¡®Temps obert¡¯ sense censura: la postguerra a Catalunya segons Manuel de Pedrolo
L¡¯escriptor es va proposar un projecte literari que ressegu¨ªs les vides de Daniel Bastida, i ara Comanegra ha repr¨¨s la idea, titulada ¡®Temps Obert¡¯
I si tot hagu¨¦s estat diferent? I si Manuel de Pedrolo (l¡¯Arany¨®, 1918 ¨C Barcelona, 1990) hagu¨¦s escrit en una ¨¨poca diferent del temps recl¨°s i fosc que va imposar la dictadura de Franco? Hauria manifestat un comprom¨ªs pol¨ªtic i nacional tan ferm, si no hagu¨¦s patit l¡¯opressi¨® franquista al principi de la seva carrera? Posats a fantasiar, i si Pedrolo no hagu¨¦s trobat que la seva eina de treball (el catal¨¤) venia amputada per les traves i els complexos propis d¡¯una llengua minoritzada? Hauria abordat tants subg¨¨neres diferents i sentit l¡¯imperatiu de posar al dia la literatura del seu pa¨ªs? I si Pedrolo hagu¨¦s preferit l¡¯exili parisenc? I si hagu¨¦s escrit en franc¨¨s? I si Manuel de Pedrolo hagu¨¦s nascut dona?
De vegades sospitem que la vida, f¨¤cilment, podria haver tombat per un altre cam¨ª. De vegades desitgem que tot fos d¡¯una altra manera. Ens preguntem qu¨¨ hauria passat si els esdeveniments haguessin seguit un curs alternatiu. S¨®n preguntes temptadores. Ens les fem en el terreny personal (I si m¡¯hagu¨¦s tocat la Grossa?) i tamb¨¦ en l¡¯hist¨°ric (I si Franco hagu¨¦s perdut la guerra?). Per descomptat, la literatura ¨¦s una eina ideal a l¡¯hora de tramar realitats alternatives: capgirant els fets hist¨°rics, preguntant-se pels esdeveniments tal com no van succeir, s¡¯han creat novel¡¤les excel¡¤lents, com ara L¡¯home al castell de Philip K. Dick (I si Hitler hagu¨¦s guanyat la guerra?) o Paraules d¡¯Op¨°ton el Vell de T¨ªsner (I si els asteques haguessin descobert Europa?).
Incansable i ambici¨®s, Manuel de Pedrolo es va proposar un projecte literari que ressegu¨ªs les vides (en plural) d¡¯un home, en Daniel Bastida, marcat pels bombardejos de la Guerra Civil. Tal com a la vida se¡¯ns presenten cru?lles que definiran el nostre itinerari biogr¨¤fic, Pedrolo va preveure un grup de novel¡¤les que expliqu¨¦s les conseq¨¹¨¨ncies dels camins seguits per en Bastida i la personalitat distinta que desenvoluparia segons els avatars pels quals pass¨¦s. Hi hauria, per exemple, una novel¡¤la en qu¨¨ en Bastida perd el pare a causa d¡¯una bomba, i una altra en qu¨¨ perd la mare. I de cada una d¡¯aquestes crisis naixeria un Bastida diferent. I aix¨ª, cada novel¡¤la, d¡¯acord amb el disseny de Pedrolo, s¡¯aniria exfoliant en novel¡¤les subseg¨¹ents... Intuint la infinitud del cicle novel¡¤l¨ªstic el va titular Temps Obert.
