La immensa for?a del colibr¨ª

Conta la rondalla que en el bosc es va declarar un incendi. Els animals, incl¨²s els m¨¦s forts, fugien espaordits quan de sobte van veure un petit colibr¨ª que volava en direcci¨® a les flames. Esbala?ts, li van demanar per qu¨¨. El diminut ocell va respondre que hi portava tota l¡¯aigua que podia carregar, una gota, per intentar sufocar aquell infern. Alguns el van titllar de boig. D¡¯altres se¡¯n van riure. Tots li van dir: ¡°infeli?, creus que el teu esfor? servir¨¤ de res?¡±. El colibr¨ª va respondre: ¡°no ho s¨¦. Potser no, per¨° jo far¨¦ la meva part¡±.

Parlem d¡¯empreses. Gr¨¤cies a la innovaci¨® convertida en producte, servei i model de negoci, les seg¨¹ents encap?alen sectors o van pel cam¨ª d¡¯encap?alar-los. Malgrat que per les seves dimensions no semblin colibr¨ªs, ho s¨®n a vista d¡¯ocell, en la panor¨¤mica de milers de companyies -totes, en realitat- cridades a transformar-se en ess¨¨ncia, tecnol¨°gicament i culturalment, per fer front als reptes hist¨°rics, des de la sobirania econ¨°mica i la reindustrialitzaci¨® d¡¯Europa fins a la mitigaci¨® del canvi clim¨¤tic mundial. I s¨®n colibr¨ªs perqu¨¨ estan fent la seva part.

Estan integrades en DFactory Barcelona, no pas una incubadora o una acceleradora, sin¨® el hub m¨¦s gran d¡¯Europa en ind¨²stria 4.0 amb infraestructura tecnol¨°gica -rob¨°tica, sens¨°rica, impressi¨® 3D, intel¡¤lig¨¨ncia artificial (IA), cadenes de blocs, manufactura avan?ada, fot¨°nica, etc., etc.- per desenvolupar negocis reals compartits per companyies consolidades. Per a m¨¦s informaci¨®, el m¨¦s gran de tots els projectes del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

IMHOIT. Les dades, per a qui les treballa

Diego E. Galetti, director de m¨¤rqueting i cofundador d¡¯IMHOIT, parteix de la filosofia per arribar a la ci¨¨ncia. Diu que si la tecnologia ¨¦s humana en el seu origen, ho deu ser tamb¨¦ en el seu prop¨°sit. Sost¨¦ que nom¨¦s es pot millorar all¨° que es mesura amb precisi¨®. ?s per aix¨° que la dada ¨¦s la unitat b¨¤sica de sentit de la creixent fins a fer-se omnipresent transformaci¨® digital. De la dada surt la informaci¨® ¨²til, i de la informaci¨® ¨²til, el coneixement.

La companyia va al fons de la q¨¹esti¨®: com recollir, processar i transformar aquesta primera mat¨¨ria de manera segura per tal que el progr¨¦s material equivalgui a progr¨¦s social: ¡°Sense tecnologia no hi ha evoluci¨®, i sense sostenibilitat aquesta evoluci¨® tecnol¨°gica nom¨¦s projectaria una mirada egoista del creixement econ¨°mic en detriment de l¡¯entorn o de l¡¯¨²s responsable dels recursos¡±, assenyala Galetti. Tant ¨¦s aix¨ª que la Uni¨® Europea ha reclamat recentment ¡°dades de millor qualitat¡± sobre biodiversitat amb la finalitat d¡¯encertar les inversions destinades a protegir-la.

Europa hauria de buscar la sobirania tecnol¨°gica. Per exemple, som molt capa?os, de fabricar xips i sensors d¡¯enorme capacitat

Diego E. Galetti, director de m¨¤rqueting i cofundador d¡¯IMHOIT

Recorda que en aquesta fase de la revoluci¨® tecnol¨°gica ¡°el que no avan?a, retrocedeix¡±. Si Europa busca alternatives energ¨¨tiques al gas o al petroli russos o a la crisi dels semiconductors ¡°hauria de fer el mateix en sobirania tecnol¨°gica. Per exemple, som capa?os, molt capa?os, de fabricar xips i sensors d¡¯enorme capacitat i efici¨¨ncia¡±.

