Angela Davis, g¨¨nere, ra?a i classe

Ahores d¡¯ara, ning¨² s¡¯atrevir¨¤ a negar que el g¨¨nere ¨¦s una categoria molt ¨²til per a l¡¯an¨¤lisi de la imposici¨® d¡¯un rol sobre un cos sexuat al llarg de la hist¨°ria. Angela Y. Davis va escriure ja fa molts anys un l¨²cid i revelador assaig sobre la hist¨°ria del llegat de l¡¯esclavitud com a criteri per a una nova feminitat, sobre com el que tradicionalment s¡¯ha anomentat ra?a podia enriquir el feminisme blanc dominant, de com hauria estat la lluita de m¨¦s efica? en associaci¨® amb la lluita per l¡¯alliberament de les dones negres.

Calia que ser dona deix¨¦s de ser sin¨°nim de ser mare o mestressa de casa, que en aquesta lluita el treball dom¨¨stic no fos exclusivament responsabilitat femenina. Era f¨¤cil on trobar un model, model que les feministes blanques no van saber o no van voler trobar. Les dones negres, les esclaves, no es van veure redu??des tan sols a la categoria mestressa de casa, perqu¨¨ les dones i els homes negres esclaus, sotmesos a la dia?l¨¨ctica salvatge i fero? de l¡¯amo, van fer de la seva vida dom¨¨stica i social un espai d¡¯igualtat sexual. La gesta extraordin¨¤ria, com la denomina l¡¯autora, va consistir a fer de l¡¯opressi¨® que patien com a esclaus una qualitat positiva: l¡¯igualitarisme de les seves relacions socials. Les dones negres eren iguals als seus companys negres en l¡¯opressi¨® que patien, iguals en la seva resist¨¨ncia ferma contra l¡¯esclavitud.

Aquesta professora i activista nord-americana ens revela com la causa de l¡¯esclau ha estat sobretot la causa de les dones, v¨ªctimes de c¨¤stigs que excedien els que rebien els homes, perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ d¡¯assots i mutilacions havien de soportar la violaci¨® institucionalitzada. Davis va lluitar, tamb¨¦ des de la pres¨®, per recordar-nos all¨° de Marx que ¡°el treball de pell blanca mai podr¨¤ ser lliure mentre el treball de pell negra estigui marcat a ferro¡±. El seu feminisme no ha renunciat mai a combatre l¡¯estructura de classes d¡¯un capitalisme que anima els homes que exerceixen el poder en l¡¯esfera econ¨°mica i pol¨ªtica a ser tamb¨¦ agents habituals d¡¯explotaci¨® sexual.

Per¨°, a m¨¦s a m¨¦s, l¡¯obra de Davis t¨¦ l¡¯encant afegit d¡¯all¨° pol¨ªticament incorrecte, sobretot per la den¨²ncia del racisme d¡¯una part de la hist¨°ria de la lluita feminista, la de dones anglosaxones, blanques i molt cristianes que lluitaven pel sufragi femen¨ª i la igualtat entre sexes, per¨° alhora miraven amb condescend¨¨ncia i paternalisme d¡¯oncle Tom les seves germanes negres; les mateixes dones blanques que fins als anys quaranta anaven als mercats de les cantonades de les ciutats nord-americanes a triar la millor serventa negra; les mateixes joves feministes blanques que als anys setanta lluitaven als Estats Units a favor de l¡¯avortament, per¨° eren menys receptives a denunciar les esterilitzacions de qu¨¨ eren v¨ªctimes moltes dones negres.

Davis critica que les dones blanques, les feministes incloses, han mostrat una retic¨¨ncia hist¨°rica a recon¨¨ixer les lluites de les seves germanes negres, per no dir que s¡¯han involucrat poc en la tasca de millora de les condicions de les treballadores dom¨¨stiques. Com a feminista marxista, Davis ha afegit una perspectiva hist¨°rica per desvelar com la fam¨ªlia o la sexualitat s¨®n fruit del patriarcat i de modes de producci¨® canviants, i de com el g¨¨nere, m¨¦s enll¨¤ d¡¯unes relacions de poder, ¨¦s un element vertebrador de les societats que ha servit al capitalisme per perpetuar la inferioritat femenina i per fer de les dones unes eternes menors d¡¯edat que haurien de resignar-se a trobar a la llar el seu lloc natural.

L¡¯assaig, emotiu i colpidor, ¨¦s ple de v¨ªctimes i d¡¯hero?nes de la lluita per la igualtat, d¡¯un combat desigual que ha d¡¯esdevenir tamb¨¦ la nostra lluita, la lluita de tots i totes.

Dones, ra?a i classe?

Angela Davis?
Traducci¨® de Fran Seva Gonz¨¢lez
Tigre de Paper, 2022. 259 p¨¤gines. 18,05 euros