¡°?s just recon¨¨ixer el valor dels empresaris que generen riquesa¡±

Empreses privades egoistes. Empreses p¨²bliques ineficients. ?s el que diu un t¨°pic el qual, com a tota caricatura, pot tenir part de veritat, per¨° no fa just¨ªcia per¨° no fa just¨ªcia a la realitat complexa. Pere Navarro, delegat especial de l¡¯Estat a l¡¯empresa p¨²blica que gestiona un dels pol¨ªgons industrials m¨¦s importants del pa¨ªs, no nom¨¦s q¨¹estiona aquesta tend¨¨ncia humana al prejudici, sin¨® que fa una crida a substituir-la precisament per l¡¯alian?a publicoprivada per enfrontar un reptes de tal magnitud que, fins i tot aix¨ª, amb totes les forces mobilitzades, podria resultar insuficient.

No proposa cap teoria, sin¨® la pr¨¤ctica del mateix Consorci. Des d¡¯una gesti¨® rodada durant anys i la rendibilitat segura d¡¯un pol¨ªgon privilegiat pel seu entorn industrial i la seva ubicaci¨® log¨ªstica, avan?a cap a una transformaci¨® total: la Zona Franca com a un gran centre global de la ind¨²stria 4.0 on conflueixen la digitalitzaci¨®, l¡¯automatitzaci¨® i la competitivitat de la nova economia. En tot just cinc anys, ¨¦s a dir, en plena pand¨¨mia i durant la incerta fase de recuperaci¨®, ha desenvolupat una bateria de projectes en aquesta l¨ªnia.

Entre d¡¯altres, la modernitzaci¨® del SIL (Sal¨® Internacional de la Log¨ªstica), els f¨°rums in¨¨dits i h¨ªbrids de BNEW (Barcelona New Economy Week) i BWAW (Barcelona Woman Acceleration Week), dues incubadores (d¡¯impressi¨® 3D, ¨²nica a Europa, i de log¨ªstica 4.0), o el megaprojecte DFactory Barcelona, un centre d¡¯innovaci¨® col¡¤laborativa entre empreses d¡¯ind¨²stria 4.0 consolidades, moltes d¡¯elles multinacionals, que aviat quadruplicar¨¤ la seva capacitat i generar¨¤ 1.500 llocs de treball. I el Districte 4.0, que ho engloba tot i completa la transici¨® de la ind¨²stria tradicional a la de les noves tecnologies. Les que generen mercat. I les que atreuen talent com a principal recurs econ¨°mic i social.

Pregunta: Fa poc va concloure la cinquena edici¨® de BNEW, centrada en tend¨¨ncies tecnol¨°giques decisives (aviaci¨®, talent, ind¨²stria digital, mobilitat el¨¨ctrica, salut...). Aix¨° no obstant, amb un nou r¨¨cord d¡¯assist¨¨ncia, sembla que l¡¯automatitzaci¨® no substitueix pas el contacte hum¨¤ entre empresaris...

Resposta: Quan vam dissenyar aquest f¨°rum no pens¨¤vem en una fira convencional ni tampoc en una soluci¨® provisional contra la pand¨¨mia, sin¨® en quelcom de diferent, en un h¨ªbrid per compatibilitzar la pres¨¨ncia f¨ªsica amb la telem¨¤tica mitjan?ant una plataforma que no existia i que vam desenvolupar del no-res. Despr¨¦s l¡¯hem organitzat en l¡¯edifici DFactory, la qual cosa permet els participants d¡¯establir contacte amb els laboratoris experts en els verticals que aborda BNEW. Efectivament, aquest vincle directe entre professionals d¡¯alt nivell qui prenen les decisions importants en les seves empreses i estableixen xarxes de col¡¤laboraci¨® ¨¦s l¡¯objectiu. S¡¯ha consolidat l¡¯efecte rebot despr¨¦s del virus, ja podem parlar d¡¯una tend¨¨ncia, all¨° tan hum¨¤ com ¨¦s el contacte f¨ªsic, veure i tocar les coses, experimentar. Aix¨° reflecteix BNEW com a un esdeveniment viu, que evoluciona, s¡¯adapta, i avui dia veiem consolidades tend¨¨ncies que ja es van projectar en la primera edici¨®.

