L¡¯escuderia Fancelli, un veritable pal de paller de ¡®Quadern¡¯

Els suplements, les seccions, les redaccions d¡¯un diari s¨®n el resultat de molts esfor?os i talents individuals. Per¨° la simple suma de noms, per molt abnegats i genials que siguin, mai ¨¦s el tot. Cal alg¨² que organitzi i faci sentit a tot aquell material hum¨¤, que estimuli i sigui capa? de mirar per sobre del dia a dia i de les tasques personals, alg¨² amb la capacitat de crear sinergies i equip, i despertar entusiasmes. L¡¯¨¤rea de cultura i opini¨® d¡¯EL PA?S a Catalunya ha tingut una figura excelsa d¡¯aquesta mena, un veritable pal de paller: el desaparegut i enyorat Agust¨ª Fancelli, redactor en cap, entre moltes altres coses.

Li agradaria m¨¦s ser recordat ¡ªa banda d¡¯amic, que considerava el rang m¨¦s alt de la vida¡ª com Il Capitano Fancelli, no tant per militar com per la resson¨¤ncia de Com¨¨dia dell¡¯Arte. No hi ha ning¨² que hagi treballat al seu costat, o a prop, als soterranis de la redacci¨® de Consell de Cent, on havien estat relegats o precipitats els ¡°coros y danzas¡±, en expressi¨® de Ramon Besa (les seccions de Cultura, Esports i Economia), que no recordi com arribava al mat¨ª carregat d¡¯energia, deixava la jaqueta (invariablement arrugada: som periodistes), col¡¤locava la ploma al costat de l¡¯ordinador i llan?ava l¡¯inoblidable ¡°Gooooood moooornig Vietnam!¡±. Tamb¨¦ li hauria agradat que el record¨¦ssim, gran amant de les motocicletes, fan de Valentino Rossi, i de Ferrari, com a Capo Scuderia. I aix¨ª era, sense considerar-se ell mateix mai un l¨ªder (paraula tan aliena a l¡¯Agust¨ª), el personatge amb la capacitat de reunir al seu voltant gent variada, extraient el millor de cadasc¨². Sempre des de la generositat de lloar els altres, de no ser mai a dalt sin¨® a la pinya, donant suport i empenyent com qualsevol altre, remant.

La manera com, jugant en camp contrari, va consolidar, per exemple, l¡¯equip de la cr¨°nica, amb un dels millors planters que s¡¯ha vist mai a la premsa catalana, evidencia el seu talent per veure el talent, el seu joc de cames (figurat) i la seva capacitat per a la gesti¨® dels egos (i dels recursos). Sempre atent i disposat per proposar temes, descobrir hist¨°ries, suggerir aspectes de la cultura que era interessant o necessari d¡¯abordar, l¡¯Agust¨ª dominava amb la seva sorprenent qualitat humana el dif¨ªcil art de l¡¯empatia en les relacions humanes. Un cronista d¨ªscol, emmurriat o deprimit era autom¨¤ticament recondu?t mitjan?ant caf¨¨s, (moltes) copes, menjars o car¨ªcies a l¡¯espatlla. Expert en l¡¯hum¨¤, Agust¨ª era un crac de la cultura; la seva formaci¨® era ¨¤mplia, enciclop¨¨dica i exquisida, i moltes vegades hauria fet millor les coses (i les va fer) que aquells a qui aconsellava i dirigia. Per¨° tenia aquella virtut, tan dif¨ªcil de trobar en el m¨®n de la cultura, i tan exemplar, de fer confian?a, de delegar, de repartir joc, de fer brillar els altres.

Agust¨ª Fancelli, que va trobar en la direcci¨® de Xavier Vidal-Folch una sintonia especial, era per descomptat part d¡¯una cadena de la qual no s¨®n aliens els ¨¨xits i el renom de qu¨¨ han gaudit i gaudeixen, malgrat tots els problemes inherents a la professi¨® period¨ªstica, Quadern i la secci¨® de Cultura d¡¯aquest diari. Una cadena de professionals dels quals ell va aprendre i el testimoni dels quals va llegar. Aquest suplement que avui ¨¦s a les excel¡¤lents mans de Jordi Amat ho ha estat en les de gent de primera, un luxe, com Llu¨ªs Bassets, Tom¨¤s Delcl¨®s, Rosa Mora o Carles Geli, sense oblidar tota la s¨¨rie de persones que el van fer i el fan possible setmana rere setmana, redactors, cr¨ªtics, columnistes, fot¨°grafs, editors, maquetadors. Agust¨ª Fancelli va ser una baula d¡¯aquella cadena i ¨¦s un orgull, una responsabilitat i sobretot quelcom molt emocionant i entranyable sentir-se part d¡¯all¨° que ell va contribuir tant a elevar.