Tothom ¨¦s feli? a ¡®Dopaland¡¯... per contracte

Dopaland ¨¦s un parc tem¨¤tic, un lloc on la gent va a passar-s¡¯ho b¨¦, a ser feli? i, sobretot, a demostrar que ¨¦s feli?. Dopaland (a la Sala F¨¨nix, fins al 27 de novembre) ¨¦s el lloc que va crear l¡¯actriu i dramaturga catalana Eu Manzanares per construir l¡¯enc¨¤rrec de la sala F¨¨nix d¡¯escriure una com¨¨dia en petit format i de cr¨ªtica social. ¡°De les reunions pr¨¨vies va sortir una inquietud comuna: les condicions laborals que ens porten (ens obliguen!) a un hiperoptimisme, a ser feli? perqu¨¨ si no, ets un desgraciat o un boig¡±, diu l¡¯autora. Amb aquestes premises va tenir total llibertat p...

Dopaland ¨¦s un parc tem¨¤tic, un lloc on la gent va a passar-s¡¯ho b¨¦, a ser feli? i, sobretot, a demostrar que ¨¦s feli?. Dopaland (a la Sala F¨¨nix, fins al 27 de novembre) ¨¦s el lloc que va crear l¡¯actriu i dramaturga catalana Eu Manzanares per construir l¡¯enc¨¤rrec de la sala F¨¨nix d¡¯escriure una com¨¨dia en petit format i de cr¨ªtica social. ¡°De les reunions pr¨¨vies va sortir una inquietud comuna: les condicions laborals que ens porten (ens obliguen!) a un hiperoptimisme, a ser feli? perqu¨¨ si no, ets un desgraciat o un boig¡±, diu l¡¯autora. Amb aquestes premises va tenir total llibertat per aixecar aquest parc espl¨¨ndid, aquesta galeria de felicitat on un treballador i una responsable de recursos humans es troben a la smart room (l¡¯habitaci¨® intel¡¤ligent...) per arreglar cert problema de feina. Sembla ser que alg¨² ha sortir de la l¨ªnia filos¨°fica-super-guai que marca l¡¯empresa i, v¨¦s a saber, no ¨¦s feli?. V¨¦s a saber...

¡°Alguna cosa ha passat amb uns clients i el treballador i la responsable de recursos humans, pseudopsic¨°loga i pseudoterapeuta, es troben en aquesta smart room¡±, explica Manzanares. ¡°Ella li diu que, segons la filosofia de l¡¯empresa, l¡¯important ¨¦s que ell se senti b¨¦, que sigui feli?¡±. El director, Sergi Pompermayer, agraeix aquesta p¨¤tina de cr¨ªtica social: ¡°El neoliberalisme ha canviat el llenguatge espec¨ªfic al seu favor, ha creat una neollengua¡±, argumenta. ¡°Pensem en la ¡®llibertat¡¯ d¡¯Ayuso o de Musk! Doncs aix¨° l¡¯Eu ho transporta al m¨®n laboral i el primer que ha de quedar clar ¨¦s que Dopaland ¨¦s una empresa i hi estan all¨¤ per treballar. No ¨¦s cap fam¨ªlia, com tantes companyies ens volen fer creure amb el seu discurs terrible¡±. No, no hi ha cap contracte que ens obligui a ser feli?os.

Pompermayer va acceptar la proposta de dirigir l¡¯obra encantat: ¡°Eu Manzanares t¨¦ una veu diferent, la d¡¯una part no habitual al teatre catal¨¤: la de la classe obrera. Dona veu als obrers amb un toc molt angl¨¨s: se¡¯ls estima i ¨¦s capa? de riure-se¡¯n. ?s el punt de vista dels que estan avall, dels que tenen feines desagra?des. Jo m¡¯hi trobo molt identificat, perqu¨¨ vinc d¡¯una fam¨ªlia que no ho passava b¨¦¡±. Per aix¨° assegura que Dopaland no t¨¦ res a veure amb Mis¨¨ria, obra que va estrenar a la F¨¨nix: ¡°Mis¨¨ria parlava de la classe mitjana, com gaireb¨¦ tot el teatre catal¨¤. Era un tipus que no podia pagar la hipoteca... Aqu¨ª no, aqu¨ª estem parlant de gent que ni es planteja poder ser porpietaris d¡¯un pis¡±. Aix¨° s¨ª, sempre amb un somr¨ªs dibuixat a la cara.

Eu Manzanares reconeix que ¨¦s el seu estil: ¡°?s el meu teatre. S¨ª, tinc tend¨¨ncia a la mala llet i estic conven?uda que l¡¯humor ¨¦s una eina de cr¨ªtica absolutmanet v¨¤lida: es tracta de reiure¡¯s d¡¯una situaci¨® per criticar-la sense paternalismes¡±. De fet, Dopaland, que no deixa de ser una com¨¨dia ¨¤cida, est¨¤ carregada d¡¯humor negre i mala llet: ¡°?s molt cagar-se en tot aix¨°. Podem deixar de ser aix¨ª? No ho s¨¦! Estem parlant de din¨¤miques tan incrustades, un monstre tan gran i tan ben articulat que a vegades ens posseeix...¡±

Quan se li pregunta a Eu Manzanares si creu que aquest teatre de cr¨ªtica social ¨¦s necessari ho t¨¦ clar: ¡°I tant, que s¨ª!¡±, respon. I tot seguit ens fa una reflexi¨® oportuna: ¡°En realitat, qualsevol teatre ¨¦s necessari. Hem vist durant la pand¨¨mia la import¨¤ncia de l¡¯entreteniment pur. Per¨° aqu¨ª es tracta, a m¨¦s, de fer pensar una mica. Tenim tanta sobreinformaci¨® que costa trobar l¡¯espai de reflexi¨®, el nostre punt de vista, no influenciat per cap altre, ¨¦s a dir, sense assumir el dels altres¡±.

L¡¯obra ¨¦s teatre de text cent per cent, gaireb¨¦. L¡¯escena no canvia, no hi ha transicions. En una hora i 10 minuts el pes recau en els actors. D¡¯una banda, Felipe Cabezas (a la seva sala) i de l¡¯altra una aposta de Pompermayer, Anna Castells: ¡°La coneixia de Jerusalem i de Carrer Robadors, amb el Julio Manrique, i sabia que podia afrontar aquest paper¡±, diu el director. Els dos fan que l¡¯espectador s¡¯hi vegi reflectit: ¡°Tothom pot sentir-se lleugerament identificat perqu¨¨ el que veuen ¨¦s molt el dia a dia, ¨¦s un di¨¤leg molt proper¡±, diu l¡¯autora. Ells ens transmeten tot el que, en realitat, amaguen els riures, els colors, la bona vida. Alg¨² ha arribat a dir que tots som els protagonistes... Potser hi ha una mica de claudicaci¨® en aquesta afirmaci¨®? Potser, en el fons, tots estem embadalits per aquest discurs terrible que deia Pompermayer? Qui respon ¨¦s el mateix director: ¡°No hi ha claudicaci¨®¡±, diu. ¡°Tampoc ¨¦s un final c¨°mode, ¨¦s una mirada cr¨ªtica i un advertiment: ojo, ens estem deixant guanyar: hem desapr¨¨s que la uni¨® fa la for?a¡±.