Una prostituta gaditana narra la posguerra a La Gleva Teatre
Montse Torrent estrena a Catalunya la tragicom¨¨dia ¡®Las mil noches de Hortensia Romero¡¯, un mon¨°leg c¨¤ustic farcit d¡¯humor, tendresa i cr¨ªtica
¡°L¡¯Hortensia ¨¦s una dona digna, lluitadora, castissa, gaditana, generosa, descarnada, ferotge, tendra, lliure. I li diuen La Legionaria¡±. Parla Montse Torrent (El Puerto de Santa Mar¨ªa, 59 anys), l¡¯actriu que l¡¯ha rescatat de la novel¡¤la de l¡¯escriptor i poeta andal¨²s Fernando Qui?ones Las mil noches de Hortensia Romero (finalista del Premio Planeta el 1979) i l¡¯ha pujat a un escenari. Porta vuit anys compartint les mis¨¨ries, la dignitat i la llibertat d¡¯aquesta prostituta del Cadis de la posguerra que se sincera en un mon¨°leg intens, c¨¤ustic, l¨ªric... ¡°Aix¨° ¨¦s una tragicom¨¨dia¡±, aclare...
¡°L¡¯Hortensia ¨¦s una dona digna, lluitadora, castissa, gaditana, generosa, descarnada, ferotge, tendra, lliure. I li diuen La Legionaria¡±. Parla Montse Torrent (El Puerto de Santa Mar¨ªa, 59 anys), l¡¯actriu que l¡¯ha rescatat de la novel¡¤la de l¡¯escriptor i poeta andal¨²s Fernando Qui?ones Las mil noches de Hortensia Romero (finalista del Premio Planeta el 1979) i l¡¯ha pujat a un escenari. Porta vuit anys compartint les mis¨¨ries, la dignitat i la llibertat d¡¯aquesta prostituta del Cadis de la posguerra que se sincera en un mon¨°leg intens, c¨¤ustic, l¨ªric... ¡°Aix¨° ¨¦s una tragicom¨¨dia¡±, aclareix Torrent. ¡°Ella explica com va arribar a fer-se prostituta i parla dels seus clients, de la seva fam¨ªlia, dels seus records...¡±. I teixeix un retrat impecable d¡¯una Espanya que, dins del seu patetisme, no perd l¡¯esperit de lluita ni l¡¯humor.
¡°Hi ha molt d¡¯humor, i tant¡±, explica la int¨¨rpret. ¡°I amb molta mala llet, per¨° amb tendresa: ens parla d¡¯un tolit que per pujar al llit s¡¯havia de doblegar, esclar. Aix¨° ¨¦s humor negre, per¨° amb la guasa que t¨¦ Cadis. Ella entenia la desgr¨¤cia del coix i feia tot el que estava a les seves mans per ajudar-lo. Tot aix¨° ho t¨¦ Qui?ones, un autor que anava m¨¦s enll¨¤ del rid¨ªcul sense perdre el respecte: la vida ¨¦s aix¨ª, i els tolits anaven als prost¨ªbuls, esclar que s¨ª!¡± I afegeix: ¡°El respecte per un mateix passa pel coneixement profund de les seves virtuts per¨°, tamb¨¦, dels seus defectes¡±.
L¡¯humor sempre ha sigut una eina clau per denunciar, criticar, reivindicar. ¡°Per¨° cal saber-lo utilitzar¡±, especifica l¡¯actriu. ¡°I aqu¨ª Qui?ones ens ho posa f¨¤cil: la gr¨¤cia ja ens la trobem al text. Afegir-hi m¨¦s humor seria contraprudent¡±. En aquest sentit, d¡¯alguna manera, juga amb la intel¡¤lig¨¨ncia de l¡¯espectador.
Entre melodies ¨ªntimes, mogudes o, tamb¨¦, cabareteres (¡±ella tamb¨¦ va ser vedet¡±, diu), molts altres personatges desfilen pel llit de l¡¯Hortensia. I alguns no desperten cap sentiment de respecte: no hi pot faltar el se?orito del cortijo, ¡°aquell que es pensa que qualsevol pot ser el seu esclau¡±, en paraules de Torrent, que prefereix no comparar la situaci¨® de l¡¯obra amb l¡¯actual, on hi ha qui voldria recuperar la figura d¡¯aquest tipus de personatges.
Fernando Qui?ones bevia de la veu popular. Va crear l¡¯Hortensia entrant, d¡¯alguna manera, en la seva vida i en el seu m¨®n: ¡°Ell va baixar al carrer i va parlar amb prostitutes per con¨¨ixer de primera m¨¤ de qu¨¨ estava escrivint¡±, diu Torrent. Aquestes prostitutes del carrer de Cadis li deurien explicar aquells temps, aquelles il¡¤lusions, aquelles pors. ¡°Prostitutes que, com l¡¯Hortensia, van viure la guerra i van passar gana¡±.
Cadis ¨¦s, tamb¨¦, protagonista. ¡°Tot ¨¦s molt de Cadis, per¨° perfectament extrapolable a qualsevol altre lloc d¡¯aquella Espanya, les situacions s¨®n universals¡±, subratlla l¡¯actriu. Per aix¨° est¨¤ conven?uda que fora de la prov¨ªncia i d¡¯Andalusia, on porta vuit anys representnt-la, tothom entendr¨¤ l¡¯Hortensia, un personatge aut¨¨ntic i molt cre?ble. L¡¯estrena a Barcelona (aquest dimecres passat) ¨¦s, amb poques excepcions, com una funci¨® a Alacant, el bateig m¨¦s amunt de Despe?aperros.
La complicitat i la bona sintonia entre Montse Torrent i la directora de l¡¯obra, Estrella T¨¢vora (neboda de Salvador T¨¢vora, de La Cuadra de Sevilla) ¨¦s total. Les dues signen aquesta versi¨® del llibre original. ¡°Vam rellegir la novel¡¤la cadascuna per la nostra banda per triar les parts que consider¨¤vem m¨¦s importants, i va resultar que hav¨ªem coincidit en els mateixos passatges¡±. Tot i ser finalista del Planeta, el llibre va ser perseguit: ¡°Va estar prohibit!¡±, diu Torrent. ¡°La meva mare no me¡¯l deixava llegir perqu¨¨ no es podia, esclar, per¨° tothom el llegia, a Cadis... Qui li havia de dir que la seva filla el portaria al teatre!¡±