Mort d¡¯un pare

El passat dilluns mor¨ª a Fran?a el galerista i hoteler Juan Antonio Horrach Moy¨¤. Assistia a una carrera de trot prop de Tolosa de Llenguadoc quan pat¨ª un atac de cor. Tenia cinquanta-un anys i gaudia d¡¯una gran popularitat entre la societat illenca. Els diaris locals n¡¯anaren plens, l¡¯endem¨¤; el meu cervell, tamb¨¦. El m¨®n del galerisme no ¨¦s precisament el meu preferit (desconfio de la cru?lla entre art, discurs cr¨ªtic, propietat privada i depend¨¨ncia del col¡¤leccionista), i gaireb¨¦ no coneixia la persona. Aix¨ª i tot, la not¨ª...

El passat dilluns mor¨ª a Fran?a el galerista i hoteler Juan Antonio Horrach Moy¨¤. Assistia a una carrera de trot prop de Tolosa de Llenguadoc quan pat¨ª un atac de cor. Tenia cinquanta-un anys i gaudia d¡¯una gran popularitat entre la societat illenca. Els diaris locals n¡¯anaren plens, l¡¯endem¨¤; el meu cervell, tamb¨¦. El m¨®n del galerisme no ¨¦s precisament el meu preferit (desconfio de la cru?lla entre art, discurs cr¨ªtic, propietat privada i depend¨¨ncia del col¡¤leccionista), i gaireb¨¦ no coneixia la persona. Aix¨ª i tot, la not¨ªcia em va trasbalsar.

En primer lloc, impressiona l¡¯edat prematura. Per¨°, a m¨¦s, em sobrevolava el record de l¡¯¨²nic pic que coincid¨ªrem, quan el vaig entrevistar el setembre del 2015. Horrach Moy¨¤ em produ¨ª molt bona impressi¨®: es notava l¡¯aura de poder (impossible que no es noti, quan hi ¨¦s), per¨° tamb¨¦ la bonhomia i una intel¡¤lig¨¨ncia notable. Ens entengu¨¦rem.

Ell es present¨¤ com una figura poli¨¨drica capa? de connectar els dos plans tan dispersos que constitu?en la seva vida professional. La clau, digu¨¦, eren els espais: el bastiment d¡¯una atmosfera art¨ªstica en els interiors hotelers no genera decoraci¨® sin¨® unes ¡°energies¡± bolcades a la ¡°influ¨¨ncia exterior¡±, reiter¨¤, una mirada transformadora. No s¨¦ si em va conv¨¨ncer, per¨° almenys em sedu¨ª... I ara em pregunto si Horrach Moy¨¤ degu¨¦ llegir La mar rodona (Club Editor, 2018), de Sebasti¨¤ Perell¨®, una novel¡¤la notable que imagina l¡¯hotel com a instal¡¤laci¨® art¨ªstica pertorbadora.

Tanmateix, tampoc ¨¦s aix¨° el que m¡¯ha tingut tota la setmana pensant-hi. La vertadera clau ¨¦s de caire ¨ªntim. El 2015, a petici¨® seva, ens cit¨¤rem a l¡¯hip¨°drom palmes¨¤ de Son Pardo. Menj¨¤rem frit entre homenots de pits peluts al descobert. I ¨¦s que Horrach era un apassionat del trot, un esport que (silenciosament, aut¨°ctonament) vertebra part de la vida illenca. Horrach posse?a cavalls, hi feia d¡¯empresari, i gaudia de l¡¯espectacle com un pag¨¨s m¨¦s. Em va explicar que un dels seus fills s¡¯hi volia dedicar de ple, al trot. ¡°Qu¨¨ en penseu?¡±, li vaig demanar. ¡°?s perfecte i t¨¦ tot el meu suport!¡±, va ser la seva resposta.

A la cursa francesa del passat dilluns hi participava el fill de Juan Antonio Horrach Moy¨¤. Fins i tot va guanyar la segona m¨¤nega. I de sobte, son pare era mort. Tant entusiasme apagat en un instant. Vaig recordar un llibre que adoro, les mem¨°ries del periodista Joan Peric¨¤s (Obra completa, Sloper, 2011). Essent molt jove, Peric¨¤s vei¨¦ morir el seu a les portes d¡¯un estadi de futbol. Les dues escenes s¡¯entreveren en la seva mescla de vitalisme i trag¨¨dia, sintetitzant aix¨ª, per atzar, un dest¨ª universal: que el m¨®n deixa de ser el M¨®n quan perdem el pare, per¨° encara trota.