La crisi del 2017 al Quadern: de cadenes i orxates

La cultura a Catalunya es fa amb l¡¯orxata del contrari pagada. Carles Riba, a la seva rica, punyent, entranyable correspond¨¨ncia, s¡¯hi referia parlant de la cr¨ªtica liter¨¤ria, per¨° l¡¯afirmaci¨® ¨¦s extensible a tot el sistema cultural catal¨¤. ¡°Hi ha un sol cercle, i tenim por de no poder-nos-hi repapar amb tranquil¡¤litat, i amb la certa dosi d¡¯elogis que necessitem¡±, escrivia, de Munic estant, el 24 de juny de 1922. Fa cent anys gaireb¨¦ dia per dia. Q¨¹esti¨® de dimensions, probablement. I aqu¨ª seguim.

Fruit en bona part d¡¯aquesta estructura resclosida, Quadern va estar a punt que el fessin...

La cultura a Catalunya es fa amb l¡¯orxata del contrari pagada. Carles Riba, a la seva rica, punyent, entranyable correspond¨¨ncia, s¡¯hi referia parlant de la cr¨ªtica liter¨¤ria, per¨° l¡¯afirmaci¨® ¨¦s extensible a tot el sistema cultural catal¨¤. ¡°Hi ha un sol cercle, i tenim por de no poder-nos-hi repapar amb tranquil¡¤litat, i amb la certa dosi d¡¯elogis que necessitem¡±, escrivia, de Munic estant, el 24 de juny de 1922. Fa cent anys gaireb¨¦ dia per dia. Q¨¹esti¨® de dimensions, probablement. I aqu¨ª seguim.

Fruit en bona part d¡¯aquesta estructura resclosida, Quadern va estar a punt que el fessin caure en una trinxera quan prop d¡¯una desena de col¡¤laboradors van deixar el suplement d¡¯un dia per l¡¯altre en ple vendaval de les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯1-O del 2017. No calen noms, els recorda l¡¯hemeroteca.

Un no ho va veure venir, per una banda distret a sistematitzar i donar cad¨¨ncia de forma i fons a un suplement en catal¨¤ que complia llavors 35 anys ininterromputs de pres¨¨ncia setmanal en un diari, amb un reconeixement innegable guanyat a pols per textos rubricats per noms com els de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n o Joan Ferrat¨¦, per esmentar nom¨¦s dos col¡¤laboradors hist¨°rics. Una crisi econ¨°mica ferotge que, brandant les tisores, galopava a cavall de les primeres urpades d¡¯un ofici que portava al periodisme d¡¯outlet de les xarxes socials, i que xuclava tamb¨¦ (massa) energies.

Hi havia, alhora, el coix¨ª del convenciment que la cultura ¨¦s sempre anterior i superior a la pol¨ªtica. ¡°?s la planta de l¡¯espiritualitat d¡¯un poble; la pol¨ªtica tan sols un dels seus fruits¡±, defensava Agust¨ª Calvet, Gaziel. Pat¨¨tica innoc¨¨ncia, la tesi era, doncs, que ¡°qui fa cultura, per modesta que sigui, fa sempre una obra d¡¯alta, de pura i de durable pol¨ªtica, de l¡¯¨²nica que ¨¦s prou forta per resistir els temps i mantenir-se per damunt de totes les vicissituds de les coses i dels homes¡±, per seguir la doctrina gazeliana.

Sota aquesta premissa, calia intentar que la cap?alera de Quadern fos una mena de zona desmilitaritzada, i els qui hi col¡¤laboressin, cascos blaus en moments en qu¨¨ es demanaven adhesions infrangibles a banda i banda, com potser des de la Guerra Civil no s¡¯havien vist. En una trinxera, o en l¡¯altra, va arribar a demanar un antic editor i exresponsable cultural institucional a les xarxes...

Com fos, semblava urgent protegir all¨° tan preuat, mirar m¨¦s enll¨¤ des d¡¯abans i per sobre la cultura; per sobre de picabaralles sociopol¨ªtiques, potser el gran denominador com¨²; refor?ar la continu?tat d¡¯una tasca en un pa¨ªs donat peri¨°dicament, des de fa ja cinc segles, als ¡°atacs epil¨¨ptics¡±, com tamb¨¦ deix¨¤ escrit el periodista m¨¦s intel¡¤ligent que tindr¨¤ mai la dreta catalana. Ben pocs a Quadern no ho van entendre i ben pocs articles no van contribuir-hi. L¡¯hemeroteca, en tot cas, tamb¨¦ en deixa const¨¤ncia, de tot aix¨°.

Es van incorporar a la cap?alera, el gener de 2018, noves veus, algunes de sorprenents per als fonamentalistes de banda i banda. Gaireb¨¦ ning¨² rebutj¨¤ la proposta. El cas ¨¦s que, avui, algunes de les ments m¨¦s brillants i preclares de la cultura catalana escriuen en aquest suplement, com ha passat des de la seva fundaci¨®. Pot intuir-ho, per¨° dif¨ªcilment el lector de Quadern podr¨¤ saber, a partir dels seus textos, si els autors s¨®n o no m¨¦s o menys d¡¯una corda pol¨ªtica o d¡¯altra. No se¡¯ls va preguntar mai als qui llavors entraren, de la mateixa manera que no es va fer amb els que marxaren ni amb els que continuaren llavors. No calen segons quins pedigr¨ªs per intentar donar una mirada l¨²cida al vertigin¨®s zeitgeist del segle XXI, per tendir a diseccionar amb criteri la creaci¨® cultural catalana vingui de qui vingui, per estendre ponts entre la producci¨® en catal¨¤ i la feta en castell¨¤ a Catalunya, per aportar originalitat, frescor, cintura i cr¨ªtica a aix¨° de prendre el pols a aquesta planta de l¡¯espiritualitat.

A cinc anys d¡¯aquell sotrac, aquest article, encara avui amb un esperit dif¨ªcil d¡¯imaginar encabit en determinats mitjans escrits en catal¨¤, forma part de l¡¯especial dels 40 anys del suplement cultural en catal¨¤ deg¨¤ de la premsa di¨¤ria de Catalunya. Perqu¨¨ ¡°o triomfem per la intel¡¤lig¨¨ncia o perdrem¡±. Tamb¨¦ ho va dir Gaziel. La cadena, doncs, continua.