Els 40 anys de Quadern s¨®n els de la consolidaci¨® de la cultura catalana amb la democr¨¤cia, per¨ªode durant el qual s¡¯ha eixamplat la noci¨® d¡¯all¨° que ¨¦s cultura: com sempre, ho ¨¦s un vers o una orquestra de cambra, per¨° avui no descartem que tamb¨¦ ho sigui un supercomputador o l¡¯esferificaci¨®. Concl¨°s amb efervesc¨¨ncia el resistencialisme durant la Transici¨®, s¡¯iniciava la normalitzaci¨®. D¡¯entrada es va materialitzar en la transformaci¨® de Barcelona en una ciutat de cultura europea postmoderna. El Tit¨¤nic? Vinga, va! Arran de la Fira de Frankfurt del 2007 es va iniciar una nova etapa en la mesura que es van crear les condicions per a una internacionalitzaci¨® d¡¯algunes fites en diversos camps i en catal¨¤. Per mostrar aquest recorregut ascendent hem seleccionat 40 ¨ªtems. No incloem cl¨¤ssics ja consolidats el 1982, sin¨® realitats o traject¨°ries que des d¡¯aleshores han comen?at a despuntar. Us proposem un joc: una Breu Enciclop¨¨dia de la Cultura Catalana 1982-2022. Hi trobareu conceptes, institucions, obres i noms, i cronol¨°gicament cada vegada m¨¦s noms de dones. La panor¨¤mica la completen dues mirades d¡¯incisives espectadores culturals i la intrahist¨°ria d¡¯all¨° que han estat aquestes p¨¤gines, explicades des de dins de la redacci¨®, ara que fa vint anys que tenim vint anys.

01 Normalitzaci¨®

MARIONA LLADONOSA

Marc mental del catalanisme postresistencialista per imaginar la recuperaci¨® nacional en context democr¨¤tic. Neix com a concepte d¡¯¨²s de la socioling¨¹¨ªstica i r¨¤pidament ¨¦s adoptat pel catalanisme pol¨ªtic com a estructura d¡¯una tesi compartida: amb la fi del franquisme era el moment de superar un per¨ªode d¡¯anormalitat nacional i institucional. Calia recuperar la normalitat d¡¯unes formes de vida socials i culturals catalanistes esquin?ades: estructurar un projecte de recuperaci¨® nacional que permet¨¦s recobrar la infraestructura territorial, cultural, educativa i ling¨¹¨ªstica. L¡¯objectiu era el d¡¯ordenar i (re)generar el camp cultural catal¨¤. L¡¯acceptaci¨® del mot prendria sentits distintius segons qui en fes ¨²s. El Congr¨¦s de Cultura Catalana l¡¯integrava des d¡¯una perspectiva rupturista i progressiva de la seva proposta nacional, mentre que el pujolisme, temps despr¨¦s, va reconvertir la idea en l¡¯expressi¨® del seu projecte de governabilitat. La normalitzaci¨® pujolista es pot llegir com una forma de reelaborar la tradici¨® noucentista per¨° de to m¨¦s popular. Del ?fer pa¨ªs? al ?fer pol¨ªtica?, es passa al llenguatge de la normalitzaci¨® per construir la naci¨® en termes pr¨¤ctics i assentar les estructures institucionals de poder auton¨°mic no rupturista.

02 Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC)

ALBERTO VELASCO GONZ?LEZ

El museu s¡¯ha anat construint i reconstruint des del 1934 de la m¨¤ dels esdeveniments que han marcat la hist¨°ria del pa¨ªs. Les col¡¤leccions destaquen per la pintura mural rom¨¤nica, els retaules g¨°tics i de l¡¯¨¨poca del Renaixement, l¡¯art barroc i del segle XIX, el modernisme en totes les seves manifestacions, les avantguardes i la creaci¨® de postguerra fins a arribar a l¡¯actualitat. Si s¡¯hagu¨¦s de destacar una d¡¯aquestes col¡¤leccions, hauria de ser la d¡¯art medieval, una de les m¨¦s importants del m¨®n. La recuperaci¨® de la democr¨¤cia va suposar un nou impuls determinat per tres factors. Primer, per la promulgaci¨® de la Llei de Museus (1990), que va comportar que pass¨¦s a ser de iure un museu nacional. En segona inst¨¤ncia, per la reorganitzaci¨® progressiva de les sales, amb remodelacions que s¡¯han anat encavallant des del 1995 fins al 2018. I, finalment, per la pol¨ªtica d¡¯exposicions temporals, que l¡¯ha convertit en la punta de llan?a de la creaci¨® de discursos i generaci¨® de coneixement en l¡¯¨¤mbit de la hist¨°ria de l¡¯art.

03 Fira de Frankfurt 2007

CARLES GELI

¡°O ara, o mai¡±. Aix¨ª ho va entendre la Generalitat, que, via l¡¯Institut Ramon Llull, va aprofitar que la cultura catalana era la convidada d¡¯honor de la 59a edici¨®. 140 actes literaris, 65 espectacles, 15 exposicions i una expedici¨® de m¨¦s de 130 autors. La segona representaci¨® m¨¦s alta en la hist¨°ria de la Fira. Els fruits? Les traduccions a l¡¯angl¨¨s s¡¯han gaireb¨¦ quadruplicat en relaci¨® amb el 2006 (de sis a les 21 de l¡¯any passat); i a l¡¯itali¨¤, quintuplicat (de set, a 32); a l¡¯alemany, el 2007 n¡¯hi va haver 46 (enfront de les dues de 2006 o les 11 de 2021). En total, les traduccions al catal¨¤ s¡¯han incrementat en 16 anys un 150%: de 126 a 317. L¡¯¨¨xit tingu¨¦ la seva cara fosca: una agr¨ªssima pol¨¨mica per la decisi¨® de no convidar autors catalans en llengua castellana. Les invitacions arribaren massa tard... El debat serv¨ª perqu¨¨ en posteriors cites a qu¨¨ les lletres catalanes van ser convocades, com ara el Sal¨® del Llibre de Par¨ªs del 2013, amb el pretext de Barcelona com a ciutat convidada, es compt¨¦s amb ells. Curiosament, el 2006 s¡¯havien tradu?t 29 t¨ªtols catalans al castell¨¤; el 2021, 89...

04 Quim Monz¨®

GUILLEM COLOM

Escriptor, artista i intel¡¤lectual p¨²blic. Creador del model literari que modernitz¨¤ les lletres catalanes despr¨¦s de la mort del dictador, el projecte intel¡¤lectual monzoni¨¤ s¡¯ha fonamentat a tensar els l¨ªmits culturals i pol¨ªtics de la Catalunya auton¨°mica i, com a tal, ha estat cronista i catalitzador dels debats que han definit el per¨ªode. La seva multifac¨¨tica obra ha tendit a desestabilitzar el marc nacionalista de la normalitzaci¨® des d¡¯un angle postmodern, profundament iconoclasta i (auto)par¨°dic, que en el camp literari problematitza l¡¯estret lligam entre llengua, identitat i creaci¨®, aix¨ª com la hist¨°rica associaci¨® entre literatura catalana i alta cultura. Alhora, Monz¨® ha contribu?t a construir una esfera politicocultural diferenciada de l¡¯espanyola mitjan?ant creacions contestat¨¤ries per¨° a la vegada ir¨°niques i juganeres que s¡¯oposen als discursos de consens nacional entre Catalunya i Espanya que han definit el resistencialisme, la normalitzaci¨® i la cultura de la Transici¨®.

05 Rosal¨ªa

CARLA TURR?

Cantant. Obama l¡¯ha col¡¤locat a la seva llista d¡¯artistes preferits, Kim Kardashian la considera una inspiraci¨®, Beyonc¨¦ l¡¯ha assenyalat com la seva hereva. Cap artista catalana t¨¦ un ¨¨xit global com Rosal¨ªa (Sant Esteve Sesrovires, 1992). Sense cap antecedent musical a la fam¨ªlia, la vida li canvia quan escolta Camar¨®n de la Isla. Estava en un parc amb els amics. 13 anys. Va decidir estudiar m¨²sica. S¡¯ha format al Taller de M¨²sics i a l¡¯Esmuc. En molts pocs anys passa dels tablaos de Barcelona als escenaris m¨¦s grans del m¨®n arran del seu primer disc en solitari, El mal querer (2018). Trenca les costures del flamenc barrejant la tradici¨® amb la m¨²sica urbana, substitueix el vestit de llunes pel xandall. ¡°Sonando en las pe?as y los Hamptons. En el Palace y en el chino¡±, cantava a ¡®Aute Cuture¡¯. La frase resumeix l¡¯¨¨xit d¡¯una artista que traspassa barris i fronteres. Rebla el clau amb Motomami (2022), un disc transgressor fet de la m¨¤ dels productors m¨¦s reconeguts de la ind¨²stria i que l¡¯ha situada com una diva del pop mundial.