Precisament el control i el blindatge de la dada ¨¦s el seu model de negoci. Desenvolupa projectes d¡¯internet de les coses (IoT) avan?ada sobre una plataforma de tra?abilitat amb certificaci¨® de dades, cadena de blocs i capes de seguretat i encriptaci¨® especialitzada. Virtualment aplicable a qualsevol proc¨¦s industrial.

L¡¯objectiu ¨¦s la sobirania total de les empreses sobre la seva informaci¨®. ¡°Que puguin confiar al 100% en les dades que generen els sensors d¡¯una f¨¤brica, un vaixell, una potabilitzadora ¨¦s extremadament valu¨®s, una difer¨¨ncia crucial¡±. Un exemple: quan treballa amb sensors xinesos -una caixa negra perqu¨¨ l¡¯acc¨¦s al codi est¨¤ bloquejat-, IMHOIT els obre, extirpa el programari original i el substitueix per un altre de transparent controlat per l¡¯empresa client.

Per tres raons. U, les dades s¨®n seves i de ning¨² m¨¦s, i per evitar que un tercer les pugui alterar o fins i tot desactivar els sensors. Dos, per ciberseguretat davant l¡¯augment accelerat dels atacs precisament ara que la internet de les coses comen?a a fer-se massiva i vulnerable. Un risc, diu Galetti, el calibre del qual encara no s¡¯aprecia.

I tres, per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible i a l¡¯¨²s intel¡¤ligent dels recursos naturals i humans. Com? El control de les dades pr¨°pies i segures possibilita a empreses, consumidors i governs la tra?abilitat de la petjada de carboni durant tota la vida dels productes, la garantia ¨¨tica del treball just, o la presa de bones decisions p¨²bliques i privades per desenvolupar processos industrials i dur a terme accions pol¨ªtiques, com ara la descarbonitzaci¨® urbana, m¨¦s eficients.

Una aplicaci¨® de la plataforma de tra?abilitat certificada: Digiprime i el seu transport de bateries en des¨²s per a reciclatge, amb monitoratge fins i tot de gasos i vibracions.

NEXIONA. Una sola plataforma per governar-los a tots

Imaginem una multinacional sider¨²rgica i les ingents dades que generen 120 punts de producci¨® amb els seus processos i equips especialitzats. Per exemple, la recopilaci¨® de 450 indicadors diferents per con¨¨ixer per qu¨¨ es desvia el consum energ¨¨tic en fondre ferralla. O els 350 senyals necessaris que controlen el comportament de les barres d¡¯acer a mesura que avancen pels calaixos reductors i detecten riscos d¡¯aturades d¡¯emerg¨¨ncia. O els 300 per identificar i corregir defectes en els perfils de laminatge.

En aquest mar d¡¯informaci¨® desguassen m¨¦s i m¨¦s cabals de dades: sobre el subministrament de l¡¯empresa a projectes arquitect¨°nics de mig m¨®n; sobre el seu reciclatge de m¨¦s de vuit milions de tones de material f¨¨rric l¡¯any; dels protocols de seguretat laboral en una ind¨²stria tan extrema, a m¨¦s dels que genera l¡¯evoluci¨® de tota la seva infraestructura cap a la ind¨²stria 4.0 digitalitzada, monitorada i automatitzada.

I pensem que aquesta ind¨²stria ¨¦s real, es diu CELSA Group, i necessita entendre tota aquesta informaci¨®, la seva pr¨°pia informaci¨®.

Fer un producte ben fet ja no basta, a m¨¦s cal saber utilitzar les dades per protegir-lo i aconseguir millores les quals serien impossibles sense elles

Jaume Rey, cofundador i director gerent de Nexiona

Ara pensem en els milions d¡¯empreses en aquest mateix proc¨¦s de transformaci¨® digital les quals no dubtarien a implantar una plataforma ¨²nica i a mida no nom¨¦s per monitorar, analitzar i transformar en informaci¨® ¨²til totes les seves dades, sin¨® per fer-ho des de la completa propietat de la plataforma, instal¡¤lable en qualsevol lloc, integrable en qualsevol protocol IT/OT (tecnologies de la informaci¨® i l¡¯operaci¨®), i escalable a milions de sensors i dispositius de la internet de les coses.

Aquest servei pur 4.0 tamb¨¦ existeix, i el presta Nexiona a empreses com ara CELSA. El seu cofundador i director gerent, Jaume Rey, explica que aquest model de gesti¨® tendeix a un ¨²s m¨¦s que transversal, universal: ¡°Fer un producte ben fet ja no basta, a m¨¦s cal saber utilitzar les dades per protegir-lo i aconseguir millores les quals serien impossibles sense elles¡±.

