Aix¨ª ¨¦s com, encara que no et consti, fas part de la nova economia

Corria l¡¯any 2008 quan Microsoft va dir que havia confirmat la teoria dels sis passos, aquella segons la qual tots els ¨¦ssers humans estem connectats, com a molt, per sis baules. Vost¨¨ coneix alg¨² que coneix alg¨² que coneix alg¨²... que coneix el president dels Estats Units. Des de l¡¯expansi¨® universal de les xarxes socials no sembla una bogeria.

Aquest patr¨® reticular de la humanitat tamb¨¦ es reflecteix en la nova economia basada en la transformaci¨® digital profunda. Dit d¡¯una altra manera: sostinguda sobre tecnologies que Gordon Moore, cofundador d¡¯Intel, va qualificar d¡¯exponencials per la seva capacitat de combinar-se, potenciar-se m¨²tuament i aconseguir que el conjunt sigui m¨¦s que la suma de les parts. S¨®n tecnologies mare com ara, de nou, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial ¡ªla m¨¦s poderosa¡ª, la rob¨°tica, la impressi¨® 3D o les vinculades a les energies renovables, entre d¡¯altres.

A causa de la seva capacitat, o necessitat, d¡¯aliar-se, les empreses que les integren comencen a parlar un llenguatge com¨² i constitueixen de manera natural ecosistemes, relacions per compartir aven?os. Per exemple, una empresa de serveis log¨ªstics pot desenvolupar una plataforma d¡¯IA que gestiona vehicles el¨¨ctrics, drons inclosos, fabricats en part amb un tipus d¡¯impressi¨® 3D perfeccionada en el sector sanitari, amb objectius sostenibles d¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica, la qual subcontracta a una consultoria el fitxatge de talent tecnol¨°gic. S¨®n ecosistemes d¡¯empreses de sectors que acaben conformant l¡¯ecosistema total de l¡¯economia.

A continuaci¨®, algunes d¡¯aquestes organitzacions que obren cam¨ª a la resta.

Ciutats habitables per al 70% de la humanitat

Obres l¡¯aplicaci¨® del m¨°bil, tecleges el dest¨ª ¡ªun supermercat, l¡¯oficina, la universitat...¡ª i selecciones el cotxe disponible per compartir el trajecte amb altres usuaris. Estalvies mensualment de mitjana gaireb¨¦ 100 euros en combustible i 87 quilos de CO2 en comparaci¨® amb el despla?ament d¡¯una tona i mitja de vehicle per transportar una sola persona: tu mateix. On succeeix aix¨°? A Vitoria-Gasteiz.

En un altre projecte, els consumidors poden rebre a casa qualsevol paquet transportat per vehicles el¨¨ctrics ¡ªbicicletes, patinets, furgonetes...¡ª mitjan?ant una plataforma connectada amb els serveis log¨ªstics per optimitzar cada despla?ament i reduir la congesti¨® urbana. On? A Par¨ªs i Barcelona.

S¨®n dos projectes pioners que fan servir aquestes ciutats com a laboratoris vivents, dos projectes entre desenes impulsats per EIT Urban Mobility ¡ªiniciativa de l¡¯Institut Europeu d¡¯Innovaci¨® i Tecnologia (EIT)¡ª, la xarxa m¨¦s gran de la Uni¨® Europea per a la innovaci¨® en mobilitat urbana. Nom¨¦s el seu programa RAPTOR, per exemple, n¡¯ha desenvolupat 31 en 24 ciutats de 18 pa?sos amb propostes de solucions espec¨ªfiques dissenyades per 375 empreses emergents.

El seu objectiu justifica l¡¯abast d¡¯aquest desplegament: el repte hist¨°ric de garantir la flu?desa econ¨°mica urbana i, alhora, fer m¨¦s habitables les ciutats a les quals es concentrar¨¤ en el 2030 el 70% de la poblaci¨® del planeta ¡ªun percentatge que anir¨¤ en ascens¡ª, amb la pirueta afegida dels objectius de la descarbonitzaci¨®.