06 Cobi

JORDI AMAT

Mascota dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992, dissenyada per Javier Mariscal. Si les mascotes de moltes de les olimp¨ªades semblaven innocus productes Disney, l¡¯elecci¨® pel gos d¡¯atura es va sincronitzar amb l¡¯aposta per una modernitat l¨²dica i est¨¨tica que va caracteritzar la imatge que el Comit¨¨ Ol¨ªmpic va projectar de Barcelona. Quan es va fer p¨²blica la tria, el seu creador va fer unes declaracions sobre el president Pujol que van aixecar polseguera. Era la variant simplificadora de dues idees de pa¨ªs, les de les dues bandes de la pla?a de Sant Jaume, en tensi¨® durant tot el llarg proc¨¦s de normalitzaci¨®. Cobi, que era una evoluci¨® dels Garriris dels setanta, era una encarnaci¨® mod¨¨lica de la millor cultura de la Transici¨®: aquella assimilaci¨® progressista de referents contraculturals per part de la cultura de mercat que va aconseguir una imatge l¨²dica i mediterr¨¤nia tan efectiva, com ho va ser la gamba dissenyada per Mariscal mateix i que va ser un reclam dels restaurants del Moll de la Fusta.

07 Biblioteques p¨²bliques

CARME FENOLL

El 1914 Prat de la Riba proclamava ¡°que no hi hagi ni un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu tel¨¨fon i la seva carretera¡±. Els centenaris d¡¯aquestes primeres biblioteques de la Mancomunitat serviren per posar en valor un ¨¨xit social sense precedents. El segle XXI representa la renovaci¨® d¡¯equipaments per passar a ser centres neur¨¤lgics de la lectura i el coneixement del territori, on es despleguen 426 biblioteques i 12 bibliobusos que ja donen servei a m¨¦s de la meitat dels catalans, que amb els seus carnets gaudeixen de 15 milions de documents. M¨¦s enll¨¤ de les grans xifres que n¡¯avalen l¡¯¨¨xit, la funci¨® social de les biblioteques pren sentit en una societat m¨¦s diversa i canviant, amb m¨¦s necessitats de salut mental i reptes d¡¯equitat importants. L¡¯inici de les obres de la Biblioteca de l¡¯Estat a Barcelona el 2023 donen peu a il¡¤lusionar-nos en un nou equipament tractor i promotor d¡¯acci¨® cultural sense fronteres.

08 Cultura nacional en una societat dividida

JOAN-LLU?S MARFANY

Assaig de Josep Maria Fradera publicat el 1992. Es va inscriure dins un corrent q¨¹estionador de l¡¯anomenada ?Renaixen?a?, prim i intermitent, per¨° superior a la visi¨® can¨°nica en voluntat de comprendre, perspic¨¤cia cr¨ªtica i rigor intel¡¤lectual. Molt m¨¦s cabalosa, per l¡¯obertura de comp¨¤s o simplement per les dimensions, que les anteriors m¨¦s immediates (Valent¨ª, 1973; Ferrer, 1987; Fontana, 1988; Rossich, 1990), aquest ressorgiment presentava la novetat d¡¯examinar tota l¡¯activitat liter¨¤ria catalana del per¨ªode, en una i altra llengua, amb una amplitud i fond¨¤ria que excedien les ¡ª altrament molt importants¡ª aportacions erudites fetes fins a la data des del camp ?ortodox? per Jorba (1984, 1986, 1989 i 1991) i Rubi¨® (1986) i d¡¯inserir-la ella mateixa dins el seu ple context social i pol¨ªtic. A aquest replantejament fonamental de la q¨¹esti¨® cal afegir la riquesa de les an¨¤lisis, l¡¯obertura de propostes de recerca futura i la introducci¨® del feli? concepte de ?doble patriotisme?.

09 Gram¨¤tica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans

RUDOLF ORTEGA

El novembre del 2016, despr¨¦s d¡¯anys d¡¯espera, va veure la llum la nova gram¨¤tica de l¡¯IEC, una obra que arraconava la visi¨® normativista que havia predominat fins llavors i que postulava un acostament molt m¨¦s descriptiu als fen¨°mens de la llengua. Dif¨ªcilment s¡¯hauria pogut fer aquest salt, per¨°, sense el precedent de la Gram¨¤tica del catal¨¤ contemporani, obra col¡¤lectiva dirigida per Joan Sol¨¤ que va aportar llum a aspectes fins aleshores descurats (l¡¯estructura sil¡¤l¨¤bica, l¡¯entonaci¨®, la modalitat oracional o la coordinaci¨®, entre altres) a la vegada que il¡¤lustrava sobre l¡¯estat de la q¨¹esti¨® en nombrosos elements que la normativa havia enfosquit m¨¦s que no pas resolt (concordan?a d¡¯haver-hi, doble datiu els hi, el dilema de per i per a davant d¡¯infinitiu). Malgrat l¡¯autoria plural, la m¨¤ de Sol¨¤ plana per tota l¡¯edici¨® de l¡¯obra pel conjunt de remissions entre els articles i la claredat expositiva, tot un senyal d¡¯identitat dels articles a la premsa que el van popularitzar com l¡¯¨²ltim gran homenot de la llengua catalana.

10 El monstre de colors

PEP MOLIST

El monstre de colors. ?lbum il¡¤lustrat d¡¯Anna Llenas publicat el 2012. Narra la hist¨°ria d¡¯un petit monstre, a l¡¯interior del qual es produeix un garbuix d¡¯emocions. Ell apr¨¨n a etiquetar-les i classificar-les per colors. Explica l¡¯¨¨poca. Al llarg de la darrera d¨¨cada, un dels temes cabdals sobre els quals ha girat el m¨®n de la literatura infantil i de l¡¯educaci¨® ha estat, precisament, les emocions i els sentiments. El monstre ha esdevingut un exemple d¡¯autoajuda per a infants i fam¨ªlies, una guia en la gesti¨® de les emocions de manera senzilla, una icona i un referent del tema que l¡¯ha convertit en llibre de cap?alera en innombrables llars i escoles. S¡¯ha editat en diferents formats: pop-up, carton¨¦, aplicaci¨® per a tauletes i m¨°bils. Ha arribat a vendre gaireb¨¦ cinc milions d¡¯exemplars entre els diferents formats. S¡¯ha portat al teatre... ?s un referent tan gegant que ha esdevingut el llibre infantil en catal¨¤ m¨¦s tradu?t: en aquests moments, a m¨¦s de 30 idiomes. ?s punta de llan?a del prestigi internacional de la il¡¤lustraci¨® infantil catalana.

11 Temporada alta

JACINTO ANT?N

Des de la seva primera edici¨®, el 1992, el festival de Girona i Salt no ha parat de cr¨¦ixer en dimensi¨®, qualitat i prestigi. Els quatre espectacles i 4.000 espectadors inicials han desembocat en programacions de m¨¦s d¡¯un centenar de propostes que superen els 50.000 assistents. Catalunya ha tingut intents diversos de crear un gran festival de tardor, per¨° el que m¨¦s b¨¦ se n¡¯ha sortit, d¡¯una manera una mica inesperada saltant-se la centralitat de Barcelona, ha estat el festival giron¨ª. Ho ha fet a poc a poc, sense molestar ning¨² (cosa molt important en aquest terreny) i creant sinergies, tot confiant en gran manera en les pr¨°pies forces i amb idees de finan?ament molt originals. Per fer-ho possible ha estat fonamental la personalitat del seu director, Salvador Sunyer. Conjugant produccions d¡¯aqu¨ª i estrangeres, s¡¯ha convertit en la gran finestra del pa¨ªs al teatre internacional. La n¨°mina dels qui hi han passat ¨¦s espectacular: Peter Brook, Ch¨¦reau, Lepage, Scaparro, el Piccolo, Lupa, la Royal Shakespeare, Philippe Genty, Cherkaoui, I Colomabaioni, Ostermeier, Hanna Schygulla, Isabelle Hupert... I no s¡¯atura.

