La tensi¨® entre la ind¨²stria cultural i la cultura

Quan llegeixo i sento que la cultura ¨¦s consum, penso en l¡¯extenuaci¨®. De les bigues mestres de la casa de la cultura, que suporten una pressi¨® m¨¦s i m¨¦s colossal de descuran?a col¡¤lectiva. Neglig¨¨ncia escortada per la hipocresia conven?uda dels seus drets, advertia als companys resistents el poeta Ren¨¦ Char que els esperava acabada la guerra, als Carnets d¡¯Hypnos (1946). La idea de consumir cultura esbalaeix. Uns quants no ens hem format aix¨ª, la cultura ¨¦s el nostre grial. No formava part del nostre l¨¨xic fa quaranta anys, aquell 1982 que un moviment barrinador va comen?ar. La ciutat ol¨ªmpica engegava el projecte de consumpci¨® ¡ªtrieu-ne el sentit¡ª i dibuixava el mapa del futur, des de les xaboles de la postguerra, que desapareixerien al cap de set anys (!), fins a les maneres de la cultura en l¡¯espai p¨²blic significades per l¡¯edificaci¨® del Macba al Raval encarregada per l¡¯alcalde Maragall el 1986. Gestos del temps.

Parl¨¤vem en tot cas d¡¯ind¨²stria cultural. Ve d¡¯un cap¨ªtol de Dial¨¨ctica de la Il¡¤lustraci¨® (1943-1947) de Horkheimer i Adorno, de t¨ªtol sense confusi¨®: ¡°La ind¨²stria cultural: Il¡¤lustraci¨® com a engany de masses¡±. Il¡¤lumina el cam¨ª i els perills de la producci¨® art¨ªstica en la modernitat. Creadors i productors sense mecenes en temps de la reproducci¨® cultural mec¨¤nica: la rotativa, el cine que deixava les barraques (i els palaus) de fira dels suburbis per ocupar les avingudes de les ciutats, la literatura, la primera ¨¨poca de la premsa de llargues tirades i de les publicacions i pamflets de tota mena, la fotografia, el teatre i el cabaret, la m¨²sica i el ballet, la nova arquitectura que dominaria l¡¯espai p¨²blic.

Tot ¨¦s reversible

Per¨° les coses havien girat, en el m¨®n real. Desprove?da de la cr¨ªtica alemanya, la noci¨® d¡¯ind¨²stria cultural campava entre els administradors del postfranquisme. El 1982 feia dos anys de Pujol a la Generalitat i Gonz¨¢lez arribava a la Moncloa. En paral¡¤lel, emergia un canvi cultural d¡¯abast global. El pensament ¡ªfeble, en matinera qualificaci¨® de Vattimo el 1983¡ª s¡¯encarrerava pel relativisme, i tenia pressa. Les m¨¤scares dels il¡¤lustrats de masses es van mirar de re¨¹ll la postmodernitat i la van fer a mida: tot valia, del dret o del rev¨¦s. Tot seria a partir de llavors reversible. Els estudiosos cr¨ªtics hi veien, per¨°, una l¨°gica cultural. La del capitalisme avan?at, en deia Jameson el 1991. Linda Hutcheon en demostrava el 1983 el sentit par¨°dic com a picada d¡¯ullet a la regla cultural que confia en el p¨²blic participatiu, refor?a la tradici¨® i glossa l¡¯excepci¨®.

La idea de consumir cultura esbalaeix. Uns quants no ens hem format aix¨ª, la cultura ¨¦s el nostre grial

La noci¨® de l¨°gica cultural se n¡¯ha salvat, de la potineria. La cultura pot ser entesa per les capes de l¨°gica cultural que cada regi¨® del m¨®n, cada cultura espec¨ªfica, duu darrere com un b¨¦ que ha suportat tota mena de desgr¨¤?cies hist¨°riques i de la merda n¡¯ha fet or, una arqueologia de l¡¯esperan?a. Hi ha coses que resisteixen les imbecil¡¤litats, i aix¨° ¨¦s la cultura.

A l¡¯igual que la noci¨® d¡¯ind¨²stria cultural de l¡¯origen va ser girada del rev¨¦s pels estafadors il¡¤lustrats que havia de destapar, la postmodernitat era ben distinta de la par¨°dia poca-solta que l¡¯ha redu?t. Va obrir les portes a la diversitat cultural del planeta. Fou un sotrac a l¡¯entotsolament de les arts, a l¡¯experimentalisme delirant dels setanta i com aprofitar-ne les ensenyances. Vade retro general, ni parlar-ne. Aix¨ª, postmodern ha passat de substantiu a adjectiu, un mot desdeny¨®s de la llengua de fusta p¨²blica i doncs de la privada, de l¡¯ample red¨®s d¡¯administrats seguidors dels intel¡¤lectuals i escolans dels administradors.

Per¨° als vuitanta tot el que duia el prefix post- era l¡¯¨²ltim bram del pensament. Que la postmodernitat sigui contempor¨¤nia del postfranquisme, alguna cosa deu voler dir de nosaltres enll¨¤ de mogudes d¡¯aix¨° i d¡¯all¨°.