Com explica Maria Paula Caycedo, directora de l¡¯Innovation Hub South de la xarxa, comprendre i atenuar un desafiament semblant requereix la visi¨® hol¨ªstica de la nova economia, d¡¯un sistema d¡¯ecosistemes que connecta sectors, ¡°crea sinergies i es refor?a m¨²tuament per impulsar el creixement sostenible i l¡¯ocupaci¨® de qualitat¡±.

EIT Urban Mobility connecta empreses desenvolupadores, universitats, centres de recerca, autoritats municipals i, molt important, els ciutadans, perqu¨¨ ¨¦s fonamental con¨¨ixer la seva perspectiva per compartir el canvi de mentalitat que requereix el canvi de costums. Per exemple, superar l¡¯¨²s irracional del vehicle privat.

¡°La din¨¤mica dels nostres projectes persegueix aquesta transversalitat, la metodologia de laboratori vivent en el qual, per resoldre un repte de la ciutat, no nom¨¦s s¡¯involucra qui proporciona la soluci¨®. Un laboratori vivent necessita la participaci¨® de tots els actors que reben l¡¯impacte per garantir un desplegament reeixit i perenne¡±, conclou la directiva.

Les realitats de la ind¨²stria digital

Quina disciplina tecnol¨°gica combina tecnologies immersives, IA, Web3, metaverso, fotogrametria, modelat 3D, bessons digitals o aplicacions interactives, a m¨¦s de tota la capacitat de computaci¨® necess¨¤ria per desenvolupar-se? Resposta: l¡¯especialitat de les realitats virtual (RV) i augmentada (RA), de la qual Tetravol n¡¯¨¦s un exponent des del 1998.

El seu director i fundador, H¨¦ctor Zapata, tamb¨¦ ¨¦s un exponent del coneixement complementari. ?s empresari, arquitecte, doctor en Comunicaci¨® Tecnol¨°gica, professor i organitzador de m¨¤sters en cinc universitats i escoles t¨¨cniques, a m¨¦s d¡¯expert en RV i RA, ¨¦s clar. Aquesta visi¨® panor¨¤mica que abasta des d¡¯aspectes acad¨¨mics fins a empresarials li permet d¡¯explicar el plus de la nova economia en la hist¨°ria industrial: ¡°Aporta una for?a imparable perqu¨¨ constitueix un cercle virtu¨®s. Fem servir les tecnologies per crear millor tecnologia, i aix¨ª successivament. En cr¨¦ixer de manera exponencial, beneficien tots els sectors industrials i creatius¡±. La novetat ¨¦s que ¡°ens trobem a la fase d¡¯acceleraci¨®¡±.

Fa uns anys la RV i la Ra podien semblar un n¨ªnxol circumscrit al videojoc i poc m¨¦s. Avui en dia aquesta acceleraci¨® passa pantalles i el sector s¡¯amplia des de la tecnologia de consum fins a la gran maquin¨¤ria industrial i els simuladors d¡¯aviaci¨®. Tetravol tamb¨¦ adapta les realitats mixtes a la formaci¨®, una activitat germinal perqu¨¨ podria utilitzar la tecnologia precisament per formar en tecnologia i minvar la bretxa entre l¡¯enorme demanda de professionals i la insuficient oferta disponible.

Una altra aplicaci¨® constructiva: la companyia col¡¤labora amb la C¨¤tedra Gaud¨ª per, entre altres projectes, rehabilitar la Casa Batll¨® amb t¨¨cniques com l¡¯escanejat 3D d¡¯alta resoluci¨® en les forges dels balcons interiors, el qual visualitza amb precisi¨® extrema l¡¯estat dels materials per tal d¡¯assegurar el seu correcte acoblament. ¡°Tamb¨¦ podem visualitzar una proposta d¡¯escala per a l¡¯edifici real, per exemple. Exactament com si hi fossis, caminar al seu voltant o passejar per sobre, la qual cosa produeix la curiosa sensaci¨® de levitar sobre els graons¡±, assenyala Zapata.