12 Institut de Ci¨¨ncies Fot¨°niques

TONI POU

Creat el 2002 pel Govern de la Generalitat i la UPC, ¨¦s un centre de recerca consagrat a estudiar els usos de la llum. Les fronteres poden desassossegar. A l¡¯altra banda hi ha el desconegut, un territori amorf que se suposa m¨¦s vast que all¨° que ja s¡¯ha apamat i catalogat. Per¨° la proximitat a les regions ignotes tamb¨¦ pot ser estimulant, perqu¨¨ cada passa empeny els confins del m¨®n conegut i els amplia. Aix¨° ¨¦s justament el que es fa a l¡¯ICFO en l¡¯¨¤mbit de la fot¨°nica, la ci¨¨ncia que estudia el comportament dels fotons que formen la llum i de quines maneres es poden utilitzar. Des de la seva concepci¨® a finals dels noranta, l¡¯arquitecte del projecte i director del centre des que es va fundar, Llu¨ªs Torner, va tenir clar que s¡¯hi havia de fer recerca de frontera i treballar al l¨ªmit del coneixement. Gr¨¤cies a aquesta visi¨® i a una pol¨ªtica basada en la flexibilitat i la captaci¨® de talent, l¡¯ICFO destaca a escala internacional per la investigaci¨® en ¨¤mbits que condicionen el present i donaran forma al futur, com ara el trident de la criptografia, la computaci¨® i la comunicaci¨® qu¨¤ntiques, el graf¨¨, la nanocirurgia, la microsc¨°pia de superresoluci¨®, la fotos¨ªntesi artificial o la tecnologia fotovoltaica de nova generaci¨®.

13 Carme Torras

CARME FENOLL

¡°No em preocupa que les m¨¤quines pensin com les persones, em preocupa que hi hagi persones que pensin com m¨¤quines¡±. La frase de Tim Cook ¡ªCEO d¡¯Apple¡ª permet introduir una de les grans tecn¨°logues del pa¨ªs: Carme Torras. Desplega la seva acci¨® trencant l¡¯obsolet mur entre ci¨¨ncies i lletres i denunciant el binomi caduc. Experta en intel¡¤lig¨¨ncia artificial i rob¨°tica, desplega una important tasca com a escriptora de llibres de ci¨¨ncia-ficci¨®. Ha estat ¨¤mpliament reconeguda en els dos ¨¤mbits, tal com evidencia el Premio Nacional de Investigaci¨®n 2020 atorgat pel Ministeri de Ci¨¨ncia i Investigaci¨®. La nostra societat necessita que m¨¦s dones s¡¯incorporin a la presa de decisions en ¨¤mbits tecnol¨°gics, i persones com Torras en s¨®n impulsores i es fan seu el repte d¡¯ampliar vocacions. De formaci¨® matem¨¤tica, aplica els dilemes ¨¨tics dels desplegaments de la ci¨¨ncia tant en els seus aven?os recents en rob¨°tica assistencial com en les seves novel¡¤les, una d¡¯elles considerada de refer¨¨ncia en temes ¨¨tics al MIT.

14 Els jugadors de whist

ADRI? PUJOL

Retrat generacional, repertori enlluernador de t¨¨cniques i recursos, enciclop¨¨dia musical ¡ªi de tantes coses¡ª, homenatge ¡ªi saba nova per¡ª a la llengua catalana, literatura del jo camuflada amb la pell de la ficci¨®, maduraci¨® i destil¡¤lat d¡¯El m¨®n d¡¯Horaci (1995), fostrewallacitzaci¨® de la tradici¨® narrativa del pa¨ªs... Si Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤ hagu¨¦s estat tenor, Els jugadors de whist (2009) seria el seu do de pit m¨¦s recordat. I compositor? La seva millor simfonia. Fuster? Un retaule extraordinari. En qualsevol cas, aquesta novel¡¤la resulta d¡¯una acumulaci¨® d¡¯ofici que es posa al servei d¡¯un talent brillant i domesticat, i corona un dels cims de la carrera de l¡¯autor. Els jugadors de whist ¨¦s tamb¨¦ una de les millors novel¡¤les d¡¯aquell tombant de d¨¨cada, al costat d¡¯una fita important, el debut en novel¡¤la de Jordi Punt¨ª amb Maletes perdudes (2010) ¡ªun altre llibre per emmarcar¡ª. No ¨¦s casualitat que el primer guany¨¦s el premi Crexells i que el segon mereix¨¦s el premi Llibreter, dos reconeixements a obra publicada.

15 Alcarr¨¤s

FERRAN S?EZ MATEU

El film de Carla Sim¨®n ¨¦s alhora una remarcable aportaci¨® a la renovaci¨® del llenguatge cinematogr¨¤fic contemporani i una resposta contundent a la vella fantasia segons la qual el centre de l¡¯univers, no nom¨¦s de Catalunya, s¨®n els 7,5 quil¨°metres quadrats de l¡¯Eixample. Des d¡¯una perspectiva est¨¨tica, ignora ¡ªi d¡¯alguna manera tamb¨¦ menyst¨¦¡ª el fast-food narratiu de les s¨¨ries de Netflix, basades a permutar ad nauseam situacions i personatges regurgitats d¡¯altres s¨¨ries. Malgrat la generaci¨® a la qual pertany la directora, nascuda a Barcelona el 1986, Alcarr¨¤s constitueix l¡¯ant¨ªtesi del que sol identificar-se ¡ªpotser injustament¡ª amb els gustos millennials, aix¨ª com dels de la Catalunya burgesa, i avui ja una mica tronadeta, del passeig de Gr¨¤cia. Parla d¡¯un m¨®n ag¨°nic per¨° de cap manera decadent: s¨®n dues coses diferents. Aquest mat¨ªs resulta essencial a l¡¯hora d¡¯entendre l¡¯¨¨xit de la pel¡¤l¨ªcula, i ¨¦s tamb¨¦ un av¨ªs sobre el m¨¦s que probable exhauriment de certes f¨®rmules que ara triomfen.

16 Born Centre de Cultura i Mem¨°ria

MARC ANDREU

Roda el m¨®n i torna al Born. La dita defineix qu¨¨ representa l¡¯antic mercat central de fruites i verdures de Barcelona, aixecat el 1876 per Josep Fontser¨¦, tancat el 1971 i remodelat el 2013 per Rafael C¨¤ceres i Enric S¨°ria. Poden rodar moltes coses, per¨° sempre es torna al mateix lloc: l¡¯espai on es feien justes medievals segueix acollint batalles, ara culturals i pol¨ªtiques. Superat el debat sobre la biblioteca provincial i algunes celebracions institucionals de la Diada, va reobrir com a Centre de Cultura i Mem¨°ria amb l¡¯exposici¨® arqueol¨°gica i els treballs d¡¯Albert Garc¨ªa Espuche sobre la ciutat del 1714 i, sota la direcci¨® del futur president Quim Torra, amb una senyera a 17,14 metres d¡¯altura. Un s¨ªmbol del proc¨¦s i de pol¨¨mica, en especial quan Ada Colau hi va exposar l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre de Franco. Mostres sobre l¡¯antic mercat o l¡¯educaci¨® ¡ªen l¡¯estela de la m¨ªtica Catalunya, la f¨¤brica d¡¯Espanya, les fires del disc o un concert okupa del 1997¡ª donen la mesura d¡¯¨¨xits possibles que tenen molt a veure amb l¡¯ateneu popular que el moviment ve?nal hi reclamava als setanta i que va salvar el Born de la piconadora.

