¡®Les altures¡¯, de Sebasti¨¤ Portell: Un discurs apr¨¨s

Poc espai devia tenir dins de l¡¯ordre cl¨¤ssic i acad¨¨mic de l¡¯art catal¨¤ de les primeres d¨¨cades del segle XX la provocaci¨® cont¨ªnua que eren les escultures, els dibuixos i els gravats d¡¯Ismael Smith (Barcelona, 1886- Nova York, 1972) ¡ªPl¨¤cid Vidal hauria pogut qualificar-lo de ¡°singular anecd¨°tic¡±¡ª, fill d¡¯una fam¨ªlia de l¡¯alta burgesia barcelonina, a la recerca sempre d¡¯unes figures deformades i grotesques, d¡¯una caricaturesca ambig¨¹itat sexual, com si busqu¨¦s deixar const¨¤ncia de la ridiculesa dels cossos amb un punt notori d¡¯esperpent, de s¨¤tira i d¡¯horror. I, a la Barcelona que deixa enre...

Poc espai devia tenir dins de l¡¯ordre cl¨¤ssic i acad¨¨mic de l¡¯art catal¨¤ de les primeres d¨¨cades del segle XX la provocaci¨® cont¨ªnua que eren les escultures, els dibuixos i els gravats d¡¯Ismael Smith (Barcelona, 1886- Nova York, 1972) ¡ªPl¨¤cid Vidal hauria pogut qualificar-lo de ¡°singular anecd¨°tic¡±¡ª, fill d¡¯una fam¨ªlia de l¡¯alta burgesia barcelonina, a la recerca sempre d¡¯unes figures deformades i grotesques, d¡¯una caricaturesca ambig¨¹itat sexual, com si busqu¨¦s deixar const¨¤ncia de la ridiculesa dels cossos amb un punt notori d¡¯esperpent, de s¨¤tira i d¡¯horror. I, a la Barcelona que deixa enrere el compost modernista i comen?a a construir la l¨ªnia clara del noucentisme, poc marge de moviment devia tenir ell mateix ¡ª¡±De ben petit, el senyoret havia tingut tend¨¨ncia als gustos i als costums m¨¦s femenins¡±, escriu Sebasti¨¤ Portell (ses Salines, 1992) a Les altures, biografia novel¡¤lada de l¡¯artista¡ª, amb la gesti¨® d¡¯una manera de ser que sembla complir al peu de la lletra el que Luis Antonio de Villena deia del dandi: ¡°El dandy es cuanto connota en un hombre el decirse ¡ªo pretender¡ª ser improbable. Rebelde (contra el tiempo, contra la idea fijada de los otros o contra la sociedad), esteta ¡ªy aqu¨ª entrar¨ªa la moda¡ª, mito (porque se aparta del ciclo com¨²n), snob (porque busca ser mirado por su improbabilidad), artista (el arte puede ser su figura, un lienzo o un libro) y, sobre todo, tipo, figura, porque ser improbable es una actitud, una sensaci¨®n, un estilo de vida y ¡ªsi cabe¡ª de arte¡±.

L¡¯escriptor canvia de registre i es decanta per novel¡¤lar les complexes perip¨¨cies vitals i mentals d¡¯Ismael Smith, pintor i escultor

Sebasti¨¤ Portell, que a les seves dues novel¡¤les anteriors ¡ªEl dia que va morir David Bowie i Ariel i els cossos¡ª era partidari de construir unes trames narratives sustentades per unes opaques frontisses simb¨°liques bastant impossibles de desxifrar, a Les altures canvia de registre i es decanta per novel¡¤lar les complexes perip¨¨cies vitals i mentals d¡¯Ismael Smith. I si un dels punts de refer¨¨ncia literaris que alimentava Ariel i els cossos era l¡¯Orlando de Virginia Woolf, una s¨¤tira del g¨¨nere bio?gr¨¤fic on un arist¨°crata angl¨¨s, amb vel¡¤le?tats liter¨¤ries, viatja al llarg de la hist¨°ria i s¡¯acaba transformant en dona, aqu¨ª sembla que el model inspirador de la disposici¨® de la mat¨¨ria argumental ¨¦s El sexe dels ¨¤ngels: de la mateixa manera que Terenci Moix oferia el personatge de la seva novel¡¤la a partir del punt de vista dels personatges que l¡¯havien conegut, Sebasti¨¤ Portell acosta al lector la seva figura i la seva traject¨°ria a trav¨¦s de set cap¨ªtols on s¡¯escolta la visi¨® que tenia d¡¯Ismael Smith una determinada gent que el va tractar de prop, i es recorre la seva estada a Par¨ªs des del 1911 fins a l¡¯esclat de la Primera Guerra Mundial, la seva posterior vida a Nova York, la manera com els ¨¨xits de la joventut es trastoquen en frac¨¤s i com els traumes infantils esdevenen una pertorbaci¨® mental prou greu per ser ingressat en un psiqui¨¤tric, m¨¦s obstinat a trobar una ter¨¤pia natural contra el c¨¤ncer que no pas a continuar amb l¡¯altura est¨¨tica de la seva obra: com Terenci Moix a El sexe dels ¨¤ngels, a Les altures potser Sebasti¨¤ Portell tamb¨¦ ha volgut explicar la dificultat de ser un artista poc convencional i irreverent en una societat on el p¨²blic en general nom¨¦s busca aplaudir la convenci¨® i la rever¨¨ncia als artistes que els ¡°agradava agradar¡±. I ¨¦s alguna cosa semblant a aix¨° el que pensa el lector sobre l¡¯estructura i la composici¨® de Les altures: que Sebasti¨¤ Portell ha escrit una novel¡¤la sobre una figura marginal de l¡¯heterod¨°xia amb una voluntariosa voluntat d¡¯agradar, ben lluny de l¡¯esperpent, de la s¨¤tira i de l¡¯horror de l¡¯obra d¡¯Ismael Smith, com si estigu¨¦s m¨¦s atent a ocultar els clarobscurs de la vida del protagonista que no pas a remarcar-los, o com si Ismael Smith fos tan sols una excusa per posar en dansa una can¨°nica defensa ideol¨°gica de la transgressi¨® i de l¡¯art considerat com una mena d¡¯amor-passi¨® contra el poder burg¨¨s i patriarcal.

¡°Quan jo era petita la meva mare es va morir i em vaig quedar jo sola amb el meu pare, que era un mal¨¤nima i un bevedor, i com aquell qui diu vaig passar de m¨¤ en m¨¤, per les cases de qui bonament em van acollir, fins arribar a la casa de tothom, que ¨¦s la de D¨¦u¡±, explica la futura mainadera de la fam¨ªlia Smith a la mestressa de la casa, que s¡¯entendreix ¡°en veure que aquell era un discurs apr¨¨s¡±: alguna cosa semblant passa amb Les altures i Sebasti¨¤ Portell.