P: Crida l¡¯atenci¨® que la majoria dels projectes s¡¯hagin desenvolupat durant un per¨ªode d¡¯enorme incertesa econ¨°mica. Com s¡¯aconsegueix cr¨¦ixer en aquest escenari?

R: Durant aquell per¨ªode vam estar molt a prop de totes les empreses de la Zona Franca a m¨¦s de les de DFactory i les incubadores, una mica m¨¦s de 300, i el que ens va semblar molt valu¨®s va ser l¡¯actitud, la voluntat de superar uns moments talment dif¨ªcils. Cap companyia del pol¨ªgon industrial va haver de tancar. Tamb¨¦ ¨¦s b¨¤sica la qualitat d¡¯innovaci¨® per adaptar-se i competir. Totes les empreses de DFactory, per exemple, estan internacionalitzades i la majoria desenvolupen tecnologies que nom¨¦s tenen elles mateixes. Hem lliurat premis a startups que es van fundar aleshores, en els moments m¨¦s durs de la pand¨¨mia, i que dupliquen i tripliquen el seu creixement any rere any. Per¨° hi ha un altre factor clau, i ¨¦s la base industrial i de coneixement a la qual s¡¯ha de fixar aquesta actitud.

P: Aquesta tradici¨® tamb¨¦ ha d¡¯evolucionar per sobreviure?

R: Ha d¡¯evolucionar, per¨° l¡¯experi¨¨ncia n¡¯¨¦s el substrat. La Barcelona que atreu companyies punteres com ara la farmac¨¨utica AstraZeneca, que ha instal¡¤lat aqu¨ª un dels seus grans centres globals, t¨¦ els ingredients. Quelcom de semblant no succeeix en mig del no-res. I no nom¨¦s el clima, la gastronomia, la cultura, encara que tamb¨¦ juguen un paper, i un d¡¯important. Sobretot s¡¯arrela sobre una economia industrial amb molts anys de rodatge, amb universitats, centres de recerca, formaci¨® professional connectada amb les necessitats econ¨°miques, i equipaments. La ciutat ¨¦s una marca, un pol d¡¯atracci¨® de professionals que veuen oportunitats clares de progr¨¦s. Per dir-ho aix¨ª, l¡¯edifici DFactory es pot reproduir en qualsevol lloc; de fet, delegacions de molts pa?sos venen i s¡¯interessen pel model, per¨° el que no ¨¦s tan f¨¤cil de reproduir ¨¦s el contingut.

Totes les empreses de DFactory estan internacionalitzades i la majoria desenvolupen tecnologies que nom¨¦s tenen elles

Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB)

P: Com s¨®n les empreses que li donen el contingut? Pot citar alguns casos concrets?

R: Permet-me no donar noms per no menysprear ning¨². Totes s¨®n capdavanteres en els seus sectors. Tenim des d¡¯una multinacional d¡¯intralog¨ªstica fins a un fabricant de vidres per a trens d¡¯alta velocitat i panels solars, o una especialista en bra?os rob¨°tics molt sofisticats. La central de la primera es troba a Alemanya, la segona t¨¦ la f¨¤brica a Saragossa i la tercera a Dinamarca, per¨° totes instal¡¤len els seus centres d¡¯innovaci¨® aqu¨ª i no en qualsevol altre lloc del m¨®n, encara que podrien fer-ho.

P: Fa poc es va presentar un vehicle el¨¨ctric desenvolupat en el Hub...

R: La nova mobilitat ¨¦s un dels verticals, amb empreses que fabriquen vehicles o components en 3D, la qual cosa, a m¨¦s a m¨¦s, connecta amb l¡¯ADN automobil¨ªstic de la Zona Franca. Aqu¨ª es va fabricar el primer Seat fa 70 anys i aquesta companyia encara ocupa 400.000 metres quadrats d¡¯instal¡¤lacions. A la parcel¡¤la que va deixar Nissan ara treballa Silence, tamb¨¦ fabricant de vehicles el¨¨ctrics. Ebro EV-Motors, que recupera aquesta marca espanyola hist¨°rica, ha signat un acord amb la xinesa Chery i la immolog¨ªstica Goodman. Per tant, conservem aquesta base industrial en un empla?ament log¨ªstic privilegiat, per¨° en transici¨® cap a la nova automoci¨® i la log¨ªstica tecnol¨°gica, de valor afegit.