17 Llibreries

CARLES GELI

Era al centre i havia nascut el 1924, s¡¯havia convertit en llan?a cultural i seria substitu?da per un McDonald¡¯s. La caiguda de la Catal¨°nia (2013) simbolitzava el zenit de l¡¯ensulsiada del sector, que ja havia deixat doloroses mostres amb Ona (2010), Ancora y Delf¨ªn i Mart¨ªnez Roca (2012). La llei de lloguers i la crisi econ¨°mica explicaven el final d¡¯una trentena de llibreries entre 2009 i 2013. El fet anava acompanyat per la bogeria dels grans grups per crear megabotigues (Bertelsmann amb les Bertrand; Planeta i la Casa del Llibre; creixement de FNAC...) com a blindatge davant Amazon (2011). Van anar tancant fins que, des de mitjans dels 2010 ¡ªcom l¡¯eclosi¨® d¡¯editorials independents¡ª, hi hagu¨¦ un proc¨¦s contrari que singularitza Barcelona entre les capitals mundials. De finals de 2019 a principis de 2020 se n¡¯obriren una desena, molt personalitzades, i al cap de poc, algunes de gegants, com les dues Finestres (2021-2022) o la ressuscitada Ona (2020). La pand¨¨mia les convert¨ª en el soldat Ryan a salvar del comer? de proximitat contra la globalitzaci¨® salvatge.

18 Actrius

JACINTO ANT?N

Les actrius han marcat molt especialment el teatre catal¨¤ dels ¨²ltims quaranta anys. Han sorgit grans personalitats, moltes del substrat dels grups independents, que fiuns i tot han constitu?t un star-system propi. Cal destacar els noms d¡¯Anna Lizaran, Rosa Maria Sard¨¤, Vicky Pe?a o Emma Vilarasau, per esmentar-ne nom¨¦s algunes. En combinaci¨® amb les actrius de generacions anteriors i posteriors, i sumat a la nombrosa incorporaci¨® de directores (a m¨¦s de professionals en altres oficis esc¨¨nics, tant art¨ªstics com t¨¨cnics), aquelles int¨¨rprets han garantit que al teatre de Catalunya les dones tinguin una pres¨¨ncia i una import¨¤ncia fonamentals. Una fita ha estat l¡¯arribada d¡¯una dona, Carme Portaceli, a la direcci¨® del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Cal assenyalar tamb¨¦ que l¡¯empoderament femen¨ª i les noves sensibilitats han provocat que actrius joves hagin protagonitzat dos dels esdeveniments m¨¦s sonats del teatre catal¨¤: les defenestracions de dos directors de tant renom com Llu¨ªs Pasqual i Joan Oll¨¦.

19 Antoni Mir¨®

MAR ROCABERT

El seu nom s¡¯associa a la marca Barcelona, ins¨ªgnia d¡¯innovaci¨® i disseny que va rebre impuls amb els Jocs Ol¨ªmpics del 92. En molt bona part perqu¨¨ va ser l¡¯encarregat de dissenyar tot el vestuari de les olimp¨ªades. Per¨° la seva sastreria, amb una identitat atemporal i desconstrucci¨® minimalista, va marcar un canvi d¡¯¨¨poca en la moda masculina, independentment de la gran exposici¨® que suposa l¡¯esdeveniment esportiu que va marcar la capital catalana. Des de l¡¯aparador de Groc, la primera botiga que Antoni Mir¨® ¡ªque va morir al febrer del 2022¡ª va obrir a Barcelona, a la cantonada de rambla Catalunya amb Proven?a el 1968 ¡ªon rebia els clients amb un porr¨®¡ª, va modernitzar la sastreria catalana i la va projectar com cap altra a tot el m¨®n, convertint-se en una firma que desfilava a Par¨ªs i Nova York. Per¨° si hi ha un altre nom que ha abanderat la marca Barcelona ¨¦s Custo Dalmau, que amb la firma que porta el seu nom ha celebrat aquest any les 50 desfilades a Nova York, una passarel¡¤la on va aterrar fa 25 anys per presentar la seva aposta antag¨°nica, una altra manera d¡¯innovar que ha crescut mesclant estampats i teixits innovadors.

20 Joan Margarit

JORDI GR?CIA

Poeta, assagista i arquitecte. Malgrat premis i distincions oficials, va ser un llibre crucial i impossible el que l¡¯any 2002 va marcar la seva consagraci¨®: Joana. Hi oferia l¡¯anatomia del dolor (i del potencial oblit) sobre l¡¯agonia i la mort de la seva filla. Feia vint anys que s¡¯havia fet l¡¯amo d¡¯una veu constru?da amb l¡¯aspror esquerpa de la veritat moral i alhora de l¡¯enginy d¡¯una an¨¨cdota capa? de quallar-la. Ho havia comen?at a practicar amb Edat roja o Els motius del Llop, i va estendre¡¯s m¨¦s enll¨¤, per molts anys i fins a les vig¨ªlies de la mort, quan tot just acabava de revisar galerades del llibre enllestit en plena pand¨¨mia i al llarg del c¨¤ncer, Animal de bosc. Al final lliurava un dels seus grans llibres, amb alguns dels seus millors poemes, com el primer mateix, i potser l¡¯¨²ltim que va escriure. ?s d¡¯aquells t¨ªtols que resumeixen colpidorament el secret amagat d¡¯una vida de poeta, mig entreobert tamb¨¦ a l¡¯ins¨°litament vera? numerus, la seva autobiografia de joventut.

21 Festivals

LUIS HIDALGO

F¨®rmula de mercat: quan un producte triomfa es busca perpetuar-ne l¡¯¨¨xit replicant el model. S¨®n temps de festivals. A Catalunya tenim un panorama molt assentat amb arrels pr¨°pies, com el Festival de Rock Progresivo de Granollers (1971), Canet Can?¨® Rock i Canet Rock (1971 i 1975), i fins i tot abans, amb el model de festival nascut per potenciar l¡¯oferta cultural i tur¨ªstica d¡¯un indret, cas del festival de la Porta Ferrada, nascut al 1958 per iniciativa de la Junta Local de Informaci¨®n, Turismo y Educaci¨®n Popular. ?s per aix¨° que la varietat de festivals resulta molt elevada i els fiascos s¨®n gaireb¨¦ inexistents.

Caldria diferenciar el festival d¡¯estiu com a hereu evolucionat de Woodstock (molts escenaris funcionant pocs dies i inclinaci¨® tem¨¤tica) i els festivals que s¨®n cicles de concerts (un escenari programat durant molts dies). Aquestes difer¨¨ncies inclouen una programaci¨® m¨¦s arriscada dels primers, mentre que els segons, oberts a un p¨²blic m¨¦s ampli, acostumen ser m¨¦s conservadors i aposten per cartes guanyadores. ?s una generalitzaci¨® imprecisa en una geografia festivalera tan ¨¤mplia com la catalana, per¨° estableix una diferenciaci¨® significativa, ampliada pel fet que els festivals tem¨¤tics no responen a la promoci¨® tur¨ªstica d¡¯una localitat, argument central en molts festivals d¡¯estiu. La m¨²sica atrau, per¨° molts d¡¯aquests festivals serien de circ si aquesta activitat tingu¨¦s m¨¦s capacitat d¡¯atracci¨®.

A Barcelona s¡¯hi fan tres festivals d¡¯estiu que, a m¨¦s, defineixen models completament diferents i de moment complementaris. El S¨®nar va n¨¦ixer despr¨¦s d¡¯un estudi per a la SGAE sobre la situaci¨® de la m¨²sica electr¨°nica fet pels seus directors (Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero). Una g¨¨nesi musical que explica que el S¨®nar hagi crescut al voltant d¡¯un discurs molt estructurat, que com el mateix festival ha anat evolucionant (cal recordar que, en ple furor chill, el S¨®nar es va desprendre de l¡¯espai chill-out, despr¨¦s va deixar de parlar de m¨²siques avan?ades i s¡¯ha anat implicant de manera creixent amb sectors acad¨¨mics, tecnol¨°gics i econ¨°mics). En conson¨¤ncia amb tot aix¨°, el S¨®nar ha variat la percepci¨® de la m¨²sica electr¨°nica sense eliminar el seu vessant l¨²dic, tot imbricant el festival en un entorn muse¨ªstic fins al seu trasllat a la Fira. El festival ha acompanyat i mostrat l¡¯evoluci¨® de l¡¯electr¨°nica i el seu directe, des d¡¯aquells Orbital del 1995 fins als grans espectacles visuals contemporanis. El S¨®nar va entronitzar el DJ, s¡¯ha preguntat pel concepte d¡¯instrument, ha ampliat la mirada estil¨ªstica a altres mons abans que ning¨² (hip-hop, reggaeton, musica no occidental...) i ha estat capa? de sobreviure a canvis de context, formats i empla?aments. Tot des de Barcelona i sense entrar en la lluita econ¨°mica de la contractaci¨® amb altres festivals.

