Maquiavel i l¡¯independentisme

L¡¯anomenat proc¨¦s per la independ¨¨ncia de Catalunya ha arreplegat milions de persones amb un anhel que no cal discutir: obeeix a un sentiment i una emoci¨®, m¨¦s que a una s¨°lida ideologia, perfectament leg¨ªtims, per molt que hagi estat generat nom¨¦s en part racionalment, i en gran part a causa d¡¯un estudiat moviment de l¡¯opini¨® p¨²blica i l¡¯¨²s de tota una s¨¨rie de recursos d¡¯ordre est¨¨tic, tamb¨¦ moralitzant.

Dit aix¨°, el que ara pot dir-se del proc¨¦s, al cap de deu anys d¡¯una activitat entre volc¨¤nica i somorta, ¨¦s que ha estat una operaci¨® dissenyada, orquestrada i alimentada per alg¨², o per uns quants, que no deuen haver llegit mai una sola p¨¤gina de teoria pol¨ªtica moderna i contempor¨¤nia, Maquiavel per comen?ar.

Maquiavel va ser v¨ªctima de moltes desgr¨¤cies ¡ªcom ara ser expulsat de Flor¨¨ncia¡ª, i no ¨¦s menys petita el fet que ara, segurament a causa del pes de la moral cristiana, maquiav¨¨l¡¤lic sigui un adjectiu que desperta horror i sospites. Per¨° aix¨° t¨¦ molt poc a veure amb la teoria pol¨ªtica que inclou El pr¨ªncep (1513), llibre adre?at a un pr¨ªncep del Renaixement, i el seu comentari (1512-1517) a la ¡°primera d¨¨cada¡± de l¡¯Ab urbe condita, de Tit Livi: el primer llibre era una teoria de la monarquia absoluta, i el segon ho era de la constituci¨® d¡¯una rep¨²blica virtuosa. Per¨° tant se val: hi haur¨¤ lectors que, suposant que aquest article fa un elogi mesurat dels llibres de Maquiavel, tindran raons per considerar reaccionari el seu pensament. Com deia Einstein, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil fraccionar un ¨¤tom que dissoldre una opini¨® consolidada. Ras i curt: la novetat de la teoria pol¨ªtica de Maquiavel resideix que tot el que es faci en mat¨¨ria pol¨ªtica ha de moure¡¯s en el terreny del real, el factible i el practicable; i el proc¨¦s s¡¯ha mogut en el camp de l¡¯ideal, l¡¯emoci¨®, la manca de garanties, la inexist¨¨ncia d¡¯un marc legal segur i una ignor¨¤ncia ins¨°lita del que pot un Estat quan la part oposada nom¨¦s ¨¦s una naci¨®.

No va ser el cas de Maquiavel: havia actuat durant molts anys com a diplom¨¤tic, no precisament com a ¡°pol¨ªtic¡±, per al com¨² de Flor¨¨ncia; havia conegut la marxa dels afers p¨²blics de diversos estats, i havia estudiat la hist¨°ria de Roma, que sempre ajuda: als processistes se¡¯ls ha de recordar que el dret civil catal¨¤, perfectament vigent i no ¡°reprimit¡±, ¨¦s fill directe del dret rom¨¤. Amb aquest bagatge, i un cop ell recollit en una casa de camp que tenia, va redactar diverses obres, entre elles les dues esmentades, que han estat el punt de partida per a un munt de teories pol¨ªtiques ulteriors, des de Luter i Adam Smith fins a Stuart Mill i Marx, passant per la major part dels anglesos poc o molt polit¨°legs, com ara Hobbes, Locke i Hume.

Va passar que el nostre proc¨¦s no va partir de postulats realistes, propugnats per tots els tractadistes que hem dit, per manca de tradici¨® catalana en aquest sentit malgrat el realisme amb qu¨¨ va actuar gaireb¨¦ sempre la Corona d¡¯Arag¨®, el nostre precedent pol¨ªtic independent m¨¦s pr¨°xim. La tradici¨® que ten¨ªem nosaltres, en aquell fat¨ªdic 2017 i des de sempre, era una tradici¨® sentimental, er¨°tica ¡ªvolem dir ¡°l¡¯amor a la p¨¤tria¡±¡ª, emocional i, en definitiva, rom¨¤ntica. Tot el catalanisme separatista, i el que no ho ¨¦s tamb¨¦, s¡¯ha basat fins al dia d¡¯avui en una tradici¨® que no ¨¦s pol¨ªtica, sin¨® liter¨¤ria i d¡¯orfe¨®: va de l¡¯Oda a la p¨¤tria, d¡¯Aribau, fins a Salvador Espriu, passant pels Jocs Florals, Verdaguer, Ferran Soldevila i tutti quanti.

Prat de la Riba, quan va tenir una mica de poder dins l¡¯Estat espanyol amb la simple mancomunitat de les diputacions, va fer molt m¨¦s que el que han fet i desfet els governs inspirats en el proc¨¦s independentista, almenys fins ara. Amb bons sentiments i abrandament emocional no hi ha manera de fer pol¨ªtica. Es pot fer una manifestaci¨®, una gran arrossada, una costellada obrera (Flaubert dixit) i un festival engrescad¨ªssim; per¨° pol¨ªtica, no. Maquiavel, justament quan es comen?aven a consolidar els estats naci¨®, va deixar de banda tot l¡¯esperit religi¨®s ¡ªl¡¯independentisme ha estat i ¨¦s una fe¡ª i tota la moralitat que derivava del llavors tan potent cristianisme, per dibuixar una pol¨ªtica laica, fefaent, versemblant i possible. ?s la famosa verit¨¤ effettuale, tan comentada, oposada als roman?os, les fal¨°rnies i les mentides. Aix¨ª, a El pr¨ªncep, cap. XV, va escriure: ¡°N¡¯hi ha molts que s¡¯han imaginat rep¨²bliques i principats que mai ning¨² no ha vist, i de les quals ning¨² no sap que hagin existit de veritat; perqu¨¨ hi ha tanta difer¨¨ncia entre com es viu i com es voldria viure, que qui deixa el que es pot fer pel que s¡¯hauria de fer, m¨¦s aviat arriba a la seva ru?na i no a la salvaci¨®¡±. Tamb¨¦ va dir-ho Jean Bodin, al cap. III dels seus Sis llibres de la rep¨²blica, amb el t¨ªtol ¡°Els canvis de les rep¨²bliques i de les lleis no poden fer-se precipitadament¡±: ¡°No n¡¯hi ha prou en saber quina ¨¦s la millor de les rep¨²bliques; ¨¦s necessari con¨¨ixer els mitjans per conservar-la, quan no ¨¦s possible canviar-la. [...] M¨¦s val sostenir el malalt amb una dieta adequada que mirar de curar una malaltia incurable amb perill per a la vida, i mai no s¡¯han de provar remeis violents [aix¨° val per a uns i altres], llevat que la malaltia sigui greu i ja no hi hagi esperan?a¡±.