Superdrons de l¡¯aviaci¨® que ve

Si EIT projecta una perspectiva a llarg termini cap a la mobilitat terrestre, l¡¯empresa Grasshopper Air Mobility ho fa amb la mobilitat sostenible del cel. Cofundada pel seu director general, Jakob Saalfrank, i dos enginyers aeroespacials, tamb¨¦ contribueix a inaugurar el futurista sector de la Mobilitat A¨¨ria Avan?ada (MAA). L¡¯objectiu ¨¦s integrar els seus superdrons en els sistemes de transport sostenible amb la naturalitat d¡¯una furgoneta de lliurament.

Precisament, Saalfrank defineix un dels seus prototips en laboratori com ¡°una furgoneta voladora completament el¨¨ctrica i aut¨°noma¡± capa? de carregar autom¨¤ticament 350 quilos de mercaderia, transportar-la al llarg de 200 kil¨°metres per l¡¯aire, i completar l¡¯¨²ltim tram del lliurament mitjan?ant la conducci¨® terrestre. Una versi¨® m¨¦s petita, dissenyada per moure fins a set quilos, podria estar enllestida a finals de l¡¯any vinent. Si tot va b¨¦, les primeres unitats del seu germ¨¤ gran s¡¯estrenarien a finals de la d¨¨cada.

El m¨¨rit d¡¯una companyia pionera com aquesta no ¨¦s nom¨¦s treballar a tan llarg termini; tamb¨¦ suposa mantenir la inversi¨® mentre es generen les infraestructures i la incerta regulaci¨® que permetr¨¤ d¡¯operar a les noves generacions de drons. Saalfrank no t¨¦ problema a admetre que la majoria de les 900 companyies desenvolupadores de prototips per a passatgers o c¨¤rrega no arribaran a la fase de certificaci¨® i industrialitzaci¨®.

Aix¨° no obstant, les que es consolidin tindran el cel obert per a un sector al qual l¡¯empresari augura una enorme capacitat d¡¯arrossegament econ¨°mic a causa de la seva combinaci¨® d¡¯automatitzaci¨®, intel¡¤lig¨¨ncia artificial en la gesti¨® de plataformes i innovacions com ara la propulsi¨® h¨ªbrida i per hidrogen, a m¨¦s de bateries i motors el¨¨ctrics cada vegada m¨¦s eficients.

Parlem d¡¯un sector completament in¨¨dit el qual, en l¡¯estrat¨¨gia de Grasshopper, primer treballar¨¤ en els entorns de log¨ªstica industrial per despr¨¦s estendre¡¯s a tota mena de transports, obert a nous ecosistemes d¡¯empreses especialitzades en desenvolupaments i serveis. Ja ho fa, de fet: ¡°Durant l¡¯¨²ltim any ¡ªexplica el director general¡ª he connectat amb innombrables empreses i emprenedors que poden aportar r¨¤pidament noves aplicacions per a drons. Les col¡¤laboracions fomenten ecosistemes vibrants en els quals les companyies prosperen, innoven i creen riquesa. L¡¯aviaci¨® disposa d¡¯un dels m¨¦s grans potencials disruptius en la nova economia, i viem que Barcelona i Catalunya ho estan reconeixent¡±.

La salut s¡¯imprimeix en 3D

A penes dues setmanes abans que irromp¨¦s la pand¨¨mia, tres empleats d¡¯un coworking van fundar a Sant Cugat del Vall¨¨s una empresa distribu?dora d¡¯impressores 3D. Va transc¨®rrer poc m¨¦s d¡¯un any i ja eren distribu?dors de Stratasys, l¨ªder mundial en impressi¨® additiva (capa a capa) de pol¨ªmers. El 2023 es van instal¡¤lar a DFactory Barcelona, el hub m¨¦s gran per a la ind¨²stria 4.0 del sud d¡¯Europa. El juliol de 2024 aquesta companyia, Excelencia Tech-Group, ja comptava amb 25 professionals en plantilla i s¡¯havia especialitzat en esc¨¤ners i impressi¨® en metall i cer¨¤mica, a m¨¦s de pol¨ªmers.

