Els comen?aments de ¡®Quadern¡¯, el suplement m¨¦s longeu en catal¨¤

El primer n¨²mero de Quadern no portava cap article program¨¤tic. Anava per feina. Serien les seves apostes period¨ªstiques les que explicarien millor la voluntat editorial que hi havia i continua havent-hi: pluralisme en l¡¯opini¨®, respecte i suport a la cultura catalana sense cap pretensi¨® de construir un santoral, cap por de la cr¨ªtica, progressiva atenci¨® a la feina de creadors treballant al marge de les benediccions can¨°niques i q¨¹estionament de l¡¯acad¨¨mia que volia l¡¯hegemonia en aquest repartiment de reconeixements i consagrac...

El primer n¨²mero de Quadern no portava cap article program¨¤tic. Anava per feina. Serien les seves apostes period¨ªstiques les que explicarien millor la voluntat editorial que hi havia i continua havent-hi: pluralisme en l¡¯opini¨®, respecte i suport a la cultura catalana sense cap pretensi¨® de construir un santoral, cap por de la cr¨ªtica, progressiva atenci¨® a la feina de creadors treballant al marge de les benediccions can¨°niques i q¨¹estionament de l¡¯acad¨¨mia que volia l¡¯hegemonia en aquest repartiment de reconeixements i consagracions. Un Quadern, a m¨¦s, atent a la vida cultural del territori balear o valenci¨¤ que en aquesta primera etapa tindria, per exemple, Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s amb les seves cr¨°niques des de Val¨¨ncia.

L¡¯article que va obrir la hist¨°ria de qu era d¡¯Ernest Call¨ªs sobre la debilitat de la ind¨²stria discogr¨¤fica dom¨¨stica. En aquestes primeres setmanes trobem articles de Joaquim Molas, Marta Pessarrodona (parla de Dickens), Miquel Morey (l¡¯ordre del discurs de Foucault), Jaume Vallcorba (sobre Charles Maurras), un rep¨¤s a publicacions catalanes d¡¯Antoni Munn¨¦ on es pot trobar Els Marges per¨° tamb¨¦ cap?aleres m¨¦s ignotes com Arc Voltaic... Cognoms molt diversos, no solament locals. Un Quadern atent a la recepci¨® d¡¯altres cultures.

Va n¨¦ixer amb quatre p¨¤gines, per¨° el juliol del 1984 ja en llu?a vuit. Mai el n¨²mero de p¨¤gines no va ser obstacle per a desplegaments monogr¨¤fics, o quasi. L¡¯edici¨® en catal¨¤ del Manifest comunista i el centenari de la mort de Marx van donar motiu, al n¨²mero 23, per tractar sobre la vig¨¨ncia del marxisme. Joan Sol¨¤ obria el n¨²mero 87, dedicat al Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes. Un premi que, segons l¡¯autor, ¡°feia olor de socarrim¡± (Josep Pla i Josep Carner no el van rebre), una olor que aquell any va espolsar-se concedint-lo al fil¨°leg Joan Coromines. El juny del 1985, Quadern va commemorar els 100 anys del Memorial de Greuges i analitz¨¤ ¡°la perviv¨¨ncia de situacions que van justificar-lo¡±, amb col¡¤laboracions de J. A. Casanovas, Max Cahner, Encarna Roca i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n.

La llibertat de pensament comporta, de manera necess¨¤ria i saludable, pol¨¨mica. A Quadern n¡¯hi van haver molt aviat. Al n¨²mero 34, un article de J. M. Colomer sobre aspectes ideol¨°gics de la revista Quaderns d¡¯Exili va tenir resposta una setmana despr¨¦s amb un text de Raimon Gal¨ª en qu¨¨ negava que el catolicisme fos element aglutinant dels seus redactors i parlava de ¡°l¡¯hemiplegia moral que ens envolta¡±. Dos articles d¡¯Andreu Rossinyol, aleshores (1983) corrector de Quadern, criticant la col¡¤lecci¨® Les Millors Obres de la Literatura Catalana des del punt de vista filol¨°gic, van tenir la resposta d¡¯Enric Bou negant que hi hagu¨¦s arguments suficients per desqualificar-la. El col¡¤lectiu Bau de l¡¯Aire va ressuscitar l¡¯any 1984 a Quadern per criticar els guardons dels Jocs Florals. Carles H. Mor s¡¯hi va afegir denunciant el ¡°comareig¡± de la cr¨ªtica. Aquest no va ser l¡¯¨²nic col¡¤lectiu an¨°nim que ha escrit a Quadern. Ho va fer V. J¨²lius i tamb¨¦ Of¨¨lia Dracs, que va publicar un seguit de cr¨ªtiques sobre llibres i autors inventats amb arguments que, de fet, tenien un destinatari perfectament recognoscible. Els articles de Joan Ferrat¨¦ no passaven desapercebuts. Una cr¨ªtica a Manuel Sacrist¨¢n va tenir la r¨¨plica de Xavier Folch. I Pilar Rahola, titular de la cartera de cr¨ªtica liter¨¤ria durant una ¨¨poca, en va provocar una quan va lamentar que Manuel de Pedrolo no tingu¨¦s el mateix rigor en els seus llibres que en la seva vida. Jordi Coca va respondre recomanant llan?ar l¡¯article a l¡¯oce¨¤. Dolors Oller, Narc¨ªs Comadira, Ramon Pla i Arx¨¦ i Francesc Parcerisas van obrir el 1988 una secci¨® de cr¨ªtica amb textos curts molt pensats. Una secci¨®, la de cr¨ªtica, que tindr¨¤ reconeguts successors.

I Quadern va continuar creixent amb atenci¨® als moviments alternatius, amplia?ci¨® de l¡¯agenda tem¨¤tica, manteniment i renovaci¨® de col¡¤laboradors... Un Quadern amb correctors que sempre han tingut un paper m¨¦s enll¨¤ de la vigil¨¤ncia ortogr¨¤fica i una redacci¨® que hi ha intervingut. Des d¡¯ac¨ª un record p¨°stum a tots els que hi han participat i no poden celebrar l¡¯aniversari d¡¯un Quadern que ha crescut amb empenta i ganes de ser-hi.