A l¡¯igual d¡¯IMHOIT, tamb¨¦ parla d¡¯un big data sobir¨¤ mitjan?ant la privacitat i la propietat intel¡¤lectual de la plataforma, i d¡¯integraci¨® total com a nou paradigma de gesti¨®. ¡°No cal comprar aplicacions diferents per a cada necessitat d¡¯efici¨¨ncia, qualitat o tra?abilitat, sin¨® que unifiquem totes les fonts de dades f¨ªsiques, com ara sensors, m¨¤quines i equips, i totes les aplicacions per tal que la seva anal¨ªtica permeti el salt a una economia de decisions guiades per les dades i el seu enorme avantatge competitiu¡±. ¡°El resultat ¨¦s un increment dr¨¤stic de l¡¯efici¨¨ncia de la presa de decisions gr¨¤cies a la seva automatitzaci¨®¡±.

ALISYS. La intel¡¤lig¨¨ncia artificial apr¨¨n intel¡¤lig¨¨ncia emocional

La seva particular plataforma d¡¯integraci¨® de dades confirma que ¨¦s tend¨¨ncia. Amb avantatges semblants a les de Nexiona pel que fa a efici¨¨ncia, assist¨¨ncia a l¡¯estrat¨¨gia empresarial, facilitat d¡¯adaptaci¨® d¡¯escala i flexibilitat, per¨° especialitzada en un altre dels grans corrents tecnol¨°gics de la ind¨²stria 4.0: la teleoperaci¨® i gesti¨® de robots, a m¨¦s de drons, dispositius IoT i ¨¦ssers humans, per descomptat.

Robots amb nom propi, com ara James, entrenat en telepres¨¨ncia i intel¡¤lig¨¨ncia artificial per navegar de manera aut¨°noma, escoltar i respondre consultes sobre salut o consum al detall. O Pepper, robot social interactiu i personalitzable que ent¨¦n el llenguatge no verbal, els gestos i les emocions en activitats educatives, botigues, actes o viatges tur¨ªstics. Tamb¨¦ Furhat, que simula rostres, tons de veu i emocions en l¡¯estudi de la interacci¨® entre les persones i les interf¨ªcies rob¨°tiques. En salut pot ajudar a avaluar la possibilitat de patir una malaltia o simular s¨ªmptomes per formar el personal sanitari. O Spot, el robot quadr¨²pede m¨¦s avan?at del m¨®n, que treballa en entorns industrials perillosos.

A m¨¦s d¡¯aquests i altres robots, Alisys ha dissenyat la seva plataforma ¨²nica, capa? d¡¯integrar flotes senceres de robots i dispositius made in qualsevol fabricant. ?s com si aprenguessin una llengua franca per treballar de forma coordinada i sense necessitat d¡¯un programari exclusiu per a cada marca. Una fita. ¡°A m¨¦s, ho fa a qualsevol part del m¨®n des del n¨²vol amb monitoratge simplificat¡±, explica Jorgina D¨ªaz Torres, directora de desenvolupament de negoci de rob¨°tica d¡¯Alisys.

¡°Aquesta senzillesa de maneig i el llenguatge tecnol¨°gic com¨² de tants dispositius dispars ¨¦s el quid del salt operatiu, no nom¨¦s en efici¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ en reduir la corba d¡¯aprenentatge per controlar els robots¡±, igual en un centre hospitalari que en una empresa industrial.

Una plataforma que analitza el rendiment dels dispositius aut¨°noms en una sola interf¨ªcie no tan sols gestiona millor els projectes complexos o afina la productivitat, la seguretat o el treball col¡¤laboratiu entre m¨¤quines. Segons D¨ªaz Torres, va m¨¦s enll¨¤, ¡°supera les barreres que havien alentit un ¨²s molt m¨¦s extensiu i quotidi¨¤ de la rob¨°tica¡± perqu¨¨ els seus productes sovint no podien intercomunicar-se.