Avui, com que tot ¨¦s reversible i folkl¨°ric, pots trobar un premi de poe?sia de l¡¯exili dit Roissy-en-Brie, on es va consumar la immensa fractura cultural sense tancar de la punyent i necess¨¤ria colla de Sabadell (Trabal, Obiols, Oliver). Li hauria posat Bierville, la veritat.

Productes, produir

Entre unes coses i unes altres, produir ha canviat des dels vuitanta el marc del diccionari de la cultura: denotar la confecci¨® de productes.

Hem tolerat una falsificaci¨® (m¨¦s). Parlar d¡¯ind¨²stries culturals t¨¦ un preu. El mercat mana i a veure com t¡¯hi posaves. Als vuitanta i els primers noranta la pasta corria rere i davant de la cultura, anys del pilotasso institucional en sentit ample, que inclou la ind¨²stria editorial. La literatura instituci¨®. Em va arribar una oferta de contracte de tres llibres l¡¯any, per no recordo quant: vaig fer cara de Buster perqu¨¨ la de Garbo no em surt b¨¦. El vincle entre regla i excepci¨® es trencava eliminant l¡¯excepci¨® a la regla del mercat. Pasta i contractes anuals segons els criteris del mercat, o res.

Un record agra?t, aqu¨ª, a Godard, l¡¯enciclopedista de la imatge i les paraules, continuador de la Il¡¤lustraci¨® i una de les excepcions m¨¦s formidables de la cultura visual del XX i del present. Em porta a Diderot, el pol¨ªmata transversal que tocava tots els pals de l¡¯escriptura. Hauria disfrutat amb el cine, tant com amb les imatges de l¡¯Encyclop¨¦die que va dirigir durant m¨¦s de vint anys malgrat l¡¯oposici¨® de l¡¯esgl¨¦sia i del poder establert, a la brava, sense suports, com sovint es trobaria Jean-Luc. L¡¯escriptor Diderot, probablement un dels primers autors a fer de la literatura un ofici, amb la fama, l¡¯autoritat, la independ¨¨ncia i la dignitat que aix¨° comporta.

Tornem-hi. Havia descartat del meu vocabulari produir en relaci¨® a les obres totes de la cultura, avui tamb¨¦ dites artefactes (interessant mat¨ªs dels temps). Fins que un dia del 2019 em vaig topar amb una carta de Rodoreda que em va tornar el sentit original del mot. Escriu a Tarradellas: ¡°L¡¯intel¡¤lectual catal¨¤ t¨¦, del Renaixement en?¨¤, una manera de fer pol¨ªtica, i nom¨¦s una: produir en catal¨¤¡± (la cursiva ¨¦s seva). Som en l¡¯exili europeu m¨¦s greu: gener de 1949. No per aix¨° la noci¨® de ¡°fer pol¨ªtica¡± ¨¦s contextual i prou, en Rodoreda ¨¦s una categoria. La seva obra ¨¦s pol¨ªtica tant com ¨¦s po¨¨tica, vision¨¤ria, original i agosarada, alta literatura occidental. ?s el resultat del seu conreu de l¡¯excepci¨®.

Als 80 i 90 la pasta corria rere i davant de la cultura, anys del ¡®pilotasso¡¯ institucional, que inclou la ind¨²stria editorial

Vincles ferotges

L¡¯excepci¨® ¨¦s m¨¦s rica que la regla, perqu¨¨ la cont¨¦, mentre que no a la inversa. Els vincles afeblits entre regla i excepci¨® dominen avui la cultura, ac¨ª m¨¦s que en els pa?sos que les institucions diuen prendre de refer¨¨ncia. L¡¯afer ¨¦s central en la hist¨°ria de la cultura, el seu decurs, el seu futur. La repetici¨® de la regla, l¡¯acci¨® sotmesa a regles, ¨¦s falsificadora. Fina Birul¨¦s em remet al fil¨°sof Kierkegaard, el jurista Schmidt i l¡¯historiador Ginzburg.

L¡¯excepci¨® ¨¦s f¨¨rtil. No existeix sense la regla i alhora l¡¯enriqueix, mare que cuida la filla, filla que cuida la mare. La regla, diuen els savis, sense l¡¯excepci¨® ¨¦s constrenyiment. I quan la saviesa popular sentencia que tota regla t¨¦ excepci¨®, ¨¦s que la regla ¨¦s plural, no ¨²nica. Aix¨° no va d¡¯¨¦ssers excepcionals, sin¨® del fet que la cultura no ha sorgit mai ni neix del consens sin¨® de la consci¨¨ncia de l¡¯altre, de l¡¯acci¨® individual amb els altres i per als altres, des dels temps que una dona prehist¨°rica va pintar una paret de la cova, cosa que no havia fet ning¨² abans, i comen?ava l¡¯excepci¨®. ?s el cant de la imaginaci¨® que amplia els marges, l¨ªmits i possibilitats del consens, sovint for?at.