Un ascens com aquest en un dels pitjors moments possibles reflecteix l¡¯impuls de la impressi¨® 3D industrial com a una de les tecnologies amb major efecte tractiu. I amb m¨¦s gran capacitat d¡¯expandir-se en gaireb¨¦ tot el que impliqui fabricaci¨®, ja sigui en t¨¨xtils com en la construcci¨®, l¡¯automoci¨® o l¡¯¨¤mbit aeroespacial amb prototips hiperrealistes. O, en salut, des de l¡¯odontologia fins a la creaci¨® de models anat¨°mics per assajar intervencions i multiplicar la capacitat curativa de les operacions en ¨¦ssers humans reals, a m¨¦s de la fabricaci¨® de dispositius m¨¨dics i de tota mena d¡¯implants.

Ronen Zioni, director general i fundador de la companyia, posa l¡¯exemple de la impressora J5 MediJet de l¡¯hospital Sant Joan de D¨¦u (Barcelona), la qual ¡°permet de crear models anat¨°mics detallats i millorar significativament la planificaci¨® quir¨²rgica en un nombre creixent de cirurgies complexes i d¡¯alt risc¡±. ¡°Per salvar m¨¦s vides¡±, en definitiva. Algunes impressores ja s¨®n capaces de crear teixits org¨¤nics i cada vegada est¨¤ m¨¦s a prop la bioimpressi¨® d¡¯¨°rgans sencers sense risc de rebuig.

Amb l¡¯augment de la diversitat d¡¯aplicacions ¡°creix la seva capacitat de fomentar l¡¯activitat al seu voltant, crear noves empreses, reinventar les ind¨²stries tradicionals, fomentar l¡¯enginyeria i el desenvolupament de materials, facilitar la innovaci¨®, reduir les barreres d¡¯entrada als emprenedors i fer m¨¦s senzills els processos de producci¨®¡±, afegeix Zioni.

Aquests beneficis s¡¯entenen quan tota una l¨ªnia de subministrament, producci¨® i acoblament d¡¯una f¨¤brica tradicional se substitueix completament per una impressora 3D industrial, la qual, nom¨¦s amb l¡¯aplegament de material base, pot fer prototips i fabricar in situ les peces exactes, independentment com de complex o personalitzat sigui el seu disseny, en la quantitat necess¨¤ria en cada moment, a demanda.

Sostenibilitat de dalt a baix

Si la sostenibilitat ¨¦s un requisit legal cada vegada m¨¦s estricte i, per tant, un factor de competitivitat, aleshores guanyen import¨¤ncia les associacions empresarials quan assumeixen la tasca de fomentar-la.

Si a m¨¦s es tracta d¡¯una organitzaci¨® com ara l¡¯associaci¨® de fabricants i distribu?dors AECOC, amb m¨¦s de 34.000 companyies integrades, parlem d¡¯un ecosistema d¡¯ecosistemes per la diversitat de sectors entrella?ats i d¡¯una organitzaci¨® que reflecteix la realitat d¡¯aquesta economia cada vegada m¨¦s interconnectada. ¡°La transformaci¨® digital, la omnicanalitat i la sostenibilitat no corren en paral¡¤lel. M¨¦s aviat s¡¯encreuen i convergeixen tot creant ecosistemes que permeten de donar millors respostes als importants reptes que enfronta la societat¡±, explica Nuria de Pedraza, directora de Comunicaci¨® i Relacions Institucionals d¡¯AECOC.

Si el malbaratament global fos un pa¨ªs, seria el tercer m¨¦s contaminant del m¨®n, nom¨¦s per darrere de la Xina i els EUA. Aix¨° ¨¦s una invitaci¨® a reflexionar, per¨° sobretot a actuar.

Nuria de Pedraza, directora de Comunicaci¨® i Relacions Institucionals d'AECOC

Per aix¨° l¡¯estrat¨¨gia dirigida a qu¨¨ la sostenibilitat perme? companyies tan diverses ¨¦s transversal: ¡°Des de desenvolupaments tecnol¨°gics ¡ªper exemple, d¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica i reducci¨® d¡¯emissions i residus¡ª fins a bones pr¨¤ctiques de gesti¨®, formaci¨® i serveis en ¨¤rees com ara intercanvi d¡¯informaci¨®, tend¨¨ncia de consum i del consumidor, log¨ªstica i transport o seguretat aliment¨¤ria o comercial¡±, afegeix De Pedraza.

