Un su?cidi po¨¨tic a la paradis¨ªaca i infernal Barcelona

No ho ¨¦s pas, per¨° el que ha escrit Queralt Riera a Mis¨¨ria (a la F¨¨nix fins a l¡¯1 d¡¯agost, en el marc del Grec) podria ser una hist¨°ria real. Va d¡¯alg¨² que viu a la paradis¨ªaca i infernal Barcelona i que no pot m¨¦s i se su?cida. Ens sona? Un mon¨°leg actual, farcit de cr¨ªtica social, un drama amb pinzellades d¡¯humor i, tot i que amb una espurna d¡¯esperan?a, pessimista: ¡°No podem lluitar contra el capitalisme, els seus algoritmes ens controlen absolutament en tot moment¡±, diu Felipe Cabezas, actor i gestor de la sala, que dona vida (i mort) al protagonista de l¡¯obra.

M¨¢s informaci¨®n

La transgressi¨® de totes les Rosal¨ªas

Veritats que fan mal i creen empatia

La ¡®Commedia dell¡¯arte¡¯ com a ¡°alternativa de l¡¯alternativa¡±

L¡¯obra comen?a amb el su?cidi, a Montju?c, del protagonista despr¨¦s de perdre la casa. Ha sigut denunciat per haver llogat una habitaci¨® a turistes i no pot pagar la multa. Ho perd tot. A partir d¡¯aqu¨ª, cada escena recrea un record, un dolor, una an¨¨cdota de la vida de l¡¯home. I un torrent de reflexions, de sentiments, d¡¯impulsos. "Tot es va alternant: els mon¨°legs, les projeccions amb els records de quan era petit, ell a casa amb els ve?ns a la seva habitaci¨® follant, una barbacoa que acaba que ella el deixa... perqu¨¨ no suporta m¨¦s el seu patetisme", avan?a l¡¯actor.

Queralt Riera (De dol, Medea...) ha escrit un text ecl¨¨ctic, epis¨°dic i deliberadament desordenat en el qual plasma el drama fatal. Sergi Pompermayer (Llum de gu¨¤rdia, New order...) dirigeix el muntatge (amb Mireia Aixal¨¤ com a assistent) "donant-li un aire pseudoc¨°mic, pat¨¨tic per¨° en cert sentit divertit", en paraules de l¡¯actor. Cabezas, que reconeix que gaudeix molt¨ªssim interpretant aquest paper, compara fragments del text amb els mon¨°legs grollers, insolents i molt cr¨ªtics de Lenny Bruce o de Pepe Rubianes, per exemple. I, alhora, el gui¨® ¨¦s senzill i molt proper. En tota l¡¯hora que dura la funci¨®, ell est¨¤ tot sol en un escenari pr¨¤cticament pelat. Llums, projeccions i una m¨²sica de caires electr¨°nics, potent (cosa d¡¯Orestes Gas, fill de Mario Gas), creen l¡¯atmosfera boirosa id¨°nia per a un drama que travessa fases intenses, dures, accelerades, per¨° tamb¨¦ moments de calma, de silencis que diuen tant o m¨¦s que els crits. Al rerefons hi ha Barcelona, com a s¨ªmbol de la ciutat, de l¡¯actualitat, del qu¨¨ est¨¤ passant a tants indrets del m¨®n. "?s una radiografia de l¡¯aqu¨ª i de l¡¯ara", diu Cabezas.

L¡¯altre gran protagonista de l¡¯obra ¨¦s el capitalisme, un sistema que Cabezas veu com "un ens org¨¤nic, viu i vora? que s¡¯ho empassa tot". El que explica l¡¯home, que no deixa de ser un cant a la vida i a l¡¯amor (l¡¯espurna d¡¯esperan?a que apunt¨¤vem a dalt), ho narra en un paisatge de mis¨¨ria: en un desert que avan?a implacable i erosiona la vida de tothom. Ning¨² est¨¤ salvat, perqu¨¨, com llegim a la sinopsi de l¡¯obra, "la vida i la mort poden ser tan accidentals com po¨¨tiques i al¡¤leg¨°riques". Cabezas no dubta a parlar d¡¯un "su?cidi po¨¨tic". Ple de cr¨ªtica social, de den¨²ncia, de r¨¤bia, per¨° tamb¨¦ d¡¯art, d¡¯al¡¤legoria, de poesia.

La sala F¨¨nix, que forma part de la plataforma virtual Teatres de Proximitat juntament amb altres 10 espais m¨¦s de Barcelona, s¡¯ha convertit en una refer¨¨ncia dins del teatre alternatiu a la ciutat. Amb Mis¨¨ria s¡¯estrena "presencialment" en el Grec, despr¨¦s que en l¡¯edici¨® de l¡¯any passat, a causa de la pand¨¨mia, va oferir la celebrada Bit¨¢cora de ida y vuelta, sobre la vida de Miguel de Molina, en format radioteatre.