P: Acaben d¡¯anunciar que aviat s¡¯ampliar¨¤ DFactory...

R: La primera fase t¨¦ 17.000 metres quadrats i amb la segona arribarem al voltant de 100.000. Formaran un campus, un entorn arquitect¨°nic i urban¨ªstic dissenyat per a la cooperaci¨® entre empreses. No es tanquen en caselles, sin¨® que comparteixen espais i recursos tecnol¨°gics, es llencen reptes les unes a les altres per innovar, millorar els seus dossiers, augmentar la facturaci¨® i, d¡¯aquesta manera, crear ocupaci¨® de qualitat. En la nostra condici¨® d¡¯empresa p¨²blica, aix¨° ¨¦s el que ens posa contents i ens interessa. Ho farem de pressa perqu¨¨ les empreses necessiten m¨¦s espai i no volem que se¡¯n vagin a un altre lloc, ni nosaltres, ni elles.

P: De quins terminis parlem?

R: El primer edifici, m¨¦s complicat estructuralment, es va construir en un any i mig. La segona fase podria durar fins i tot menys d¡¯un any. Un cop concloses les licitacions, crec que a principis de 2025 comen?arem a urbanitzar l¡¯entorn i a aixecar els primers edificis de la segona fase.

P: Com s¡¯integrar¨¤ aquest campus dins de l¡¯anomenat projecte de projectes, el Districte 4.0?

R: ?s una visi¨® de transformaci¨® integral en infraestructures i contingut. Ja fa anys que es va desplegar un projecte de modernitzaci¨®, el 22@, que va necessitar un pla urban¨ªstic, alguns canvis d¡¯¨²s... Per¨° tot aix¨° ja ho tenim. El projecte est¨¤ en marxa perqu¨¨, quan una empresa acaba el seu contracte i se¡¯n va del pol¨ªgon, la substitueix una altra, per¨° amb les caracter¨ªstiques que busquem per convertir la Zona Franca en un Districte 4.0 total, de tota la regi¨® metropolitana i com a refer¨¨ncia mundial en ind¨²stria 4.0, amb DFactory com a gran centre d¡¯innovaci¨®. Si moltes empreses venen perqu¨¨ n¡¯hi ha d¡¯altres ja instal¡¤lades, per beneficiar-se de l¡¯ecosistema, imaginem un imant de projectes i talent amb sis milions de metres quadrats.

P: Ha mencionat la paraula clau. Alguns experts en recursos humans estan avan?ant que el d¨¨ficit de talent tecnol¨°gic ser¨¤ end¨¨mic... Comparteix aquest pron¨°stic?

R: No he sentit cap empresa amb un bon projecte queixar-se que no ha respost ning¨² a una ronda d¡¯inversi¨®. En el m¨®n hi ha diners, fons no especulatius que busquen quelcom de segur i amb un rendiment raonable. Per¨° el que no abunda ¨¦s el talent. Per aix¨° vam projectar Districte 4.0, per tal que aquesta mena de projectes empresarials l¡¯atregui. Col¡¤laborem amb tot l¡¯ecosistema d¡¯universitats i centres formatius, el qual a Barcelona ¨¦s molt din¨¤mic i cerca d¡¯adaptar-se a unes necessitats econ¨°miques que, no ho hem d¡¯oblidar, canvien a una velocitat mai vista. L¡¯important ¨¦s reduir aquesta escletxa tot el possible, planificar a llarg termini. Per exemple, el nostre programa Feel the ZF Power porta escoles per despertar vocacions, sobretot entre les nenes, per l¡¯enginyeria i la ind¨²stria. Ho s¨¦, ¨¦s una petita llavor, per¨° necess¨¤ria. I despr¨¦s necessitem unes condicions laborals capaces d¡¯atreure i retenir, perqu¨¨ avui dia, principalment en el cas de professionals molt especialitzats, qui posa les condicions s¨®n ells, no les empreses.

Al m¨®n hi ha diners, fons no especulatius que busquen alguna cosa segura i amb un rendiment razonable. Per¨° all¨° que no abunda ¨¦s el talent

Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB)

P: I quines condicions se¡¯ls han d¡¯oferir?

