_

_

_

_

Seleccione:

suscr��beteIniciar sesi��n

En colaboraci��n con:Bill & Melinda Gates Foundation

10 fotos

Ideas para vivir mejor que podr��an estar en las calles de ma?ana

Estudiantes de ingenier��a, negocios y dise?o de tres centros espa?oles presentan en el CERN sus soluciones para mejorar la calidad de vida en las ciudades. Estos son sus prototipos

Patricia Peir��

Patricia Peir��

Ginebra - 24 dic 2019 - 00:03CET

Quaranta alumnes van viatjar des de Barcelona fins a Ginebra amb un objectiu: aconseguir que la vida a les ciutats sigui millor. Dividits en vuit equips, estudiants de la Universitat Polit��cnica (UPC), l'Institut Europeu de Disseny (IED) i Esade (que ha convidat a EL PA?S a con��ixer el projecte) van participar en un repte per aconseguir m��s accessibilitat, menys contaminaci��, m��s reacci�� davant de desastres naturals o millor gesti�� dels residus. Enginyeria, disseny i negoci que van donar lloc a prototips que van construir al mateix CERN.

El 2013 el CERN va obrir el seu laboratori IdeaSquare amb l'objectiu d'"escur?ar el cam�� des que una tecnologia es crea a l'organisme fins que arriba a la societat". Aqu�� s on aquests estudiants han acabat de perfilar les seves propostes durant la segona setmana de desembre.

L'equip Fermi va proposar un sistema de guia per a les bicicletes de lloguer. Una pantalla al manillar proposa rutes alternatives en funci�� de la contaminaci�� que es troba a la ciutat. El dispositiu utilitza models de dades de contaminaci�� desenvolupats al Centre Nacional de Supercomputaci�� (BSC-CNS). Gr��cies a aquesta informaci��, el ciclista pot triar la ruta m��s neta.

La majoria de les grans ciutats superen el nombre de part��cules en suspensi�� m��xim recomanat per l'OMS. L'equip Alani proposa un prototip d'un sistema d'absorci�� d'aquestes part��cules que consisteix en dispositius verds robotitzats, equipats amb panells de molsa, que es desplacen de forma aut��noma cap a les zones on hi ha m��s contaminaci��. Aquest sistema tamb�� pot regular el tr��nsit en bloquejar carrers prop de les escoles a les hores puntes i incorpora diversos sensors per monitoritzar l'estat de la molsa i la proximitat dels obstacles.

L'equip Heisenberg es va centrar en el concepte de resili��ncia, la capacitat per superar una desgr��cia i van treballar espec��ficament les inundacions. Aquests alumnes van crear un sistema que facilita una evacuaci�� correcta de la poblaci�� en situacions de risc. El seu projecte combina diferents tipus d'av��s, com les imatges de realitat augmentada, que serveixen per visualitzar i alertar els usuaris de la situaci�� en qu�� es pot trobar un carrer quan passin unes hores.

L'equip Ralph Braun va dissenyar un bast�� per a invidents que detecta la pres��ncia d'obstacles, mitjan?ant ultrasons i tecnologia Lidar (un sistema l��ser que permet mesurar la dist��ncia entre el punt d'emissi�� fins a un objecte o superf��cie).

L'equip Navier va desenvolupar un dispositiu intel��ligent que identifica rutes i obstacles. Aquesta va ser una de les solucions m��s futuristes, ja que s'utilitza un minidron per sobrevolar l'usuari, connectat a un sistema que identifica els obstacles i l'informa, amb missatges de veu, de quin tipus s��n, a quina dist��ncia s��n i si es mouen cap a l'usuari.

L'equip Djikstra va presentar un sistema per reduir el volum de residus. El mecanisme absorbeix, a m��s, la pudor. La seva proposta consisteix en un conjunt de sensors que informen l'usuari de quin tipus de residu est�� generant i verifiquen que l'est�� introduint al lloc correcte de reciclatge. El prototip disposa d'un recipient que comprimeix el volum dels residus, una bossa i un sistema que informa l'usuari de l'estalvi econ��mic, segons el que ha reciclat.

L'equip Turing va proposar una soluci�� a la gesti�� de la regulaci�� del tr��nsit. El seu escenari del futur preveu la introducci�� del vehicle aut��nom i maneres noves de transport urb��. Per aix��, van crear un sistema que, mitjan?ant la realitat augmentada, projecta al parabrisa o als dispositius GPS del vehicle les indicacions de regulaci�� del tr��nsit. Aix�� fa que la regulaci�� sigui m��s din��mica i flexible i s'adapti al minut a les circumst��ncies.

L'equip Mileva va desenvolupar una eina per a la planificaci�� del transport p��blic, un dels principals maldecaps per als ajuntaments. La seva eina ��s una aplicaci�� que proposa analitzar dades est��tiques de la mobilitat, ��s a dir, detecta els moviments de la poblaci�� d'un punt A al B de manera an��nima i no invasiva utilitzant diversos m��todes, entre els quals hi ha la detecci�� de tel��fons m��bils.

_

_