Una plataforma de gesti¨® integral supera les barreres que havien alentit un ¨²s molt m¨¦s extensiu i quotidi¨¤ de la rob¨°tica

Jorgina D¨ªaz Torres, directora de desenvolupament de negoci de rob¨°tica d¡¯Alisys

Aquesta integraci¨® de l¡¯heterogeni es demostra en els programes als quals participa la plataforma: TeCuidas, per a l¡¯envelliment actiu de les persones amb discapacitats en la comunicaci¨® i la interacci¨® social, com ara els trastorns de l¡¯espectre autista; Immerbot, que desenvolupa la comunicaci¨® amb sensaci¨® immersiva entre robots i persones per inspeccionar i mantenir infraestructures industrials, o Inspect 4.0, l¡¯objectiu del qual ¨¦s reduir accidents o cat¨¤strofes per errors humans en l¡¯¨¤mbit industrial.

NTT DATA. Una f¨¤brica amagada dins d¡¯una impressora

En un escenari futurista vost¨¨ s¡¯apropa al concessionari per recollir el seu nou cotxe el¨¨ctric. Per¨° no cal que esperi mesos fins que l¡¯hi lliurin. Va a l¡¯establiment com qui va a la peixateria. Escull un model base i, a m¨¦s, la personalitzaci¨® en acabats i components, espera un temps que avui dia ens semblaria un sospir, i li lliuren el seu nou vehicle a la carta. La m¨¤gia la fa el taller d¡¯impressi¨® 3D juntament amb el concessionari, que produeix in situ tots aquests materials escollits a la carta.

En opini¨® de David Junyent, alt directiu del sector Industry de NTT DATA, aquest futur ja ha comen?at a DFactory, dins la qual la seva companyia, aliada amb 3D Experience de Dassault Syst¨¨mes, treballa en aquest salt evolutiu de les tres dimensions. La nova generaci¨® d¡¯impressores, explica Junyent, no nom¨¦s fabrica prototips sense l¨ªmit de formes i descaradament m¨¦s barats que els tradicionals. No serveix tan sols per fabricar peces de recanvi en cas d¡¯una urg¨¨ncia. ¡°No, la nova tecnologia ens permet de fabricar components i productes finals que d¡¯una altra manera no s¡¯haguessin pogut mecanitzar¡±. ?s a dir, les noves impressores industrials ja s¨®n directament la f¨¤brica.

D¡¯aquesta manera, NTT DATA descorda una de les grans cotilles de la ind¨²stria cl¨¤ssica: la gesti¨® dels canvis d¡¯enginyeria en el processos que precedeixen qualsevol producte. Encara m¨¦s: la necessitat de reduir dr¨¤sticament l¡¯impacte ambiental des de la concepci¨® i la producci¨® fins a l¡¯¨²s d¡¯aquest producte fins al final de la seva vida ¨²til tamb¨¦ implica una complicada f¨®rmula de canvis d¡¯enginyeria, que ara han de calcular la sostenibilitat ambiental a m¨¦s de l¡¯econ¨°mica. Per exemple, ¨¦s urgent dissenyar components m¨¦s duradors i, alhora, m¨¦s lleugers per tal de reduir el consum i ampliar l¡¯autonomia dels cotxes el¨¨ctrics.

La nova tecnologia 3D ens permet de fabricar components i productes finals que d¡¯una altra manera no s¡¯haguessin pogut mecanitzar

David Junyent Moragas, alt directiu del sector Industry de NTT DATA

El que fa la companyia ¨¦s combinar aquesta tecnologia 3D capdavantera amb els sistemes de gesti¨® del cicle de vida (PLM, per les seves sigles en angl¨¨s) de manera que cada canvi d¡¯enginyeria es materialitzi en un disseny 3D digital, i una vegada validat, imprimir aquesta versi¨® a l¡¯Institut de Fabricaci¨® Additiva de DFactory. Fins arribar al producte definitiu.

Qualsevol producte, el que l¡¯empresa client proposi. Aquest model de treball i servei ¡°permet a qualsevol companyia que ens visita no nom¨¦s con¨¨ixer de qu¨¨ manera el sistema PLM gestiona els processos industrials en general i el canvi d¡¯enginyeria en particular. A m¨¦s, comprova amb quina facilitat i rapidesa es pot tenir a les mans cadasc¨² dels canvis realitzats¡±, assenyala Junyent.

SiOCAST. La democr¨¤cia (empresarial) en motlles de silicona

Si la impressi¨® 3D ¨¦s clau per la sobirania tecnol¨°gica i la reindustrialitzaci¨® -per la llibertat de produir a casa i independitzar-se dels oligopolis de prove?dors-, ¨¦s l¨°gic que a DFactory es desenvolupin diversos projectes.