Un projecte sense final
Tampoc cal que ens posem qu¨¤ntics, per¨° una mica de Borges s¨ª que ajuda a perfilar l¡¯esfor? de Pedrolo. Al conte ¡°El jard¨ªn de senderos que se bifurcan¡±, l¡¯argent¨ª s¡¯empesca la possibilitat d¡¯una novel¡¤la (infinita, esclar) que t¨¦ molt a veure amb el prop¨°sit de Temps Obert. Borges escriu que en la ficci¨® convencional ¡°cada vez que un hombre se enfrenta con diversas alternativas, opta por una y elimina las otras¡±, per¨° que en la ficci¨® total que ell imagina, per contra, el protagonista ¡°opta ¡ªsimult¨¢neamente¡ª por todas. Crea, as¨ª, diversos porvenires, diversos tiempos, que tambi¨¦n proliferan y se bifurcan¡±. L¡¯obra suggerida per Borges ¨¦s pura elucubraci¨®, per¨° el
de Pedrolo va ser materialitzat i, entre el 1963 i el 1980, se¡¯n van publicar nou novel¡¤les que s¨®n nou punts de partida. Cada una d¡¯elles presenta un Daniel Bastida que ¨¦s producte d¡¯una viv¨¨ncia que no es repeteix en les altres novel¡¤les: en una, la bomba mata la fam¨ªlia d¡¯en Bastida; en una altra fan cap a l¡¯exili; o el pare ¨¦s detingut per la seva activitat pol¨ªtica... En conseq¨¹¨¨ncia, en Bastida desenvolupa un tarann¨¤ i una professi¨® diferents en cada llibre: aqu¨ª ¨¦s escriptor, all¨¤ psico?analista, o criminal, pag¨¨s, empresari, sindicalista... L¨°gicament, segons com li ha anat la vida, en Bastida mostra un o altre color pol¨ªtic, i aquest ¨¦s un alicient en la lectura de tot el cicle, perqu¨¨ permet el comentari pol¨ªtic de l¡¯Espanya, i del m¨®n, d¡¯aquells anys: la vida d¡¯en Bastida, sigui com sigui, pot anar mudant de camisa, que les novel¡¤les retrataran fidelment el moment hist¨°ric (que no varia perqu¨¨ ¨¦s real).
Cada novel¡¤la, d¡¯acord amb el disseny de Pedrolo, s¡¯aniria exfoliant en novel¡¤les subseg¨¹ents
De les nou novel¡¤les que conformen el cicle Temps Obert, la primera ¨¦s Un cam¨ª amb Eva (1968). S¡¯obre amb una frase que insinua la curios¨ªssima ars combinatoria que Pedrolo disposar¨¤: ¡°La hist¨°ria mai no es repeteix, per¨° hom diria que tot sovint es complau a jugar amb els mateixos elements¡±. Aquesta primera obra ¨¦s crucial perqu¨¨ es tracta de l¡¯¨²nica que, finalment, es va desdoblar en dues m¨¦s. Pedrolo, en tot moment, va ser conscient que engegava una empresa inacabable i que no podria anar escrivint, eternament, novel¡¤les que es ramifiquessin a partir de novel¡¤les anteriors (fins i tot els autors prol¨ªfics tenen l¨ªmits).
Aquestes dues novel¡¤les que germinen de la primera del cicle s¨®n Cartes a Jones Street (1978) i ?Conjectures? de Daniel Bastida (1980), i s¨®n les que l¡¯editorial Comanegra ha triat de recuperar conjuntament: s¡¯acompanyen l¡¯una a l¡¯altra en un mateix volum de 700 p¨¤gines, i ¨¦s correcte que s¡¯uneixin perqu¨¨ sorgeixen d¡¯una disjuntiva comuna: un adulteri que en una novel¡¤la prospera com a relaci¨® i en l¡¯altra ¨¦s, diguem-ne, abandonat a temps.
Com a cirereta per coronar aquesta repesca bibliogr¨¤fica (quaranta anys despr¨¦s!) trobem el pr¨°leg erudit i entusiasta d¡¯Antoni Munn¨¦-Jord¨¤, que en sap un niu i ja havia publicat l¡¯assaig Temps Obert de Ma?nuel de Pedrolo entre les dues cultures (Ajuntament de T¨¤rrega, 1995); o sigui que ¨¦s la persona indicada per posar tot al seu lloc i ajudar-nos a copsar la magnitud, fora mida, del cicle pedroli¨¤ i les onze (9+2) novel¡¤les amb qu¨¨ s¡¯embranca.