El segon model ¨¦s el del Primavera Sound, gr¨¤cies al qual tenim un festival en plena expansi¨® mundial a casa nostra. Nascut tamb¨¦ sota criteris musicals ¡ªcom el Festival InternacionaI de Benic¨¤ssim¡ª per donar cobertura a un sector musical, l¡¯indie, llavors alternatiu, el Primavera ¨¦s comparable en molts sentits a Glastonbury o a cites del mateix nivell. La gran aposta del Primavera va ser renunciar a l¡¯acampada a canvi d¡¯un festival urb¨¤, de f¨¤cil acc¨¦s, c¨°mode i sense fang. En la seva darrera edici¨®, no conceptuada per a agoraf¨°bics, ha mostrat m¨²scul, una organitzaci¨® eficient amb poques llacunes i la confirmaci¨® d¡¯una personalitat que es va obrint a estils musical m¨¦s populars i comercials sense perdre el fil argumental i les dosis de risc dins una programaci¨® que no s¡¯assembla a altres grans festivals peninsulars.

Un altre model seria els dels festivals amb numerus clausus, que no volen cr¨¦ixer m¨¦s enll¨¤ d¡¯unes dimensions confortables. Un ¨¦s el Cru?lla (nascut a Matar¨® el 2005), amb una programaci¨® variada on entra tot ¡ªcom en una llista de reproducci¨® de molts joves¡ª, amb vocaci¨® local i intenci¨® d¡¯obrir-se a altres arts com la com¨¨dia, de creixent import¨¤ncia al festival. Aquest any ha tocat el cel amb Rub¨¦n Blades i Juan Luis Guerra i un p¨²blic que era una radiografia de Barcelona. L¡¯altre ¨¦s el Vida, a Vilanova i la Geltr¨² (fill del Faraday, nascut el 2005), paradigma de festival c¨°mode, amb un bosc id¨ªl¡¤lic, una masia preciosa dominant l¡¯espai, p¨²blic majorment local i esperit indie.

Aquests festivals no s¨®n comparables amb bona part dels festivals que inunden la geografia espanyola, ja que han crescut a poc a poc, el seu impacte tur¨ªstic no ha estat un punt de partida sin¨® conseq¨¹¨¨ncia del seu ¨¨xit, aix¨ª com el negoci que impliquen, arribat despr¨¦s d¡¯anys de feina. Aix¨° s¨ª, coincideixen en aspectes comuns a tots els festivals: constituir un espai franc sense m¨¦s regles que una urbanitat generalment respectada, la possibilitat d¡¯elecci¨® entre una oferta descomunal d¡¯artistes pr¨°pia de les normes del nostre sistema econ¨°mic, les possibilitats de socialitzaci¨® i una s¨¨rie d¡¯atractius complementaris a la m¨²sica que fan d¡¯aquesta mena de festivals una oferta avui imbatible que s¡¯ha de valorar, impactes urbans exclosos, des de la perspectiva del p¨²blic al qual van adre?ats.

22 Albert Serra

JOAN BURDEUS

Cineasta. L¡¯¨²nica resposta possible davant d¡¯una pel¡¤l¨ªcula d¡¯aquest director i productor nascut a Banyoles el 1975 ¨¦s preguntar-se qu¨¨ hi fan aquelles imatges en una pantalla. No hi s¨®n per fer diners, l¡¯argument ¨¦s conf¨²s i inversemblant, i no es pot identificar cap reivindicaci¨® pol¨ªtica. El resultat ¨¦s una experi¨¨ncia de misteri est¨¨tic que ha fascinat prou ulls del m¨®n de l¡¯art contemporani per convertir Serra en el cineasta catal¨¤ m¨¦s internacional des de Pere Portabella. L¡¯obra del director de Banyoles, que s¡¯ha mostrat al MOMA, a la Biennal de Kassel i en sales convencionals, actualitza la tradici¨® catalana de creadors radicalment moderns, arrelats i cosmopolites alhora, que ha donat figures com Dal¨ª, Mir¨® o T¨¤pies. Combinant els films amb una personalitat p¨²blica c¨ªnica i extravagant, Serra ha renovat el gest avantguardista de tallar l¡¯ull de l¡¯espectador amb una navalla d¡¯afaitar en un temps en qu¨¨ l¡¯entumiment audiovisual semblava definitiu. Demostra que la sang potser se¡¯ns ha tornat negra, per¨° no s¡¯havia assecat del tot.

23 Manuel Borja Villel

JOAN FUSTER-SOBREPERE

Historiador de l¡¯art, cr¨ªtic i director d¡¯institucions culturals. Al llarg de la seva traject¨°ria, ha intentat respondre a dues preguntes: per a qu¨¨ i com pot servir l¡¯art a la gent. Nascut a Burriana el 1957, Borja Vilell va arribar a Barcelona com a primer director de la Fundaci¨® T¨¤pies el 1990. Entre el 1998 i el 2007 va dirigir el Macba. Com a historiador ha influ?t decisivament en la renovaci¨® de l¡¯art contemporani elaborant relats en exposicions. Com a programador museogr¨¤fic ha explorat formes de renovaci¨® de la instituci¨® museu en un sentit democratitzador. A la Fundaci¨® T¨¤pies, que corria el risc de convertir-se en un mausoleu, es va esfor?ar a situar l¡¯artista en la hist¨°ria de l¡¯art i repensar el museu. Al Macba, una instituci¨® travessada per pol¨¨miques abstractes paradigm¨¤tiques de la Barcelona postol¨ªmpica, a banda de renovar el repertori expositiu amb propostes arriscades, va voler construir una instituci¨® situada a la realitat barcelonina dels noranta, un moment de creixent contestaci¨® social, obrint-lo al dissens i a l¡¯activisme social.

24 Barcelona Supercomputing Center

GEN?S ROCA

A Barcelona m¨¦s de 700 investigadors de 55 pa?sos i 25 disciplines diferents s¡¯apleguen al voltant d¡¯una de les infraestructures de computaci¨® m¨¦s importants del m¨®n. Una meravella de l¡¯enginyeria, estrat¨¨gica en el sistema de recerca d¡¯Europa, al servei de reptes m¨¨dics, clim¨¤tics, d¡¯enginyeria, de les ci¨¨ncies experimentals o de les ci¨¨ncies socials i humanes. Un servei p¨²blic que ha anat evolucionant dels 64 processadors que tenia el 1985 a la UPC, als centenars de milers que aquest 2022 posar¨¤ a treballar junts a una velocitat gaireb¨¦ impossible, necessaris per resoldre problemes complexos en qu¨¨ cal simular en un temps raonable infinitat de situacions i variables fins a decidir la combinaci¨® de par¨¤metres que dona una millor soluci¨®. Aquesta capacitat computacional ¨¦s cr¨ªtica per al desenvolupament cient¨ªfic, social i econ¨°mic d¡¯Europa, i s¡¯ubica a Barcelona gr¨¤cies a la seva s¨°lida tradici¨® de recerca universit¨¤ria, a la col¡¤laboraci¨® publicoprivada, a les complicitats institucionals a tots els nivells i al prestigi i lideratge cient¨ªfic mundial d¡¯un pioner com Mateo Valero.

