Les eleccions vistes amb el m¨¨tode paranoicocr¨ªtic

Diu la Viquip¨¨dia: ¡°El m¨¨tode paranoicocr¨ªtic ¨¦s una t¨¨cnica surrealista desenvolupada per Salvador Dal¨ª a comen?aments de la d¨¨cada del 1930. L¡¯artista la va fer servir tant en la producci¨® de pintures com en altres formats d¡¯obra, especialment en aquells que implicaven il¡¤lusions ¨°ptiques o altres imatges m¨²ltiples (...) Segons Dal¨ª, aquests objectes contenen un m¨ªnim de significat mec¨¤nic, per¨° quan s¨®n contemplats la ment evoca imatges fantasmag¨°riques que s¨®n el resultat d¡¯actes inconscients. El m¨¨tode paranoicocr¨ªtic va sorgir d¡¯experiments surrealistes en la mateixa l¨ªnia i que involucraven la psicologia i la creaci¨® d¡¯imatges, com per exemple la t¨¨cnica de frottage de Max Ernst, en la qual es frega un llapis o guix en paper sobre una superf¨ªcie dotada de textura i s¡¯interpreten les imatges fantasma que passen de la textura al paper. Tamb¨¦ s¡¯ha destacat la inspiraci¨® de Leonardo da Vinci i la seva t¨¨cnica d¡¯observaci¨® de la paret i les formes que en sorgeixen¡±.

No hi ha dubte que al visionari de Port Lligat li van donar un excel¡¤lent rendiment aquestes indagacions psicopict¨°riques. A partir d¡¯ell, el m¨¨tode ha quedat com una troballa surrealista imperible. I ara, que ens veiem immersos en una afuada campanya electoral que ens convoca a votar amb totes les nostres forces el dia 28, podria ser un bon moment per a usar aquestes eines avantguardistes per auscultar una cerim¨°nia ben poc original.

Sempre m¡¯ha sorpr¨¦s, des que la vaig llegir, aquella taxativa afirmaci¨® que les motivacions del vot s¨®n estrictament emocionals. L¡¯economia pot anar b¨¦ o malament, Govern i Oposici¨® poden usar arguments m¨¦s o menys convincents, ens pensem que tenim ¨Cracionalment- aquesta o aquella altra ideologia. En realitat, per¨°, quan ens trobem sols davant l¡¯urna i la seua escletxa eficient ens mira de re¨¹ll hi posem el sobre tancat amb la nostra esperan?a o la nostra r¨¤bia. Purament. ?s el sistema l¨ªmbic el que ens fa obrar d¡¯una o altra manera. O aix¨° diuen els qui ho entenen.

Votem, en definitiva, per por, per animositat, per simpatia o per antipatia, per confian?a o per desconfian?a, per gust o per disgust. Molt poca gent, vaja, va a votar captiu perqu¨¨ li ha tocat per sorteig un pis de Protecci¨® Oficial o perqu¨¨ li han concedit l¡¯Ingr¨¦s M¨ªnim Vital. Contra la insidiosa propaganda de l¡¯extrema dreta (o era la dreta extrema?), en una democr¨¤cia com cal molts pocs venen el seu vot. O dit d¡¯una altra manera: ¨¦s dif¨ªcil, molt dif¨ªcil, comprar un vot.

Es podia ¨Ci ben b¨¦- aparaular un vot en temps del caciquisme, ¨¦s clar. Ara que jo encara he vist, al meu poble, militants d¡¯un partit que no revelar¨¦ (un partit de cecs que tenia per l¨ªder provincial un tort), portant en cotxe fins el col¡¤legi electoral malalts i impedits, en un transsumpte glori¨®s dels miracles de Lourdes. Per¨° ni aix¨ª els qui creien estar comprant vots no feien res m¨¦s que corroborar pors. Perqu¨¨ no oblidem que la por ¨Cla por al futur, als canvis, als immigrants, als comunistes (inexistents, ¨°bviament)- ¨¦s un agent que mobilitza la voluntat reaccion¨¤ria amb efic¨¤cia i versatilitat.

I qu¨¨ motiva emocionalment els votats de l¡¯altre camp, els ¡°progressistes¡±? Aquests no temen el futur: hi confien. Probablement creuen (no s¨¦ si amb fonament) que el m¨®n pot ser millorat, que l¡¯acci¨® individual serveix d¡¯alguna cosa. Passa que s¨®n un poc del morro fi, i no sempre tenen ganes d¡¯acostar-se a la mesa que els correspon. Es desmotiven tan f¨¤cilment com es motiven. Per aix¨° acaben decidint, al Pa¨ªs Valenci¨¤ i a Espanya, les eleccions: quan voten en massa, guanyen; quan es queden a casa ¨Cpel¡¤li i manteta-, perden.

El m¨¨tode paranoicocr¨ªtic serveix per explicar (de manera exclusivament paranoicocr¨ªtica), per¨° no per a fer c¨¤lculs racionals. Estic per pensar que Tezanos hi ¨¦s addicte. I el 28, en tot cas, cal anar a votar. Qu¨¨ us diu el cor?