Per exemple, SioCAST i el seu proc¨¦s in¨¨dit que combina el millor de dos mons, la injecci¨® i la impressi¨® en tres dimensions, per produir peces de resina termopl¨¤stica en les quantitats desitjades, des de 50 fins a m¨¦s de 400.000. El proc¨¦s d¡¯injecci¨® tradicional ¨¦s complex, molt car, fa servir motlles met¨¤l¡¤lics dif¨ªcils de dissenyar i manufacturar, i nom¨¦s s¡¯amortitza amb tiratges massius. Sense miraments, SiOCAST el jubila mitjan?ant motlles de silicona fabricats a partir de m¨¤sters impresos en 3D molt m¨¦s r¨¤pids, flexibles i assequibles. Abans, si volies un d¡¯aquests motlles de silicona te l¡¯havien de fer a partir d¡¯un patr¨® mestre per un procediment d¡¯escultura a m¨¤, fosa o mecanitzat.

Ja es difon en el sector de les miniatures tant en petits tallers com en grans fabricants -joguines, modelisme, col¡¤leccionisme, jocs de rol, etc.-, per¨° la seva versatilitat pot colonitzar altres ind¨²stries que facin servir peces petites toves o dures, des de cal?at, teclats i connectors m¨¨dics fins a components de sobremmotllament. Per exemple, un dels seus clients fabrica rodes i interruptors per a un simulador de vol. Un altre avantatge afegit: el baix impacte ambiental gr¨¤cies a la varietat no t¨°xica de la resina, certificada i amb nul¡¤la generaci¨® de residus perqu¨¨ qualsevol resta o pe?a defectuosa se reincorpora al proc¨¦s.

¡°Avui dia cap tecnologia no acompleix aquests requisits de produir peces finals amb excel¡¤lent qualitat superficial, alt nivell de detall mitjan?ant tecnologia 3D d¡¯estereolitografia, costos baixos, en terminis tan breus i amb fabricaci¨® local sense dependre de prove?dors estrangers¡±, explica Ferran Navarro, cofundador i director general de SiOCAST. A m¨¦s, contribueix a democratitzar la producci¨® i estimular el teixit econ¨°mic des de la base perqu¨¨ alliberar-se dels motlles tradicionals, nom¨¦s a l¡¯abast d¡¯inversions elevades, obre el mercat a les empreses petites.

Cap altra tecnologia permet de produir peces finals amb excel¡¤lent qualitat superficial, alt nivell de detall, costos baixos, en terminis tan breus i amb fabricaci¨® local

Ferran Navarro, cofundador i director general de SiOCAST

En produir localment i amb un sistema adaptable a la demanda, ¡°no hi ha necessitat d¡¯emmagatzemar ni malbaratament per productes no venuts¡±, afegeix Navarro. ¡°A m¨¦s, les m¨¤quines necess¨¤ries per produir s¨®n compactes. En una habitaci¨® de 10 metres quadrats pots tenir la teva pr¨°pia f¨¤brica d¡¯alt volum¡±.

PICVISA. El reciclatge del quotidi¨¤ i de l¡¯impossible

No totes les ind¨²stries tenen la sort de fabricar les seves peces a casa i amb zero residus. La resta del mercat deixa un rastre visible de deixalles que reclama un dels macrosectors del futur: el reciclatge, la reutilitzaci¨® i l¡¯etern retorn de la mat¨¨ria.

Qualsevol lector aficionat a la tecnologia deu haver consumit piles d¡¯informaci¨® sobre disciplines com ara la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, la internet de les coses, les cadenes de blocs, les dades massives o la rob¨°tica, per¨° segurament molt pocs tenen const¨¤ncia de l¡¯aplicaci¨® coordinada de totes elles a un model avan?at de reciclatge com el de PICVISA.

La companyia combina IA i visi¨® artificial en sistemes de separaci¨® ¨°ptica que distingeixen d¡¯un cop d¡¯ull vidre, pol¨ªmers, paper, cart¨® o t¨¨xtils per classificar, reutilitzar o revalorar. La capacitat d¡¯aprenentatge autom¨¤tic va reduint el percentatge d¡¯errors o imprecisions, i a m¨¦s parlem de residus massius i multisectorials potencialment reciclables a la mateixa escala.