Posem un exemple per entendre aquesta dimensi¨® competitiva de la sostenibilitat a gran escala: el projecte L¡¯alimentaci¨® no t¨¦ p¨¨rdua impulsat per AECOC en tota la cadena de valor agroaliment¨¤ria, des de la producci¨® agropecu¨¤ria i la fabricaci¨® fins al sector hostaler o qualsevol taula dom¨¨stica. La gesti¨® que redueix el malbaratament converteix la responsabilitat ambiental en rendibilitat econ¨°mica, en un punt fort empresarial davant de la compet¨¨ncia.

Per calibrar l¡¯escala d¡¯aquest benefici en tot el sistema agroalimentari (gaireb¨¦ del 9% del PIB espanyol), De Pedraza recorda que ¡°si el malbaratament fos un pa¨ªs, seria el tercer m¨¦s contaminant del m¨®n nom¨¦s per darrere de la Xina i els Estats Units. Aix¨° ¨¦s una invitaci¨® a reflexionar, per¨° sobretot a actuar¡±.

Talent, el capital transversal

Un informe recent de DigitalES xifra en uns 120.000 els llocs vacants de professionals tecnol¨°gics a Espanya, i nom¨¦s en disciplines com ara IA, ciberseguretat i dades massives fan falta 20.000 experts m¨¦s fins a 2025. Pot semblar una paradoxa, per¨° si alguna cosa necessiten les tecnologies exponencials i cada vegada m¨¦s aut¨°nomes s¨®n ¨¦ssers humans capa?os d¡¯entendre i desenvolupar la seva complexitat per espr¨¦mer-les.

La bona not¨ªcia ¨¦s que si aquestes tecnologies es combinen per generar m¨¦s i millor tecnologia, tamb¨¦ es poden fer servir per trobar m¨¦s i millor talent. D¡¯aquesta manera, reduir aquest d¨¨ficit en la majoria d¡¯empreses beneficia l¡¯ecosistema d¡¯ecosistemes que diem economia.

¡°Quan una empresa ¨¦s capa? d¡¯atreure el millor talent i deixar-li la llibertat i la confian?a de crear, la innovaci¨® sorgeix per al progr¨¦s de tota la societat¡±, assenyala Santi Molins, codirector general i fundador de TalentFY, una plataforma que empra IA per trobar sentit entre els perfils oferts i els que demanen les empreses. Dins de l¡¯ecosistema tecnol¨°gic, explica Molins, ¨¦s crucial la precisi¨® entre necessitat empresarial i qualificaci¨® professional ¡°perqu¨¨ aquests perfils s¨®n dif¨ªcils d¡¯atreure, es requereix ajuda per trobar-los¡±.

Per¨° una cosa ¨¦s que TalentFY optimitzi aquest proc¨¦s per als seus clients, i una altra que la bretxa es redueixi a escala de pa¨ªs. ¡°?s molt probable que la necessitat augmenti. Crec que les empreses s¡¯han adonat de la import¨¤ncia de la IA i ¨¦s molt probable que el seu inter¨¨s per atreure talent creixi m¨¦s r¨¤pidament que la capacitat del pa¨ªs i el mercat de formar aquest talent. Aquesta bretxa dif¨ªcilment es reduir¨¤, i sempre existiran perfils en els quals la demanda sigui molt superior a l¡¯oferta¡±.

Per tant, ¨¦s hora de mirar-s¡¯hi. Molins recomana modificar les condicions de treball, donar m¨¦s confian?a al treballador, oferir-li projectes cada vegada m¨¦s innovadors. ¡°Ja no ¨¦s el mateix intentar fitxar un perfil tecnol¨°gic avui que qualsevol altre fa 25 anys. No es tracta d¡¯escollir el millor candidat entre diversos, com si postularen a la teva empresa, sin¨® d¡¯enamorar cadasc¨² dels disposats a escoltar-te i veure amb qui hi ha millor match [coincid¨¨ncia]¡±.