Marta Angelat omple la Gleva de ¡®Vides de gos¡¯

Marta Angelat ¨¦s una artista (i una veu) coneguda en el m¨®n del teatre, del cinema i de la televisi¨®. Ha dirigit, ha interpretat i ha doblat grans actrius del cinema (Geena Davis, Nastassja Kinsky, Emma Thompson...). Per¨°, des de sempre, tamb¨¦ ha escrit. "En l'¨¤mbit privat, diguem-ne", precisa. I el que ara ha fet ha estat recuperar, ordenar, classificar i ficcionar part d'aquells quaderns que va anar escrivint des que tenia 19 anys, quan va tenir el primer gos... "Fa uns 20 anys vaig pensar que tot aix¨° podia ser una hist¨°ria", diu. I s'hi va posar. "Aquells quaderns s¨®n la base del mon¨°leg que he anat creant. Podr¨ªem dir que ¨¦s un work in progress de molts anys".

Vides de gos, que s'estrena aquest dijous al teatre La Gleva, on es representar¨¤ fins al dia 17, ¨¦s una obra en la qual els gossos que ha tingut Angelat al llarg de la seva vida s¨®n els aut¨¨ntics protagonistes. "?s la hist¨°ria d'una dona, que no soc jo, tot i que s'assembla molt a mi, a trav¨¦s dels seus gossos, perqu¨¨ han format part de la seva vida: parlar de gossos vol dir parlar de moltes coses: de la p¨¨rdua, de l'amor, de la passi¨®, de l'alegria, de la tristesa..." S¨®n testimonis d'un munt d'an¨¨cdotes que teixeixen aquesta hist¨°ria de records, d'il¡¤lusions, de viv¨¨ncies. Angelat comen?a el seu relat de jove i l'acaba de gran. "Hi passen 10 gossos, que no s¨®n tots els que he tingut: he triat els m¨¦s dramatitzables", explica l'autora.

Aquest mon¨°leg s'estrena com a obra de teatre per¨° ja ha tingut vida pr¨°pia amb lectures dramatitzades. "En vam fer unes quantes abans de la pand¨¨mia i les ¨²ltimes, la tardor passada. Va ser llavors quan em vaig adonar que tot llegint, quan interacutava amb el p¨²blic, amb una mirada, per exemple, all¨° em portava a una altra dimensi¨®. I que calia convertir-la en teatre". L'¨²ltima gossa que ha tingut la Marta va morir 10 dies abans de l'¨²ltim bolo de lectura dramatitzada. "Vaig convertir el text, doncs, en un homenatge interior a la gossa", se sincera.

Escriure, dirigir i interpretar no ¨¦s que sigui m¨¦s f¨¤cil o m¨¦s dif¨ªcil que nom¨¦s interpretar, o que nom¨¦s dirigir. "?s una responsabilitat molt gran, perqu¨¨ tu, i nomes tu, ets responsable de tot, no li pots donar la culpa a la directora, o a l'actriu, o a l'autora, esclar... Aix¨°, s¨ª: quan el text ¨¦s teu, tens molt clar el que dius, la hist¨°ria t¨¦ una ¨²nica mirada. ?s tot un repte", diu, conven?uda, Angelat. "I m'agraden els reptes". Tamb¨¦ vol subratllar que no ha estat sola: "L'Anna G¨¹ell, com l'associaci¨® Q-ars Teatre, han estat amb mi en tot moment".

?s evident que Marta Angelat est¨¤ sola en escena, sincerant-se amb el p¨²blic, descobrint aquestes viv¨¨ncies pr¨°pies (encara que a trav¨¦s, presumptament, de la vida d'una altra persona), per¨° una s¨¨rie de projeccions i il¡¤lustracions (de Maria Velat) donen dinamisme a l'obra. I si d'alguna manera cada gos ve a testimoniar una ¨¨poca en la vida de la protagonista, la banda sonora acaba de situar-te en el temps. "M'ajuda a anar avan?ant en la narraci¨®", explica Angelat. Can?ons com 'Saps', de Serrat, 'Sabor de barrio', de Gato P¨¦rez, 'Quisiera ser', del Duo Din¨¢mico, o de m¨¦s recents, com alguna dels Manel, per exemple, fomen part d'un univers que ¨¦s com¨² a moltes generacions.