Val a dir que les nou primeres apareixeran aviat en format digital, degudament anotades perqu¨¨ els lectors en puguem recon¨¨ixer (i llegir) les parts que la censura va eliminar en el seu moment: els ratllats del censor s¨®n eloq¨¹ents i, esclar, s¡¯obsedeixen amb la pol¨ªtica (les tropes franquistes entren per la Diagonal i la frase ¡°L¡¯ocupaci¨® ha comen?at¡± ha de caure), la cultura (¡°ara pr¨¤cticament ja nom¨¦s parlava castell¨¤¡±), el sexe (una dona no pot ¡°estar humida¡±; els ¡°pits¡± es queden per¨° fora els ¡°mugrons¡±), etc. ?s una recuperaci¨® bibliogr¨¤fica total, doncs.
Benvolgut Bastida
A Cartes a Jones Street, en Daniel Bastida (escriptor, perqu¨¨ ja ho era a la novel¡¤la mare, Un cam¨ª amb Eva) s¡¯allotja amb la cosina i el marit. La not¨ªcia del seu frac¨¤s al premi Joanot Martorell, on hi ha concorregut amb una novel¡¤la arriscada, provoca que els afectes maternals de la cosina es transformin en pur desig sexual... L¡¯aventura ad¨²ltera d¡¯en Bastida i la Gabriela prospera i la parella troba que no vol viure en l¡¯engany. L¡¯escena magn¨ªfica en qu¨¨ el cornut ¨¦s informat de la situaci¨®, i la manera ins¨°lita com reacciona, sembla perfectament cronometrada per un home de teatre (gens sorprenent, Pedrolo va escriure m¨¦s d¡¯una dotzena d¡¯obres teatrals) i ¨¦s un dels grans moments del llibre.
Dramat¨²rgia al marge, com indica el t¨ªtol, aqu¨ª Pedrolo opta per la f¨®rmula de la novel¡¤la epistolar: llegim el correu que en Bastida intercanvia amb un amic, en Peralta, que treballa a Nova York. Per carta, en Bastida pot ser tan reflexiu com vulgui i pot recuperar cap¨ªtols de la seva biografia i desgranar-los per al benvolgut amic: aix¨° vol dir les grisors d¡¯un sistema literari bizant¨ª i el contrast acolorit de les aventures er¨°tiques i pol¨ªtiques d¡¯en Bastida. La correspond¨¨ncia est¨¤ datada a finals dels anys seixanta, als temps del ciclostil, quan alguna cosa est¨¤ canviant als soterranis de l¡¯Espanya franquista i l¡¯esquerra s¡¯organitza mentre lamenta la mort del Che en una emboscada... En el perfil pol¨ªtic d¡¯en Bastida, aquest Bastida, hi conflueixen la lluita social i la nacional (Pedrolo ¨¦s l¡¯autor d¡¯unes Cr¨°niques colonials que caldria recuperar, i que persisteixen en el comentari pol¨ªtic de Cartes a Jones Street), per¨°, com a artista, Bastida ¨¦s un novel¡¤lista fallit, alg¨² que ha posat m¨¦s energia en la tasca editorial i en el rol de promotor de la llengua que a satisfer les promeses anunciades amb l¡¯obra de joventut.
En Peralta, com a contrapunt nord-americ¨¤, permet que les cartes ens portin not¨ªcies d¡¯un m¨®n nou (allunyat de l¡¯asfixia franquista) i del ?jazz que s¡¯hi fa, dels intercanvis de parella o de Malcolm X, i tot plegat ens recorda l¡¯amor de Pedrolo per la cultura anglosaxona moderna i la responsabilitat que va adjudicar-se com a traductor, o editor, dels autors nord-americans del segle XX (Faulkner, Dos Passos, Salinger, Hammett, Chandler, etc.).