R: Busquen un prop¨°sit que els ompli en el terreny personal m¨¦s enll¨¤ del professional, amb una utilitat social que contribueixi a solucionar els grans problemes que enfrontem. Reptes professionals estimulants per cr¨¦ixer, conciliaci¨®, integrar-se en equips humans en els quals se sentin c¨°modes, i un entorn de vida acollidor, una experi¨¨ncia vital positiva. Barcelona ofereix molt d¡¯aix¨°, per¨° tamb¨¦ hi ha problemes greus com ara l¡¯escassetat d¡¯habitatge. Ja hi contribu?m en la mida de les nostres possibilitats, hem cedit terrenys a l¡¯Ajuntament amb dret de superf¨ªcie per 75 anys, i el comprom¨ªs de construir 2.000 habitatges per a lloguer amb alguna mena de protecci¨®. Renunciem a la rendibilitat que ens podria donar aquest terreny, per¨° val la pena perqu¨¨ pot revertir, precisament, en atreure el talent que necessitem per a la transformaci¨® industrial.

P: Veient el que s¡¯ha fet en direcci¨® a aquest objectiu, no ha comen?at amb la mateixa transformaci¨® del Consorci?

R: El m¨¦s important ¨¦s que som una empresa p¨²blica i la nostra ra¨® de ser ¨¦s el servei p¨²blic. Tenim uns ingressos garantits, gaireb¨¦ el 100% d¡¯ocupaci¨® del pol¨ªgon, per¨° aix¨° avui dia no basta. Tants canvis accelerats exigeixen la transformaci¨® industrial que necessiten la regi¨® metropolitana i tot el pa¨ªs. La responsabilitat de servei p¨²blic requereix a m¨¦s un esperit inquiet, ¨¦s veritat, i una visi¨® ¨¤mplia. I, tot sigui dit, a m¨¦s ens agrada fer coses. Tenim, per exemple, una directora general, Blanca Sorigu¨¦, que no s¡¯atura mai, diversos projectes s¨®n idea directa seva. ?s la vicepresidenta de l¡¯Associaci¨® Mundial de les Zones Franques, estem en la Junta de la de les Am¨¨riques, participem en el congr¨¦s de les africanes. Som una refer¨¨ncia i, alhora, aprenem molt d¡¯aquesta relaci¨® internacional per veure per on evoluciona el m¨®n. Hem desenvolupat moltes idees en poc temps i tenim moltes d¡¯altres que no puc avan?ar, no perqu¨¨ siguin secrets, sin¨® perqu¨¨ encara els estem donant forma.

P: Est¨¤ descrivint les caracter¨ªstiques d¡¯un empresari... El Consorci ¨¦s una empresa p¨²blica que accelera empreses privades? Potser cal m¨¦s reconeixement als emprenedors?

R: Crec que hi ha dos tipus d¡¯empresaris: els especuladors, els que busquen fer diners r¨¤pidament, i els que creen riquesa que, al final, beneficia la societat. Nosaltres sentim un gran respecte per aquests ¨²ltims i creiem que n¡¯hi ha molts en el conjunt d¡¯Espanya. Els coneixem prou b¨¦, col¡¤laborem estretament amb ells, des de grans companyies que funcionen com a locomotores fins a altres de petites per¨° molt din¨¤miques, amb una gran capacitat d¡¯innovaci¨®. I s¨ª, ¨¦s just recon¨¨ixer els empresaris que generen riquesa, es juguen el seu patrimoni i no sempre els resulta b¨¦. Coneixem molts que s¡¯han arru?nat diverses vegades, que continuen picant pedra i mai no surten als mitjans. L¡¯important en el m¨®n que ve ¨¦s superar aquests t¨°pics tan perjudicials sobre all¨° que ¨¦s privat i all¨° que ¨¦s p¨²blic. Necessitem generar confian?a m¨²tua i aliar el millor d¡¯ambd¨®s mons, perqu¨¨ quan ens trobem m¨¦s enll¨¤ dels discursos, en projectes reals, arribem molt m¨¦s lluny. Davant de reptes de la magnitud dels que enfrontem, aquesta alian?a publicoprivada ¨¦s fonamental.