25 Barcel¨®

ANDREU MANRESA

Entre totes les seves d¨¨ries, el pintor en t¨¦ una de recurrent i emp¨¤tica: la defensa cr¨ªtica de la natura i la lluita per la perviv¨¨ncia i salvaci¨® de Mallorca, el dol amb els poders per la desfeta del paisatge, el medi rural i l¡¯illa total. Lamenta la din¨¤mica paral¡¤lela de destrucci¨® de plagues per terra, mar i aire que han matat milions d¡¯ametllers i figueres, palmeres, garballons, una part del pa¨ªs. L¡¯home de Felanitx, en un gest m¨¦s que simb¨°lic davall casa seva a Ferrutx, ha sembrat m¨¦s de 200 ametllers, per intentar salvar alguns dels centenars de varietats d¡¯ametlla mallorquina. La milit¨¤ncia no ve d¡¯ara. El 1977 fou un dels activistes qui decidiren ocupar l¡¯illa de sa Dragonera per parar la urbanitzaci¨®, una pionera acci¨® ecologista d¡¯¨¨xit a Europa. D¡¯en?¨¤ ha fet un esplet de cartells i ajudes als col¡¤lectius proteccionistes. Com si fos un altre manifest, una lit¨²rgia d¡¯un laic feta amb fang a cops de puny i colors, Barcel¨® va deixar dita la seva cr¨°nica dins la seu g¨°tica de Mallorca, el 2003, una mirada perdurable: un retaule de natures, del miracle dels pans i els peixos, amb els horts, els fruits mediterranis, deserts i la selva tropical. Mat¨¨ria i ritual amb un D¨¦u cos que flota en blanc. La capella de la catedral ¨¦s un trencament hist¨°ric, de segles, ve?nat dels rastres i fets ben armats de Jujol i Gaud¨ª. Joan Mir¨® no pogu¨¦ fer res all¨¤. A Palma Mir¨® tenia uns ametllers davant el finestral d¡¯all¨¤ on era la seva casa i estudis. Aquell entorn va quedar of¨¨s, emmurallat per torres tur¨ªstiques horribles, tapant-li el cel i la mar, i duia una garrofa a la butxaca per saber que tot provenia de la terra, per tocar mare. Mir¨® blasm¨¤ la desfeta i milit¨¤. En aquestes quatre d¨¨cades ¡ªel temps de Quadern¡ª, s¡¯obr¨ª tamb¨¦ al cor de Palma el Museu de la Fundaci¨® Juan March, resum essencial de l¡¯art espanyol del segle XX, amb pres¨¨ncia generosa de barcel¨®s. A la Barcelona dels vuitanta, Barcel¨® inici¨¤ la gran marxa d¡¯obres en grans espais p¨²blics i feu una c¨²pula de fulles i mar, com una flor o un llibre desfet, al Mercat de les Flors. Cent vegades m¨¦s gran ¡ªi 20 anys m¨¦s endavant¡ª, treball¨¤ el sostre submar¨ª, gegant¨ª, de cents de punxes i colors, a la sala dels Drets Humans de l¡¯ONU de Ginebra. Ara, en aquell mateix cam¨ª trescat de descoberta i ventura, pasta i al?a una cer¨¤mica/cova, molt gran, per a un espai obert d¡¯escultures d¡¯una col¡¤lecci¨® d¡¯un castell del Loira. Tragina i pinta a Vilafranca, Art¨¤ i Par¨ªs. Com si res, aquesta tardor la seva pintura entrar¨¤ al Louvre: una natura morta, en blanc i negre, quasi realista, art, ¡°les coses¡± dels cl¨¤ssics, com un reclam de serenor i pertinen?a contra les pestes, p¨¨rdues i guerres de tot temps.

26 El Bulli

ANA PANTALEONI

Restaurant de la Cala Montjoi, considerat el millor del m¨®n al llarg de la primera d¨¨cada del segle XXI. Obria nom¨¦s sis mesos a l¡¯any per servir sopars. Va tancar el 31 de juliol del 2011. El cuiner Ferran Adri¨¤, nascut a l¡¯Hospitalet de Llobregat i sense atendre gurus creatius, hi va revolucionar la hist¨°ria de la cuina. ¡°Avui no hauria estat possible¡±. Ho afirmava el 2015 perqu¨¨ creia que internet havia acabat amb la possibilitat de sorprendre. Abans aquest geni, amb una llibertat sense l¨ªmits, havia convertit qualsevol aliment en art i ci¨¨ncia. Per aquest motiu la Facultat de Qu¨ªmica de la Universitat de Barcelona el va investir honoris causa, tot subratllant les seves aportacions a la ci¨¨ncia i la qu¨ªmica aliment¨¤ria. Com sempre va improvisar el seu discurs. El seu nom no ¨¦s l¡¯¨²nic de l¡¯alta cuina a la Catalunya de l¡¯era de Quadern. L¡¯han fet gran d¡¯altres, i no pot deixar de consignar-se la import¨¤ncia de la fam¨ªlia Roca. Ells i molts d¡¯altres van elevar els fogons a un instrument de cultura.

27 Enric Miralles

MARIA SISTERNAS

Va formar estudi amb Carme Pin¨®s i, uns anys m¨¦s tard, amb Benedetta Tagliabue. Descrit pels seus col¡¤legues com un arquitecte amb molta intu?ci¨® i una capacitat innata per crear espais in¨¨dits, que cal rec¨®rrer diverses vegades. Reconegut mundialment per la seva manera de dibuixar els edificis dins del tros de ciutat on s¡¯erigeixen, amb uns pl¨¤nols fragmentaris i una cal¡¤ligrafia intencionada, Miralles va projectar uns edificis que s¨®n molt escenogr¨¤fics, que no es poden copsar amb un cop d¡¯ull o des d¡¯una sola perspectiva. Dibuixava com pensava, amb croquis inacabats que ensenyaven volunt¨¤riament nom¨¦s alguns elements importants dels espais, creant instants. Els seus collages de fotografies superposades conviden a fer mirades successives per rec¨®rrer places o llocs com el cementiri d¡¯Igualada, que no comencen o acaben amb una simple porta, o una fa?ana. Les aportacions de Miralles a la disciplina s¨®n tant els seus dibuixos o les maquetes com les seves pr¨°pies cases o les seves obres (majorit¨¤riament, d¡¯iniciativa p¨²blica). El seu llegat es mant¨¦ ara a trav¨¦s de la Fundaci¨® Enric Miralles.

28 Marta Mata

RUDOLF ORTEGA

Pedagoga i hereva de la tradici¨® republicana de l¡¯institut escola. Figura clau del disseny de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Amb la restauraci¨® de la Generalitat van arribar els primers traspassos. I un era educaci¨®. De seguida es van contraposar dos models: d¡¯una banda la posada en marxa d¡¯un seguit d¡¯escoles en catal¨¤ que funcion¨¦s en paral¡¤lel amb l¡¯escolaritzaci¨® en castell¨¤, tot construint una doble xarxa educativa; i de l¡¯altra l¡¯establiment de l¡¯anomenada immersi¨®, amb qu¨¨ es recollien les tesis de Mata (defensora de l¡¯escola p¨²blica i en aquells moments diputada al Parlament pel PSC), que propugnava la no separaci¨® dels infants per motius de llengua. El segon model va acabar congriant uns consensos que van ser q¨¹estionats primer per petits grupuscles vinculats a l¡¯extrema dreta i despr¨¦s per Ciutadans, que convertiria l¡¯atac a la immersi¨® en el moll de la seva acci¨® pol¨ªtica. Les successives impugnacions del model van desembocar en la sent¨¨ncia judicial que obligava a l¡¯aplicaci¨® del 25% de castell¨¤, contestada des del Parlament amb una reforma legislativa que deixa l¡¯¨²s de les lleng¨¹es en mans dels centres.

29 Catalunya, la f¨¤brica d¡¯Espanya. Un segle d¡¯industrialitzaci¨® catalana. 1833-1936

ALBERT CARRERAS

Gran exposici¨® que es va celebrar a l¡¯antic mercat del Born la primavera del 1985. Va ser ideada pels historiadors econ¨°mics Jordi Nadal i Jordi Maluquer de Motes, amb l¡¯impuls de l¡¯alcalde Pasqual Maragall i el comissariat de Joan Anton Benach. Presentava un argument ben lligat amb abund¨¤ncia de documents, textos, gr¨¤fics, pl¨¤nols, fotos, v¨ªdeos, maquetes, pintures, peces i un cat¨¤leg espl¨¨ndid, encara ara utilitzat i buscat, sobre la revoluci¨® industrial a Catalunya. L¡¯excusa va ser el 150¨¨ aniversari de la f¨¤brica ¡ª¡±el vapor¡±¡ª Bonaplata, la primera f¨¤brica t¨¨xtil catalana i espanyola accionada per una m¨¤quina de vapor. Va tenir un impacte de p¨²blic extraordinari, amb uns 150.000 visitants, cosa que va obligar a prorrogar-la. Les escoles de Catalunya hi van passar i la ciutadania s¡¯hi va abocar. La lli?¨® que Catalunya havia esdevingut la f¨¤brica d¡¯Espanya i que aquesta era la seva originalitat i idiosincr¨¤sia hist¨°rica va esdevenir un lloc com¨² a partir d¡¯aleshores.

