primer premi en Mobilitat

Una empresa que comen?a amb una persona ¨¦s aquesta persona. Per tant, Urban Radar es pot entendre coneixent Philippe Rapin, el seu director general. Despr¨¦s de m¨¦s d¡¯onze anys de carrera com a alt directiu d¡¯una consultoria, va caure en una d¡¯aquelles veritats que es tenen davant, per¨° nom¨¦s es veuen des de l¡¯experi¨¨ncia.

Mentre la mobilitat sostenible avan?ava en vehicles, prefer¨¨ncies de consum i consci¨¨ncia, ¡°la planificaci¨® quedava ressagada a l¡¯hora de transformar els espais urbans per acompanyar aquesta tend¨¨ncia¡±, observa el directiu.

¡°Fonamentalment per la falta d¡¯informaci¨® ¨²til, ¨¦s a dir, de dades sobre necessitats concretes per poder precisar les solucions adients¡±. Aqu¨ª est¨¤ l¡¯oportunitat de negoci i, al mateix temps, de servei ciutad¨¤. Rapin cerca un soci especialista per tal de completar el seu perfil i el troba a Silicon Valley: Geoffrey Bir, emprenedor en tecnologies per a ciutats intel¡¤ligents. Junts creen Urban Radar, amb la seva seu central a Reims, Fran?a.

Explicat d¡¯una manera senzilla, la companyia ?amb 20 membres a l¡¯equip, projectes en m¨¦s de 50 ciutats europees i tres anys de traject¨°ria? ¡°combina l¡¯agregaci¨® de dades i l¡¯anal¨ªtica avan?ada en diferents aspectes de la planificaci¨® del tr¨¤nsit i la log¨ªstica¡± a fi d¡¯ajudar a racionalitzar aquesta coreografia amb tend¨¨ncia al caos.

A partir de sensors, dades obertes i dispositius IoT recopilen el cabal d¡¯informaci¨® i el processen amb la finalitat de decantar el coneixement ¨²til, des de la correlaci¨® entre les zones log¨ªstiques de c¨¤rrega i els lliuraments en l¡¯¨²ltima milla fins al control de volums despla?ats o els fluxos de circulaci¨® en diferents zones de la ciutat. Les seves aplicacions s¨®n capaces de precisar les bretxes d¡¯equitat pel que fa a la proximitat dels ciutadans als serveis essencials, cartografiar les zones en funci¨® de la congesti¨® del tr¨¤nsit i les emissions, o analitzar l¡¯¨²s de les voreres en zones residencials.

La planificaci¨® ha quedat ressagada a l¡¯hora de transformar els espais urbans per acompanyar la mobilitat sostenible

Philippe Rapin, cofundador d¡¯Urban Radar

De fet, la companyia participa en el programa europeu de m¨¦s alt nivell en els sistemes de mobilitat urbana m¨¦s inclusius, descarbonitzats i digitalitzats ?impulsat per l¡¯Institut Europeu d¡¯Innovaci¨® i Tecnologia? amb l¡¯objectiu per a 2026 d¡¯alliberar l¡¯espai destinat als vehicles en el 90% de les ciutats que participen en la iniciativa. Entre elles, Barcelona.