La gossa de Rigoberta Bandini

Com ¨¦s habitual, faig descobriments en mala hora i quan mig m¨®n ja els coneix. Amb una ¨¤nima anciana i un cervell antiquat, trobo les coses quan la gent ja ha passat de pantalla i quan el mood ja ¨¦s un altre.

Fa uns mesos era en una festa d¡¯aniversari d¡¯una amiga i tot de cop va sonar Perra, de Rigoberta Bandini. ¡°Me gustar¨ªa ser el perro de un perro¡±. Quina genialitat. Quina manera de parlar dels humans per contrast amb les b¨¨sties i quina manera de revolucionar el sexe i l¡¯amor a destralades de submissi¨® capgirada.

Quan vaig enviar la can?¨® a un amic, em va dir que i tant, que era molt bona, per¨° que tenia un defecte, i era que estava escrita en castell¨¤. Tractant-se d¡¯una cantant catalana que es diu Paula Rib¨® que ha triat Rigoberta Bandini com a nom art¨ªstic, aix¨° ¨¦s una santa putada, creu ell. A veure, Blanca, em va dir, tu que sempre et fiques la paraula pol¨ªtica a la boca i que vas per la vida recargolant el llacet de l¡¯engagement, no pot ser que no vegis que a cada bugada perdem un llen?ol i que ens n¡¯anem de dret al pedregar. Davant d¡¯aquesta reacci¨® tan furibunda com l¨²cida, li vaig enviar un ¨¤udio per dir-li que se me¡¯n fotia sobiranament, que Perra est¨¦s escrita en castell¨¤. Mira que l¡¯estimo, i ho sap, per¨° una mica m¨¦s i m¡¯engega a la merda. Fins i tot vaig haver de recordar-li que no pat¨ªs gens, que jo continuar¨¦ escrivint en catal¨¤ perqu¨¨ ¨¦s la llengua que em surt, perqu¨¨ ¨¦s la llengua que trio i perqu¨¨ ¨¦s la llengua de mon pare barcelon¨ª i de ma mare mallorquina de pares andalusos. Potser es va enfadar de deb¨° perqu¨¨ ja no em va ni respondre.

No s¨¦ el motiu de la seva tria ling¨¹¨ªstica, per¨° potser a Bandini, que com tothom t¨¦ una ¨¤nima lliure, ¨¦s en castell¨¤ com li va sortir

Que ja ho s¨¦, amic, que vivim enfonyats en un Estat que maltracta les lleng¨¹es i que si no ens fem molt, per¨° molt pesats, esclafaran el catal¨¤ de mala manera i no deixaran ni una sola canya dreta a lo pus bell catalanesc del m¨®n. Per¨° ¨¦s que a part de la jerarquia evident que hi ha entre les lleng¨¹es i de la repressi¨® encara m¨¦s evident que pateix el catal¨¤, tamb¨¦ hi ha l¡¯estricta q¨¹esti¨® personal. La tria subjectiva i el sagrat determini individual.

Dit aix¨°, insisteixo, m¡¯¨¦s ben igual que Bandini hagi desitjat que alg¨² li compri ¡°pienso caro, sin complejos¡±, aix¨ª, en castell¨¤. Desconec el motiu de la seva tria ling¨¹¨ªstica. Per arribar m¨¦s enll¨¤ de les nostres fronteres malmeses, suposo. Perqu¨¨ l¡¯escolti m¨¦s gent i per fer el mambo m¨¦s gran. Per¨° potser tamb¨¦ hi ha un altre motiu, i ¨¦s que Bandini, com tothom, t¨¦ una ¨¤nima lliure i ¨¦s aix¨ª, en castell¨¤, que li va sortir la can?¨®.

Ara b¨¦, com que la meva opci¨® ¨¦s diferent de la d¡¯ella i com que tampoc no estic d¡¯acord amb l¡¯an¨¤lisi d¡¯aquest amic meu, el que trobo que podr¨ªem fer en situacions com aquesta ¨¦s arremangar-nos i au. Podr¨ªem, per exemple, traduir Perra al catal¨¤. Ell, que ¨¦s mestre i poeta, sap que traduir aquesta can?¨® no ¨¦s gens complicat, per¨° tamb¨¦ ¨¦s conscient que cal fer alguna giragonsa sem¨¤ntica i que, en aquest cas, el coix¨ª de la m¨²sica permet de moure el recompte de s¨ªl¡¤labes. Comen?o, doncs, amb algunes estrofes. Perqu¨¨ ell, si ho vol, segueixi traduint. Per¨° si ho faig ¨¦s, sobretot, per convidar-lo a ballar.

¡°M¡¯agradaria ser el gos d¡¯un gos / Que fos ell el qui em tragu¨¦s a passejar / Que em compr¨¦s el pinso car, fora hist¨°ries / I en una olla, sab¨¦s servir-me aigua mineral¡±. ¡°Aquest fet de n¨¦ixer dones en un temps que ¨¦s de Despentes / ?s dif¨ªcil, no s¨¦ per on comen?ar / Si jo pogu¨¦s ser una gossa, per favor, deixeu que ho sigui / Nom¨¦s vull llan?ar corretja i passejar¡±. ¡°Jo he nascut per ser una gossa, per favor, deixeu que ho sigui / Pr¨° no vull que ning¨² em posi el morri¨® / Que si estic a quarts de quinze i a la parra algun diumenge / Permeteu que m¡¯escarxofi en un sof¨¤¡±.