30 TV3

TOM?S DELCL?S

Cadena de televisi¨® p¨²blica de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals. La m¨¦s vista a Catalunya. El seu naixement va patir els entrebancs del Govern espanyol. Va emetre per primera vegada el 10 d¡¯octubre del 1983. Treballa per a la normalitzaci¨® del catal¨¤ amb un model de llengua sense barbarismes, per¨° tamb¨¦ sense els purismes ¡°que dificulten la comunicaci¨®¡± (Manual d¡¯¨²s, ?sadir). La pres¨¨ncia circumstancial del castell¨¤ causa uns debats incomprensibles. La censura pol¨ªtica hi ha protagonitzat pol¨¨miques peri¨°diques. Aquests darrers anys les audi¨¨ncies mostren que el lideratge se sustenta en un biaix independentista ¡ªmenys clarament en els Telenot¨ªcies¡ª. Salvador Alsius admet que TV3 ha deixat fora sectors que ara s¨®n dif¨ªcils de recuperar (com TV3 no hi h(vi)a res). La Corporaci¨® t¨¦ 2.356 treballadors. Aquest 2022, PSC, ERC i JxCat van pactar repartir-se les cadires de la CCMA. Els nous responsables volen despolititzar la graella. A les xarxes, sectors del sobiranisme fan cr¨ªtiques no gens educades a una televisi¨® que va ser molt estimada per p¨²blics molt diferents.

31 ¡®Canto jo i la muntanya balla¡¯

ANNA MARIA IGLESIA

Novel¡¤la d¡¯Irene Sol¨¤ guanyadora del premi Llibres Anagrama el 2019, tradu?da a 25 idiomes i escenificada amb ¨¨xit al teatre. Dialoga amb La mort i la primavera, Viatges i flors, Canig¨®, Solitud i Drames rurals. Les paraules i la mirada sobre la natura de Catal¨¤, el territori de Verdaguer, la imaginaci¨® i la irrever¨¨ncia de Rodoreda conflueixen en aquesta obra, que, alhora, remet a cl¨¤ssics panteistes com Arist¨°fanes, Xen¨°fanes o Hes¨ªode. El lector hi escolta les veus dels homes, les dones i la terra, els n¨²vols i els llamps durant una tempesta, les trompetes de la mort. S¨®n veus que es creuen i a trav¨¦s de les quals es perpetuen i es reescriuen els mites, les creences populars, els records i tot d¡¯una s¨¨rie de relats, reals i imaginaris. Malgrat la soledat, malgrat la mort, malgrat tot, la muntanya continua ballant al ritme que marquen les diferents veus que ressonen al llarg de la novel¡¤la i, a la fi, la pulsi¨® de vida s¡¯imposa per llegar-nos una epif¨¤nica cosmogonia contempor¨¤nia.

32 Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona

JOAN SUBIRATS

Des de la seva creaci¨® l¡¯any 1994, ha estat dif¨ªcil d¡¯encaixar en alguna de les categories habituals que fem servir per diferenciar els equipaments culturals. Aquesta ha estat una de les seves principals virtuts, ben entesa per part del seu primer director, Josep Ramoneda, i que ha anat consolidant-se al llarg d¡¯aquests quasi 30 anys d¡¯exist¨¨ncia, refor?ant-se fins i tot ara sota la direcci¨® de Judit Carrera. ?s un espai d¡¯exposicions; ¨¦s un espai de festivals, presentacions i espectacles en viu; ¨¦s un lloc on parlen primeres figures mundials del pensament; ¨¦s un centre d¡¯experimentaci¨® i de generaci¨® de coneixement; ¨¦s tamb¨¦ una refer¨¨ncia per a les entitats, escoles i altres col¡¤lectius del Raval i del conjunt de la ciutat; ¨¦s un lloc que mant¨¦ la capacitat de sorpresa i descobriment, assegurant sempre una qualitat indiscutible. S¨°lidament situat en una xarxa internacional d¡¯infraestructures art¨ªstiques, culturals i socials semblants, i mantenint el car¨¤cter urb¨¤ que l¡¯acompanya des del seus inicis, el CCCB ¨¦s ciutat i cultura en viu.

33 Joan Fontcuberta

?NGRID GUARDIOLA

Fot¨°graf, artista, docent i assagista. Les seves classes a la Pompeu Fabra et posaven en alerta, mai sabies si el que all¨¤ es compartia era cert o b¨¦ un dispositiu creat per a l¡¯ocasi¨® per entendre millor la hist¨°ria de la fotografia en concret i la cultura visual en general des del dubito ergo sum (dubto, llavors existeixo). La filosofia de la sospita i els passatges sorneguers conviuen perfectament. L¡¯humor, el fake, la simulaci¨® o la recreaci¨® visual i taxon¨°mica, o l¡¯atenci¨® sobre els indicis a partir de rastres o petjades materials i visuals, s¨®n nom¨¦s algunes de les seves eines metodol¨°giques. La seva obra ha estat exhibida i adquirida arreu; aix¨° ¨¦s aix¨ª no nom¨¦s per com troba vision¨¤riament conceptes reveladors al voltant de la cultura de les imatges, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s un operari incansable de la curiositat. ?s una obra carregada d¡¯un saber hist¨°ric, per¨° tamb¨¦ simptom¨¤tic; amb una discreci¨® ben ¨²til per a les carreres que se saben de llarga durada i una revisi¨® permanent de les seves pr¨°pies troballes conceptuals. Als seus llibres s¡¯ha preocupat per q¨¹estions com la tensi¨® entre la mentida i la veritat, l¡¯estatut ontol¨°gic de la imatge i la seva relaci¨® amb el temps, les imatges digitals i la relaci¨® amb la privacitat, els registres fotogr¨¤fics d¡¯esdeveniments cabdals del nostre temps, o com la intel¡¤lig¨¨ncia artificial altera l¡¯estatut de la imatge. A la fi ve a dir-nos que tota imatge cont¨¦ dosis variables de teatralitat, que tota imatge reclama un text.

34 Cam¨ª de sirga

PON? PUIGDEVALL

Jes¨²s Moncada ho va repetir a cada entrevista ¡ªno pretenia recuperar cap m¨®n perdut¡ª, i el caire eleg¨ªac de la seva obra ja el va rebatre Vicen? Pag¨¨s en un article sobre Estremida mem¨°ria, incidint sobretot en la dimensi¨® ir¨°nica que hi incorporava el joc metaficcional, lluny sempre del muntatge lineal i previsible: ¨¦s significatiu que a l¡¯inici de Cam¨ª de sirga la veu narradora s¡¯encarregui de desmentir els testimonis colpidors que, molts anys despr¨¦s de la desaparici¨® de la Mequinensa natal de l¡¯autor sota les aig¨¹es d¡¯un pant¨¤, una cr¨°nica an¨°nima reunia per elevar la destrucci¨® del poble a l¡¯¨¨pica. Com si la matem¨¤tica racional no exist¨ªs, les perip¨¨cies de l¡¯infinit cens de personatges que protagonitzen les novel¡¤les de Jes¨²s Moncada es torcen i s¡¯entortolliguen de la manera m¨¦s extravagant ¡ªuna divertida comicitat instrumentada per unes ¨¤nimes rid¨ªcules i molt humanes¡ª, per¨° sense oblidar mai que tot pot passar amb naturalitat gr¨¤cies a la versemblan?a rigorosa d¡¯una llengua exacta i escaient.