Bastida revoltat
Com que a ?Conjectures? de Daniel Bastida en Bastida ¨¦s un altre, un p¨¤ria del sistema editorial que no ha de quedar b¨¦ amb ning¨², en trobem la versi¨® m¨¦s compromesa amb la lluita pol¨ªtica. En aquesta novel¡¤la s¡¯hi discuteix molt de marxisme (amb un cap¨ªtol, per compensar, dedicat al vaginisme que compromet la vida sexual d¡¯una de les personatges) i fa la impressi¨® que els di¨¤legs brillants en qu¨¨ en Bastida pot dir l¡¯¨²ltima paraula hagin nascut perqu¨¨ Pedrolo es rescabali, via literatura, de discussions reals; hi ha alguna cosa d¡¯esprit de l¡¯escalier en les converses sobre la situaci¨® de la classe obrera i l¡¯internacionalisme, com si Pedrolo volgu¨¦s deixar per escrit el que els condicionants del moment (no pas la censura) no li havien perm¨¨s dir en una conversa de deb¨°. Potser ¨¦s una impressi¨® i prou; en tot cas, atiada per l¡¯orat¨°ria demolidora d¡¯en Bastida.
El relleu generacional del projecte arriba amb novel¡¤les germanes de N¨²ria Cadenes i Joaquim Carb¨®
Pol¨ªtica a banda, la novel¡¤la tamb¨¦ apunta una visi¨® de l¡¯amor. Aqu¨ª es parla sense p¨¨ls a la llengua de les relacions que es fan i es desfan, i del sexe omnipresent, de com el viuen el protagonista i les seves parelles. Malgrat l¡¯esperit emancipatori del narrador, hi ha traces masclistes en el seu discurs (¡°O potser cada dona era una classe per ella mateixa, un m¨®n in¨¨dit que calia descobrir, colonitzar¡±) i tot plegat dibuixa una ¨¨poca de canvis encara marcada per l¡¯opressi¨® nacionalcat¨°lica.
D¡¯entre totes les trames amoroses de les Conjectures, la m¨¦s profitosa ¨¦s la que provoca la irrupci¨® del personatge de Magda, una dona misteriosa que s¡¯apropa al protagonista escriptor per exigir-li explicacions: ha llegit un dels seus llibres i no s¡¯explica com ¨¦s que el personatge fictici de Clara copia la seva biografia fil per randa...
Un projecte obert
Pedrolo ja havia aventurat que la concurr¨¨ncia d¡¯autors era benvinguda per tal que Temps Obert progress¨¦s. En una entrevista amb Jordi Coca, Pedrolo s¡¯il¡¤lusionava: ¡°T¡¯imagines una colla d¡¯escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d¡¯acord. Per¨° potser les ¨²niques coses que val la pena de fer s¨®n aquelles que surten del corrent¡±.
I no deu ser tan demencial, perqu¨¨ Comanegra s¡¯ha prestat a facilitar el relleu generacional i la continu?tat del projecte, tot encarregant a diversos autors que escriguin dues novel¡¤les germanes, reprenent algun fet de la vida d¡¯en Bastida dels volums originals. Aix¨ª, N¨²ria Cadenes tot just respon a la crida amb La terra s¡¯ho porta i No han donat la llum, encara, partint dels incidents del llibre en qu¨¨ en Bastida fa d¡¯estraperlista. I de Joaquim Carb¨® ¨¦s de just¨ªcia que puguem llegir L¡¯ascens de Daniel Bastida i La caiguda de Daniel Bastida, perqu¨¨ des dels temps d¡¯Of¨¨lia Dracs que reclama que Temps Obert continu?.
Continuar¨¤, s¨ª. S¡¯esperen nous textos de Teresa Colom i Borja Baguny¨¤, i la cosa anir¨¤ creixent amb noves incorporacions. En aquest nou impuls, tots els volums es presenten amb una fotografia de Francesc Catal¨¤-Roca a la coberta, per recordar-nos que els personatges poden anar fent marrades de tota mena, que el cicle complir¨¤ igualment la funci¨® de retratar un temps i un pa¨ªs.
Cartes a Jones Street / ?Conjectures? de Daniel Bastida.
La terra s¡¯ho porta / No han donat la llum, encara.
L¡¯ascens de Daniel Bastida / La caiguda de Daniel Bastida
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.