¡°L¡¯automatitzaci¨® d¡¯aquests processos que habitualment s¨®n manuals, de risc, de baixa qualitat i molta rotaci¨® permet a les empreses d¡¯industrialitzar-los¡±, explica Joan Manel Casamitjana, director general de l¡¯empresa. Posa l¡¯exemple del robot classificador que van instal¡¤lar a Nestl¨¦, capa? de recuperar per primera vegada pl¨¤stics petits que solien acabar en les escombraries. ¡°Reduir el volum de residus a l¡¯abocador -amplia el directiu- aporta un enorme estalvi en costos ambientals. Automatitzem feines de risc i poc valor afegit que en una societat de qualitat i sostenible no haurien de fer les persones¡±.

Aquesta societat albira un canvi dr¨¤stic en 2025: l¡¯entrada en vigor de la llei europea del residu t¨¨xtil, que obligar¨¤ a la recollida selectiva i el reciclatge del 100% dels residus comunitaris -m¨¦s de 16 milions de tones anuals-. No hi ha alternativa, ser¨¤ imperatiu industrialitzar la tasca. La companyia, per¨°, ja viu en aquest escenari. Ha desenvolupat equips d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial amb visi¨® hiperespectral que classifiquen autom¨¤ticament les teles per composici¨® i color per tal de facilitar el seu reciclatge a gran escala.

¡°Tenint en compte que moltes peces de roba ja no conserven l¡¯etiqueta amb la composici¨®, i que, segons un estudi de ReFashion, en un 48% dels casos aquestes no s¨®n veraces, ¨¦s la millor manera de garantir una classificaci¨® fiable¡±, assenyala el director general. ¡°Automatitzar aquests processos ens permet de digitalitzar la informaci¨® dels fluxos i el material que tracten. Permet als encarregats de planta d¡¯emprendre millores en la seva cadena de valor, reduir les despeses d¡¯operaci¨® i veure en temps real el valor del residu que estan processant. ?s a dir, de generar valor a l¡¯entorn de la informaci¨® que proporcionen els equips¡±.

L¡¯automatitzaci¨® dels processos de selecci¨® de residus, que habitualment s¨®n manuals, de risc, de baixa qualitat i molta rotaci¨® permet a les empreses d¡¯industrialitzar-los

Joan Manel Casamitjana, director general de PICVISA

Segons el directiu, ¡°la reducci¨® de l¡¯impacte ambiental ¨¦s impressionant¡±. ¡°En alguns projectes, l¡¯estalvi d¡¯energia de la fibra reciclada en comparaci¨® amb la verge pot ser del 53%, el d¡¯aigua pot arribar al 99%, i el de productes qu¨ªmics al 88%. Uns percentatges molt importants perqu¨¨ la fabricaci¨® d¡¯un quilo de fibra de poli¨¨ster consumeix 108 quilowatts/hora i 22 litres d¡¯aigua, i emet 3,3 quilos de CO2¡å.

La pr¨°xima frontera cap a la qual s¡¯orienta la seva R+D: gesti¨® de residus per crear primeres mat¨¨ries secund¨¤ries, producci¨® de biopl¨¤stics, ecodisseny i generaci¨® d¡¯energia amb els residus impossibles de tractar.

Qui vol una f¨¤brica de microxips?

Barcelona la vol i la té. L’objectiu de recuperar sobirania tecnològica davant dels Estats Units i Àsia ve de lluny, però es reafirma amb la crisi d’aquests components essencials per a la indústria 4.0 coneguts com a microxips, avui dia monopolitzats per un grapat de proveïdors llunyans. Per això la importància d’aquesta notícia: Intel instal·larà en el Centre Nacional de Supercomputació de la ciutat un laboratori pioner de microxips amb una inversió inicial de 400 milions d’euros, compartida amb el Govern espanyol, dins d’un programa molt més ambiciós per convertir el país en un dels més grans productors europeus. Es tracta de no tornar a encallar-se en aquest coll d’ampolla, però també d’exportar semiconductors -un 20% de quota global com a objectiu- en vista del constant augment de la demanda. El teixit industrial i científic barceloní ha decantat l’elecció: el laboratori s’instal·larà a l’edifici Nexus II -campus nord de la Universitat Politècnica de Catalunya-, el segon projectat pel Consorci de la Zona Franca precisament amb l’objectiu que universitat i empreses comparteixin projectes R+D. El laboratori aviat estarà operatiu i contractarà 300 professionals amb la previsió d’ampliar la plantilla a mitjà termini.