35 Joaquim Maria Puyal

RAMON BESA

Fil¨°leg doctorat en ling¨¹¨ªstica i llicenciat en periodisme. Constructor d¡¯un model de narrativa audiovisual ¨²nic i d¡¯una acceptaci¨® popular indiscutible quan els mitjans p¨²blics ¡ªCatalunya R¨¤dio i TV3¡ª tenien una gran for?a aglutinadora despr¨¦s de ser un pioner a R¨¤dio Barcelona. A partir del coneixement i l¡¯exig¨¨ncia, va exercir un periodisme responsable i al servei de l¡¯oient, sempre en catal¨¤. La grandesa de la seva obra es pot explicar a partir de quatre expressions que resumeixen tamb¨¦ la hist¨°ria moderna i triomfadora del Bar?a: ¡°Urruti, t¡¯estimo¡± (Lliga 1984-85); ¡°Tocar¨¤ St¨°itxkov, parar¨¤ Bakero, picar¨¤ Koeman¡± (Wembley 1992); ¡°Gauuuxu! Ara ja em puc morir; el Bernab¨¦u dret aplaudint¡± (el Bar?a de Ronaldinho guanya a Madrid); ¡°I m¨¦s i m¨¦s i m¨¦s i encara Messi¡±. Els lemes ¡°esport i ciutadania¡± i ¡°m¨¦s que un club¡±, aix¨ª com la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica del catal¨¤ ¡ªun catal¨¤ acurat¡ª, van agafar volada en boca de Puyal. El seu to era tan sobri com respectu¨®s, res a veure amb l¡¯estrid¨¨ncia i el hooliganisme. S¡¯ho feia venir b¨¦ per parlar de la vida al voltant del Bar?a.

36 Cesc Gelabert

CARMEN DEL VAL

Ballar¨ª i core¨°graf capa? d¡¯atrapar el p¨²blic amb el seu ball sobri i vers¨¤til, poli¨¨dric i intel¡¤ligent. Aquest catal¨¤ de 69 anys, amb una llarga carrera professional de m¨¦s de mig segle i una projecci¨® internacional remarcable, ¨¦s indiscutiblement una de les figures m¨¦s ic¨°niques de la hist¨°ria de la dansa contempor¨¤nia espanyola. Solos com Bujaraloz, Vaslav, V.O+, Escrito en el aire o el recentment estrenat Framing time, al costat de feines corals com Belmonte, Requiem, Psitt!!Psitt!!, Caravan, Foot-ball, Ki i Nom, entre d¡¯altres, mostren la seva prol¨ªfica activitat creativa, que ha influ?t diverses generacions de creadors. Els seus espectacles trenen modernitat i tradici¨®, i formen un tot juntament amb l¡¯escenografia, la m¨²sica i el vestuari. La seva mirada saga? ha elegit creadors com Frederic Amat, Carlos Santos, Borja Ramos i Lydia Azzopardi per aconseguir la seva col¡¤laboraci¨®, i ¨¦s aix¨ª com els seus espectacles es preservaran per sempre en la mem¨°ria de l¡¯espectador.

37 Enric Casasses

JOSEP PEDRALS

Escriptor indispensable per entendre alguns canvis de paradigma de la poesia catalana recent. En primer lloc, la socialitzaci¨® del fet po¨¨tic, ram on ha estat un dels motors de difusi¨® de l¡¯oralitat i ha fet que la recitaci¨® esdevingui, amb naturalitat i gr¨¤cia, una de les portes d¡¯acc¨¦s del p¨²blic a la poesia, desplegant el lector en o?dor. En segon lloc, el model de llengua, perqu¨¨ gr¨¤cies al gran joc de refer¨¨ncies de la seva escriptura, que barreja amb enginy i grapa la parla col¡¤loquial, el barroquisme o el dad¨¤, el catal¨¤ es mou amb una llibertat i flu?desa que el fan entortolligadament proper. M¨¦s enll¨¤ d¡¯aix¨°, la coher¨¨ncia entre el seu discurs po¨¨tic i la manera que t¨¦ de campar-la han dotat el personatge d¡¯un romanticisme llibertari quasi m¨ªtic que l¡¯han fet popular i apreciat com a car¨¤cter ¨²nic. Sumem-hi la seva tasca de recuperaci¨® i divulgaci¨® d¡¯uns determinats referents est¨¨tics, ja sigui traduint o reeditant, i tenim un aut¨¨ntic trumfo de la literatura catalana.

38 Manel

ISABEL OBIOLS

Grup de pop format per Guillem Gisbert, Mart¨ª Maym¨®, Roger Padilla i Arnau Vallv¨¦, amb cinc discos llargs des del 2008, una legi¨® de seguidors que no nom¨¦s han mantingut sin¨® rejovenit, un no menys nodrit estol d¡¯interpretadors de lletres i un m¨ªnim de dues aportacions al flux de frases fetes en catal¨¤. Del folk pretesament ingenu dels inicis al so m¨¦s produ?t dels dos darrers treballs, amb una pres¨¨ncia creixent de textures electr¨°niques, la seva traject¨°ria ha estat un intent constant de sobreviure, superar i fins i tot contradir el propi fenomen. Un fil recorre les lletres del narrador Gisbert, des de la projecci¨® de ¡®Captatio benevolentiae¡¯ fins a la ironia que voreja el sarcasme de ¡®Per la bona gent¡¯ i ¡®Els entusiasmats¡¯, passant, per descomptat, per l¡¯afirmaci¨® de ¡®Jo competeixo¡¯: preguntar-se qu¨¨ ¨¦s una vida bona i desentranyar la naturalesa del ciutad¨¤ exemplar, tant en la vida privada com en comunitat. Coherents amb un tarann¨¤ autoconscient i un punt teatral, fa poc van penjar a Spotify una llista de les seves can?ons menys escoltades.

39 Jordi Savall

EMILI MANZANO

Potser no hi hagi f¨®rmula m¨¦s desencertada ¡ªi escampada¡ª per parlar de Jordi Savall (Igualada, 1941) que dir que fa ¡°m¨²sica antiga¡±. ?s cert que li devem la recuperaci¨® d¡¯un instrument caigut en des¨²s, la viola de gamba, aix¨ª com el rescat de m¨²siques ¡ªtan oblidades que ni tan sols don¨¤vem per perdudes¡ª del Renaixement i el barroc europeus, per¨° tamb¨¦ d¡¯Am¨¨rica, de la di¨¤spora sefardita, d¡¯?sia Menor... Per¨° el que despulla de tota antigor aquesta feinada ¨¦s la sensibilitat amb qu¨¨ ho ha fet, la ¡°conjectura informada¡± amb qu¨¨ ha recreat i donat forma a les seves troballes, una sensibilitat que tamb¨¦ ¨¦s la nostra. Una possible ra¨® del seu ¨¨xit popular. Com pot ser antiga aquesta m¨²sica de fa segles gravada fa dos dies? Antiga aquesta m¨²sica que veiem n¨¦ixer a l¡¯instant en un concert de Savall, ja sia al capdavant d¡¯Hesperion XX/XXI, la Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations o en solitari? M¨²sic complet, humanista doncs, Savall no oblida mai les paraules de Canetti: ¡°La m¨²sica ¨¦s la mem¨°ria viva de la humanitat¡±. I la mem¨°ria ¨¦s una cosa del present.

40 L¡¯estel de la torre

XAVIER MONTEYS

Enguany hem vist encendre una estrella d¡¯acer i vidre sobre la torre de la Mare de D¨¦u de la Sagrada Fam¨ªlia. Ens trencarem el cap pensant qu¨¨ o qui pot il¡¤lustrar el que ha succe?t en arquitectura en aquests 40 anys, per¨° tard o d¡¯hora caurem del cavall i ens adonarem que l¡¯obra d¡¯arquitectura que travessa tots aquests anys ¨¦s la m¨¦s evident, i la m¨¦s inc¨°moda per a alguns: la Sagrada Fam¨ªlia, una construcci¨® que ¨¦s l¡¯expressi¨® del que tothom projecta sobre ella, detractors i partidaris. Situada fora dels circuits de l¡¯arquitectura per a arquitectes, segueix construint-se malgrat els diferents premis anuals, els col¡¤legis professionals i la cultura oficial, i negant-se a ser una ru?na commemorativa. Per sobre del Gaud¨ª ?constru?t? pels historiadors, la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s l¡¯obra d¡¯arquitectura m¨¦s popular, i es podria dir que quasi an¨°nima, i ella sola acaba amb la discussi¨® elitista sobre l¡¯autoria. Per sobre del fals accidentalisme i de la severitat m¨ªstica de l¡¯acer Corten, brilla aquesta estrella de dotze puntes.

Podeu llegir tots els articles especials del 40¨¨ aniversari al web de Quadern